dilluns, 29 de juliol de 2019

Certificar la possessió d'un fitxer a stamp.io


Us sonen notícies com les que diuen que Michael Jackson li va robar un tema a no sé qui?

Bé, si heu escrit una cançó, heu fet la foto del segle, un disseny espectacular en 3D, heu escrit el que serà l'èxit del proper Sant Jordi o el que sigui, podeu certificar a stamp.io que esteu en possessió d'aquesta obra en aquest moment, de forma que si cal, més endavant podreu demostrar aquesta possessió.

I el bo del cas és que és facil·líssim i gratuït. Només cal que guardeu aquesta informació en un fitxer: si és un tema musical en podeu fer un fitxer d'àudio (o una imatge de la partitura); si és un poema un document de text... tot seguit aneu a stamp.io i us hi registreu i trieu el fitxer que voleu certificar; automàticament aquesta web crearà un hash del vostre fitxer aplicant la funció sha256sum, que té dues característiques ideals per al que ens proposem: la primera és que qualsevol canvi al fitxer original produirà un resultat completament diferent, i la segona és que a partir del hash no es pot obtenir el fitxer original. Això últim és important perquè implica que no estem compartint el fitxer i tampoc hi ha forma d'obtenir-ne el contingut a partir del hash publicat.

Per exemple, a https://stamp.io/stamp/jlh0pljo hi ha el resultat d'una prova que vaig fer l'any passat amb una imatge:


Si aplico la funció al fitxer, es pot veure com el hash resultant és el mateix:


Per tant, si mai em cal en el futur, podré demostrar que el 30 d'agost del 2018 jo tenia aquest fitxer, però sense que em calgui publicar ara el fitxer ni mostrar-ne el contingut.

I de què serveix tot això? Doncs que si resulta que algú en el futur es vol atribuir l'autoria d'aquesta imatge, jo en podré demostrar no l'autoria però sí la possessió a una data i hora concretes i registrades en aquesta web. Podrà fer aquesta demostració el fals propietari? Evidentment no, a no ser que m'hagi robat l'original justament ara i hagi fet una certificació com aquesta. No només això, sinó que a més aquesta informació al cap d'unes hores quedarà registrada a les blockchains de Bitcoin i Ethereum, i per tant queda replicada a milers d'ordinadors a tot el món.

Que no us robin les vostres creacions!

dilluns, 8 de juliol de 2019

Un viatge de 2.600 km en cotxe elèctric

Aquesta passada setmana la meva dona (sí, jo dic "la meva dona" i no "la meva parella", i a més practico la resistència activa contra la dictadura del desdoblament de gènere) i jo hem estat viatjant en cotxe elèctric. D'aquest viatge de més de 2.600 quilòmetres n'he tret aquestes conclusions i consideracions:


  • És perfectament possible -i a més aconsellable- viatjar en cotxe elèctric. Com ja he dit algun altre cop, qui diu que fa més de 300 km sense aturar-se és un insensat o un mentider, i en qualsevol cas hauria d'estar prohibit -mentre no estigui completament prohibit que els humans conduïm cotxes- que estiguéssim més hores al volant de les raonables, tal com ja passa amb els conductors de camions i autobusos. A més, hem fet aquest viatge en un cotxe que no té càrrega ràpida, i "només" carrega com a màxim a 22 kW. No cal dir que amb qualsevol cotxe amb càrrega ràpida l'experiència encara hauria sigut millor. De totes maneres cal tenir en compte que un avantatge que té el Zoe respecte de molts altres elèctrics és que pot carregar a 22 kW en AC (o 43 kW en les variants que comencen per Q), mentre que la majoria d'altres marques carregaran a un màxim de 7 kW en els punts de càrrega de tipus 2 a 22 kW, que ara per ara sembla que són els més fàcils de trobar a tot arreu. Aquí hi ha força informació sobre tipus de connectors, potències i punts de càrrega.

  • El Zoe no té un coeficient aerodinàmic gaire bo, i això en penalitza el consum en vies ràpides. La majoria de trajecte en autopista l'he fet amb el limitador de velocitat a 110-112 km/h i això té alguns avantatges: el consum no es dispara excessivament, la conducció és totalment relaxada i de retruc el risc d'accident és menor que a velocitats més elevades. En un elèctric com el Zoe amb consums elevats per autopista i sense càrrega ràpida, menys és més: reduir una mica la velocitat ens farà arribar abans al destí.
Imatge: 408 kWh consumits per a un recorregut de 2660 km. Mitjana de 15,33 kWh/100 km


  • Carregar a 22 kW té l'avantatge que els temps de càrrega no són excessivament llargs; aviat s'arriba al 80% -moment ideal per a continuar el viatge, perquè fins a aquest punt es carrega a la màxima velocitat però a partir d'aquí el carregador integrat del vehicle redueix la potència de càrrega per tal de protegir la bateria- i al mateix temps no es castiga tant la bateria com amb potències superiors.

Imatge: punt de càrrega gratuït en un Leroy Merlin a França


  • Mentre la xarxa de punts de càrrega no millori moltíssim, cal planificar els viatges en VE. Una bona forma de fer-ho és amb el planificador de rutes d'electromaps. Jo el que he fet per a aquest viatge ha sigut planificar aturades cada 120 km, així si en arribar a un punt de càrrega hi havia qualsevol problema, podia arribar fins al següent sense problemes. Això ja depèn de l'autonomia del cotxe utilitzat i de com li vingui de gust de planificar-se a cadascú.

Imatge: punt de càrrega ràpid i gratuït en un hipermercat a França



  • Una mica d'ajuda no va mai malament. Si voleu ser a un grup d'usuaris de VE a Telegram, demaneu-m'ho a tomas @ mallafre.cat i amb molt de gust us hi inclouré. Justament en aquest grup em van aconsellar d'utilitzar Chargemap per a viatjar per França, però Correos funciona tan bé que la targeta no em va arribar a temps, tot i haver-la demanat força dies abans.
    En qualsevol cas el clauer d'electromaps em va servir per a activar alguns punts gratuïts i de pagament, mentre que alguns altres els vaig poder activar fàcilment llegint un codi QR i fent el pagament amb targeta de crèdit o PayPal.
    Em permeto demanar a tothom que quan un punt no estigui correctament ubicat a electromaps l'editi amb l'aplicació mòbil i si cal hi afegeixi fotografies i indicacions als comentaris. Jo ho he fet en alguns punts i així hi guanyem tots.

Imatge: punt de càrrega de pagament a França

  • Viatjar en cotxe elèctric surt molt bé de preu. Hi ha cunyats que diuen que pot sortir molt car, però la meva experiència diu justament el contrari. De la gent que diu que surt car, quants ho diuen en base a una experiència real? Ahà.

Imatge: una de les càrregues més cares que vaig fer durant el viatge


  • Potser hi haurà qui dirà que no és viable viatjar havent de parar a carregar la bateria. El bo del cas és que probablement això ho dirà gent que vol arribar el més ràpidament possible al lloc de vacances... per no fer res. ¿No seria millor gaudir del viatge com una part més de les vacances, en comptes d'arribar amb tant d'estrés que les vacances amb prou feines serviran per a rebaixar l'estrés del viatge? A banda que, torno a insistir, aquest viatge ha sigut en un cotxe sense càrrega ràpida. Amb altres VE amb el temps d'anar al lavabo, fer un cafè i estirar les cames un moment, ja és possible tenir la bateria al 80% i seguir viatjant. En qualsevol cas, quin sentit té seguir fent que l'aire sigui irrespirable a la màxima velocitat possible? No seria millor afluixar una mica i respirar un aire de millor qualitat i alentir tant com es pugui el canvi climàtic, encara que això impliqui arribar una mica més tard?
Imatge extreta de https://ajuntament.barcelona.cat

I vós, amable lector, què en penseu de tot plegat?