El CM de l'Oracle, Catalunya Ràdio

No he fet mai cap curs de Community Manager. I el més a prop que he estat del periodisme ha estat llegir diaris que no siguin La Vanguardia. Però tot i no saber-ne ni un borrall de tot plegat, em sembla que el Community Manager de l'Oracle encara va més perdut que jo.

L'Oracle és un programa que escolto alguns dies, perquè de vegades hi ha convidats que diuen coses interessants. Però trobo que el seu conductor, Xavier Graset, és absolutament avorrit, i en la meva modesta i absolutament prescindible opinió, algú que no està a l'alçada d'estar al capdavant d'un programa d'una ràdio nacional. Potser als capitostos de Catalunya Ràdio ja els va bé i els resulta molt còmode tenir algú tan previsible com aquest senyor, en comptes de, posem per cas, algú que li donaria mil voltes com Víctor Alexandre. Però jo trobo del tot infumable que hi hagi algú que no sap què dir i que per això es passa tota l'estona amb els seus "eeeee", "mmmmm", "aaaaa" i dient "en fi" cada cop que es queda sense saber què dir, i crec que això passa moltíssim més del que seria admissible a una ràdio que paguem entre tots. Al capdavall, se suposa que el conductor d'un programa de ràdio hauria de parlar, i no quedar-se en intentar-ho. Per això l'altre dia vaig fer aquest tuit, que més enllà de mirar de fer gràcia, venia a dir que ja n'hi havia prou:

Vaig evitar mencionar el compte de twitter del programa; ja ho havia fet un cop i ja tinc prou feina com per anar creant flames a Internet. Per això em va sorprendre trobar-me amb això:

L'explicació la vaig trobar després. En qualsevol cas, no faré cap interpretació d'aquesta resposta aquí; podria passar que algú tornés a mencionar l'usuari del programa juntament amb un enllaç a aquesta entrada, allí la llegissin i em diguessin -potser amb raó- que m'equivoco, però sí que voldria dir un parell de coses:

Als anys 80, Catalunya Ràdio la sentia com a meva. A casa s'escoltava a totes hores; hi havia programes absolutament genials com El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico amb els que la complicitat era total; realment era la ràdio nacional de Catalunya i era la meva ràdio. Recordo com si fos ara el dia que vaig anar a lliurar una QSL als estudis de Diagonal 614 per a poder rebre'n una de seva a canvi, i havia participat en alguns concursos amb sort diversa. Però les coses han anat empitjorant progressivament des d'aquells temps, potser culminant amb la posada en escena de l'impresentable de Manuel Fuentes. Si abans considerava Catalunya Ràdio la meva emissora, ara l'únic que hi veig és que els seus treballadors cobren una part dels meus impostos per fer uns programes que en la majoria dels casos no em ve de gust escoltar.

I ja per acabar: no sé si aquesta resposta la va fer el principal al·ludit o algú altre. Però sigui com sigui, segurament hauria estat més profitós que hagués invertit aquell temps en indicar a una col·laboradora del programa -no sé com es diu la persona a la qual he sentit avui mateix- com es pronuncia "transició" correctament. Se suposa que "promocionar i difondre la llengua i la cultura catalanes" s'hauria de fer de veritat, i no quedar com una bonica frase i prou.

@elmonaRAC1 m'ha deixat de seguir a twitter

Sí, jo també sóc humà (o això penso) i m'agrada, com a qualsevol tuitaire, tenir força seguidors. Per això tinc un parell d'aplicacions al meu compte de twitter que m'avisen quan algun dels meus seguidors ha deixat de ser-ho.

Avui m'ha arribat un missatge avisant-me que @elmonaRAC1 ha deixat de seguir-me. Crec que van ser ells qui van començar a seguir-me, com a conseqüència dels missatges mig en broma, mig seriosos, que els vaig començar a fer l'any passat, on feia veure que feien un concurs en el qual deien alguna paraula incorrecta i jo els deia quin era el parany. Un cop em van respondre que miraven de millorar, però que no era fàcil, o alguna cosa semblant. Em van començar a seguir i jo a ells. També els vaig respondre que s'ho miressin pel cantó positiu: que els enviés aquests missatges volia dir que els escoltava. Sí, evidentment alguns dels meus tuits potser no eren tot el respectuosos que caldria si es tractés d'un tuitaire qualsevol, però estem parlant d'una emissora de ràdio líder a Catalunya, i em sembla que això comporta, entre d'altres, haver de pagar el preu -tampoc res de l'altre món- de rebre tuits amb l'etiqueta #etfelicitofill, o del tipus "ja ha començat la secció parlem sense apòstrofs" o "he sentit algú que deia l'última; esteu tots bé?".

Però es veu que la gota que ha fet vessar el vas de la paciència al Comunity Manager que porta el compte de twitter d'El món a RAC1 ha estat aquesta entrada del blog, els 3 tuits que n'he fet al respecte, els RT que n'han fet alguns seguidors meus o potser tot plegat. Si, ja sé que twitter de vegades falla i deixem de seguir usuaris involuntàriament (i, qui estigui lliure d'unfollow involuntari, que tiri la primera pedra), però és molta casualitat que m'hagin deixat de seguir tot just ara, no?

Però vaja, tot i alguns tuits -que agraeixo- com el de l'usuari @Xiquein, encara en vull treure alguna cosa positiva de tot plegat: em demostra que a El món a RAC1 són humans, i capaços d'emprenyar-se. A l'emissora que paguem tots, missatges com aquest no han merescut mai cap resposta. Que no sigui que tenim el que ens mereixem.

Actualització 1: per si no queda prou clar, "l'emissora que paguem tots" és Catalunya Ràdio, tal com es pot veure a l'enllaç que ve després.

Actualització 2: hi ha qui no té clar que em deixessin de seguir. Aquí n'hi ha una prova i aquí una altra. Ja sé que això es pot falsejar, però us ben asseguro que tinc coses millors a fer que dedicar-me a crear falses proves d'una cosa com aquesta.

El català als mitjans

Normalment no tinc gaire temps per a escoltar la ràdio; només una estona mentre condueixo anant o venint de la feina, i ben just tinc temps de fer un tuit o dos en relació al que hi sento, per tal de molestar una mica als meus soferts seguidors de twitter. Avui, però, he tingut una estona més.

Quan m'he cansat de sentir bajanades i incorreccions lingüístiques a la tertúlia d'El món a RAC1 i he posat RAC105, la meva dona ha dit que tenia ganes de sentir xerrar i ha posat Catalunya Ràdio, aquella emissora que des dels anys 80 m'havia sentit com a meva i que realment em feia sentir que era la ràdio nacional de Catalunya, però que ja fa uns quants anys que m'ha fet perdre tots dos sentiments. Allí, a la ràdio que paguem tots amb alguna part dels nostres impostos que no ens deixem robar per Espanya, he tingut la desgràcia d'enxampar una altra de les nefastes tertúlies que semblen ser el pa de cada dia a l'espai radiofònic català. La meva modesta opinió, és que en una ràdio que s'autoanomena nacional, s'hauria de parlar dia sí dia també del que Espanya ens roba, de com ens insulten i de com fan tot el possible per a acabar amb la nostra llengua, i de l'única sortida que hi ha per a tots aquests problemes, en comptes de parlar de segons quines bestieses i fer veure que tot és molt normal. Però tot i admetre que això pot ser discutible, el que és totalment inacceptable és que a la ràdio pública catalana hi haguem de sentir una colla d'analfabets que no tenen la més mínima cura de la nostra llengua, que fan anar els "tenir que" a dojo, que no saben la diferència entre desvelar i desvetllar... i així fins a l'infinit.

Em nego a creure que no hi ha gent capaç de defensar qualsevol argument sense semblar que no han estat mai escolaritzats en català, i em comprometo a exigir tant com em sigui possible que això canviï. Tan aviat com publiqui aquesta entrada, els n'enviaré l'enllaç als comptes de twitter @maticatradio i @elmonaRAC1. Sí, que aquests darrers siguin una emissora privada no els eximeix de res. I ho faré cada cop que ho cregui convenient; si volen, que m'enviïn 14 guàrdies civils a casa. No sé si és el millor que puc fer. És el que se m'ha acudit; si ningú no fa res, res no canviarà.

Gràcies, 3 Rondes

Moltes de les meves entrades al blog parlant de Catalunya Ràdio són per queixar-me, bàsicament de la seva deixadesa amb la llengua. Però aquest cop escric per tal d'agrair el reconeixement a una feina de la qual, en part, en sóc responsable: al programa 3 Rondes d'ahir van donar una aleta al Departament de Premsa i Comunicació dels Xiquets de Reus. Gràcies!

Una agradable sorpresa

De totes les vegades que m'he queixat a Catalunya Ràdio que destrossin la llengua amb els nostres impostos, no he obtingut mai la més mínima resposta. Es veu que estan -o estaven, ara ja no ho sé, que fa temps que no els escolto- pel damunt del bé i del mal. En canvi a RAC1, una emissora privada que té més estimació per la nostra llengua, no els fa res reconèixer quan s'han equivocat. Sóc un pica-crestes!

Missatge per a enviar a comunicacio@ccma.cat, politica@tv3.cat, premsa@tv3.cat

Benvolgudes, benvolguts,



Arran de la consulta popular d’Arenys de Munt del 13 de setembre (13-D), la societat civil catalana, s’està organitzant per demanar al Parlament Europeu el dret a poder fer una consulta democràtica sobre la independència de Catalunya.

El proper 13 de desembre (13-D), més de 150 municipis catalans, amb les mateixes normes i criteris, faran la consulta, per poder sumar tots plegats i expressar a la comunitat internacional, quina és la voluntat d’aquest país, i una gran quantitat de pobles ho estan preparant per al 2010.

Aquesta nova via neix de les Directrius europees, aprovades per tots els estats que la composen, inclòs l’Estat espanyol.

Sens dubte estem iniciant el camí històric de fer realitat la nació catalana com un estat de dret, independent, democràtic i social integrat a la Unió Europea, si així ho decideix de manera democràtica la ciutadania.

Els mitjans de comunicació escrita, en fan un ressò discret, però els grans mitjans corporatius de ràdio i televisió, obvien aquests fets per consignes que coarten la llibertat dels professionals dels mitjans informatius.

Per què TV3 no informa a la ciutadania de totes les activitats que s’estan fent arreu de Catalunya a l’entorn de les consultes sobiranistes del 13-D?
PER QUÈ TV3 NO INFORMA als propis CATALANS que comencem a canviar el rumb de la nostra història?
Atentament,

Tecnoevangelisme radiofònic :-)

Doncs ahir, per participar en un sorteig, demanaven missatges explicant els problemes informàtics dels oients. Jo els he explicat els meus:

El padrí

Abans d'ahir, a El Suplement de Catalunya Ràdio, demanaven qui voldríem que fos el nostre padrí i perquè. Espero que més d'un sociata s'emprenyés com una mona en sentir-ho:

Joc mental a El Suplement, Catalunya Ràdio

Es veu que avui han decidit no posar el missatge que he deixat al contestador com fan altres dies, però sí que he guanyat el sorteig que han fet amb les respostes encertades. Hi ha dies -com avui- que el joc és tan fàcil que fins i tot fa dubtar si no hi ha alguna trampa amagada a la pregunta, però la veritat és que escoltant algunes respostes, s'entén que no facin preguntes més difícils:



Espero que el llibre que m'enviaran tingui una mica més de nivell...

Cataespanya ràdio

A Catalunya Ràdio se'n segueixen fotent dels oients i ajudant a que el català acabi de desaparèixer, això sí, amb els diners dels catalans.
Ara a les retransmissions dels partits del Barça, hi ha un personatge, crec que des del que anomenen "sala d'imatges", completament addicte al "tenir que".

Aquest són els dos primers missatges enviats per mi a centrededades@catradio.cat, el primer de l'any passat i el segon a la primera part del partit d'avui contra el Mallorca:


"Algú li pot dir a qui ha dit -ja van tres cops- que l'àrbitre "tenia que haver anul•lat el gol" que això és incorrecte?
Si us plau, no feu servir els nostres impostos per a acabar de rematar el català!

Tomàs Mallafré Gispert
Les Borges del Camp"

"Veig que un dels col·laboradors a la retransmissió segueix perpetrant "tenir que" a tort i a dret. Això, a la ràdio que paguem entre tots, és simplement inadmissible. Ningú no li pot dir a aquesta persona que aquesta construcció és incorrecta?

Atentament,

Tomàs Mallafré

Les Borges del Camp"


Aquest ha sigut el tercer, després d'uns quants "si tingués que apostar" de la segona:

"Veig que després de dos missatges, encara hem hagut d'escoltar "si tingués que apostar..." a la retransmissió del partit.

Moltes gràcies per seguir destrossant el català amb els diners dels catalans, i per fer-me fora com a oient.

Tomàs Mallafré"

Tió solidari

Aquest diumenge 21 de desembre vam anar a Barcelona, a portar l'arròs, pasta i llegums que havíem recollit al col·legi Rocabruna de Les Borges del Camp i a la botiga de la padrina i tieta de la Laia i la Natàlia, de Riudoms.
Aquest menjar anava destinat a la Fundació Banc d'Aliments, mitjançant la campanya "Atipem el tió més gran del món" engegada pel programa Eduqueu les criatures de Catalunya Ràdio.
Ens van fer entrar a l'estudi 1 de Catalunya Ràdio on es fa aquest programa, i la Laia i la Natàlia van cantar la cançó del tió, ajudades cap al final pel Lluís Gavaldà:



Després el Carles Capdevila va entrevistar la Maria Pilar, abans de sortir al carrer a fer cagar el tió més gran del món:

Mitja família per Catalunya Ràdio

La veritat és que m'he explicat fatal, però intentant recordar el telèfon del programa m'he fet un embolic, tot i que han donat la resposta com a bona. El primer sóc jo, i l'última la Maria Pilar: