T'has preguntat mai si condueixes massa ràpidament?
Una de les conseqüències de conduir un vehicle elèctric és que canvia notablement la forma de conduir. Si bé és cert que un cotxe elèctric es pot conduir pràcticament de la mateixa manera que un de combustió, és un fet que la immensa majoria de conductors de vehicles elèctrics acabem buscant la màxima eficiència i per tant el menor consum a l'hora de circular amb els nostres cotxes, ja sigui per tal d'obtenir la màxima autonomia, o potser també perquè som més conscients de la quantitat d'energia que requereix un desplaçament amb vehicle privat. Potser és perquè ens hem acostumat al silenci i a la sensació de relax que proporciona el fet de conduir un vehicle elèctric, i volem potenciar encara més aquestes sensacions. Potser és una barreja de tot plegat.
Després d'haver conduit més de 75.000 quilòmetres amb cotxe elèctric, i per tant, fer-ho d'una forma molt més relaxada, no me'n puc estar de reflexionar sobre hàbits de conducció, ara que sóc més conscient de com condueix molta gent.
Fa temps que no t'avança ningú per la carretera? Si algú ho fa, penses que és un boig pel fet d'anar encara més de pressa que tu?
Se t'accelera el pols i la respiració pel sol fet de conduir?
Quan hi ha un carril per a vehicles lents, prems a fons l'accelerador, mirant d'avançar tants vehicles com sigui possible? Algun cop has tingut una situació complicada en acabar-se el doble carril, evidentment per culpa dels qui van massa lents i fent nosa als qui teniu pressa?
Et fa nosa qui condueix per sota del límit màxim? Encara més, et fa nosa qui no condueix prou pel damunt del límit màxim?
Has de vigilar sempre els radars, mirar si hi ha cotxes camuflats fent controls de velocitat o trípodes o caixes taronja, perquè normalment vas pel damunt del límit màxim permès?
Les rotondes són un problema perquè tothom hi condueix amb excessiva lentitud al teu parer? Trobes que els límits de velocitat que hi ha per a accedir-hi són absurds?
De vegades avances altres vehicles per carrils d'incorporació o de sortida, perquè van massa a poc a poc i et fan nosa?
Toques el clàxon quan han passat 5 segons des que el semàfor s'ha posat verd i el cotxe del davant no arrenca? I quan han passat 2 segons?
T'acostes agressivament al cotxe del davant perquè et fa nosa, a veure si s'espavila?
Fas llums als cotxes del davant quan no et deixen lliure prou ràpidament el carril de l'esquerra perquè puguis seguir avançant?
Quan surts d'un peatge, prems a fons l'accelerador per a avançar als conductors "normals" abans no t'acabin fent nosa abans de seguir per l'autopista?
Si has contestat afirmativament a una o més d'aquestes preguntes, pensa que:
-Estàs augmentant el consum i castigant la mecànica del teu cotxe
-Estàs augmentant els teus nivells d'ansietat i estrés
-Estàs augmentant les possibilitats de tenir/provocar un accident
I tot això per guanyar, en el millor dels casos, un miserable minut de mitjana en un trajecte de mitja hora. Segur que paga la pena? T'has preguntat mai com seria l'experiència de conduir sense tot aquest estrés i ansietat? Per què no ho proves? Què et semblaria sortir un minut abans, o cinc minuts abans, i tenir una experiència totalment diferent? T'aconsello que ho provis. Potser et passaran les ganes de conduir tal com ho feies fins ara, hi guanyarà la teva salut, hi guanyarà la teva butxaca, hi guanyarà la qualitat de l'aire que respires i hi guanyarem tots. Acceptes el repte?
diumenge, 4 de novembre de 2018
dijous, 6 de setembre de 2018
Els telèfons intel·ligents no són per a tothom
Us ha demanat mai ajuda algú, normalment alguna persona gran, amb el telèfon mòbil? Us heu adonat que està farcit de notificacions, que segurament són allí perquè el propietari del dispositiu no sap què fer-ne?
A mi m'ha passat molts cops. Em temo que molta gent va afegint aplicacions sense ni tan sols adonar-se'n, i va acceptant tots els permisos que demanen aquestes aplicacions sense preguntar-se què implica aquesta acceptació. Això acaba produint una allau de notificacions que l'usuari ignora sistemàticament i que van generant una llista gairebé inacabable.
La cosa pot ser encara pitjor si algun "amic" es dedica a "ajudar" instal·lant aplicacions "bones sense pagar", obtingudes de ni vull saber on. Tot això només pot acabar amb un sistema lent i inestable en el millor dels casos, i amb problemes de privacitat i amb els comptes bancaris buits en el pitjor.
No, els telèfons intel·ligents no són per a tothom. No tinc clar si la solució és que algunes persones només haurien de tenir telèfons que només fossin justament això, telèfons, o que haurien de funcionar sempre amb alguna mena de "mode segur", ni sé qui ho hauria de decidir, però no tothom hauria de tenir telèfons intel·ligents.
A mi m'ha passat molts cops. Em temo que molta gent va afegint aplicacions sense ni tan sols adonar-se'n, i va acceptant tots els permisos que demanen aquestes aplicacions sense preguntar-se què implica aquesta acceptació. Això acaba produint una allau de notificacions que l'usuari ignora sistemàticament i que van generant una llista gairebé inacabable.
La cosa pot ser encara pitjor si algun "amic" es dedica a "ajudar" instal·lant aplicacions "bones sense pagar", obtingudes de ni vull saber on. Tot això només pot acabar amb un sistema lent i inestable en el millor dels casos, i amb problemes de privacitat i amb els comptes bancaris buits en el pitjor.
No, els telèfons intel·ligents no són per a tothom. No tinc clar si la solució és que algunes persones només haurien de tenir telèfons que només fossin justament això, telèfons, o que haurien de funcionar sempre amb alguna mena de "mode segur", ni sé qui ho hauria de decidir, però no tothom hauria de tenir telèfons intel·ligents.
dimarts, 4 de setembre de 2018
3500 morts cada any
És inacceptable, és inadmissible, és intolerable i és insuportable.
La Direcció General de Trànsit fa una molt bona campanya de prevenció dels accidents de trànsit. Es parla d'uns pocs centenars de morts cada any -xifra evidentment escandalosa i que cal reduir tant com sigui possible- però ningú ens parla d'una xifra una dotzena de vegades, pel cap baix, més esgarrifosa: 3500 morts cada any, només a la zona metropolitana, produïdes per la contaminació.
Per si aquesta dada no fos suficient per a adoptar mesures contundents i immediates -que evidentment ho és- caldria afegir-hi que la contaminació ens torna més estúpids i que la contaminació acústica també provoca efectes nefastos sobre la salut.
Què més hem d'esperar per a fer-hi alguna cosa? Potser la contaminació ja ens ha tornat prou estúpids com per a seguir ignorant el problema? ¿Realment estem disposats a pagar aquest preu a canvi d'una suposada comoditat -totalment falsa, d'altra banda- tan absurda com suposa el fet de seguir accedint al centre de Barcelona en cotxes contaminants, amb una ocupació mitjana del 25%, fent cues i pagant aparcament?
Avui mateix ja tenim els mitjans per a reduir notablement aquest problema. Amb un transport públic d'alta capacitat, aparcaments dissuasoris, compartint cotxe i amb vehicles autònoms es podran fer els mateixos desplaçaments que ara però amb només un 3% dels vehicles. Ho diu l'International Transport Forum. Ens podem permetre no avançar de forma molt més ràpida cap a aquest conjunt de mesures?
Davant d'aquesta situació, com passa en tantes altres, no hi pot haver "actituds neutrals". Si no formem part de la solució -cadascú aportant el seu granet de sorra, ja sigui canviant els hàbits de mobilitat, votant uns altres polítics o de la forma que sigui-, seguirem formant part del problema. Ens hi posem?
La Direcció General de Trànsit fa una molt bona campanya de prevenció dels accidents de trànsit. Es parla d'uns pocs centenars de morts cada any -xifra evidentment escandalosa i que cal reduir tant com sigui possible- però ningú ens parla d'una xifra una dotzena de vegades, pel cap baix, més esgarrifosa: 3500 morts cada any, només a la zona metropolitana, produïdes per la contaminació.
Per si aquesta dada no fos suficient per a adoptar mesures contundents i immediates -que evidentment ho és- caldria afegir-hi que la contaminació ens torna més estúpids i que la contaminació acústica també provoca efectes nefastos sobre la salut.
Què més hem d'esperar per a fer-hi alguna cosa? Potser la contaminació ja ens ha tornat prou estúpids com per a seguir ignorant el problema? ¿Realment estem disposats a pagar aquest preu a canvi d'una suposada comoditat -totalment falsa, d'altra banda- tan absurda com suposa el fet de seguir accedint al centre de Barcelona en cotxes contaminants, amb una ocupació mitjana del 25%, fent cues i pagant aparcament?
Avui mateix ja tenim els mitjans per a reduir notablement aquest problema. Amb un transport públic d'alta capacitat, aparcaments dissuasoris, compartint cotxe i amb vehicles autònoms es podran fer els mateixos desplaçaments que ara però amb només un 3% dels vehicles. Ho diu l'International Transport Forum. Ens podem permetre no avançar de forma molt més ràpida cap a aquest conjunt de mesures?
Davant d'aquesta situació, com passa en tantes altres, no hi pot haver "actituds neutrals". Si no formem part de la solució -cadascú aportant el seu granet de sorra, ja sigui canviant els hàbits de mobilitat, votant uns altres polítics o de la forma que sigui-, seguirem formant part del problema. Ens hi posem?
diumenge, 25 de març de 2018
dissabte, 24 de març de 2018
Maleïda CUP
Maleïda CUP. Ho han tornat a fer. Havien de votar a favor de la investidura de Jordi Turull i s'han abstingut. Maleïts siguin els quatre diputats, tots els seus militants i tots els seus votants.
... ep, un moment. A quines Sagrades Escriptures de l'Independentisme Pur i en Posesssió de la Veritat està escrit que haguessin de votar a favor d'una investidura AUTONOMISTA?
Certament, ens havia anat força bé la renúncia a investir Puigdemont i Sànchez. Amb aquestes renúncies havíem aconseguit... bé, havíem aconseguit proposar Turull com a candidat, tampoc està tan malament!
Ara tenim 9 presos polítics i 7 exiliats, per culpa de la CUP. Si la CUP hagués votat el que tocava, el que havien dit els independentistes bons, els que no estan equivocats, els que no són fanàtics, ara només tindríem 9 presos polítics i 7 exiliats. Maleïda CUP.
Com? Què? Ah!!! Perdó. Perdó. Perdó. Perdó. Perdó. M'arriba missatge directe del Déu de la Veritat Absoluta de l'Independentisme Pur i No Equivocat: estava deixant de banda una diferència importantíssima i cabdal: si la maleïda CUP hagués fet el que tocava, ara no tindríem un candidat a President a la presó; ara tindríem tot un President de l'Autonomieta Intervinguda a la presó, i segur que la resta de països d'Europa ens haurien enviat els seus exèrcits per a defensar la República. No tenim final feliç per culpa de la CUP. Maleïda CUP.
... ep, un moment. A quines Sagrades Escriptures de l'Independentisme Pur i en Posesssió de la Veritat està escrit que haguessin de votar a favor d'una investidura AUTONOMISTA?
Certament, ens havia anat força bé la renúncia a investir Puigdemont i Sànchez. Amb aquestes renúncies havíem aconseguit... bé, havíem aconseguit proposar Turull com a candidat, tampoc està tan malament!
Ara tenim 9 presos polítics i 7 exiliats, per culpa de la CUP. Si la CUP hagués votat el que tocava, el que havien dit els independentistes bons, els que no estan equivocats, els que no són fanàtics, ara només tindríem 9 presos polítics i 7 exiliats. Maleïda CUP.
Com? Què? Ah!!! Perdó. Perdó. Perdó. Perdó. Perdó. M'arriba missatge directe del Déu de la Veritat Absoluta de l'Independentisme Pur i No Equivocat: estava deixant de banda una diferència importantíssima i cabdal: si la maleïda CUP hagués fet el que tocava, ara no tindríem un candidat a President a la presó; ara tindríem tot un President de l'Autonomieta Intervinguda a la presó, i segur que la resta de països d'Europa ens haurien enviat els seus exèrcits per a defensar la República. No tenim final feliç per culpa de la CUP. Maleïda CUP.
dissabte, 10 de març de 2018
He tancat el compte de twitter
Aquest passat mes de febrer vaig tancar el compte de twitter. No estic per la censura que sembla que hi apliquen i notícies com aquesta no em van fer canviar d'idea precisament.
Gràcies a en Joan Montané em vaig assabentar de l'existència d'aquesta xarxa que no coneixia: mastodont.cat, una xarxa descentralitzada i de programari lliure que ve a ser tot el contrari del que representa twitter.
Si voleu llegir les meves rucades, allí em trobareu.
Gràcies a en Joan Montané em vaig assabentar de l'existència d'aquesta xarxa que no coneixia: mastodont.cat, una xarxa descentralitzada i de programari lliure que ve a ser tot el contrari del que representa twitter.
Si voleu llegir les meves rucades, allí em trobareu.
dilluns, 1 de gener de 2018
Vehicle elèctric: preguntes i respostes
Des del passat mes de juny faig servir un cotxe elèctric. En concret un Renault ZOE, tot i que la marca i model és el de menys en aquest cas.
De vegades em fan preguntes que crec que no són les més adients per tal d'obtenir informació sobre qué és, com funciona, quin estalvi comporta i quins avantatges i inconvenients té actualment un vehicle elèctric. Això és el que m'acostumen a preguntar; hi poso els meus comentaris:
- "Quina autonomia té?" Segurament aquesta és la més correcta de totes les preguntes que em fan. Evidentment, tothom vol saber fins on pot arribar amb qualsevol tipus de vehicle, tot i que aquesta pregunta cada cop té menys sentit en el món dels cotxes elèctrics. Fins fa relativament poc temps es podien fer al voltant de 100 km i gràcies amb un d'aquests vehicles, però això està evolucionant ràpidament: el Renault ZOE amb bateria de 41 kWh té una autonomia real d'uns 300 km en condicions normals, i això afegit al fet que cada cop hi ha més punts de càrrega fa que cada cop sigui menys important fer-se aquesta pregunta. Si algú està interessat en un vehicle elèctric, li aconsello que busqui alguna comparativa per Internet i miri si algun dels models li pot servir per al seu dia a dia, per al 90, 95 o potser el 99 per cent dels seus desplaçaments, i que miri si li paga la pena fer servir un elèctric habitualment i potser llogar un vehicle convencional (o elèctric!) per a aquells casos excepcionals en els que el seu cotxe no el podrà portar fins on li calgui.
- "Quina potència té?" Meeeeec! Pregunta equivocada. Jo el que aconsello és anar a qualsevol concessionari que comercialitzi vehicles elèctrics i provar-ne un. La potència màxima d'un vehicle elèctric no serveix per a fer-se a la idea de l'acceleració i el parell motor que té si no se n'ha provat mai un.
-"I quant triga a carregar-se?" Evidentment aquesta pregunta és pertinent si ho comparem amb un cotxe convencional, amb el qual normalment conduïm fins que el dipòsit de combustible és gairebé buit i llavors anem a la benzinera per a tornar-lo a omplir. Però la idea en un elèctric no és aquesta: el cotxe es pot carregar a casa quan dormim, o com acostumo a fer jo, mentre estic treballant. Resultat: a mi em costa uns 30 segons (el temps que passo endollant i desendollant) carregar el cotxe, i no haig d'anar fins a una benzinera per fer-ho.
-"Però no surt molt més car?" Rotundament no. Una cosa és la quantitat de diners que costa adquirir un bé o servei, que en el cas d'un cotxe elèctric si el comparem amb el seu equivalent de combustió (i aquí caldria discutir com és aquesta equivalència) és clarament més elevada. Però si aquí hi afegim la millora que suposa en la qualitat de l'aire que respirem, el cost per quilòmetre recorregut, la diferència de preu en les revisions, el menor cost de l'impost de circulació, la gratuïtat en algunes zones d'aparcament regulat i autopistes... un vehicle elèctric no surt més car que un de convencional, sinó tot el contrari.
-"I quant corre?" Bé, si a algú el que li preocupa d'un cotxe és la seva velocitat màxima potser no li interessa un vehicle elèctric. O potser sí!
Qui s'anima a provar-ne un?
De vegades em fan preguntes que crec que no són les més adients per tal d'obtenir informació sobre qué és, com funciona, quin estalvi comporta i quins avantatges i inconvenients té actualment un vehicle elèctric. Això és el que m'acostumen a preguntar; hi poso els meus comentaris:
- "Quina autonomia té?" Segurament aquesta és la més correcta de totes les preguntes que em fan. Evidentment, tothom vol saber fins on pot arribar amb qualsevol tipus de vehicle, tot i que aquesta pregunta cada cop té menys sentit en el món dels cotxes elèctrics. Fins fa relativament poc temps es podien fer al voltant de 100 km i gràcies amb un d'aquests vehicles, però això està evolucionant ràpidament: el Renault ZOE amb bateria de 41 kWh té una autonomia real d'uns 300 km en condicions normals, i això afegit al fet que cada cop hi ha més punts de càrrega fa que cada cop sigui menys important fer-se aquesta pregunta. Si algú està interessat en un vehicle elèctric, li aconsello que busqui alguna comparativa per Internet i miri si algun dels models li pot servir per al seu dia a dia, per al 90, 95 o potser el 99 per cent dels seus desplaçaments, i que miri si li paga la pena fer servir un elèctric habitualment i potser llogar un vehicle convencional (o elèctric!) per a aquells casos excepcionals en els que el seu cotxe no el podrà portar fins on li calgui.
- "Quina potència té?" Meeeeec! Pregunta equivocada. Jo el que aconsello és anar a qualsevol concessionari que comercialitzi vehicles elèctrics i provar-ne un. La potència màxima d'un vehicle elèctric no serveix per a fer-se a la idea de l'acceleració i el parell motor que té si no se n'ha provat mai un.
-"I quant triga a carregar-se?" Evidentment aquesta pregunta és pertinent si ho comparem amb un cotxe convencional, amb el qual normalment conduïm fins que el dipòsit de combustible és gairebé buit i llavors anem a la benzinera per a tornar-lo a omplir. Però la idea en un elèctric no és aquesta: el cotxe es pot carregar a casa quan dormim, o com acostumo a fer jo, mentre estic treballant. Resultat: a mi em costa uns 30 segons (el temps que passo endollant i desendollant) carregar el cotxe, i no haig d'anar fins a una benzinera per fer-ho.
-"Però no surt molt més car?" Rotundament no. Una cosa és la quantitat de diners que costa adquirir un bé o servei, que en el cas d'un cotxe elèctric si el comparem amb el seu equivalent de combustió (i aquí caldria discutir com és aquesta equivalència) és clarament més elevada. Però si aquí hi afegim la millora que suposa en la qualitat de l'aire que respirem, el cost per quilòmetre recorregut, la diferència de preu en les revisions, el menor cost de l'impost de circulació, la gratuïtat en algunes zones d'aparcament regulat i autopistes... un vehicle elèctric no surt més car que un de convencional, sinó tot el contrari.
-"I quant corre?" Bé, si a algú el que li preocupa d'un cotxe és la seva velocitat màxima potser no li interessa un vehicle elèctric. O potser sí!
Qui s'anima a provar-ne un?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)