diumenge, 25 de novembre del 2012
Per què he votat pirata?
Sóc independentista fins a la medul·la. He militat a ERC, RCat i SI. I tots tres, d'una manera o altra, m'han decebut, fins i tot enganyat. Per tant, en aquestes eleccions no tenia gaires opcions.
Podia haver votat la CUP i durant força dies pensava que ho faria. Finalment, però, m'he decantat pel Partit Pirata. El meu vot per la CUP no m'hauria satisfet al 100%, més aviat per sensacions que no pas per cap cosa concreta (suposo que tinc dret a triar el meu vot en base a sensacions, a més d'altres coses), però escrits com aquest hi haurien tingut alguna cosa a veure.
Tinc quaranta-sis anys. I estic fart dels partits polítics convencionals. El fet que la CUP, pel seu caràcter assembleari no fos un d'aquests, era un punt més a favor de votar-los. Però els darrers dies he estat llegint molt sobre el Partit Pirata; tinc el plaer de conèixer algunes de les grans persones que en formen part gràcies al meu pas per algunes festes ubuntaires, com l'amic @papapeps, i ha sigut quan m'he acabat de decidir.
Sí, ja he vist la foto de l'espanyolista que anava a les seves llistes, però també el tercer comentari de la notícia de l'enllaç anterior. I sí, també sé que el Partit Pirata va acceptar la Falange Auténtica a la seva plataforma electrònica Jo Avalo, però també en vaig llegir l'explicació.
Com ja he dit en una resposta al twitter, això va de democràcia, concretament de democràcia directa i participativa, i no de perfecció absoluta, entre altres coses perquè no existeix.
He votat el partit que funciona com m'agradaria que funcionés la política: amb democràcia directa i participativa; no tal com funciona ara: votant un cop cada quatre anys unes llistes tancades i comprant un paquet complert, que en el millor dels casos es complirà, i en massa ocasions ni això.
He votat Partit Pirata, i n'estic molt content. I als qui em pregunten: "Partit Pirata? I aquests qui són?" els segueixo contestant amb una pregunta: A qui votes? Als partits que t'ensenya la tele?
dimarts, 20 de novembre del 2012
Jo no tinc por
Perquè el que ens ha de fer por és quedar-nos amb qui no ens vol com som però tampoc ens vol deixar marxar.
Perquè el que ens n'ha de fer és quedar-nos amb els qui tomben als despatxos el que els ciutadans decideixen a les urnes.
Perquè el que ens n'ha de fer és quedar-nos amb els que s'anomenen a ells mateixos intel·lectuals, defensors de totes les causes justes del món però que s'afanyen sempre que poden a anar contra la nostra.
Perquè el que ens n'ha de fer és quedar-nos amb qui vol vendre la nacionalitat espanyola a canvi de diners.
Perquè el que ens n'ha de fer és quedar-nos amb qui construeix línies de tren sense passatgers, autovies sense cotxes i aeroports sense avions amb els nostres diners.
Perquè el que ens n'ha de fer és quedar-nos amb qui veu la diversitat lingüística no com a riquesa cultural, sinó com una nosa a eliminar.
Perquè el que ens n'ha de fer és quedar-nos amb qui diu que un referèndum és antidemocràtic, i posa les lleis al davant de la democràcia.
Perquè el que ens n'ha de fer és quedar-nos amb qui prohibeix partits i tanca diaris.
Perquè el que ens n'ha de fer és quedar-nos amb qui subvenciona la fundació Francisco Franco.
Perquè el que ens n'ha de fer és quedar-nos amb qui té torturar animals com a festa nacional.
Perquè qui també ens n'ha de fer és qui porta una generació sencera enganyant catalanets vestint-se de catalanista, quan no és més que una coalició que creu que Catalunya és seva i els catalans els seus servidors, per tal que els seus amics de les autopistes, ITV's, mútues privades i grups de comunicació segueixin fent negocis, i que no dubta a pactar amb la ultradreta franquista espanyola cada cop que li convé.
Jo no tinc por. Per això el 25 de novembre votaré independència.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)