Moltes de les meves entrades al blog parlant de Catalunya Ràdio són per queixar-me, bàsicament de la seva deixadesa amb la llengua. Però aquest cop escric per tal d'agrair el reconeixement a una feina de la qual, en part, en sóc responsable: al programa 3 Rondes d'ahir van donar una aleta al Departament de Premsa i Comunicació dels Xiquets de Reus. Gràcies!
dilluns, 20 de juny del 2011
divendres, 10 de juny del 2011
dilluns, 6 de juny del 2011
Cabòries de fum i independència
Potser aquesta entrada no serà de gaire utilitat -de fet no sé si en tinc cap que ho sigui-, però, què carall, és un pensament que em va venir ahir dinant i he decidit llençar-lo aquí, perquè em dóna la gana, com diria el Creu de Sant Jordi -perquè sí- Duran i Lleida.
Resulta que estàvem dinant en un restaurant, i em va venir al cap que no fa ni mig any, justament allí, al lloc on es menja i gairebé sempre hi ha canalla, estava permès fumar-hi. I si tirem més enrere, es fumava a la feina, i no cal retrocedir gaire més per a arribar a l'època en què es fumava absolutament a tot arreu, hospitals inclosos. Aprofito, ja que hi estic posat, per a recordar que a Catalunya, una de les poques coses que tenim permeses de decidir per part de la metròpoli és justament sobre aquest tema. Vull dir que la prohibició actual podria haver començat molt abans a casa nostra, però la Consellera de Salut i del PSOE de Catalunya, Marina Geli, va preferir 500 morts anuals -xifra estimada d'estalvi que tindrem amb la nova legislació- abans que "ser diferents de la resta d'Espanya". Un fet tan greu com oblidat i que per això vull recordar sempre que en tinc ocasió.
Més... ▼
Resulta que estàvem dinant en un restaurant, i em va venir al cap que no fa ni mig any, justament allí, al lloc on es menja i gairebé sempre hi ha canalla, estava permès fumar-hi. I si tirem més enrere, es fumava a la feina, i no cal retrocedir gaire més per a arribar a l'època en què es fumava absolutament a tot arreu, hospitals inclosos. Aprofito, ja que hi estic posat, per a recordar que a Catalunya, una de les poques coses que tenim permeses de decidir per part de la metròpoli és justament sobre aquest tema. Vull dir que la prohibició actual podria haver començat molt abans a casa nostra, però la Consellera de Salut i del PSOE de Catalunya, Marina Geli, va preferir 500 morts anuals -xifra estimada d'estalvi que tindrem amb la nova legislació- abans que "ser diferents de la resta d'Espanya". Un fet tan greu com oblidat i que per això vull recordar sempre que en tinc ocasió.
Més... ▼
Subscriure's a:
Missatges (Atom)