diumenge, 4 de desembre del 2011
Espanya ens roba!
Potser tenim els polítics que ens mereixem. O potser fins i tot són pitjors. La qüestió és que ara, no es pot dir una obvietat com que Espanya ens roba al nostre Parlament, perquè la senyora Presidenta d'aquesta institució prefereix fer cas d'un impresentable que ve a provocar, parlant en estranger a un dels parlaments més antics d'Europa, que permetre la llibertat d'expressió dels qui hem triat per tal que ens hi representin. Ho explica, sense pèls a la llengua com de costum, @elbixo al seu blog.
Però com que la situació no és com per a tirar coets, ans al contrari, necessitem la independència com més aviat millor, convé que no desaprofitem cap ocasió per a fer bullir l'olla de l'independentisme, no fos cas que aquesta fos la bona. O sigui que farem bé d'utilitzar un estirabot com aquest, en què tota una presidenta d'un parlament s'excedeix en les seves funcions per tal de no ofendre l'amo amb una veritat com una casa de pagès. Potser aquest cop no serà el que encengui l'espurna del desenllaç final que ens portarà a tenir un Estat propi, però no farà cap mal fer-ne rebombori i, de passada, fer aparèixer uns quants independentistes més, especialment si tenim en compte que el nostre Molt Honorable President troba que l'independentisme no és prou majoritari.
Més... ▼
Etiquetes de comentaris:
Adéu Espanya,
independència
diumenge, 27 de novembre del 2011
Programari lliure? Sí, gràcies!
Sembla que cada cop que algú es fa un pet a can Apple o Microsoft, n'ha de suposar un titular als telenotícies i als informatius radiofònics. En canvi, qualsevol novetat al món del programari lliure passa sistemàticament desapercebuda als mitjans, amb excepció dels especialitzats. Per això, convé que els que creiem en aquest tipus de programari, aprofitem qualsevol excusa per a fer-ne tecnoevangelisme.
En aquest cas, faré servir una simple pregunta que es va fer ahir un usuari de twitter i les respostes que en va obtenir. La pregunta era molt senzilla: "Una consulta personal. Què preferiu Android, Iphone o Blackberry? I per què? Gràcies." Jo li vaig respondre, sense dubtar-ho ni un segon:" Android, per la llibertat" Al cap d'una estona vaig veure que un altre usuari que s'autodefineix com "fanboy d'Apple", no sé si com a conseqüència de la meva resposta, i despŕes que qui preguntava li digués "això també m'ho diuen els usuaris d'Android" en resposta a la d'aquest "iPhone? Simplement, funciona a la perfecció", li deia "ok, llavors, si prefereixes un sistema tan lliure que té virus o un sistema controlat..."
Més... ▼
Sí, ja sé que Android no és tan lliure com voldríem, però si he de triar entre un sistema totalment tancat i un d'una mica més obert, ho tinc clar. Tal com diu sempre RMS, la diferència entre programari lliure i programari privatiu no és una qüestió tècnica. Segurament el sistema operatiu de l'iPhone és tan bo com diuen els seus defensors o fins i tot millor. O potser no tant. La veritat és que no m'importa gens ni mica, però que algú digui que confia més en "un sistema controlat" que amb un de "tan lliure que té virus" em recorda perillosament la frase jo no sé si Qatar és una dictadura, només sé que la gent és molt feliç. I qui confia cegament en un "sistema controlat" faria bé d'anar amb compte, perquè no hi ha cap sistema invulnerable, i l'iPhone ha patit problemes com aquest.
Però tot i que el tema del programari lliure no sigui una qüestió tècnica, moltes vegades sí que ho és. En Benjamí Villoslada ho explica magistralment al seu blog.
Sigueu lliures!
Menys... ▲
En aquest cas, faré servir una simple pregunta que es va fer ahir un usuari de twitter i les respostes que en va obtenir. La pregunta era molt senzilla: "Una consulta personal. Què preferiu Android, Iphone o Blackberry? I per què? Gràcies." Jo li vaig respondre, sense dubtar-ho ni un segon:" Android, per la llibertat" Al cap d'una estona vaig veure que un altre usuari que s'autodefineix com "fanboy d'Apple", no sé si com a conseqüència de la meva resposta, i despŕes que qui preguntava li digués "això també m'ho diuen els usuaris d'Android" en resposta a la d'aquest "iPhone? Simplement, funciona a la perfecció", li deia "ok, llavors, si prefereixes un sistema tan lliure que té virus o un sistema controlat..."
Més... ▼
Sí, ja sé que Android no és tan lliure com voldríem, però si he de triar entre un sistema totalment tancat i un d'una mica més obert, ho tinc clar. Tal com diu sempre RMS, la diferència entre programari lliure i programari privatiu no és una qüestió tècnica. Segurament el sistema operatiu de l'iPhone és tan bo com diuen els seus defensors o fins i tot millor. O potser no tant. La veritat és que no m'importa gens ni mica, però que algú digui que confia més en "un sistema controlat" que amb un de "tan lliure que té virus" em recorda perillosament la frase jo no sé si Qatar és una dictadura, només sé que la gent és molt feliç. I qui confia cegament en un "sistema controlat" faria bé d'anar amb compte, perquè no hi ha cap sistema invulnerable, i l'iPhone ha patit problemes com aquest.
Però tot i que el tema del programari lliure no sigui una qüestió tècnica, moltes vegades sí que ho és. En Benjamí Villoslada ho explica magistralment al seu blog.
Sigueu lliures!
Menys... ▲
dimecres, 23 de novembre del 2011
Enxaneta 3D
Ahir vaig anar a veure "Enxaneta", la pel·lícula de castells en 3D. To i que jo hi hauria canviat algunes cosetes (si algú, quan estic fent una pel·licula, diu "pues","buenu" o "menus", jo li faria repetir correctament) i que la meva colla, els Xiquets de Reus, gairebé no hi surt (com a conseqüència de no haver entrat al concurs del 2010), em va agradar molt; la vaig trobar molt ben feta, emocionant i amb una música molt ben triada. Tot just arribar a casa em vaig posar a buscar-ne el tema central, "Enxaneta", escrita i composta per Borja Penalba i interpretada per Elena Gadel. Tot i que sembla que ningú li va dir a aquesta noia que la primera "r" d'"arbre" no es pronuncia en cap variant del català i que no sé què hi pinta la tornada en anglès, és una cançó que trobo a l'alçada del film. No en vaig trobar cap versió per la xarxa, però amb GNU/Linux és força fàcil baixar un vídeo com aquest:
i extreure'n el so. Després he mirat de tallar els crits del començament però sense tallar l'inici de la cançó, amb Audacity. Heus aquí el resultat:
I aquesta és la lletra; gaudiu-la:
Abraçada al cos de l'arbre miro al cel.
El soroll es fa silenci a dintre meu.
Per les mans flueix la saba que em nodreix
d'una antiga història que ha vençut el temps.
Una colla, un sentiment, camina amb mi.
Un sol cor des de la crossa fins al cim.
Bategant, m'empeny amb força com el vent
I enlairant-me fins els núvols, toco el cel.
Raise your hand,
Seize the world
Look around
Can you feel the bliss...?
Raise your hand,
Touch the sky
Raise your hand,
We'll be here with you
Som la festa, som un poble en moviment,
Aixequem castells dels somnis de la gent.
De la pinya, ferma i forta, neix el tronc,
i enfilada a dalt de l'arbre, no tinc por...
Si en voleu una versió retallada per al mòbil, que comença a la segona estrofa on el volum és més alt i no hi ha això tan infumable d'"arbre" pronunciant la primera r (encara que després es torna a repetir), n'he deixat una aquí.
i extreure'n el so. Després he mirat de tallar els crits del començament però sense tallar l'inici de la cançó, amb Audacity. Heus aquí el resultat:
I aquesta és la lletra; gaudiu-la:
Abraçada al cos de l'arbre miro al cel.
El soroll es fa silenci a dintre meu.
Per les mans flueix la saba que em nodreix
d'una antiga història que ha vençut el temps.
Una colla, un sentiment, camina amb mi.
Un sol cor des de la crossa fins al cim.
Bategant, m'empeny amb força com el vent
I enlairant-me fins els núvols, toco el cel.
Raise your hand,
Seize the world
Look around
Can you feel the bliss...?
Raise your hand,
Touch the sky
Raise your hand,
We'll be here with you
Som la festa, som un poble en moviment,
Aixequem castells dels somnis de la gent.
De la pinya, ferma i forta, neix el tronc,
i enfilada a dalt de l'arbre, no tinc por...
Si en voleu una versió retallada per al mòbil, que comença a la segona estrofa on el volum és més alt i no hi ha això tan infumable d'"arbre" pronunciant la primera r (encara que després es torna a repetir), n'he deixat una aquí.
Etiquetes de comentaris:
castellers,
castells,
enxaneta,
TV3
dilluns, 21 de novembre del 2011
Què li ha passat a la "nova" Esquerra?
Tot i que a l'anterior entrada deia que sóc ruc, la veritat és que mai no he estat el més ruc de classe. Tampoc sóc cap geni, ni recordo haver guanyat cap premi Nobel o res semblant. Però si hagués estat un becari a Esquerra i m'haguessin dit "tu, mindundis, mira d'escriure alguna cosa per a mirar de convèncer aquests indepes frikis que no volen votar ho volen votar nul!" potser m'ho hauria rumiat una mica, i potser m'hauria sortit alguna cosa del tipus "sabem que sou molts els desencantats amb Esquerra. Sou molts els ex-votants i ex-militants, i vol dir que alguna cosa no hem fet bé. Però seguim tenint un objectiu comú: la independència de Catalunya (sí, si jo fos d'Esquerra hauria escrit això, què passa?). Us proposem un tracte: guardeu les estelades que teniu a punt per aquest diumenge. Aneu al vostre col·legi electoral i voteu Esquerra. Farem tot el possible al Congreso per tal que no us en penediu. Però, si no ho aconseguim, a les properes eleccions agafeu aquesta estelada que teníeu guardada i utilitzeu-la, potser serà el que ens mereixem"
Però no. La tàctica va ser menystenir els qui no teníem cap intenció de votar Esquerra titllant-nos de "cervellets". Si realment amb això pretenien convèncer algú, es mereixen un gran "et felicito, fill". Si la seva voluntat era una altra, que algú m'ho expliqui perquè jo ja no entenc res. Resultat: Esquerra perd un 0,8% i el vot nul es triplica. Vaig a donar-me d'alta a l'Assemblea Nacional Catalana.
dimecres, 16 de novembre del 2011
Per què votaré estelada
Potser sóc molt ruc. De fet, és evident que ho sóc. He hagut de passar per Esquerra, Reagrupament i Solidaritat per a adonar-me com és la fauna que afirma voler portar-nos a la independència. Vaig fugir d'Esquerra fart de les claudicacions, de veure com es venia la presidència de la Generalitat als botiflers del PSOE de Catalunya, de veure com la prioritat no era la independència sinó ves a saber què. Sí, sóc un de tants ex-militants d'Esquerra. Tants, que som més que els militants que hi queden. Gent de bona fe, en massa casos, però a mi no em trobaran al darrera de la gent que ha aconseguit carregar-se un partit històric, per molt que ara ens vulguin vendre la nova Esquerra.
Després vaig fer una fugaç estada a Reagrupament, fins que vaig començar a veure les rebequeries d'un líder il·luminat com un motiu per tocar el dos. Si alguna cosa no ens cal, són líders il·luminats que amenacen amb plegar si no els agrada el que decideixen les bases. De fet, tan il·luminats que decideixen tornar a la casa del pare després d'haver-ne renegat, quan veuen que van mal dades. I després vaig aterrar a Solidaritat. Semblava un projecte fresc, nou i il·lusionador. Ho semblava, fins que hi van desembarcar els voltors que sempre ho acaben rebentant tot. El primer senyal inequívoc va ser la comèdia de les primàries, on no se'ns va permetre estar presents al recompte. Allí ja havíem d'haver dit que o entràvem o plegàvem, però tampoc era qüestió d'engegar-ho tot a rodar a la primera de canvi, fins que es va veure que la gran estratègia de Solidaritat al Baix Camp era foragitar la gent valenta i treballadora de Reus, motor de l'èxit inicial a la comarca, i que després han anat a parar -crec que sense excepcions- als Irreductibles del Baix Camp
Més... ▼
Tot això només és la introducció del que vull explicar realment, per tal que quedi clar que a aquestes alçades la meva decisió no és apassionada ni molt menys. Al contrari, no m'agrada combregar amb rodes de molí, ni el fet de pagar una quota em provoca l'efecte de dir amén al que diguin els dirigents d'un partit, sigui quin sigui, sinó que crec que em dóna el dret a ser-ne crític i a plegar quan veig que el que defensa aquest partit no és el que crec que cal defensar. També voldria afegir, abans que algú em vingui amb el sermó del vot útil, que per mi aquest concepte no existeix. O, dit d'una altra manera, per mi l'autèntic vot útil és votar el que voldria que votés la majoria de la gent. Si acabo havent de votar una opció que no és la que més sintonitza amb els meus ideals i ho he de fer amb el nas tapat, per a qui se suposa que serà útil, aquest vot? Per mi no, evidentment.
Doncs ja no caldria afegir gaire cosa més. Però per què quedi encara més clar: hi ha molta gent -sembla que twitter en vagi ple- que diu que si volem independència cal votar independència, que els vots nuls no serveixen per a res, que el que cal és anar units... tot un reguitzell d'arguments amb un punt en comú: no n'hi ha cap que em convenci. Primer que res, m'haurien de convèncer que votar Esquerra és votar independència. Això sol ja seria prou complicat, però a més, suposant que Esquerra aconseguís el doble de vots que a les darreres eleccions -que ja és suposar-, de què serviria? No sóc futuròleg però és evident: de res. Ressó internacional zero. Efectivitat al Congreso zero. I si algú creu que em pot convèncer que l'anar a ca l'amo i dir-li, en la seva llengua, que són molt dolentots i que això que fan de robar-nos és molt lleig, servirà d'alguna cosa, que ho provi, però ja l'aviso que ho tindrà difícil. En canvi -i en relació al que deia més amunt sobre el vot útil-, què passaria si de totes les urnes, diumenge a la nit, en comencessin a sortir sobres amb una estelada a dins, i, encara més, acompanyada d'una papereta del PP? I si, per a acabar-ho d'adobar, hi hagués una estampeta del fundador de l'Opus Dei? I si n'hi hagués amb quantitat suficient com per a tenir ressò ens els mitjans, nacionals i internacionals? I si s'aconseguís col·lapsar el recompte, tal com diuen a indepespp.blogspot.com? Potser tampoc passaria res. O potser sí. Potser la societat civil es començaria a adonar del poder que té, i que no cal triar entre els mateixos de sempre. Que hem de ser nosaltres els qui manem i no ells. Al capdavall, si volem resultats diferents, potser que comencem a fer coses diferents. Sempre ens havíem hagut de sentir a dir que els independentistes érem quatre gats. Ara els qui estan en minoria són els unionistes. Segur, que cal votar els de sempre? Jo crec que no. Vaig dir que a Espanya no hi volia votar, però que faria una excepció si hi havia candidatura independentista unitària. No ha estat així; per tant faré el que voldria que fes la majoria d'independentistes: donar un missatge inequívoc als vividors de la política que, sense unitat i sense avançar clarament, inequívocament i inexorablement cap a la independència, no tindran el meu vot, ni a Espanya ni a Catalunya. Per això votaré estelada.
Menys... ▲
Etiquetes de comentaris:
independència,
votaestelada
dilluns, 14 de novembre del 2011
Suspendre fluxbox tancant la tapa del portàtil
Tot i que, com deia a l'anterior entrada del blog, a fluxbox es pot configurar el fitxer keys per a qualsevol cosa -inclòs suspendre la sessió, evidentment- i que l'EEE ja porta tecles per a fer-ho, ja fa dies que vaig pensar que, si sempre que tancava la tapa també volia que el portàtil entrés en suspensió, per què no fer que aquest comportament fos automàtic. No em va caldre buscar gaire per trobar la resposta als fòrums d'ubuntu (també hi ha indicada l'opció per a obtenir aquest comportament només si s'està carregant la bateria). Però després que ahir actualitzés a 11.10, l'invent va deixar de funcionar i, a més, la línia a substituir havia desaparegut del fitxer de configuració. Afortunadament, com gairebé tot al món GNU/Linux, la solució és fàcil:
el canvi que m'ha funcionat:
comentar la línia:
i afegir:
Només cal desar el fitxer i, voilà!
Atenció: feu això sota la vostra exclusiva responsabilitat, i tenint en compte que amb aquest canvi, un dels efectes és que el ventilador s'atura immediatament en tancar la tapa; penseu-hi si l'ordinador està molt calent en aquell moment.
$ gksudo gedit /etc/acpi/lid.sh (o el vostre editor preferit)
el canvi que m'ha funcionat:
comentar la línia:
#. /usr/share/acpi-support/power-funcs
i afegir:
echo -n mem > /sys/power/state
Només cal desar el fitxer i, voilà!
Atenció: feu això sota la vostra exclusiva responsabilitat, i tenint en compte que amb aquest canvi, un dels efectes és que el ventilador s'atura immediatament en tancar la tapa; penseu-hi si l'ordinador està molt calent en aquell moment.
dimarts, 1 de novembre del 2011
Coses que es poden fer amb keys a Fluxbox
Fluxbox és un gestor de finestres lleuger i altament personalitzable, ideal per a equips obsolets i/o poc potents i per a tothom qui prefereixi la velocitat i simplicitat als efectes enlluernadors però que consumeixen més recursos.
La meva experiència amb Fluxbox es redueix a unes poques setmanes, després de diverses proves a l'EEE per mirar de millorar-ne el rendiment, que havia quedat seriosament tocat després d'actualitzar l'ubuntu a 11.04 amb el seu canvi d'escriptori a unity. El canvi d'ubuntu per xubuntu va millorar les coses, però la sensació no era la mateixa pel que fa al canvi de velocitat que creia recordar d'una prova que havia fet anteriorment de Fluxbox. Així doncs, vaig decidir tornar-m'hi a posar però amb ganes d'anar més enllà. No em va caldre buscar gaire per trobar la manera de configurar les aplicacions a arrencar a l'inici, però una de les troballes més divertides -i no per això menys simples- va ser aquesta entrada als fòrums d'ubuntu. El resum més correcte seria que modificant el fitxer de configuració ~/.fluxbox/keys es poden parametritzar combinacions de tecles per a fer absolutament qualsevol cosa. A tall d'exemple -i sense pretendre ser una relació exhaustiva ni molt menys, ja que, com deia, es pot fer absolutament de tot-, aquestes són algunes de les utilitats que li he donat jo:
-obrir el menú sense ratolí i sense haver d'accedir a l'escriptori
-executar comandes osdsh
-activar-desactivar keys
-sortir, apagar o reiniciar
-enviar una aplicació a un altre espai de treball
-anar a un altre espai de treball
-posar la finestra actual en pantalla completa, minimitzar, maximitzar, moure...
-executar qualsevol aplicació
-editar el fitxer keys
-obrir el gestor de fitxers en una ubicació determinada
-executar un script
-mostrar la sortida d'una ordre en un terminal -per exemple, sensors-i que aquest es tanqui al cap d'un temps predeterminat
Evidentment, la llista es podria allargar pràcticament fins a l'infinit. La imaginació és el límit!
dissabte, 15 d’octubre del 2011
Com accelerar FireFox sense prendre mal
Una cerca al totpoderós google de "slow firefox" dóna la gens menyspreable xifra de 43.600.000 resultats; això ja dóna una idea del que ens pot passar a tants usuaris de diferents sistemes operatius que tenim aquest navegador com el nostre preferit.
Les receptes per a solucionar-ho també són abundants a la xarxa, però com passa molt sovint en aquests casos, les diferents combinacions de versions, SO, extensions i personalitzacions -pràcticament infinites en aquest navegador- fan que el que va molt bé en algun cas concret, sigui fins i tot contraproduent en un altre.
En el meu cas -xubuntu a un modest Asus EEE amb fluxbox- he mirat de fugir dels consells basats en tocar entrades a about:config que no sé què fan exactament.
El que m'ha funcionat:
-primer que res, sentit comú. Amb el maquinari d'aquest netbook, el que no puc pretendre és obrir un gran nombre de pestanyes al navegador i que el rendiment no se'n ressenti. Menys pestanyes obertes = més velocitat. Evident!
-les extensions acaben afectant al rendiment. Igual que al punt anterior, cada usuari ha de valorar de quines extensions pot prescindir i de quines no, sabent que les que tingui actives afectaran la seva experiència de navegació.
-de http://techlogon.com/2011/09/29/how-to-speed-up-firefox-7-tweaking-guide he agafat: network.prefetch-next (es modifica a about:config, tal com s'indica al següent punt): false "Stops Firefox automatically prefetching (loading) the contents of pages linked to by the page you are viewing – in most cases you will never visit those links so this time is wasted and it is a security risk because you are unwittingly downloading (possible virus/adult) content only linked to by the current page but which you have not chosen to load. Default is True"
-segons http://forums.mozillazine.org/viewtopic.php?f=38&t=2323823 he fet:
1) In the address bar, type about:config
2) If it shows up, click on I'll be careful
3) Filter for network.http.max-connections.
4) Change this from 256 to 48.
5) Restart Firefox.
-dels consells de http://www.techandlife.com/2009/09/is-firefox-slow-for-you-heres-some-tips-to-try-which-might-speed-it-up he fet cas de la modificació de browser.sessionstore.interval a 120000 (en el meu cas estava a 15000). L'extensió Vacuum places improved ja la tenia instal·lada.
-de http://www.makeuseof.com/tag/3-speedy-tips-for-faster-browsing-in-firefox he triat l'extensió FasterFox (la versió lite) que entre d'altres, permet modificar el valor de network.http.max-connections indicat més amunt
-finalment, una extensió per a facilitar l'arrencada: Load tabs progressively
I si res de tot això funciona, sempre podem provar un perfil nou a veure què passa. Si veiem que aquesta és la solució, sempre anirà bé tenir prèviament FEBE instal·lat i funcionant al nostre perfil habitual.
Les receptes per a solucionar-ho també són abundants a la xarxa, però com passa molt sovint en aquests casos, les diferents combinacions de versions, SO, extensions i personalitzacions -pràcticament infinites en aquest navegador- fan que el que va molt bé en algun cas concret, sigui fins i tot contraproduent en un altre.
En el meu cas -xubuntu a un modest Asus EEE amb fluxbox- he mirat de fugir dels consells basats en tocar entrades a about:config que no sé què fan exactament.
El que m'ha funcionat:
-primer que res, sentit comú. Amb el maquinari d'aquest netbook, el que no puc pretendre és obrir un gran nombre de pestanyes al navegador i que el rendiment no se'n ressenti. Menys pestanyes obertes = més velocitat. Evident!
-les extensions acaben afectant al rendiment. Igual que al punt anterior, cada usuari ha de valorar de quines extensions pot prescindir i de quines no, sabent que les que tingui actives afectaran la seva experiència de navegació.
-de http://techlogon.com/2011/09/29/how-to-speed-up-firefox-7-tweaking-guide he agafat: network.prefetch-next (es modifica a about:config, tal com s'indica al següent punt): false "Stops Firefox automatically prefetching (loading) the contents of pages linked to by the page you are viewing – in most cases you will never visit those links so this time is wasted and it is a security risk because you are unwittingly downloading (possible virus/adult) content only linked to by the current page but which you have not chosen to load. Default is True"
-segons http://forums.mozillazine.org/viewtopic.php?f=38&t=2323823 he fet:
1) In the address bar, type about:config
2) If it shows up, click on I'll be careful
3) Filter for network.http.max-connections.
4) Change this from 256 to 48.
5) Restart Firefox.
-dels consells de http://www.techandlife.com/2009/09/is-firefox-slow-for-you-heres-some-tips-to-try-which-might-speed-it-up he fet cas de la modificació de browser.sessionstore.interval a 120000 (en el meu cas estava a 15000). L'extensió Vacuum places improved ja la tenia instal·lada.
-de http://www.makeuseof.com/tag/3-speedy-tips-for-faster-browsing-in-firefox he triat l'extensió FasterFox (la versió lite) que entre d'altres, permet modificar el valor de network.http.max-connections indicat més amunt
-finalment, una extensió per a facilitar l'arrencada: Load tabs progressively
I si res de tot això funciona, sempre podem provar un perfil nou a veure què passa. Si veiem que aquesta és la solució, sempre anirà bé tenir prèviament FEBE instal·lat i funcionant al nostre perfil habitual.
dilluns, 29 d’agost del 2011
Catalans: despertem-nos i actuem
L'altre dia, després de tota la moguda xenòfoba espanyola per l'afer Cesc i la seva galdosa reacció em va passar pel cap de fer una entrada al blog al respecte. Volia parlar del tema de "Jo vull votar adéu Espanya" fent la reflexió que està molt bé fer frases i etiquetes enginyoses a twitter, però que es queden només amb això, una gracieta si no ho acompanyem amb fets que tinguin algun resultat tangible.
I sense haver tingut temps de fer aquesta entrada, justament dissabte, quan tornava de l'actuació amb els Xiquets de Reus a Sitges, em vaig assabentar de la mort d'Heribert Barrera per la ràdio del cotxe. Un altre patriota que mor sense haver vist lliure el seu país. I tots, absolutament tots, en som responsables, per no haver fet el que cal per haver precipitat el procés i seguir colocant botiflers com els convergents o els socialistes al Parlament, per no parlar dels impresentables -i m'estalviaré altres qualificatius- d'ICV.
Sí, ens podem sentir orgullosos d'haver sobreviscut a 300 anys de persecució, però això de ben poca cosa servirà si acabem convertint-nos -de fet és el que som ara per ara- en una regió d'Espanya que es deixa robar i trepitjar, i que segueix demanant perdó cada dia pel sol fet d'existir.
Per això és el nostre deure fer alguna cosa més que queixar-nos i dir que els espanyols són això i allò altre -que ho són-, i diguem als nostres polítics que ja n'hi ha prou de tot plegat, que necessitem canvis i que els necessitem ja.
No tenia cap intenció de votar a les eleccions espanyoles, però tant de bo hagi de canviar d'idea. Em comprometo a, si es tira endavant el que diu el Manifest per a una candidatura unitària, votar aquesta hipotètica candidatura i enfilar ja la recta final que ens dugui a la independència. En cas contrari, que sàpiguen els vividors de la política catalana -si és que algun fa cap a aquest humil blog- que em penso quedar a casa, no només a les eleccions espanyoles sinó a qualsevol altra que se celebri a casa nostra. Com va dir el President Barrera, "tenim pressa, molta pressa". Fem el que calgui abans no sigui massa tard.
dimecres, 24 d’agost del 2011
Jo vull votar "adéu, Espanya"
Sembla que els espanyols volen reformar la seva constitució, però nosaltres no només no en tenim sinó que hem de lluitar contra aquesta que ens va en contra. Doncs res, com ja he dit algun altre cop, aprofitem l'ocasió per a mirar d'encendre l'espurna que ens dugui al que necessitem per a sobreviure com a nació. Diguem alt i clar, de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar: Jo vull votar "adéu, Espanya"
Etiquetes de comentaris:
Adéu Espanya,
independència
dijous, 4 d’agost del 2011
Catalonia: Questions & answers
Fa uns dies, la bona gent de @helpcatalonia, de la mà de la incansable @laSrtaPepis, van cometre la temeritat de demanar-me que els fes una entrada al blog. No només això, sinó que ara s'han atrevit a publicar-ho.
Per si a algú li interessa l'escrit original de les meves atabalades idees, el deixo aquí:
Catalonia: Q & A
-Què és Catalunya?
-Catalunya és un petit país del sud-oest d’Europa, amb uns 7 milions d’habitants, i actualment sota jurisdicció espanyola. També hi ha la Catalunya Nord, sota jurisdicció francesa, separada de la resta l’any 1659 en virtud del Tractat dels Pirineus. La seva llengua pròpia és el català, tot i que també hi és oficial l’espanyol. També es parla català a la resta dels anomenats Països Catalans: al País Valencià, a les Illes Balears), a Andorra, a la Franja de Ponent (a l’Aragó), a l’Alguer (a la italiana illa de Sardenya) i al Carxe, un petit territori de Múrcia.
Catalunya té una llarga tradició democràtica, i va gaudir d’un dels primers Parlaments d’Europa, siguent les Corts catalanes (1283-1714) les que els historiadors han considerat el veritable model d’un parlament medieval.
També és notable la tradició industrial i comercial del país, que amb el seu teixit empresarial fan possible la seva vitalitat econòmica.
Pel que fa a la cultura, a banda de la seva llengua mil·lenària i de la riquesa del teixit associatiu de la seva societat civil, Catalunya ha donat genis com Antoni Gaudí, Pau Casals, Salvador Dalí o Joan Miró.
-Per què volen la independència els catalans?
-Hi ha moltes raons i cadascú té les seves, però podríem dir que en general, s’ha anat evolucionant d’un sentiment més patriòtic cap a motius més econòmics, sense abandonar aquell.
Històricament, a Espanya li ha fet nosa qualsevol manifestació de la llengua i la cultura catalanes, i ja el 1716, el monarca espanyol Felipe V signa el Decret de Nova Planta, un conjunt de lleis que implanten la monarquia absoluta a Espanya i simbolitzen l’ocupació espanyola de Catalunya, amb normes com la imposició del castellà a la Reial Audiència de Catalunya.
El 1717, el poder espanyol instrueix als seus corregidors per tal que espanyolitzin Catalunya subtilment, dando las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado. I avui en dia, tenim 500 normatives, reglaments i disposicions vigents que obliguen o estableixen de manera impositiva el castellà en les activitats i relacions amb l’administració als ciutadans i empreses del domini lingüístic català dins de l’Estat espanyol.
Hi ha molts catalans que no es preocupen per parlar i escriure correctament la seva llengua, però només el fet de veure la persecució històrica que se n’ha fet des d’Espanya, ja fa que desitgin la independència.
Pel que fa a la vessant econòmica, Catalunya està esdevenint, si no ho ha fet ja, un cas únic al món pel que fa a l’espoliació fiscal, un eufemisme per a anomenar el robatori constant al que es veuen sotmesos els catalans. Actualment està valorat en 22.000.000.000 € anuals l’import dels impostos que es recapten a Catalunya i s’inverteixen a Espanya. Això suposa aproximadament el 10% del PIB català -recordem que les diferents regions alemanyes tenen limitat per llei aquest desequilibri al 4%-. Per a fer-nos una idea de la magnitud d’aquesta xifra, recordem que recentment hi ha hagut un escàndol al govern alemany per la seva intenció d’aportar 8.700 milions d’euros al segon rescat de Grècia, i que aquest rescat està xifrat en 110.000.000.000 €, o sigui que podem dir sense equivocar-nos que Catalunya rescata Espanya cada 5 anys amb l’import que tota Europa utilitzarà per a aquest segon rescat de Grècia. Tot això a canvi de retrets i insults constants des d’Espanya, una catalanofòbia que ja hem vist anteriorment en aquest blog i de ser titllats constantment d’insolidaris quan mostren la seva indignació per aquestes dades, que a més en massa casos serveixen per a finançar infraestructures inútils i infrautilitzades, amb línies de tren d’alta velocitat sense gairebé passatgers, o aeroports sense avions, inaugurats de pressa i corrents abans d’unes eleccions. Tot això fa que cada cop més persones gens sospitoses de nacionalisme català, desitgin la independència de Catalunya, com en aquest exemple.
-Però el sentiment independentista a Catalunya, no és minoritari?
-Això és el que es vol fer creure, però si això fos cert, i si Espanya és un país democràtic tal com s’autodefineix, per què no es permet fer un referèndum a Catalunya, per tal que els catalans decideixin lliurement? En qualsevol cas, aquesta enquesta de la UOC i aquesta del CEO demostren el contrari.
-Per què li hauria d’importar a la resta del món la independència de Catalunya?
-Només per raons humanitàries i per solidaritat, la independència de Catalunya ja és d’interés global. Les nacions i els estats s’ajuden els uns als altres en cas de catàstrofes, i Catalunya viu en una catàstrofe constant. A Catalunya hi viuen més d’un milió de persones per sota del llindar de la pobresa, i aquesta situació va en augment dins de la situació de crisi actual. Només fent ús dels seus propis recursos, els catalans podran ajudar aquestes persones, i ser solidaris amb qualsevol altra nació del món quan ho necessiti.
També per raons culturals, a la humanitat li interessa preservar la cultura catalana com qualsevol altra del món. Cada cop que desapareix una llengua, per poques persones que la parlin, és una pèrdua irreparable per al món que no hem de permetre, i només amb un estat propi, la llengua i la cultura catalanes tenen possibilitat de sobreviure.
-I què puc fer jo per ajudar?
-Moltes coses. Per començar, pedagogia. Compartir l’enllaç a aquest blog per les xarxes socials, parlar-ne amb familiars i coneguts i, quan arribi el moment, fer arribar missatges al govern europeu, a l’ONU, i a qualsevol organisme que hi pugui ajudar, per tal que la independència de Catalunya sigui una realitat. Paga la pena, la supervivència d’una nació hi està en joc.
Tomàs Mallafré és tècnic de serveis bancaris a Catalunya Caixa
Menys... ▲
dimarts, 19 de juliol del 2011
Foten fàstic
Els botiflers tradicionals del PSOE de Catalunya, els que s'autoanomenen PSC sense ni tan sols pronunciar-ho correctament, que no han guanyat mai unes eleccions a Catalunya i que sempre voten contra el seu païs per tal de no desobeir l'amo espanyol, han arribat a un acord sobre les lleis òmnibus amb els nous botiflers, els que s'omplen la boca de Catalunya i voten sí a la independència quan la votació és de fireta, però miren cap a una altra banda quan és de veritat. Només és una mostra més de la inutilitat d'un Parlament de mentida, habitat per un 90% -i em quedo curt- de vividors de la política, que tenen com a única finalitat fer veure que fan coses però per tal que no canviï res i que no s'acabi el seu modus vivendi, encara que això ens costi 60 milions diaris a un país on hi ha més d'un milió de persones per sota del llindar de la pobresa.
Però potser farien bé de recordar que es pot enganyar algú alguna vegada, però no es pot enganyar sempre tothom. Potser farien bé d'anar buscant feina, i tot i que potser no trobaran ningú tan ximple com per pagar un sou a algú tan inútil i impresentable -i que en un país com cal seria jutjat per traïció-, sempre seran benvinguts a determinants mitjans espanyols si adopten el discurs del polític espanyol més ben valorat Duran i Lleida, dient que l'independentisme divideix (es veu que, suposant que això sigui cert, deu ser una cosa horrible i sempre és millor deixar-nos robar i trepitjar), sobretot si, amb una mica de pràctica, s'acostumen a dir Madrí -tal com ja fa el Molt Honorable-. Així aconseguiran, entre altres coses, que des del primer dia els diguin allò tan reconfortant de "no pareces catalán".
Es veu que ara, l'últim crit del catalanisme assenyat és posar un CAT a la matrícula i demanar a tothom que ho faci. Doncs jo, maleïts botiflers, us dic que em penso que el que faré és treure'm els que porto ara. Si al risc que me'ls arrenquin, em ratllin el cotxe, em posin una multa o una combinació de dos o més elements de tots aquests hi he d'afegir el donar-vos la raó, ja és massa com per haver-ho d'aguantar. Jo el que vull és ser un ciutadà normal d'un país normal, no haver d'anar posant adhesius, sobretot si m'ho dieu vosaltres, perquè després em vengueu com una victòria el que no és altra cosa que una claudicació més. Foteu fàstic.
Etiquetes de comentaris:
botiflers,
independència
dilluns, 11 de juliol del 2011
Root a l'HTC Desire S
Fins fa relativament poc, l'HTC Desire S venia a ser l'aneguet lleig dels terminals pel que fa a l'accés root, especialment els que venien amb la característica S-ON activada. Però un cop més s'ha vist que al món android gairebé tot és possible. I fàcil, amb molts pocs passos:
1- surt d'aquí immediatament i oblida el que has llegit; no en vull saber res si segueixes llegint i converteixes el teu Desire S en un objecte de disseny i prou!
2- vés a http://alpharev.nl/x/beta, baixa't el fitxer que hi ha i descomprimeix-lo en alguna carpeta. Vés a aquesta carpeta amb el terminal i fes sudo ./alpharevx amb el mòbil en mode debug i seguint les instruccions de la pàgina per al número de sèrie.
3- vés a http://forum.xda-developers.com/showthread.php?t=1044765 i segueix les instruccions. Voilà!
divendres, 8 de juliol del 2011
9 de juliol
Em temo que no hi podré anar. Després del 28N, em vaig dir que no aniria a cap manifestació més. Total, per veure com la majoria dels qui vam cridar independència el 10J, posaven al govern els grans independentistes del proper mil·leni però actuals botiflers... però si aquest dissabte pogués, hi aniria. Potser diumenge no serem més a prop de la independència... o potser sí. Moltes generacions d'avantpassats nostres han hagut de viure a la presó de nacions que ens roba, ens menysprea i ens insulta, sense cap possibilitat de sortir-ne. En canvi nosaltres, tindrem la sort i el privilegi de veure com canvia aquesta situació, i no només això, sinó també de ser-ne protagonistes i de viure-ho en primera persona. Per tant, m'atreveixo a dir que és el nostre deure no deixar passar ni una sola oportunitat de canviar-ho, de posar el nostre granet de sorra per a acostar-nos a l'horitzó que la majoria de catalans desitgem; un horitzó que, quan hi arribem, serà un punt de partida, perquè tindrem un país per construir. I no serà fantàstic? Cal que dissabte sortim, no a demanar res a ningú, sinó a creure'ns-ho una mica més, a transformar un grau més l'inconscient col·lectiu d'un poble que, en la situació actual, amb més d'un milió de pobres i que es deixa robar l'esgarrifosa xifra de 60 milions d'euros cada dia, 7 dies a la setmana i 365 dies l'any, no està com per sentir-se'n gaire orgullós. Cal que sortim per a avançar cap al punt de no retorn -si no és que l'hem ultrapassat ja- i per a acostar-nos a l'espurna que, tot i que no som capaços d'entreveure, farà que es precipitin els fets en un moment no gaire llunyà. Només depèn de nosaltres.
Etiquetes de comentaris:
independència,
manifestació 9j
dimarts, 5 de juliol del 2011
Les xifres del robatori (I)
L'altre dia ho comentàvem al sopar dels irreductibles Baix Camp: fa molta mandra haver de seguir parlant de pedagogia després de tants anys, però és una feina que ens toca fer encara. Tot i que, com ja s'ha demostrat, l'independentisme és majoritari a Catalunya, no farà cap mal que contribuïm a difondre les xifres del robatori. Encara que en aquesta falca del Cercle Català de Negocis parlen d'"espoli" i a mi m'agrada dir les coses pel seu nom, ja farà el fet. Espero poder-ne penjar més ben aviat:
Etiquetes de comentaris:
Adéu Espanya,
espoliació,
independència,
robatori
dilluns, 20 de juny del 2011
Gràcies, 3 Rondes
Moltes de les meves entrades al blog parlant de Catalunya Ràdio són per queixar-me, bàsicament de la seva deixadesa amb la llengua. Però aquest cop escric per tal d'agrair el reconeixement a una feina de la qual, en part, en sóc responsable: al programa 3 Rondes d'ahir van donar una aleta al Departament de Premsa i Comunicació dels Xiquets de Reus. Gràcies!
Etiquetes de comentaris:
castellers,
castells,
Catalunya Ràdio,
Xiquets de Reus
divendres, 10 de juny del 2011
dilluns, 6 de juny del 2011
Cabòries de fum i independència
Potser aquesta entrada no serà de gaire utilitat -de fet no sé si en tinc cap que ho sigui-, però, què carall, és un pensament que em va venir ahir dinant i he decidit llençar-lo aquí, perquè em dóna la gana, com diria el Creu de Sant Jordi -perquè sí- Duran i Lleida.
Resulta que estàvem dinant en un restaurant, i em va venir al cap que no fa ni mig any, justament allí, al lloc on es menja i gairebé sempre hi ha canalla, estava permès fumar-hi. I si tirem més enrere, es fumava a la feina, i no cal retrocedir gaire més per a arribar a l'època en què es fumava absolutament a tot arreu, hospitals inclosos. Aprofito, ja que hi estic posat, per a recordar que a Catalunya, una de les poques coses que tenim permeses de decidir per part de la metròpoli és justament sobre aquest tema. Vull dir que la prohibició actual podria haver començat molt abans a casa nostra, però la Consellera de Salut i del PSOE de Catalunya, Marina Geli, va preferir 500 morts anuals -xifra estimada d'estalvi que tindrem amb la nova legislació- abans que "ser diferents de la resta d'Espanya". Un fet tan greu com oblidat i que per això vull recordar sempre que en tinc ocasió.
Més... ▼
Però vaja, no eren justament aquestes cabòries el motiu d'aquesta entrada, sinó més aviat la següent reflexió: segurament fa un any, tot i ser coneixedors de la futura entrada en vigor de la normativa en relació a fumar en llocs públics, molts de nosaltres no havíem interioritzat un fet que ara veiem tan normal, i en canvi avui veiem com una raresa la situació anterior. Doncs bé, m'hi jugo un pèsol que el mateix passarà amb la independència: molta gent la veu avui com un fet utòpic, inabastable, que "ara no toca" (ni tocarà mai!), i en canvi, només que ho vulguem i posem 68 diputats valents a l'actual cova de botiflers que és el Parlament, la podem assolir la propera legislatura. La futura Llei d'Independència, el dia que decidim tots plegats fer-la realitat, canviarà infinitament més les nostres vides que qualsevol Llei Antitabac estrangera. I ben aviat veurem com n'era d'absurda la situació anterior, i ens preguntarem com va ser possible esperar tant. Per tant, el que proposo és que ens ho preguntem ja. Què esperem?
Menys... ▲
Resulta que estàvem dinant en un restaurant, i em va venir al cap que no fa ni mig any, justament allí, al lloc on es menja i gairebé sempre hi ha canalla, estava permès fumar-hi. I si tirem més enrere, es fumava a la feina, i no cal retrocedir gaire més per a arribar a l'època en què es fumava absolutament a tot arreu, hospitals inclosos. Aprofito, ja que hi estic posat, per a recordar que a Catalunya, una de les poques coses que tenim permeses de decidir per part de la metròpoli és justament sobre aquest tema. Vull dir que la prohibició actual podria haver començat molt abans a casa nostra, però la Consellera de Salut i del PSOE de Catalunya, Marina Geli, va preferir 500 morts anuals -xifra estimada d'estalvi que tindrem amb la nova legislació- abans que "ser diferents de la resta d'Espanya". Un fet tan greu com oblidat i que per això vull recordar sempre que en tinc ocasió.
Més... ▼
Però vaja, no eren justament aquestes cabòries el motiu d'aquesta entrada, sinó més aviat la següent reflexió: segurament fa un any, tot i ser coneixedors de la futura entrada en vigor de la normativa en relació a fumar en llocs públics, molts de nosaltres no havíem interioritzat un fet que ara veiem tan normal, i en canvi avui veiem com una raresa la situació anterior. Doncs bé, m'hi jugo un pèsol que el mateix passarà amb la independència: molta gent la veu avui com un fet utòpic, inabastable, que "ara no toca" (ni tocarà mai!), i en canvi, només que ho vulguem i posem 68 diputats valents a l'actual cova de botiflers que és el Parlament, la podem assolir la propera legislatura. La futura Llei d'Independència, el dia que decidim tots plegats fer-la realitat, canviarà infinitament més les nostres vides que qualsevol Llei Antitabac estrangera. I ben aviat veurem com n'era d'absurda la situació anterior, i ens preguntarem com va ser possible esperar tant. Per tant, el que proposo és que ens ho preguntem ja. Què esperem?
Menys... ▲
Etiquetes de comentaris:
independència,
Llei Anti-tabac
dimarts, 3 de maig del 2011
Gràcies, equip
Gràcies per ser tan grans, per fer visible Catalunya al món, per l'esportivitat al camp i el saber estar a fora, gràcies Pep per transmetre aquest caràcter al primer equip i als que vénen al darrera. I gràcies per deixar fora l'anti-futbol, les trampes, les agressions, les mentides i no només el no saber perdre o guanyar, sinó fins i tot ja el no saber competir.
Gràcies, equip!
dilluns, 18 d’abril del 2011
http://www.europarl.cat ? Gràcies, però no
Segurament molts de vosaltres haureu rebut un correu que diu així:
TORNEM.HI ALTRA VOLTA Et prego que ho facis i, al mateix temps, ho passis als teus amics.Gràcies
Només clicant i obrint el web ja hi sumem !
Visca Catalunya !
Tornem a demanar la teva col·laboració en favor del català. És molt senzill:
Entra a la pàgina web del Parlament Europeu i clica la pestanya del català;
desprès reenvia aquest missatge.
Si la visita molta gent, no n'eliminaran la versió catalana!
Web del Parlament Europeu: http://www.europarl.cat
Aquest lloc web és una traducció calcada, perfecta i impecable del web del Parlament Europeu feta per un jove de Lleida. Ho sembla, però no és el web oficial. El Parlament Europeu ha denunciat el plagi i vol fer-ne tancar la versió catalana. Fins ara no l'han tancat perquè s'han quedat
sorpresos en comprovar les moltes visites que està rebent. Per tant, passa -si us plau- aquesta informació als teus contactes: com més visites, més possibilitats hi ha que s'ho repensin !
Llengües com el letó, l'estonià, el finès o l'eslovè, així com el maltès -que no arriben al mig milió de parlants- tenen l'estatus de llengua oficial a Europa. En canvi el català, amb uns 9.500.000 parlants, és la desena llengua europea en importància i no té encara cap reconeixement en l'àmbit europeu. PASSA-HO als amics, sisplau !
Gràcies !
Doncs digueu-me rondinaire compulsiu, però no hi acabo d'estar d'acord. M'he donat d'alta una resposta automàtica al gmail que diu així:
"Hola,
el meu programa de correu sembla haver detectat que m'heu enviat un missatge que conté l'enllaç http://www.europarl.cat
Si és així, segurament m'esteu convidant a visitar aquesta pàgina, que pel que es veu és una traducció "calcada, perfecta i impecable del web del Parlament Europeu feta per un jove de Lleida".
Sense voler desmerèixer la feina feta per aquesta persona ni la bona fe de tota la gent que està fent córrer aquest missatge, permeteu-me que us digui que jo el que vull és un estat propi com tenen la majoria de nacions del món, i que per tant no hagi d'anar fent coses com aquesta, amb molt bona fe però discutibles resultats. Si uns feixistes corruptes han aconseguit tancar TV3 al País Valencià, com voleu que, si és cert el que diu el missatge, el Parlament Europeu no aconsegueixi tancar aquesta web? Us agraeixo de tot cor la vostra bona intenció, però repeteixo: vull un estat propi i no pàgines que "semblen" oficials ni adhesius (tot i que els porti) a la matrícula del cotxe.
Atentament,
Tomàs Mallafré"
TORNEM.HI ALTRA VOLTA Et prego que ho facis i, al mateix temps, ho passis als teus amics.Gràcies
Només clicant i obrint el web ja hi sumem !
Visca Catalunya !
Tornem a demanar la teva col·laboració en favor del català. És molt senzill:
Entra a la pàgina web del Parlament Europeu i clica la pestanya del català;
desprès reenvia aquest missatge.
Si la visita molta gent, no n'eliminaran la versió catalana!
Web del Parlament Europeu: http://www.europarl.cat
Aquest lloc web és una traducció calcada, perfecta i impecable del web del Parlament Europeu feta per un jove de Lleida. Ho sembla, però no és el web oficial. El Parlament Europeu ha denunciat el plagi i vol fer-ne tancar la versió catalana. Fins ara no l'han tancat perquè s'han quedat
sorpresos en comprovar les moltes visites que està rebent. Per tant, passa -si us plau- aquesta informació als teus contactes: com més visites, més possibilitats hi ha que s'ho repensin !
Llengües com el letó, l'estonià, el finès o l'eslovè, així com el maltès -que no arriben al mig milió de parlants- tenen l'estatus de llengua oficial a Europa. En canvi el català, amb uns 9.500.000 parlants, és la desena llengua europea en importància i no té encara cap reconeixement en l'àmbit europeu. PASSA-HO als amics, sisplau !
Gràcies !
Doncs digueu-me rondinaire compulsiu, però no hi acabo d'estar d'acord. M'he donat d'alta una resposta automàtica al gmail que diu així:
"Hola,
el meu programa de correu sembla haver detectat que m'heu enviat un missatge que conté l'enllaç http://www.europarl.cat
Si és així, segurament m'esteu convidant a visitar aquesta pàgina, que pel que es veu és una traducció "calcada, perfecta i impecable del web del Parlament Europeu feta per un jove de Lleida".
Sense voler desmerèixer la feina feta per aquesta persona ni la bona fe de tota la gent que està fent córrer aquest missatge, permeteu-me que us digui que jo el que vull és un estat propi com tenen la majoria de nacions del món, i que per tant no hagi d'anar fent coses com aquesta, amb molt bona fe però discutibles resultats. Si uns feixistes corruptes han aconseguit tancar TV3 al País Valencià, com voleu que, si és cert el que diu el missatge, el Parlament Europeu no aconsegueixi tancar aquesta web? Us agraeixo de tot cor la vostra bona intenció, però repeteixo: vull un estat propi i no pàgines que "semblen" oficials ni adhesius (tot i que els porti) a la matrícula del cotxe.
Atentament,
Tomàs Mallafré"
Etiquetes de comentaris:
europarl.cat,
independència,
respostes predefinides a gmail
S'ha tancat l'aixeta del crèdit?
Tot i que sóc un empleat d'una caixa d'estalvis, aquesta entrada no és per a defensar el que han estat fent bancs i caixes aquests darrers anys, entre altres coses perquè és totalment indefensable, tant el que han fet les entitats financeres com la permissivitat per part del Banco de España que ha deixat fer fins a arribar a la situació actual.
Però una mica -per no dir molt- cansat d'escoltar tertulians, que massa sovint a banda de demostrar el seu analfabetisme, parlen de qualsevol cosa sense tenir-ne ni la més remota idea, faig aquesta entrada amb la intenció d'aportar un granet de sorra per lluitar contra una de les grans mentides que hem sentit tants cops darrerament, que sembla haver-se convertit en una veritat absoluta: "els bancs no concedeixen crèdits" (l'altra seria "l'estat regala diners als bancs amb el FROB" -que jo sàpiga, un préstec no és cap regal-, però això ja són figues d'un altre paner)
N'hi hauria prou amb fer anar un parell de neurones per pensar que, si el negoci de les entitats financeres és precisament concedir préstecs (la majoria de les vegades, aquests "experts" tertulians parlen de crèdits sense ni tan sols saber la diferència entre un producte i l'altre), com és possible sobreviure sense concedir-ne?
Però no sóc jo, un pobre ignorant, el més indicat per explicar què està passant realment. Serà millor llegir-ho en aquest escrit (crec que de l'any 2008) en espanyol de José García Montalvo, Catedràtic d'Economia de la UPF. Així, quan sentiu algun crack com en Xavier Sardà dient "els bancs no deixen un euro", potser que us plantegeu si paga la pena seguir escoltant o és millor anar a fer qualsevol altra cosa.
Però una mica -per no dir molt- cansat d'escoltar tertulians, que massa sovint a banda de demostrar el seu analfabetisme, parlen de qualsevol cosa sense tenir-ne ni la més remota idea, faig aquesta entrada amb la intenció d'aportar un granet de sorra per lluitar contra una de les grans mentides que hem sentit tants cops darrerament, que sembla haver-se convertit en una veritat absoluta: "els bancs no concedeixen crèdits" (l'altra seria "l'estat regala diners als bancs amb el FROB" -que jo sàpiga, un préstec no és cap regal-, però això ja són figues d'un altre paner)
N'hi hauria prou amb fer anar un parell de neurones per pensar que, si el negoci de les entitats financeres és precisament concedir préstecs (la majoria de les vegades, aquests "experts" tertulians parlen de crèdits sense ni tan sols saber la diferència entre un producte i l'altre), com és possible sobreviure sense concedir-ne?
Però no sóc jo, un pobre ignorant, el més indicat per explicar què està passant realment. Serà millor llegir-ho en aquest escrit (crec que de l'any 2008) en espanyol de José García Montalvo, Catedràtic d'Economia de la UPF. Així, quan sentiu algun crack com en Xavier Sardà dient "els bancs no deixen un euro", potser que us plantegeu si paga la pena seguir escoltant o és millor anar a fer qualsevol altra cosa.
Etiquetes de comentaris:
crisi,
crisi ninja,
FROB,
sistema financer
dijous, 24 de març del 2011
Racisme i unionisme, tot en un
Avui a l'hora de dinar amb uns quants companys de feina ha sortit el tema del copagament, una de les mesures que es veu que un grup d'"experts" ha proposat al Govern per a treure'ns de la crisi.
Tan aviat com ha sortit el tema, dues persones han dit que els sembla bé, concretament una d'elles perquè "quan vas a urgències, està ple de moros i negres". Aquí he de dir que ha vingut la primera falsedat de totes les que he hagut d'arribar a sentir, donat que la persona que ho ha dit no és ni una cosa ni l'altra, i en canvi pel que es veu, ell també hi va, a urgències, sempre que li convé.
No he trigat gaire a cometre l'error de començar una discussió, -i ho dic perquè l'única forma de sortir guanyant en una discussió és evitant-la, i més amb persones com aquestes, que estic segur que no es consideren racistes (vaja, dels qui comencen els seus discursos dient "jo no sóc racista, però...") i molt menys víctimes d'autoodi- però ho he fet preguntant que quin problema hi ha amb el color de la pell de qui va al metge, si les seves cotitzacions no serveixen igual que les d'algú que tingui tres generacions d'avantpassats vivint aquí. Els "arguments" que han vingut a continuació han sigut "n'hi ha molts que no cotitzen" (es veu que els qui portem aquí tota la vida cotitzem tots), "tenen altres costums" (es veu que això és algun argument d'alguna cosa), "quan van a l'ajuntament a empadronar-se surten amb una llista de drets així"(?)...
Quan he provat de fer el que predicava l'altre dia dient que potser el problema són els 60 milions diaris que ens deixem robar i no pas on ha nascut la gent que va al metge, la cosa no ha millorat: "això de la independència només interessa al quinze per cent de la gent", a aquestes consultes no hi participa ningú" (es veu que les més de 500.000 persones que ja hi han votat no són ningú) "i si fos vinculant encara hi participaria menys gent", "al Quebec a l'hora de la veritat es van cagar a les calces", "la gent vol tenir el centralisme com més lluny millor" (aquest "argument" és molt bo, perquè està agafat de la pel·lícula El Patriota)
Quanta feina ens queda per fer...
Tan aviat com ha sortit el tema, dues persones han dit que els sembla bé, concretament una d'elles perquè "quan vas a urgències, està ple de moros i negres". Aquí he de dir que ha vingut la primera falsedat de totes les que he hagut d'arribar a sentir, donat que la persona que ho ha dit no és ni una cosa ni l'altra, i en canvi pel que es veu, ell també hi va, a urgències, sempre que li convé.
No he trigat gaire a cometre l'error de començar una discussió, -i ho dic perquè l'única forma de sortir guanyant en una discussió és evitant-la, i més amb persones com aquestes, que estic segur que no es consideren racistes (vaja, dels qui comencen els seus discursos dient "jo no sóc racista, però...") i molt menys víctimes d'autoodi- però ho he fet preguntant que quin problema hi ha amb el color de la pell de qui va al metge, si les seves cotitzacions no serveixen igual que les d'algú que tingui tres generacions d'avantpassats vivint aquí. Els "arguments" que han vingut a continuació han sigut "n'hi ha molts que no cotitzen" (es veu que els qui portem aquí tota la vida cotitzem tots), "tenen altres costums" (es veu que això és algun argument d'alguna cosa), "quan van a l'ajuntament a empadronar-se surten amb una llista de drets així"(?)...
Quan he provat de fer el que predicava l'altre dia dient que potser el problema són els 60 milions diaris que ens deixem robar i no pas on ha nascut la gent que va al metge, la cosa no ha millorat: "això de la independència només interessa al quinze per cent de la gent", a aquestes consultes no hi participa ningú" (es veu que les més de 500.000 persones que ja hi han votat no són ningú) "i si fos vinculant encara hi participaria menys gent", "al Quebec a l'hora de la veritat es van cagar a les calces", "la gent vol tenir el centralisme com més lluny millor" (aquest "argument" és molt bo, perquè està agafat de la pel·lícula El Patriota)
Quanta feina ens queda per fer...
Etiquetes de comentaris:
independència,
racisme,
unionistes
dissabte, 19 de març del 2011
La independència, cosa de tots
Em permeto reciclar un eslògan dels anys 80 (que sembla que ara torna) per a una cosa encara més important que la llengua, perquè sense la llengua (si no l'hem perduda ja, però això ja són figues d'un altre paner), encara podem tenir independència, però sense independència segur que ens quedarem sense llengua, sense diners, sense cultura, sense dignitat i sense res.
A aquestes alçades, a molts ens sembla increïble que encara calgui recordar que hi ha 22.000 milions de raons per la independència, o dit d'una altra manera: ser espanyols ens costa vuit euros i mig cada dia de l'any a cada català, total per a finançar aeroports i estacions de tren on hi ha més treballadors que viatgers, o per pagar el rostit a espanyols que, directament, no foten res... i així fins a l'infinit.
No sóc cap visionari i no tinc clar si la independència vindrà per una proclamació unilateral des del Parlament, per una cassolada seguida de tres setmanes quan, amb l'enèsima agressió ens decidim a dir prou d'una vegada per totes, o qui sap si un hashtag al twitter serà l'espurna desencadenant. Però sí que tinc clar que, a banda dels insults, el menyspreu i els atacs a la llengua, cada dia que passa desapareixen, només del Principat, 60 milions d'euros que ens resten un benestar al qual no tenim perquè renunciar.
Per aquestes i per moltes altres raons, és un dret i un deure que tenim -pel nostre benestar i el dels nostres fills, i per la memòria dels nostres avantpassats- el fugir tan aviat com sigui possible d'aquesta presó de nacions que és Espanya.
I què té a veure tot això amb el títol d'aquesta entrada? Doncs que ja que la classe política que hem triat/ens ha tocat patir en aquest país no sembla estar per la feina, potser que ens posem a empènyer en la direcció correcta tots plegats, posant-hi el nostre granet de sorra, a veure si ben aviat aconseguim l'efecte bola de neu que faci precipitar les coses i ens desempalleguem de la morta d'una vegada per totes.
Per això, quan siguem al metge i algú es queixi de la cua que hi ha, estarà bé que li recordem que amb la independència tindrem més hospitals i CAPs i que podrem estar més ben atesos. Quan un pensionista es queixi de la seva pensió, farem bé de dir-li que quan siguem un estat podrà cobrar més cada mes. Quan algú es queixi que la seva canalla ha d'estudiar en barracons, convé que li recordem que això només passa aquí, a la colònia on ens deixem robar els diners, i que a la metròpoli no n'hi ha pas, de barracons. Quan algú, per molt seguidor de La roja digui que no arriba a final de mes, li farem un favor i ens el farem a nosaltres mateixos dient-li que quan siguem independents, veurà com augmenta el seu nivell de vida. I quan algú parla de l'energia nuclear o de la velocitat màxima a les autopistes, abans de dir si hi estem o no d'acord, estarà bé que li fem veure que tant li fa el que digui, perquè aquestes i moltes altres coses les decideix un altre país, i no el nostre.
Necessitem la independència i la necessitem urgentment; només depèn de nosaltres.
diumenge, 6 de març del 2011
Tunnejant android cyanogenmod a un HTC G1
Com ja vaig explicar, al meu humil HTC G1 (o Dream) hi corre Froyo (Android 2.2) per gentilesa de cyanogen, un dels cuiners de ROM's android més coneguts. També vaig explicar com havia superat els problemes d'espai amb l'adaptació d'en Firerat de la ROM de cyanogen i que, de fet, això era el que em va permetre quedar-me a Froyo i no haver de tirar enrere.
Tot i això, desenganyem-nos, un G1 és un aparell amb un maquinari tan limitat que, tot i aquestes ajudes, és fàcil quedar-se sense espai en qualsevol moment.
Per això, quan veia fent un ls /data/app que hi havia aquí les actualitzacions del google maps, pensava si no hi hauria manera de tenir-ho a la microSD i alliberar així al voltant de 8 preciosos MB. Doncs resulta que sí. És tan fàcil com muntar el sistema de fitxers per a escriptura amb
Per si algú està interessat amb els scripts que fan tot això per a utilitzar-los amb Gscript, els he penjat aquí.
Tot i això, desenganyem-nos, un G1 és un aparell amb un maquinari tan limitat que, tot i aquestes ajudes, és fàcil quedar-se sense espai en qualsevol moment.
Per això, quan veia fent un ls /data/app que hi havia aquí les actualitzacions del google maps, pensava si no hi hauria manera de tenir-ho a la microSD i alliberar així al voltant de 8 preciosos MB. Doncs resulta que sí. És tan fàcil com muntar el sistema de fitxers per a escriptura amb
(aconsello fervorosament tenir-ho guardat a Gscript) i desprésmount - o rw,remount /data
irm -f /system/app/MapsSapphire.apk
Ja està! Després d'això, es pot cercar google maps al market i instal·lar-lo, i gràcies a en Firerat, moure-ho cap a la microSD. El mateix amb Street View i amb gmail, que si s'actualitzava, també anava a parar a /data/app.pm uninstall com.google.android.apps.maps
Per si algú està interessat amb els scripts que fan tot això per a utilitzar-los amb Gscript, els he penjat aquí.
dissabte, 5 de març del 2011
Configurar ddclient per a OpenDNS
Ha arribat el moment que la canalla de casa comencen a ser prou grans com per fer el que no toca a Internet, però no prou com per saber actuar amb prou sentit comú i tampoc com per a saltar-se els filtres d'OpenDNS, o sigui que m'he posat a la feina i he activat el filtratge web mitjançant aquesta eina.
Lògicament (pam!, com diria el Quim Nadal del Pòlònia) el problema tenint IP dinàmica és com dir a OpenDNS quina IP té l'encaminador de casa després de cada canvi. Aquest encaminador, SAGEM 2604, té l'opció d'enviar actualitzacions a http://www.dyndns.com, però no a OpenDNS (o com a mínim jo no he sabut trobar-la).
La qüestió és que, en no poder enviar actualitzacions de la IP des de l'encaminador, no he tingut cap altre remei que fer-ho des de l'ubuntu, a la màquina que funciona com a servidor casolà i que és la que es passa més hores engegada durant el dia. La instal·lació del ddclient és tan fàcil com ho acostuma a ser qualsevol paquet d'ubuntu, però la configuració no ho ha sigut tant. Finalment, i després de googlejar una mica, he trobat la solució (comprovada) als mateixos fòrums d'OpenDNS:
Lògicament (pam!, com diria el Quim Nadal del Pòlònia) el problema tenint IP dinàmica és com dir a OpenDNS quina IP té l'encaminador de casa després de cada canvi. Aquest encaminador, SAGEM 2604, té l'opció d'enviar actualitzacions a http://www.dyndns.com, però no a OpenDNS (o com a mínim jo no he sabut trobar-la).
La qüestió és que, en no poder enviar actualitzacions de la IP des de l'encaminador, no he tingut cap altre remei que fer-ho des de l'ubuntu, a la màquina que funciona com a servidor casolà i que és la que es passa més hores engegada durant el dia. La instal·lació del ddclient és tan fàcil com ho acostuma a ser qualsevol paquet d'ubuntu, però la configuració no ho ha sigut tant. Finalment, i després de googlejar una mica, he trobat la solució (comprovada) als mateixos fòrums d'OpenDNS:
I ja està; amb això el ddclient va enviant les actualitzacions de la IP a OpenDNS.# Configuration file for ddclient generated by debconf
#
# /etc/ddclient.conf
##
## OpenDNS.com account-configuration
##
daemon=300
syslog=yes
mail=root
mail-failure=root
pid=/var/run/ddclient.pid
ssl=yes
use=web, web=myip.dnsomatic.com
server=updates.opendns.com
protocol=dyndns2
login= el meu login
password= la meva contrasenya
nom_de_la_xarxa_a_opendns
divendres, 18 de febrer del 2011
Sense senyal
Etiquetes de comentaris:
blaverisme,
nacionalisme espanyol,
TV3
dissabte, 15 de gener del 2011
Una altra enquesta d'"El País"
Em sembla que en aquest país -vull dir el nostre, és clar, i no pas el del diari del títol d'aquesta entrada- hi ha massa gent més pendent del què diran a Madrid que no pas de posar el seu granet de sorra per a avançar cap a la independència, cosa que sí que ens solucionaria molts problemes, independentment dels brams d'ase que puguin venir de ponent.
Tot això ho dic perquè em sembla molt bé que hi hagi autèntics exèrcits de catalanets enviant missatges de correu electrònic a tort i a dret convidant a participar a enquestes de diaris més o menys cavernícoles, però és evident que això no serveix per a res.
Potser rebre aquests missatges és fins a cert punt inevitable, igual que rebre hoaxes o power point's de 6 MB amb felicitacions de Nadal absolutament infumables, però al menys jo, amb les respostes predefinides de gmail, miro de fer que qui m'envia segons què, s'aturi un segon a pensar si realment cal seguir fent-ho.
Per això, quan he vist al twitter que els amics d'"El País" s'han tret una nova enquesta de la màniga, m'he posat ràpidament a preparar una nova resposta automàtica, abans no em comencin a arribar missatges de gent més preocupada pel resultat d'una enquesta forana que no pas de com van les coses a casa nostra:
Hola,
sembla que el meu programa de correu ha detectat que m'envieu un enllaç a una enquesta del diari espanyol "El País".
Normalment no entro a les pàgines web dels diaris espanyols, i encara menys responc a les seves enquestes.
Gràcies per la possible invitació a participar-hi que m'esteu fent, però m'interessa ben poc el que pensin els lectors d'aquest diari d'un país que no només no és el meu, sinó que va contra el meu.
Molt atentament...
Tot això ho dic perquè em sembla molt bé que hi hagi autèntics exèrcits de catalanets enviant missatges de correu electrònic a tort i a dret convidant a participar a enquestes de diaris més o menys cavernícoles, però és evident que això no serveix per a res.
Potser rebre aquests missatges és fins a cert punt inevitable, igual que rebre hoaxes o power point's de 6 MB amb felicitacions de Nadal absolutament infumables, però al menys jo, amb les respostes predefinides de gmail, miro de fer que qui m'envia segons què, s'aturi un segon a pensar si realment cal seguir fent-ho.
Per això, quan he vist al twitter que els amics d'"El País" s'han tret una nova enquesta de la màniga, m'he posat ràpidament a preparar una nova resposta automàtica, abans no em comencin a arribar missatges de gent més preocupada pel resultat d'una enquesta forana que no pas de com van les coses a casa nostra:
Hola,
sembla que el meu programa de correu ha detectat que m'envieu un enllaç a una enquesta del diari espanyol "El País".
Normalment no entro a les pàgines web dels diaris espanyols, i encara menys responc a les seves enquestes.
Gràcies per la possible invitació a participar-hi que m'esteu fent, però m'interessa ben poc el que pensin els lectors d'aquest diari d'un país que no només no és el meu, sinó que va contra el meu.
Molt atentament...
Etiquetes de comentaris:
enquestes foranes,
respostes predefinides a gmail
dijous, 6 de gener del 2011
Prou top-posting a gmail
Tot i que tinc configurat el Thunderbird sota ubuntu als dos ordinadors (sobretaula i netbook), estic tan acostumat a la interfície web de gmail i a les seves característiques (com per exemple l'agrupació de les converses), que gairebé sempre l'utilitzo mitjançant aquesta última (tot i alguna mancança, com per exemple la no possibilitat de signar els missatges amb PGP, perquè al final vaig acabar desinstal·lant l'extensió FirePGP del Firefox, que fallava més que una escopeta de fira, o, com es diu ara, que les alarmes de l'iPhone)
Però una de les coses més inexplicables d'aquesta interfície és que a can google no només no tinguin activada per defecte la resposta als missatges sense fer top-posting, sinó que ni tant sols ofereixin la possibilitat de configurar així el gmail.
Total, que avui després de googlejar una mica he fet cap aquí on he vist que, com pràcticament amb qualsevol cosa, no només no he sigut el primer a plantejar-me com solucionar-ho, sinó que a més hi ha algú que ha decidit compartir la seva forma de resoldre el problema. Com que no sabia ben bé què fer-ne de l'script, he googlejat un minut més i he fet cap on explicaven amb detall què calia fer, o sigui que Greasemonkey instal·lat i a córrer!
He de dir que, tal com comenten aquí, tampoc he aconseguit que em funcioni en resposta a missatges en HTML (segurament als qui n'envien serà a qui menys els molesta el top-posting xD), però ja és alguna cosa.
El més bo de tot és que quan ja havia escrit tot això i estava buscant una imatge per al post -que no posaré, perquè tampoc cal- he trobat una extensió per al Firefox que també soluciona el problema (també només per a respostes en text pla), entre altres coses. => no em funciona, o sigui que extensió deshabilitada.
Però una de les coses més inexplicables d'aquesta interfície és que a can google no només no tinguin activada per defecte la resposta als missatges sense fer top-posting, sinó que ni tant sols ofereixin la possibilitat de configurar així el gmail.
Total, que avui després de googlejar una mica he fet cap aquí on he vist que, com pràcticament amb qualsevol cosa, no només no he sigut el primer a plantejar-me com solucionar-ho, sinó que a més hi ha algú que ha decidit compartir la seva forma de resoldre el problema. Com que no sabia ben bé què fer-ne de l'script, he googlejat un minut més i he fet cap on explicaven amb detall què calia fer, o sigui que Greasemonkey instal·lat i a córrer!
He de dir que, tal com comenten aquí, tampoc he aconseguit que em funcioni en resposta a missatges en HTML (segurament als qui n'envien serà a qui menys els molesta el top-posting xD), però ja és alguna cosa.
Etiquetes de comentaris:
gmail,
thunderbird,
top-posting,
ubuntu
dilluns, 3 de gener del 2011
M'agrada el meu android
El meu android és un HTC G1; el primer android que es va comercialitzar. Les seves especificacions, avui, gairebé fan riure. A vegades va una mica lent, i algun cop fins i tot es penja (sí, com qualsevol sistema operatiu -uns més i d'altres menys- es penja, i qui digui el contrari, menteix)
Els mòbils android o de qualsevol altre sistema operatiu actuals el poden deixar en ridícul en qualsevol moment si comparem especificacions o prestacions....
Però el meu android està gairebé lliure d'anuncis gràcies a AdFree, es pot connectar per FTP segur amb AndFTP o per SSH amb ConnectBot. Encara deixa més d'un amb la boca oberta amb Google Sky Map, em permet executar comandes de terminal amb un sol toc de pantalla amb GScript, fer trucades VoIP amb Fring, fer retransmissions en directe per Internet (amb no gaire qualitat, ho sé) amb qik, m'avisa si hi ha un radar a prop amb Radardroid, em pot ajudar a recuperar-lo si va a parar a mans d'algun amic de les coses alienes amb Prey o SIM Checker, el puc fer servir de walkie talkie passant pel servidor casolà amb Virtual Walkie Talkie... i també puc obrir un terminal i teclejar free, top, powertop, ls, du -h...
Però a banda d'aquestes i altres coses que segurament es poden fer igual o millor amb altres sistemes operatius... el meu android utilitza un sistema de codi obert, i gràcies a això hi ha tota una comunitat al darrera treballant-hi dia a dia, i per això hi he pogut instal·lar Froyo. Perquè, tot i que els sistemes lliures també tenen vulnerabilitats i bugs, segueixo preferint els sistemes lliures als privatius.
El meu android ja és gairebé una relíquia i aviat o tard serà substituït per un altre amb processador de doble nucli o vés a saber què, però de moment... m'agrada el meu andorid.
Els mòbils android o de qualsevol altre sistema operatiu actuals el poden deixar en ridícul en qualsevol moment si comparem especificacions o prestacions....
Però el meu android està gairebé lliure d'anuncis gràcies a AdFree, es pot connectar per FTP segur amb AndFTP o per SSH amb ConnectBot. Encara deixa més d'un amb la boca oberta amb Google Sky Map, em permet executar comandes de terminal amb un sol toc de pantalla amb GScript, fer trucades VoIP amb Fring, fer retransmissions en directe per Internet (amb no gaire qualitat, ho sé) amb qik, m'avisa si hi ha un radar a prop amb Radardroid, em pot ajudar a recuperar-lo si va a parar a mans d'algun amic de les coses alienes amb Prey o SIM Checker, el puc fer servir de walkie talkie passant pel servidor casolà amb Virtual Walkie Talkie... i també puc obrir un terminal i teclejar free, top, powertop, ls, du -h...
Però a banda d'aquestes i altres coses que segurament es poden fer igual o millor amb altres sistemes operatius... el meu android utilitza un sistema de codi obert, i gràcies a això hi ha tota una comunitat al darrera treballant-hi dia a dia, i per això hi he pogut instal·lar Froyo. Perquè, tot i que els sistemes lliures també tenen vulnerabilitats i bugs, segueixo preferint els sistemes lliures als privatius.
El meu android ja és gairebé una relíquia i aviat o tard serà substituït per un altre amb processador de doble nucli o vés a saber què, però de moment... m'agrada el meu andorid.
Etiquetes de comentaris:
android,
HTC G1,
programari lliure
Subscriure's a:
Missatges (Atom)