Pàgines

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris crisi. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris crisi. Mostrar tots els missatges

dissabte, 14 d’abril del 2012

I ara què passarà?

Cada cop hi ha més indicadors que fan pensar que Espanya seguirà els passos de Grècia, com aquests 10 fets horribles o aquest editorial del New York Times esmentat per Vilaweb. Potser val més que anem pensant que les imatges dels disturbis a Grècia que fins ara hem estat veient còmodament asseguts al sofà, les viurem, més aviat que tard, a casa nostra. I també, com Televisió de Catalunya ("la seva", amb la seva dèria espanyolitzadora) ens farà notar, a moltes ciutats espanyoles.



I què hi podem fer?

Doncs ben poca cosa. Amb el Parlament de fireta que tenim a casa i la colla de lladres i inútils del govern espanyol, el tema està complicat. Si quan hi havia "bonança econòmica" podíem anar fent amb el robatori espanyol del 10% del PIB -això sí, mirant sempre cap a una altra banda per no veure el més d'1 milió de persones que ja vivien per sota del llindar de la pobresa-, ara les coses poden empitjorar molt i molt ràpidament. Cada cop més gent anirà quedant-se sense feina amb les estúpides mesures adoptades a la majoria d'estats europeus, i a més, Espanya ens robarà cada cop més quan aquí tenim cada cop menys.

La independència ha passat de ser una utopia no fa pas gaires anys a ser una necessitat urgent. Potser la guspira que estàvem esperant ja ha començat amb la insubmissió fiscal iniciada per alguns valents empresaris i amb el tema dels peatges:



Però no farà cap mal que hi seguim posant el nostre granet de sorra. Al contrari, si aquesta ocasió és la bona, empenyem tots per tal que no deixi de ser-ho. I si no ho és, també, per tal de fer que ho sigui.

dilluns, 18 d’abril del 2011

S'ha tancat l'aixeta del crèdit?

Tot i que sóc un empleat d'una caixa d'estalvis, aquesta entrada no és per a defensar el que han estat fent bancs i caixes aquests darrers anys, entre altres coses perquè és totalment indefensable, tant el que han fet les entitats financeres com la permissivitat per part del Banco de España que ha deixat fer fins a arribar a la situació actual.

Però una mica -per no dir molt- cansat d'escoltar tertulians, que massa sovint a banda de demostrar el seu analfabetisme, parlen de qualsevol cosa sense tenir-ne ni la més remota idea, faig aquesta entrada amb la intenció d'aportar un granet de sorra per lluitar contra una de les grans mentides que hem sentit tants cops darrerament, que sembla haver-se convertit en una veritat absoluta: "els bancs no concedeixen crèdits" (l'altra seria "l'estat regala diners als bancs amb el FROB" -que jo sàpiga, un préstec no és cap regal-, però això ja són figues d'un altre paner)

N'hi hauria prou amb fer anar un parell de neurones per pensar que, si el negoci de les entitats financeres és precisament concedir préstecs (la majoria de les vegades, aquests "experts" tertulians parlen de crèdits sense ni tan sols saber la diferència entre un producte i l'altre), com és possible sobreviure sense concedir-ne?

Però no sóc jo, un pobre ignorant, el més indicat per explicar què està passant realment. Serà millor llegir-ho en aquest escrit (crec que de l'any 2008) en espanyol de José García Montalvo, Catedràtic d'Economia de la UPF. Així, quan sentiu algun crack com en Xavier Sardà dient "els bancs no deixen un euro", potser que us plantegeu si paga la pena seguir escoltant o és millor anar a fer qualsevol altra cosa.