Froyo a un HTC G1 (Dream) per a dummies com jo

Primer que res, he de dir que si algú és tan agosarat com per fer cas de tot això i converteix el seu mòbil en un objecte de disseny exclusivament, jo no en vull saber res :-P

Anem per feina: si pel que sigui heu fet cap aquí, assumeixo que teniu accés root i que teniu certa experiència flashejant ROM's al mòbil. Si no és així, no cal que seguiu llegint...

Una mica d'història:
ja fa temps que utilitzo ROM's de cyanogen al mòbil. Evidentment n'hauria pogut tastar d'altres, però no ho he fet, perquè sempre m'hi he sentit còmode. Aquest és un dels desenvolupadors de ROM's per a android més coneguts, i pel que es veu té un bon equip al darrera treballant en les seves ROM's.
Fa uns mesos ja havia provat el seu primer lliurament estable per a G1 pel que fa a android 2.2 (Froyo), però només em va durar una setmana al mòbil. Potser si hi hagués dedicat més temps, hagués canviat el kernel per defecte, hagués fet més proves de moure aplicacions a la partició ext de la targeta, potser... però no va ser així.
La qüestió és que fa uns dies, la llista de correu de la bona gent que estava treballant en la traducció d'android al català es va revolucionar una mica, perquè gairebé van coincidir en el temps l'anunci de la sortida a la llum de la nova versió (6.1) de cyanogen amb opció d'idioma en català (gràcies a l'Oriol Pellicer) i l'anunci que google ja passava a donar suport oficialment al català a android. Per a acabar-ho d'adobar, en papapep va sortir a fer dentetes i ja no vaig poder aguantar gaire més: al cap de pocs dies ja estava instal·lant cyanogenmod 6.1 al meu modest G1.
Més... ▼

Al primer moment la millora en la velocitat va ser evident, tot i que en una ROM acabada d'instal·lar, no se sap mai quina part d'aquest efecte és degut a les poques aplicacions que hi ha corrent al sistema ni quina és purament efecte placebo, però de seguida la sensació va ser diferent a la que havia tingut amb el primer intent de Froyo amb CM 6.0.
Però prou de parlar de les meves cabòries, anem al gra:

-La forma més fàcil d'obtenir l'última ROM de cyanogen per al G1 -a més de molta informació- és visitar aquest fòrum.
-Una bona recomanació que em va fer en Jordi Augé (em sumo a la recomanació) mitjançant la llista de correu abans esmentada, és modificar l'SPL i la ràdio amb la informació d'aquest enllaç. Amb això s'obtenen 15MB addicionals de RAM, que a un G1 ben bé que li van, sobretot tenint en compte que en aquesta versió de CM es recomana no tenir-hi swap activada. Aquí he de dir que després d'actualitzar ràdio i SPL es pot recuperar un nandroid previ o instal·lar una ROM nova seguint les indicacions pertinents sense perdre aplicacions ni configuració. Aquesta part va ser la que em va costar més, perquè tot i que ja feia temps que trastejava el mòbil amb ADB, no m'hi havia connectat mai en mode fastboot i no me'n sortia, tot i seguir instruccions com aquestes o aquestes i haver fet el corresponent sudo /etc/init.d/udev restart. Al final resulta que em faltava fer una cosa tan senzilla com posar-me al directori tools i executar sudo ./fastboot per a cada comanda.
-Un dels problemes d'aquesta ROM és que, pel que sembla un bug del kernel, té un excessiu consum de bateria. N'hem estat parlant amb en Sisco aquests últims dies
-I ara ve el que segurament farà que no torni enrere i em quedi amb Froyo al G1. Una de les coses que encara em feien dubtar, tot i la millora de velocitat, era l'evident manca d'espai. Sí que una instal·lació nova de qualsevol SO sempre serveix per a eliminar molta porqueria, però encara hi havia algunes aplicacions que trobava a faltar ("per si un dia la necessito") i que no instal·lava perquè estava molt al límit. I una altra cosa que em molestava especialment era que després de cada reinici, els accessos directes a aplicacions instal·lades a la targeta que tenia a l'escriptori no es carregaven correctament (ho feien sense imatge) i havia de reiniciar l'ADW launcher, i a més algunes aplicacions com el teclat que faig servir i d'altres com My Battery Status o Toggle Settings no arrencaven i les havia d'iniciar jo manualment. Doncs bé, finalment he provat la ROM de'n Firerat -basada en CM- que soluciona tots aquests problemes (i que també he instal·lat damunt sense perdre aplicacions ni configuració). Malauradament i per algun motiu que desconec, ha tornat el consum excessiu de bateria, i per això he instal·lat un dels kernels antics que recomanen als fòrums de CM (i tot seguit, ezBiffTestKernel20101106-2708_S.zip tal com s'indica aquí) Encara no n'he pogut comprovar el resultat; quan ho hagi fet ja modificaré aquesta entrada. Edito: després de gairebé 7 hores (amb totes les connexions excepte la del telèfon -que ha suposat un 53% de la despesa de bateria- deshabilitades), la bateria només ha baixat un 2%, o sigui que de moment aquest kernel és el que hi deixo.

Això és tot, però encara deixaré aquí l'enllaç a la solució per si us passa el que ja m'ha passat a mi un parell de vegades, acostumat a que la paperera per a les icones de l'escriptori fos a la part inferior de la pantalla :-)

#####################################

Actualització 27/12/2010 en relació al tema de la bateria

#####################################

Tot i que els darrers dies, el consum era força bo en relació a com havia anat al començament, hi havia una cosa que em tenia una mica mosca. Després del port 2708 -que requereix el canvi de ràdio i SPL amb el qual s'obtenen els 15 MB addicionals de RAM tal com vaig comentar més amunt- el consum de bateria havia passat a ser excel·lent, però en canvi amb el kernel antic (també en parlo més amunt) no ho era tant: hi havia una baixada de bateria superior a l'1% cada hora, tot i tenir totes les connexions (excepte la del telèfon) desactivades. Però jo recordava que la primera nit després d'instal·lar aquest port, el percentatge de bateria restant no s'havia mogut.
Avui, finalment, sembla que m'ha funcionat la neurona, i he recordat que el consum excessiu -al voltant del 10% per hora- també el vaig arribar a veure amb el kernel antic. El vaig tornar a flashejar, però el tema no es va solucionar fins que, provant coses, vaig activar i desactivar l'USB debugging. I així ha sigut com he lligat caps: el consum excessiu no tenia relació directa amb la ROM modificada de Firerat, sinó que s'havia produït com a conseqüència d'haver activat l'USB debugging (tot i haver-lo desactivat després) per a tocar quatre coses per ADB.
Total, que ahir -i després del preceptiu nandroid- vaig flashejar el port 2708 al damunt i tot seguit la ROM de Firerat. Abans de reiniciar, i per si de cas, vaig fer wipe de les estadístiques de la bateria... resultat: després de 6 hores el percentatge de bateria era exactament el mateix. O sigui que ho tinc clar: de moment, res d'activar l'USB debugging, que té tots els números de ser el culpable.

#####################################

Nova actualització 27/12/2010 en relació al tema de la bateria

#####################################

Bé, aquí hi he de posar un gran #etfelicitofill dedicat a mi mateix, perquè la prova d'ahir va ser sense tornar a carregar, i per tant no es pot considerar vàlida, i de fet, ha tornat el consum excessiu després de carregar. Per tant: solució 1: reiniciar després de carregar si hi ha consum excessiu amb kernel 2.6.35.9 (tot i això, sembla que segueix sent vàlid desactivar USB debugging i flashejar sense alimentació. Solució 2: kernel 2.6.34.7 per a tenir un consum molt moderat (lleugerament superior a l'1% per hora) sense haver de reiniciar després de carregar.




Una última cosa -de moment-, ara en relació al rendiment del telèfon: molt aconsellable el que es diu en aquest altre post per a optimitzar-lo.

Menys... ▲

Què li ha passat a esquerra?

Que consti que no m'alegro de la clatellada d'esquerra.
Tot i que en vaig fugir ja fa dos anys (com vaig arribar a aguantar tant?), penso que la immensa majoria dels militants que li queden són gent de bona fe, disposats a treballar pel que creuen que és el partit que ens ha de portar a la independència (pel que fa als seus dirigents no ho tinc tant clar).
M'he passat força dies fent campanya al twitter i al blog fent campanya pel #votaindependencia, campanya que incloïa esquerra, perquè pensava que valia més que hi hagués diputats independentistes -com a mínim teòricament- d'esquerra al Parlament sumats als de Reagrupament i Solidaritat Catalana que no pas que no hi fossin. No ho hauria fet si hagués pensat el contrari.
També m'he guardat prou de fer córrer enllaços com el que m'ha estat arribant últimament -ahir mateix el vaig rebre per última vegada- sobre el llistat de "valenties" d'esquerra. Aquest mateix enllaç i d'altres els tenia guardats per després del 28N, perquè m'havia compromès a no criticar independentistes fins passades les eleccions. Però no els publicaré. No ho faré perquè no crec que fer-los córrer ens acosti ni un mil·límetre a la independència, i perquè crec que la gent de bona fe que queda a esquerra i la història que té al darrera aquest partit no ho mereixen.
Simplement, espero que els militants del partit no segueixin pensant com els seus dirigents que tot va bé i que els equivocats són els altres, i que foragitin la direcció actual, responsable de la situació en que han quedat en aquestes eleccions. Pel bé del seu partit i del país, així ho espero. Però si aquest partit no fa urgentment un canvi de rumb, tota la bona fe dels militants i la història que pugui tenir al darrera no em servirà de res; serà com una eina que ja no està prou esmolada per fer el que ha de fer i que només serveix per desar o, encara pitjor, per llençar a les escombraries. Necessitem amb urgència la independència per no seguir sent la colònia que paga la despesa de la festa espanyola sense estar-hi convidada, només a canvi d'insults i menyspreu. Els partits que no m'hi portin, no em serveixen per a res.

Amb seny i amb rauxa: vota independència

Al mig d'una campanya per part del PSOE de Catalunya que gairebé no śe ni com qualificar, la xenòfoba per part del PP, o la de CiU, que opta per no dir res per tal que res no canviï (què deu voler dir això que no s'ha de triar entre catalanistes i independentistes?), hi ha una excepció entre la grisor general: la campanya de Solidaritat Catalana per la Independència, i especialment els seus vídeos (faig aquí menció especial per al gran @Txanklet, autor d'una bona part d'aquests vídeos). Una bona mostra n'és el darrer que ha corregut per la xarxa:




M'agradaria però, en aquest cas, matisar el missatge: segons el Gran Diccionari de la llengua catalana, el seny és:

m 1 1 Ponderació mental. Fer les coses amb seny. Són coses que fan perdre el seny, que treuen el seny.


2 Sana capacitat mental que és penyora d'una justa percepció, apreciació, captinença, actuació. Cal obrar amb seny, sense apassionament. No estar en bon seny. Vejam quan posarà seny, aquest noi! Estar fora de seny. Eixir de seny. 

Per tant, tinguem-ho clar: el vídeo parla d'aquell seny que de vegades serveix per a anomenar la por, i no d'aquest. D'aquell que ens volen vendre com el que cal per a ser bons minyons i no fer enfadar els espanyols (tan assenyats, ells), i no d'aquest. En definitiva, el seny que ens vol vendre CiU per tal que tot segueixi com una bassa d'oli (en el pitjor sentit!), no fos cas que algú es quedés sense el càrrec que ja li han promès, i no del seny amb el seu significat real.

Resumint: potser ens caldrà un punt de rauxa per a assolir la independència, però ningú no em podrà negar que el més assenyat és votar independència el dia 28. Per mi l'opció més honesta i coherent és Solidaritat Catalana per la Independència, però a qui no li sembli aquesta la millor opció, li demano que voti amb rauxa i seny al mateix temps, i que voti Esquerra o Reagrupament però que voti independència. De motius assenyats el twitter en va ple; només ens cal afegir-hi una espurna de rauxa per a deixar de votar els de sempre, perquè en el fons, el nostre seny ja ens diu que no serveix per a res.

#votaindependencia: recull d'enllaços

Amb l'objectiu de recollir el màxim d'informació referent a la campanya engegada per en Xavier Mir i facilitar-ne la seva difusió per la xarxa, miraré d'anar apuntant aquí els enllaços que hi facin referència. Posaré en primer lloc les entrades al seu blog, però aniré afegint la resta sense cap ordre en concret. Si no hi veieu la vostra o voleu que hi faci algun canvi, digueu-ho als comentaris.

 Xavier Mir
   #votaindependencia: més que un hashtag (falten 47 dies)
   Més de 200 veus diem #votaindependencia (falten 46 dies)
   #votaindependencia: la taca d'oli (falten 45 dies)
   #votaindependencia: ens en sortirem? (falten 44 dies)
    Contra la fragmentació, #votaindependencia (falten 43 dies)
   Campament base consolidat. No errem el camí (falten 41 dies)
   La foto del #votaindependencia (falten 36 dies)
   #votaindependencia, una iniciativa que exclou CiU (falten 34 dies)
   Ha esclatat un espai: #votaindependencia
   #votaindependencia : els protagonistes (28 pel 28)
   Que s'abstinguin ells! Èpica electoral! #votaindependencia
   Ara, xantatge amb el concert econòmic. #votaindependencia
   Abans de votar, penseu en els quatre anys (falten 24 dies)
   No hi haurà foto del #votaindependencia
   Posem nosaltres el preu de l'escó - #votaindependencia
   Les eleccions de l'avaluació del mentrestant (falten 17 dies)
 
 Sílvia Martínez
   Sobirans o sobiranament estúpids? #votaindependencia
   Recorda el 10J, la sentència i la indissoluble, i #votaindependència
   Costa de creure tant de menyspreu al ciutadà http://ow.ly/2VHYB #votaindependencia 
   Tenim moltes raons i motius per a dir que és cruel. Ja ho saps #votaindependencia
   N'hi ha hagut prou de dir mentides, Montilla. Ja ho saps, #votaindependencia
   Les consultes ja ho han estat, també ho són i seran útils, i moltes altres coses bones. #votaindependencia
   ICV-EUiA, preneu partit sense embuts, seria bo ambientalment. #votaindependencia
   La pròpia, la col·lectiva, la de la situació, la ciutadana: consciència: #votaindependencia
   #votaindependencia Felicitats, Vic!!
   Res de la lletania de "a la oposició", volem molts representants: #votaindependencia

El Bloc del Bixo
   #votaindependencia
   Penso un desig: #votaindependencia

El crostó
   Iniciativa Independetista conjunta a Twitter #Votaindependencia!

arenyautes
   Vota independència #votaindependencia


Holotúria
    #votaindependencia 
   Quedeu-vos a casa, immadurs! 
   The #votaindependencia Daily 
   La casa gran del sobiranisme 
   28N: tot és possible! 
   Una Catalunya millor... per a Espanya 
 
Tomàs Mallafré
   I si deixem de fer el mico?
   #votaindependencia, més que un hashtag
   I si ens ho creiem?
   Vota independència: no amb normalitat, però en positiu




Facebook
    SI VOLS LA INDEPENDÈNCIA, VOTA INDEPENDÈNCIA

Piulades #votaindependencia a twit.cat 

Recull de premsa

   Racó català
   Penedès digital
   crònica.cat

Seguiment de la campanya al twitter

 68diputats.cat

Vota independència: no amb normalitat, però en positiu

Diguem-ho clar, per si algú acaba d'arribar d'un altre planeta i encara no li ho té prou: no som un país normal. A no ser que ho sigui tenir uns parlaments que no serveixen per a res, una frontera estatal pel mig, impediments per a poder veure segons quins canals de TV, una televisió que ens diuen que és la nostra però que parla mil vegades més de Burgos que no pas de Perpinyà... i així fins a l'infinit.
Per això, perquè no som un país normal, no podem pretendre que a les eleccions regionals del Principat, es faci una campanya normal -suposant que hi hagi campanyes i països normals-. Anem al gra: una vegada un venedor de cases prefabricades em va dir: "totes les cases tenen petites esquerdes, però a les cases prefabricades les hem d'evitar al màxim, perquè ningú no pugui dir: "és clar, com que és prefabricada..."" Doncs bé, els independentistes, en comptes de fer una cosa tan normal com seria posicionar-nos a favor d'un partit i criticar tot el que trobéssim criticable de tota la resta, independentment de si són unionistes o independentistes, hem d'evitar les nostres "esquerdes" per no donar arguments als qui encara diuen que som quatre i mal avinguts. Evidentment aquest argument és fals, i remarco que el que ens cal fer no és normal. I si no, passem-ho a l'altre costat: ¿algú s'imagina un autonomista dient que es quedarà a casa perquè l'Artur Mas no ha anat a cal notari a signar la sociovergència, o un unionista que no votarà perquè no es fa petons amb llengua amb la Sánchez-Camacho? Doncs això. Quan siguem un pais més normal ja farem campanyes normals, anirem a locals normals i escoltarem música normal; mentrestant jo no penso criticar cap independentista abans del 28N; faré campanya en positiu per Solidaritat Catalana i prou.

I si ens ho creiem?

De totes les dificultats que ens trobarem per a arribar al dia de la proclamació de la independència, crec sincerament que la principal, el pitjor obstacle que ens impedeix arribar a aquest moment, és bàsicament mental. De por al que passarà, potser també de por inconscient a la llibertat, però per sobre de tot, crec que és un problema de no creure'ns-ho. Hi va haver un estudiant que va resoldre dos problemes estadístics sense solució fins al moment perquè es pensava que era una tasca que el professor havia escrit a la pissarra; segurament ni s'hi hauria posat si hagués sabut de què es tractava en realitat. En canvi nosaltres, a més d'altres genialitats com ser l'únic país del món que té el seu himne nacional en un to menor, som capaços de fer treballar la immensa capacitat de la nostra ment en contra nostre, i transformar una creença -la independència no és possible- en una realitat -estatutet i prou-

Més... ▼

Però què passaria si ens ho creguéssim? I si tots els milers de persones que vam cridar independència el 10J realment votéssim independència el 28N? Us ho imagineu? ¿Us imagineu treure la raó als convergents que diuen que, per una simple raó aritmètica, la coalició amb més vots independentistes serà CiU -dit sigui de pas, una coalició amb dirigents que diuen que Catalunya com a nació sobirana no és possible!-? Us imagineu esmicolar les enquestes que hem vist fins ara? Deixar la por a la llei d'Hondt en el record d'una nosa que ja no ho és? I sumar 68 -o més- diputats disposats a crear un nou Estat a Europa, ja aquesta legislatura, sense haver d'esperar 4 anys més, com si el trist record dels 300 anys de dominació al 2014 hagués de servir d'alguna cosa?
Doncs tot això és possible; només cal creure'ns-ho i fer-ho creure als qui ens envolten. El problema és mental; renunciarem a la independència per un problema mental? Jo no ho vull, i per això el 28N votaré independència. Jo votaré Solidaritat Catalana per la Independència. No seria el més lògic que tots els independentistes triéssim entre Esquerra, Reagrupament i Solidaritat? Quin sentit té per a un independentista votar un partit que no ho és? Escampem-ho per la xarxa, parlem-ne amb la família, els veïns, els companys de feina, quan anem a comprar el pa, al metge, a tot arreu! Ens hi juguem el nostre futur i el dels nostres fills. Ens ho creiem?

Menys... ▲

#votaindependencia, més que un hashtag

Em permeto copiar el títol d'una entrada del blog d'en Xavier Mir, autor d'una nova ciber-iniciativa per la independència, per a aquesta entrada. Potser Internet no ens portarà la Independència, però de ben segur que ens hi ajudarà molt. Afortunadament no som als anys 70, i ni el discurs de la por com el d'en Corbacho ni el silenci de molts representats polítics -més interessats a mantenir les coses tal com estan que en fer canvis, siguin del tipus que siguin- avui en dia no tenen el mateix efecte que tindrien al segle passat.

És per això que és important -potser més del que imaginem- que iniciatives com aquesta tinguin efecte de taca d'oli per les xarxes socials, perquè, entre d'altres coses, aconsegueixen fer-nos adonar que no estem sols, que els qui volem la independència no som quatre eixelebrats -tal com voldríen fer-nos creure alguns- sinó que som cada cop més, i que no tenim cap mena de necessitat de seguir fent el mico votant partits que no són independentistes.

Més... ▼

M'havia proposat fer cada dia una piulada amb el hashtag #votaindependencia fins el dia de les eleccions, però aviat m'he adonat que m'haurien quedat massa coses per dir. Ara fa una estona, sense anar més lluny, he fet unes quantes entrades al meu twitter en pocs minuts:

-Per no haver d'anar amb unes matrícules que no ens corresponen als nostres vehicles #votaindependencia

-Perquè les nostres embarcacions no hagin de navegar amb una bandera que no és la nostra #votaindependencia

-Per una sanitat i una educació en consonància amb els impostos que paguem #votaindependencia

-Per no haver de pagar infraestructures alienes infrautilitzades, mentre les nostres estan col·lapsades #votaindependencia

-Per no pertànyer a un estat que subvenciona la tauromàquia amb xifres milionàries #votaindependencia

-Per no haver de demanar perdó per ser el que som #votaindependencia

Per si llegeix això algun #homenogairenormal i encara no en té prou, aquí trobarà més motius. O sigui que, per tot això i per molt més, el 28N no t'equivoquis: #votaindependencia


Menys... ▲

Una agradable sorpresa

De totes les vegades que m'he queixat a Catalunya Ràdio que destrossin la llengua amb els nostres impostos, no he obtingut mai la més mínima resposta. Es veu que estan -o estaven, ara ja no ho sé, que fa temps que no els escolto- pel damunt del bé i del mal. En canvi a RAC1, una emissora privada que té més estimació per la nostra llengua, no els fa res reconèixer quan s'han equivocat. Sóc un pica-crestes!

Gràcies, respostes predefinides de gmail

Al començament només les utilitzava per respondre als desaprensius que envien fitxers de M$Office per correu electrònic, però cada cop els trobo més utilitat.
Avui, quan m'ha arribat per tercer cop un missatge -amb una llarga llista d'adreces a la vista, tot sigui dit- demanant-me que contesti un coi d'enquesta del diari "El País", he donat d'alta un filtre perquè contesti automàticament això cada cop que m'arribi un missatge amb un enllaç a la maleïda enquesta:

Hola,

el meu programa de correu sembla haver detectat que em demaneu que respongui a una enquesta del diari espanyol "El País". Heu de saber que normalment, no entro a pàgines web de diaris espanyols, i encara menys hi responc a enquestes. Si l'enquesta en qüestió va sobre les "lenguas cooficiales en el senado", us faig saber que m'importa ben poc -per no dir gens- en quin idioma parlin a Espanya, un país que no només no és el meu sinó que va contra el meu, per tant no penso perdre ni un segon en aquest afer.
Aprofito per comentar-vos que, si esteu enviant aquest missatge a tota una llista d'adreces visibles, esteu contribuint a augmentar l'spam, i que seria recomanable abstenir-vos de seguir fent-ho. Si no és el cas, no ho tingueu en compte.

Molt atentament,

Tomàs Mallafré

No és això, senyor Corbacho

Llegeixo a Vilaweb unes declaracions de Celestino Corbacho en les quals ens vol posar la por al cos dels -ja fa temps majoritaris- independentistes. Doncs males notícies senyor Corbacho, perquè no ho aconseguirà. Potser enganyarà quatre poca-penes, però em penso que més aviat aconseguirà l'efecte contrari. Potser jo passo massa sovint del pessimisme més injustificat a l'eufòria més entusiasta i desmesurada, però tot i que sembla per les enquestes que els catalans no deixarem de fer el mico a les properes eleccions, declaracions com les seves no fan més que refermar-me en el meu convenciment que qui ja la té, la por al cos -i ben fundada, per cert- són els unionistes com vostè, perquè veuen que això com a màxim pot durar dues legislatures, no més. Ara, que per molta por que li faci que desaparegui la seva estimada Espanya tal com és ara, no crec que justifiqui aquesta mena de declaracions. Afortunadament, la història sempre acaba posant tothom al seu lloc. Recordi-ho quan, d'aquí a pocs anys, siguem independents -evidentment, pacíficament, com no pot ser d'altra manera-. Aquestes amenaces no són reals, ètiques ni justificables de cap manera.

I si deixem de fer el mico?

Hi ha un conegut experiment que demostra que, quan fem les coses "perquè sempre s'han fet així", estem actuant com els primats avantpassats nostres. Tenint en compte això, i també una piulada que ja fa dies que circula pel twitter ("els catalans fa 300 anys que fem l'imbècil. No hem de deixar de ser catalans; hem de deixar de fer l'imbècil!"), m'agradaria adreçar-me als independentistes que voten CiU -si és que n'hi ha algun que llegeix aquest humil blog- i dir-los, ras i curt: deixeu de fer el mico! Si realment sou independentistes, deixeu de votar un partit que ja ha dit clarament per activa i per passiva que no és independentista (per molt que ara surti l'Angel Colom dient que votar CiU és la via més curta cap a la independència).
De vegades, les coses són realment tan senzilles com semblen. Si realment voleu la independència, deixeu de votar CiU (i això també serveix, evidentment, per als cada cop més votants independentistes del PSOE de Catalunya i qualsevol altre partit que no vulgui la independència). Per molt que sempre hagueu votat CiU, PSC o el que sigui, per a arribar a la independència només hi ha una via: votar partits independentistes. Veureu que per votar un altre partit ni s'esquinça el cel, ni s'atura el moviment de rotació de la terra. En canvi, potser us sentireu millor per haver fet el que realment voleu, i que us acosta a l'alliberament de la vostra nació. Deixeu de fer el mico!

Més sobre els toros i les illes Canàries

Insisteixo sobre el tema, perquè em sembla que ja n'hi ha prou.
Volem ser un estat, no? Doncs, i si deixem d'una vegada l'argument de parvulari de "senyoreta, el Pepet ha fet el mateix i ningú no l'ha renyat"? ¿I si deixem de donar la raó a l'Artur Mas i ens comportem com un poble adult, que decideix -com ha de ser- que no està permès torturar animals, sense necessitat d'emmirallar-nos amb una regió espanyola?
Si us plau, ja sabem que ser català a Espanya vol dir pagar més i rebre menys; vol dir que el que és constitucional a unes regions d'Espanya, a Catalunya no ho és, i que alguns poden tenir concert econòmic però nosaltres no, i que potser un dia decidirem pintar les cases de blanc si és més eficient energèticament i també ens ho criticaran, encara que hi hagi llocs d'Espanya on és el més normal. Podríem, si us plau, deixar d'escoltar els brams d'ase que vénen de ponent i treballar només a casa nostra, que prou feina hi tenim?

Potser m'equivoco

Quan era militant d'Esquerra (ex-R ex-C), els meus companys -a qui aprecio i elogio la feina incansable que fan- de Les Borges devien estar farts que els digués que jo, de política no hi entenc. I ho segueixo dient. No entenc, potser afortunadament, com funcionen les maquinàries dels partits, perquè no puja posicions el militant més ben preparat sinó el més bon minyó, el que s'afanya a creure qualsevol cosa que li manen, i que sempre va a votar qualsevol postura oficialista dins del partit, encara que en el fons li agradaria votar el contrari, "pel bé de tots", quan el truquen perquè hi vagi.
Per això, perquè de política no hi entenc ni un borrall, dic que potser m'equivoco. Potser m'equivoco reagrupant-me, treballant a la Consulta sobre la Independència, apuntant-me a Solidaritat Catalana. Potser hauria de seguir militant a Esquerra, pagant religiosament la quota i anant a votar opcions oficialistes, i el meu gra de sorra en aquest sentit ens acostaria més cap a la independència que no pas el que faig ara, encara que ho fes a contracor.
Però llegint una transcripció d'una entrevista feta a Ernest Benach al pamflet digital d'Esquerra directe.cat, m'adono que potser els traeix el subconscient. Segur que la frase que ha de servir com a titular, cal que sigui la que indica que la principal preocupació del President del Parlament, és que ens veuran com a antiespanyols si prohibim els toros?
Potser m'equivoco. O potser no.

Això no té aturador

Ho veig. Ho noto. Ja no som "els mateixos de sempre", com dèiem fa pocs mesos. Ja no tinc la sensació que la xarxa bull perquè només segueixo els qui pensen com jo. Quanta gent hi havia en realitat el 10j a la manifestació? De debò que algú pot parlar seriosament comptant la superfície del tros del Passeig de Gràcia que va recórrer la manifestació, i calcular la gent en base a una quantitat de persones per metre quadrat UNA VEGADA?
Però és que no és només la manifestació. La gent està emprenyada de veritat, i l'esperit del 10j no s'atura, ni crec que s'aturi ja fins el dia que celebrem amb xampany (sí, xampany) la nostra independència. Un xampany que, com ja s'ha dit, ja reposa en silenci a les caves.

Una seqüela del 10j (i espero que només sigui una de tantes): s'ha convocat mitjançant facebook una concentració, demà davant del Parlament, en protesta pel rebuig de la Mesa del Parlament a la ILP que havia de ser el "pla B" de la Coordinadora de la Consulta sobre la Independència.

També es convida a enviar el següent missatge:

Més... ▼

mailto: jpuigcercos@esquerra.cat, jose.montilla@parlament.cat, a.mas@ciu.cat, jherrera@diputado.congreso.es, ernest.benach@parlament.cat, rafael.luna@parlament.cat, higini.clotas@parlament.cat, lidia.santos@parlament.cat, lluism.corominas@parlament.cat, antoni.castella@parlament.cat, jordi.miralles@parlament.cat

assumpte: VOLEM LA ILP PER LA INDEPENDÈNCIA
------------

cos del missatge:
--------------------

1- La primera resposta unitària a la massiva manifestació del dissabte 10 de juliol ha estat presa per unanimitat per part dels partits polítics catalans el dimarts 13 de juliol quan la Mesa del Parlament, amb els vots d’ERC (Ernest Benach), el PP (Rafael Luna), el PSC (Higini Clotas i Lídia Santos), IC (Jordi Miralles) i CiU (Toni Castellà), ha votat en contra de l’admissió a tràmit de la Iniciativa Legislativa Popular perquè la Generalitat convoqui una Consulta Popular sobre la Independència.

2- La ILP no podia aturar-se per part del Govern espanyol perquè la Llei d’Iniciativa Legislativa Popular es va aprovar l’any 2006 i ja no es podia recórrer per part del Govern espanyol. Però la Mesa del Parlament, per unanimitat, i en un acte de covardia després de la manifestació de dissabte, ha fet la feina bruta a Espanya i ha tombat la Consulta Popular sobre la Independència abans que el poble de Catalunya pogués començar la recollida de signatures.

3- Aquesta decisió és una burla i una manca de respecte al milió i mig de catalans que ens vàrem manifestar el passat 10 de juliol al crit d’INDEPENDÈNCIA.

4- La representació del poble de Catalunya aquí present censurem que els partits polítics catalans ens enganyin i utilitzin a la vegada que amb aquestes decisions antidemocràtiques ens vulguin posar un morrió al poble. Aquesta ha estat l'única resposta unitària que heu sabut acordar: evitar que el poble parli i voti per la independència. I ho heu fet tots junts, els que es feu dir independentistes, catalanistes, federalistes, nacionalistes, autonomistes i els espanyolistes. Tots plegats.

5- No podeu actuar d'esquenes el poble i més quan el poble parlarà a les urnes aquesta tardor. Us castigarem amb l'abstenció, els vots nuls, els vots en blanc i votant opcions que no són les vostres, en espera que un partit decididament independentista i que faci valer els interessos reals de la Catalunya real del 10-J es presenti a les eleccions.

Signat:
DNI:

Jo ja l'he enviat. I tu?

Menys... ▲

Veig una llum

Les persones de la meva generació -segona meitat dels anys 60- hem passat la major part de la nostra vida veient la independència com un somni irrealitzable. Les nostres majors alegries a nivell de nació, eren veure -de vegades- com el Barça guanyava al Madrid, i tenir una televisió i una ràdio nacionals.
Si ens haguessin donat la possibilitat de poder votar sobre la independència de Catalunya l'any 2010 -tot i que en una consulta popular i sense validesa legal-, hauríem preguntat ràpidament on s'havia de signar. I en canvi, ara que ja molts de nosaltres ho hem pogut fer, sembla que no li donem la importància que té. Però en té, i molta. Per molts motius. Però un dels més importants és creure'ns que podem. Ho farem possible perquè no sabrem que és impossible. Com ja he dit altres vegades, el problema el tenim aquí, i no allà. Una de les assignatures pendents d'aquest país és deixar de pensar d'una vegada en "el que diran a Madrid", és una despesa d'energia tan constant com inútil, perquè l'únic que importa realment és el que diem aquí, i si aquí diem independència a la tardor, serem independents aquesta propera legislatura. Per què esperar-ne una altra? Si volem, podem!
Com vaig llegir ahir per Internet: "el meu pare anirà per primer cop a la seva vida a una manifestació, no saben el que han desfermat". Com en algunes arts marcials, aprofitem l'empenta del nostre adversari per a guanyar; agafem aquest vent de ponent i fem-lo servir per dir, d'una vegada i per sempre: adéu, Espanya!

Somniem, és clar que sí!

Som una nació. Nosaltres decidim

El dissabte 10 de juliol de 2010, manifestació pel nostre Dret de Decidir

Per la Democràcia.

Perquè l’Estatut i la via autonomista són morts i enterrats. 

La independència, en progressió geomètrica

Les persones amb una certa edat recordaran, com jo, l'emoció de sentir parlar en català per primer cop a la televisió espanyola, l'única que hi havia en aquell moment.
Després van venir Catalunya Ràdio, TV3 (mitjans que el PSOE de Catalunya ha mirat de buidar de contingut nacional, manipular i espanyolitzar tant com ha pogut, i de fet deuen estar cofois de veure el que han aconseguit amb Catalunya Ràdio, després d'haver-la tret del primer lloc pel que fa a audiència i haver-ne foragitat alguns dels seus millors professionals) i tota la resta de mitjans que ens han ajudat a recuperar una certa normalitat a casa nostra.
Evidentment tot això només és una anècdota, i té molt poca cosa -per no dir res- a veure amb la independència. Però potser sí que pot servir com a metàfora del que està passant actualment a la societat -que no als polítics- catalana.

Després de 300 anys d'ocupació sense haver-nos fet desaparèixer, però també sense avenços significatius pel que fa a la nostra autodeterminació, avui veiem tants senyals que indiquen que les coses s'estan precipitant, que gairebé no som conscients de tal com està avançant tot. Però de la mateixa manera que un any abans de la caiguda del mur de Berlín, ningú havia estat capaç de predir-la, i que fa un any ningú va preveure com estaríem avui pel que fa a la Consulta sobre la Independència de Catalunya, segurament molts de nosaltres no serem capaços ni de somniar la nostra independència quan falti molt poc per a aconseguir-la. Però sí que veiem cada cop més senyals que indiquen que els fets s'estan precipitant, que el procés s'està accelerant i que estem a punt d'arribar -si és que no ho hem fet ja- a un punt de no retorn. Que un militar -espanyol, evidentment- digui que votarà sí a la consulta sobre la independència, és un fet inimaginable, ja no dic fa uns anys, sinó fins i tot fa no gaires mesos. Que a la TV espanyolitzadora i manipuladora de casa nostra, s'emeti un documental com "Adéu Espanya?" o que es faci una entrevista al López Tena en el qual defensa la via -per mi, equivocada- del referèndum per a ser independents, no indica altra cosa que les coses estan canviant, per molt que li pesi al Joan Ferran o per molt que l'Artur Mas es pensi que som un país d'immadurs. Els exemples són gairebé inacabables, i el fet que els espanyols no s'atreveixin a sentenciar sobre l'estatutet o que els millors arguments dels unionistes siguin del tipus a quina lliga jugarà el Barça, només en són una petita mostra. Però potser un dels senyals més significatius que ens podem trobar darrerament, són els catalans que veiem defensant la independència en espanyol. Aquestes imatges que hem pogut veure darrerament a vilaweb.tv, amb gent provinent de diferents llocs de l'estat espanyol, i que defensa la independència amb la seva llengua materna, perquè són conscients que Espanya els roba independentment de la llengua que parlin, són la mostra viva de com s'està accelerant el procés i de com tenim de propera la independència, tot i que no en siguem conscients. Ens ho vulguem creure o no, estem en progressió geomètrica.

Adéu, Espanya? Adéu, Espanya!

El vídeo més vist, que més se n'ha parlat i que no deixa dormir al Joan Ferran (perdó, Juan Fernando):

Els unionistes van de baixa

Hi ha comentaris d'unionistes que ja cansen, com el carrincló "on jugarà el Barça si som independents?" tal com ja vaig piular ahir. Potser, tal com ja va comentar fa temps en Víctor Alexandre, els qui s'hauran de preocupar per la lliga de futbol seran els espanyols, quan no tinguin Barça, Espanyol, València, Vila-real, Mallorca... per a poder-s'hi enfrontar.
Però de vegades, els unionistes s'ho treballen una miqueta -només una miqueta- més, com aquest que reprodueixo del blog de Sense Ficció de TV3:
Més... ▼

Nomès dir-vos que cada dia veig un pais mes tancat sobre ell mateix. Que no vull perdre drets per part de tots aquest que l`´unic que els importa es el seu terrunyo. Cada dia mes preocupat's per la seva butxaca i mes lluny del mon sense fronteres que desitjo. Si, vull que no em treguin els meus drets, a decidir, per exemple, qui mana com pesident a Espanya. I que els meus drets quedin retallats i nomès pugui decidir aquí, a Catalunya i aviat únicament en el meu poblet. Per a mi, Espanya sóm tots.No em tregueu els meus drets¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡, No vull un pais tancat.

Bé, en primer lloc, m'agradaria comentar una curiosa coincidència que em trobo massa sovint: per què els unionistes acostumen a parlar i escriure molt pitjor que els que no ho som? Clar, ells acostumen a esgrimir arguments tan potents com "jo parlo com em dóna la gana, jo parlo el català del carrer, l'important és que ens entenguem" i similars. M'agradaria saber què pensen quan senten algú del país veí dient "celebro" (per cerebro), "micobrio" i similars. Potser llavors sí que els fa mal a les orelles, però clar, ara estem parlant d'una llengua de primera, i no d'una d'estar per casa com la nostra.
Després li preguntaria a aquesta persona per què creu que ha de tenir dret a triar qui mana a Espanya. Va que no es pregunta per què no en té a triar qui mana a França? I en canvi és un país al qual també pertany un tros de la seva nació! Però potser fer-li entendre això seria demanar massa...
"Únicament en el meu poblet"? Això quina mena d'argument és? O sigui, que quan siguem independents, a banda que ho notarà cada final de mes en forma de major retribució, no podrà triar qui governa el seu país? En fi, cada dia veig més detalls que em fan pensar que ho tenim molt a prop. Si els unionistes ja no saben què inventar per a provar d'argumentar alguna cosa amb cara i ulls...
I el que ja és massa és això de "país tancat". Miri, senyor, país tancat és aquell que no permet -ho prohibeix explícitament la seva constitució- federar diferents comunitats autònomes. País tancat -més aviat esquarterat- és aquell que té una frontera pel mig. No deia vostè que no vol fronteres? Ah, però aquesta que divideix la nostra nació no li fa cap nosa, quina casualitat!
En fi, segur que aquest serà com tants que, quan vegi com ha millorat la qualitat de vida dels catalans amb la independència, serà dels qui diran "jo ja ho deia" i "jo des de petitó ja era independentista". Ja ho veureu...

Menys... ▲

Accés directe a ubuntu per a connectar l'android per adb

A la wiki de cyanogen hi ha un tutorial, clar, senzill i que funciona a la primera per a connectar l'android i poder-hi enviar comandes fastboot i adb.
El problema que hi tenia era que era una llauna haver de teclejar

su
cd /home/tomi/sdk/platform-tools/
./adb kill-server
./adb start-server

cada cop que volia connectar el mòbil. Per tant em vaig posar a buscar la forma de crear un script i un accés directe a aquest script per a estalviar-me feina. Primer no me'n sortia, i vaig demanar ajuda a la llista dels ubuntaires catalans, on de seguida en papapep i altres ubuntaires em van oferir les seves amables respostes.
Però ja sigui per incapacitat meva o perquè les solucions aportades no em funcionaven, no n'acabava de sortir, fins que el pare google totpoderós em va portar aquí on ho solucionaven amb dos scripts, per tant:

script 1:

#!/bin/bash
cd /home/tomi/sdk/tools/
sudo ./adb kill-server
sudo ./adb start-server


script 2:

#!/bin/bash
gnome-terminal --execute bash -c "/ruta/script1 ; bash"

Accés directe a l'script 2 i a funcionar!

Presentació de Víctor Alexandre i Pere Olivé a l'acte d'avui de Reagrupament a Les Borges

Aquesta és la presentació dels dos oradors:

Molt bona nit a tothom, i benvinguts a aquest acte de Reagrupament, una associació que té com a objectius la Independència i la regeneració democràtica.


A mi no se'm dóna gaire bé -per no dir gens- parlar en públic. De fet, no recordo haver-ho fet mai abans d'alguns dels actes que vam dur a terme des de la comissió organitzadora de Les Borges del Camp Decideix.

Però no puc negar que em va fer molta il·lusió que em demanessin de presentar tot un fora de sèrie com en Víctor Alexandre; un escriptor excepcional no només per la qualitat literària de les seves obres, pel desacomplexament que traspuen els seus escrits a diferents mitjans digitals o pel seu domini de la llengua -que hauria de fer posar vermells uns quants professionals de la comunicació a qui tots nosaltres paguem el sou, ja sigui a base d'impostos o comprant productes que s'anuncien als mitjans on treballen (clar que perquè això passés, alguns haurien de ser capaços de notar la diferència)-. No només per aquests i tants d'altres motius en Víctor destaca sobre la resta dels seus companys de professió, sinó també per la seva capacitat de veure-hi més enllà; de saber llegir i interpretar una realitat que a tots els altres se'ns escapa tot i tenir-la davant nostre, i per saber descriure-la de forma que se'ns faci evident allò que ens havia estat passant per alt. Gràcies a aquesta lucidesa, ens desvela petits -o no tan petits- secrets com per exemple que anomenar govern central al govern espanyol no és una afirmació innòcua, o com pot arribar a ser de manipulador un Telenotícies de TV3.

Més... ▼

Clar que per tot això -ja sabem que la veritat de vegades no agrada a segons qui- ha hagut de pagar un preu elevat; no és per casualitat que l'escriptor que avui ens acompanya, té vetada l'entrada a diferents mitjans, que prefereixen seguir amb la seguretat de l'esclavatge abans que enfrontar-se amb la incertesa de la llibertat. Ell, però, s'ha mantingut sempre ferm en les seves idees catalanocèntriques, fins i tot quan ha perillat la seva integritat física, com quan uns energúmens el van amenaçar intentant obligar-lo a parlar en espanyol. A diferència d'alguns personatges públics, que quan parlen del país no podem estar mai segurs a què es refereixen exactament, en Víctor té molt clar quin és el seu, i l'estima i el defensa de la millor manera que ho sap fer, tot i que algunes vegades, la dura realitat li en faci passar les ganes.

Deixeu-me que us doni un humil consell. Si no teniu cap llibre d'en Víctor Alexandre a casa, compreu-ne un parell abans de marxar. Estalvieu els diners de qualsevol altra cosa, però no d'aquests llibres. És més urgent que els llegiu que no pas gairebé res més amb què us els pugueu gastar; cal que ens traguem la bena que portem als ulls abans no sigui massa tard.

Potser quan llegiu "Jo no sóc espanyol" o "TV3 a traïció", per exemple, us posareu de mal humor, però us garanteixo que haurà valgut la pena donar el pas.

Us desitjo que gaudiu tant de les paraules d'en Víctor com ho he fet jo sempre que l'he llegit.

Abans, però, us parlarà en Pere Olivé, advocat de professió, un home que ja fa un grapat d'anys que treballa en política, però que a diferència del que estem massa acostumats a veure, no ho fa per garantir-se un escó al Parlament o una regidoria a un ajuntament, sinó que ho fa per la llibertat del nostre país. Potser per això, perquè no li interessa seguir el joc a les cúpules dels partits per a acomodar-se en un càrrec, sinó que les seves motivacions són unes altres, ha militat en uns quants de diferents, però com acostuma a passar amb els autèntics patriotes, n'ha sortit tan aviat com ha vist que els objectius d'aquests partits no eren ben bé els seus. Us recomano que l'escolteu amb atenció; veureu de seguida que no es tracta d'un simple aficionat a la política, i que no és per casualitat que l'anomenat manifest d'Almoster, que va suposar el naixement de Reagrupament, es redactés a casa seva.

Pere, quan vulguis.


Menys... ▲

Original Video- More videos at TinyPic


Original Video- More videos at TinyPic


Original Video- More videos at TinyPic


Original Video- More videos at TinyPic


Original Video- More videos at TinyPic

Et volem a tu!

Remuntada

No sé si remuntarem -espero que sí!-, pero mentrestant, inundem la xarxa:

Android lliure

D'entre tota la galàxia de blogs que parlen del món Android, n'hi ha un que s'ha convertit en el de referència en espanyol, no només per la seva antiguitat i la gran quantitat d'informació aportada, sinó també per l'interès dels seus apunts.
El Androide Libre; si teniu un mòbil -o qualsevol altre gadget corrent el sistema operatiu de google i l'Open Handset Alliance- apunteu aquesta adreça i estareu al dia de les notícies verdes.

Problema informàtic

XD

Comentari al facebook al respecte de l'enrenou per l'entrevista de la Terribas al Tío Pepe

Em va semblar divertit però al mateix temps demolidorament exacte i precís a l'hora de definir aquests botiflers que ens ha tocat patir. Crec que val la pena que no es quedi enterrat sota l'allau d'informació del facebook i per això el reprodueixo aqui.
El comentari és d'en Ricard Vaqué i diu així:

Els talibans socialistes són divertidíssims. Els veus sempre tan ben posats, tan encorbatats, tan educats, tan progres i intelectuals... Però quan alguna cosa els incomoda surt de seguida el garrulo rústic, barroer i ignorant que porten dins. Va bé. Que es faci la llum!

Una raó contundent per a evitar el top-posting

De la llista de correu dels ubuntaires catalans:

Resposta: Perque inverteix el flux habitual de comunicació humana.
Pregunta: Perque és una mala pràctica?
Resposta: En escriure la resposta abans de la pregunta.
Pregunta: En què consisteix el top-posting?

Una raó més per a participar en les consultes d'independència

"Hi hauria molts motius per justificar aquesta iniciativa sense precedents al món, i que ha enlluernat els observadors internacionals de la consulta del 13 de desembre, però deixeu-me que us en digui un: el dia de demà, quan els nostres fills estudiïn aquests esdeveniments als llibres d'història, nosaltres podrem dir amb orgull: "jo hi vaig treballar". No us sembla aquest un bon motiu?"

A partir d’avui, xarxa i llibertat

Considerem imprescindible la retirada de la disposició final primera de la Llei d’Economia Sostenible pels següents motius:

1. Viola els drets constitucionals en els quals s’ha de basar un estat democràtic, especialment la presumpció d’innocència, llibertat d’expressió, privadesa, inviolabilitat domiciliària, tutela judicial efectiva, llibertat de mercat, protecció de consumidores i consumidors, entre d’altres.

2. Genera per a Internet un estat d’excepció en el qual la ciutadania serà tractada mitjançant procediments administratius sumaríssims reservats per l’Audiència Nacional a narcotraficants i terroristes.

3. Estableix un procediment punitiu “a la carta” per a casos en els quals els tribunals ja han manifestat que no constituïen delicte, implicant fins i tot la necessitat de modificar almenys 4 lleis, una d’elles orgànica. Açò comporta un canvi radical al sistema jurídic i una font d’inseguretat per al sector de les TIC (Tecnologia de la Informació i la Comunicació). Recordem, en aquest sentit, que l’intercanvi de coneixement i cultura a la xarxa és un motor econòmic important per a eixir de la crisi com s’ha demostrat àmpliament.



Més... ▼

4. Els mecanismes preventius urgents dels quals disposa la llei i la judicatura són per a protegir a tota la ciutadania davant de riscos tan greus com els que afecten a la salut pública. El Govern de l’Estat pretén utilitzar aquests mateixos mecanismes de protecció global per a beneficiar interessos particulars enfront de la ciutadania. A més la normativa introduirà el concepte de “lucre indirecte”, és a dir: es pot tancar el bloc perquè “promocione” a un que “promociona” a un altre que vincula a un tercer que fa negocis presumptament il·lícits

5. Recordem que la propietat intel·lectual no és un dret fonamental contràriament a les declaracions del Ministre de Justícia, Francisco Caamaño. El que és un dret fonamental és el dret a la producció literària i artística.

6. D’acord amb les declaracions de la Ministra de Cultura, aquesta disposició s’utilitzarà exclusivament per a tancar 200 webs que presumptament estan atemptant contra els drets d’autor. Entenem que si aquest és l’objectiu de la disposició, no és necessària, ja que amb la legislació actual existeixen procediments que permeten actuar contra webs, fins i tot amb mesures cautelars, quan presumptament s’estiga incomplint la legalitat. Per la qual cosa no queda sinó recelar de les veritables intencions que la motiven ja que l’única cosa que afig a la legislació actual és el fet de deixar la ciutadania en una situació de greu indefensió jurídica a l’entorn digital.

7. Finalment considerem que la proposta del govern no només és un malbaratament de recursos sinó que serà absolutament ineficaç en els seus presumptes propòsits i deixa clara l’absoluta incapacitat per part de l’executiu d’entendre els temps i motors de l’Era Digital.

La disposició és una concessió més a la vella indústria de l’entreteniment en detriment dels drets fonamentals de la ciutadania en l’era digital.

La ciutadania no pot permetre de cap manera que seguisquen els intents de vulnerar drets fonamentals de les persones, sense la deguda tutela judicial efectiva, per a protegir drets de menor rang com la propietat intel·lectual. Aquesta circumstància ja va ser aclarida amb el dictat d’inconstitucionalitat de la llei Corcuera (o “llei de la puntada en la porta”). El Manifest en defensa dels drets fonamentals a Internet, signat per més de 200.000 persones, ja va avançar la reacció i demandes de la ciutadania abans la perspectiva inacceptable del govern.

Per a impulsar un definitiu canvi de rumb i coordinar una resposta conjunta, el 9 de gener s’ha constituït la “Xarxa Sostenible” una plataforma representativa de tots els sectors societat civil afectats. L’objectiu és iniciar una ofensiva per a garantir una regulació de l’entorn digital que permeta expressar tot el potencial de la Xarxa i de la creació cultural respectant les llibertats fonamentals.

En aquest sentit, reconeixem com a referència per al desenvolupament de l’era digital, la Carta per a la innovació, la creativitat i l’accés al coneixement, un document de síntesi elaborat per més de 100 experts de 20 països que arreplega els principis legals fonamentals que han d’inspirar aquest nou horitzó.

En particular, considerem que en aquests moments és especialment urgent la implementació per part de governs i institucions competents, dels següents aspectes arreplegats en la Carta:

1. Els artistes com tots els treballadors han de poder viure del seu treball (referència punt 2 “Demandes legals“, paràgraf B. “Estímul de la creativitat i la innovació”, de la Carta);

2. La societat necessita per al seu desenvolupament d’una xarxa oberta i lliure (referència punt 2 “Demandes legals“, paràgraf D, “Accés a les infraestructures tecnològiques”, de la Carta);

3. El dret a cita i el dret a compartir han de ser potenciats i no limitats com a fonament de qualsevol possibilitat d’informació i constitutiu de tot coneixement (referència punt 2 “Demandes legals“, paràgraf A, “Drets en un context digital”, de la Carta);

4. La ciutadania ha de poder gaudir lliurement dels drets exclusius dels béns públics que es paguen amb els seus diners, amb els diners publics (referència punt 2 “Demandes legals“, paràgraf C, “Coneixement comú i domini públic”, de la Carta);

5. Considerem necessària una reforma en profunditat del sistema de les entitats de gestió i l’abolició del cànon digital (referència punt 2 “Demandes legals“, paràgraf B, “Estímul de la creativitat i la innovació”, de la Carta).

Per tot això avui s’inicia la campanya INTERNET NO SERÁ OTRA TV i es duran a terme diverses accions ciutadanes durant tot el període de la presidència espanyola de la UE. Considerem particularment importants en el calendari de la presidència de torn espanyola el II Congrés d’Economia de la Cultura (29 i 30 de març a Barcelona), Reunió Informal de ministres de Cultura (30 i 31 de març a Barcelona) i la reunió de ministres de Telecomunicacions (18 a 20 d’abril a Granada).

La Xarxa té previst reunir-se amb representants nacionals i internacionals de partits polítics, representants de la cultura i delegacions diplomàtiques.

Signat Xarxa Sostenible

La Xarxa Sostenible som tots. Si vols adherir-te a aquest text, copia’l i difon-lo.

font: blog d'en papapep

Menys... ▲

Demà ho començarem a repartir per Les Borges

No vull que m'enviïn Power Point's

En tinc un grup al facebook, però potser aquí queda millor.

Argumentari:
-El fet que t'hagin enviat un PP que t'hagi canviat la vida, que faci que pensis que hi ha un abans i un després, o el que sigui, no implica necessàriament que jo hagi de pensar el mateix.
-Encara que utilitzis Windows -com la majoria de persones-, tingues en compte que potser no és el cas del 100% dels teus destinataris. I encara que tots utilitzessin Windows, encara és més improbable que tots hagin comprat o piratejat el paquet ofimàtic de Microsoft, que queda bastant lluny de ser un estàndard.

Més... ▼

Potser fan servir Open Office, o un altre, o cap, i potser no poden obrir el teu PP. I suposant que el puguin obrir, estàs segur al 100% que no té virus?
-Si després d'haver arribat fins aquí, encara penses que no puc viure sense el PP que tens al davant, perquè no el penges en algun servidor d'Internet i me n'envies l'enllaç, i ja decidiré jo com gastar el meu ample de banda?
-Encara millor, perquè abans de penjar-lo no el converteixes a un estàndard, per exemple a pdf? D'acord, potser no podré veure els fantàstics efectes que fan que estiguis desitjant enviar el PP a tots els teus contactes i no contactes, però si aquest és el cas, torna't a mirar el segon punt, si us plau.
-Ah! si et dediques a enviar i reenviar missatges amb una llarga llista d'adreces visibles, pensa que estàs ajudant els spammers; després no t'estranyis de la porqueria que t'arriba per correu electrònic (ni de la que m'arriba a mi; també m'ajudes a mi a rebre'n més!)
-Actualització: amb gmail es poden enviar respostes automàtiques: http://ves.cat/abHn
Cal tenir en compte que, per la naturalesa dels filtres del gmail, hi pot haver falsos positius (per exemple, el missatge pot no contenir un fitxer pps adjunt, però donar positiu si hi ha un enllaç que acabi en .pps), per tant és millor no ser gaire taxatiu en el text de la resposta.
-Més idees?

Menys... ▲

Coses a fer amb un android

Si teniu un mòbil amb sistema operatiu android, segurament pensareu que teniu un aparell ràpid, fiable, estable, amb un sistema operatiu que -com les Blackberry- fa que l'aparell no necessiti botó de reset, a diferència dels que funcionen amb Windows Mobile.
També estareu satisfets de poder gaudir d'una quantitat gairebé il·limitada d'aplicacions -actualment n'hi ha al voltant de 15.000 al Market, amb algunes tant sorprenents com Google goggles, Google Sky Map, Layar, Shazam, Smart Alarm Clock, Time Lapse, Triangulation, Ustream...
Més... ▼

Però -especialment per als qui coneixem mínimament el món GNU/Linux-, amb això no és suficient; trobem a faltar justament això: que el telèfon no sigui una mica més Linux; que es pugui tenir control total sobre el sistema, remenar amb la línia de comandes, poder fer un htop, editar fitxers de configuració amb nano...
Doncs bé, tot això és possible amb l'accés root, amb totes les implicacions que això comporta: poder instal·lar aplicacions per a les quals s'hi necessita aquest tipus d'accés, utilitzar el telèfon com a encaminador (per USB o wifi), instal·lar ROM's no oficials...

Un dels desenvolupadors més aclamats al món de les ROM's customitzades és Steve Kondik, més conegut com cyanogen. En donen fe les més de 10.000 entrades al fil dels fòrums d'xda-developers on es parla de les seves ROM's. Amb aquestes, que podem instal·lar seguint les detallades instruccions de la seva wiki i una imatge recovery modificada com per exemple alguna de les d'Amon_RA se'ns obre tot un univers de possibilitats: backup total del sistema, possibilitat de moure aplicacions i memòries cau a la targeta micro-SD, utilitzar una partició de la targeta com a swap...

Menys... ▲