A l'anterior entrada ja vaig parlar d'aquesta espècie invasora que prolifera sense aturador: l'homo cunyadus, en relació al món del vehicle elèctric. Però encara se'm van quedar unes quantes coses al pap. Aquí van.
No sé si a la resta d’usuaris de vehicle elèctric els passa el mateix, però darrerament tinc la sensació de ser una espècie d’imant de cunyats; autèntics especialistes en saber el temps que es perd carregant la bateria d’un VE (sense haver viatjat mai en un), doctorats en la catàstrofe que suposarà carregar tots els VE alhora (s’han aturat mai a pensar que això és impossible que passi, primer perquè sempre hi ha cotxes circulant, i segon perquè n’hi ha que ja tenen la bateria carregada i estan aturats, que és com estan moltíssims cotxes la major part del temps?) i amb diversos màsters sobre el preu futur de l’electricitat (saben amb total seguretat que viatjar amb VE serà més car que amb vehicle de combustió, més aviat que tard)
Anem a pams; com ja he dit altres cops, els usuaris de VE no passem la nit vigilant que la bateria es carregui; endollem el cotxe (o encara millor, el programem perquè es comenci a carregar quan comença l’horari de tarifa vall elèctrica) i anem a dormir. L’endemà tenim la bateria del cotxe carregada. Qui perd temps, l’usuari de VE que passa 30 segons per endollar i 30 més per desendollar, o qui ha de conduir fins a la benzinera per a omplir el dipòsit mentre respira gasos tòxics?
Des d’aquí em sembla sentir una legió de cunyats dient: «sí, però quan has de fer un viatge llarg, què, eh?» D’acord, a l’hora de fer un viatge llarg potser no serveix carregar mentre es dorm o s’està treballant; la cosa funciona d’una altra forma. El primer que voldria recordar aquí és que qui diu que fa més de 300 quilòmetres d’una tirada és un insensat o un mentider. En segon lloc: sí, potser hi ha trajectes que simplement no es poden fer, ara per ara, amb VE. Però és urgent que hi hagi punts de càrrega per a poder-los fer. No ho dic jo; són els científics els qui diuen que tenim 12 anys per a canviar el nostre comportament i no produir canvis irreversibles en el clima del planeta. Segur que cal ser tan curt de mires com per no veure quin és el problema REAL que tenim al davant, i que no és precisament si triguem mitja hora (o una hora, és igual!) més en fer un viatge de 500 quilòmetres? A banda de tot això, el cert és que en molts VE actuals ja es poden guanyar 120 km d’autonomia amb només 30 minuts de càrrega. Tan dramàtic és això? Els qui troben un greu inconvenient no poder fer 500 km sense aturar-se (per mi el que és especialment greu és que hi hagi algú tan boig com per fer-ho) quants cops ho fan a l’any? O fins i tot, a la seva vida? Realment cal discutir sobre això? Ens hem tornat tots bojos?
Anem al tema de la infraestructura de càrrega. Resulta que la xarxa està preparada. Fi de la discussió.
I pel que fa al preu de l’electricitat: sí, molts usuaris de VE hem carregat a preus molt alts. Quan dic molt alts estic parlant, per exemple, de 0,30 €/kWh o superiors. Traduïm-ho a cost per quilòmetre: suposem un consum mitjà de 15 kWh/100 km, cosa que ens porta a un cost de 4,5€ per 100 km. Multipliquem-ho per 2: 9€/100 km. On és el problema, quan parlem d’un fet puntual perquè estem viatjant? Recordem que el que fem habitualment els usuaris és carregar la bateria a casa, a un preu al voltant dels 0,12 €/kWh impostos inclosos, o fins i tot inferior en funció de la tarifa escollida. Però és que a més hi ha la possibilitat que cadascú es fabriqui la seva electricitat a casa. No sé si hi ha gaires usuaris de vehicles de combustió capaços de fabricar-se la benzina a casa. Em temo que no. Sí, ja sé què en diran els cunyats: «això està molt bé si vius en una casa, però si vius en un pis, què fas?» Doncs primer que res el que cal és informar-se, perquè un Reial Decret aprovat recentment preveu justament, entre altres coses, l’autoconsum col·lectiu en comunitats de propietaris: http://www.energetica21.com/noticia/aprobado-el-nuevo-real-decreto-que-impulsara-el-desarrollo-del-autoconsumo-en-espana
Només un humil consell per a acabar: no discutiu amb cunyats (i si pot ser, amb ningú): qualsevol idiota us pot guanyar en una discussió.
dilluns, 22 d’abril de 2019
diumenge, 27 de gener de 2019
Cunyadisme elèctric
L'altre dia vaig coincidir amb en Jorge Ríos al punt de càrrega que hi ha a l'estació de tren de Reus.
En Jorge, amb una paciència infinita -mira que jo en tinc, però als tres segons ja havia dimitit- preguntava a un parell de taxistes que hi havia per allí si no s'havien plantejat fer el canvi al cotxe elèctric. Un dels dos homes ni tant sols va tenir l'educació suficient per escoltar res del que els explicava en Jorge, va deixar anar quatre tòpics falsos i va acabar marxant, però l'altre va anar mostrant una mica d'interés, sobretot quan en Jorge li va explicar el cas d'un taxista que d'ençà que s'havia passat al vehicle elèctric podia fer la pausa del migdia més llarga, perquè com a conseqüència de l'estalvi en combustible necessitava menys hores de feina per a guanyar-se la vida.
Tot això només ho explico perquè el que darrerament anomenem cunyadisme, i que podríem definir d'alguna manera com aquesta capacitat que tenim els humans -m'hi afegeixo- per a opinar de coses sense tenir-ne ni la més mínima idea, pot abarcar qualsevol àmbit del coneixement -o potser hauria de dir desconeixement?- i qualsevol cunyat (potser el terme correcte seria tertulià?) és capaç de parlar del que sigui sense cap mena de por de fer el ridícul. En relació a això us recomano aquest excel·lent article de yorokobu (us aviso: potser us fa passar les ganes de discutir amb cunyats)
Doncs bé, resulta que en el tema del vehicle elèctric fa la sensació que hi ha alguna mena d'universitat oculta formant cunyats a tort i a dret, perquè com pràcticament qualsevol usuari de VE sabrà, el món és ple d'especialistes que saben sense el més mínim marge d'error que els VE no tenen prou autonomia, que et poden deixar tirat en qualsevol moment, que contaminen més que els vehicles de combustió, que es carreguen massa lentament, i el que és pitjor: cada cop que es posa en marxa un VE mor un gatet. Anem a veure-ho:
En Jorge, amb una paciència infinita -mira que jo en tinc, però als tres segons ja havia dimitit- preguntava a un parell de taxistes que hi havia per allí si no s'havien plantejat fer el canvi al cotxe elèctric. Un dels dos homes ni tant sols va tenir l'educació suficient per escoltar res del que els explicava en Jorge, va deixar anar quatre tòpics falsos i va acabar marxant, però l'altre va anar mostrant una mica d'interés, sobretot quan en Jorge li va explicar el cas d'un taxista que d'ençà que s'havia passat al vehicle elèctric podia fer la pausa del migdia més llarga, perquè com a conseqüència de l'estalvi en combustible necessitava menys hores de feina per a guanyar-se la vida.
Tot això només ho explico perquè el que darrerament anomenem cunyadisme, i que podríem definir d'alguna manera com aquesta capacitat que tenim els humans -m'hi afegeixo- per a opinar de coses sense tenir-ne ni la més mínima idea, pot abarcar qualsevol àmbit del coneixement -o potser hauria de dir desconeixement?- i qualsevol cunyat (potser el terme correcte seria tertulià?) és capaç de parlar del que sigui sense cap mena de por de fer el ridícul. En relació a això us recomano aquest excel·lent article de yorokobu (us aviso: potser us fa passar les ganes de discutir amb cunyats)
Doncs bé, resulta que en el tema del vehicle elèctric fa la sensació que hi ha alguna mena d'universitat oculta formant cunyats a tort i a dret, perquè com pràcticament qualsevol usuari de VE sabrà, el món és ple d'especialistes que saben sense el més mínim marge d'error que els VE no tenen prou autonomia, que et poden deixar tirat en qualsevol moment, que contaminen més que els vehicles de combustió, que es carreguen massa lentament, i el que és pitjor: cada cop que es posa en marxa un VE mor un gatet. Anem a veure-ho:
- "Els VE no tenen prou autonomia": em sembla que a partir d'ara, cada cop que se m'acosti algú per a preguntar-me quants quilòmetres puc fer amb una càrrega sencera de la bateria li respondré amb una altra pregunta: "quina és la distància més llarga que has recorregut mai conduint un cotxe, sense parar?" Perquè potser resulta que el cunyat en qüestió no ha fet mai sense aturar-se a descansar el trajecte que pot fer amb un VE, perquè no li ha calgut, perquè s'ha cansat de conduir o pel que sigui. O potser ho ha fet un o dos cops a la vida. Si això vol dir que "els VE no tenen prou autonomia" doncs molt bé, aceptamos pulpo i que segueixi l'espectacle.
- "El VE et pot deixar tirat en qualsevol moment". A veure, tal com explica immillorablement l'article de yorokobu a que feia referència més amunt, qualsevol idiota et pot guanyar en una discussió. Però com que això és el meu blog, hi escric el que em dóna la real gana i si ve algú a discutir em puc permetre el luxe de no contestar, només diré el que vaig llegir un cop: el VE no és una màquina que es rebela al més pur estil Terminator i et porta al mig del no res fins que s'acaba la bateria. De la mateixa manera que passa amb la teoria PICNIC referida als ordinadors ("problem in chair, not in computer") el problema de quedar-se sense bateria, sense benzina, sense urani o sense el que sigui que propulsa un vehicle el causa un humà, no el vehicle. Segur que hi ha qui no és capaç d'entendre una cosa tan senzilla, però és que hi ha gent de tota mena.
- "Els VE contaminen més que els vehicles de combustió". Compte amb els cunyats que us diguin això. Possiblement tenen un màster en cunyadisme per la universitat Juan Carlos I, o potser fins i tot en una on calgui estudiar. Ells saben que el VE contamina més i punt, ja podeu mostrar dades, estudis, gràfics o el que vulgueu, no els traureu d'aquí. Si algú és capaç de dir aquesta animalada convençut i sense posar-se vermell us recomano dir-li que té tota la raó, que li doneu un copet a l'esquena i que agafeu el vostre vehicle de combustió, elèctric o a pedals i que poseu la màxima distància entre ell i vosaltres. No hi ha res a fer.
- "Els VE es carreguen massa lentament". Ja m'estic cansant de discutir amb cunyats imaginaris, però això té relació directa amb la primera fal·làcia cunyadista que he anomenat. Cada cop hi ha més VE amb capacitat de càrrega ràpida perfectament compatibles amb aturades breus, les quals molt possiblement superaran amb escreix el temps necessari per a afegir prou càrrega a la bateria com per a arribar al destí. Evidentment que ara per ara això requereix una planificació i que de vegades caldrà avançar o endarrerir l'aturada respecte de l'hora exacta en la qual voldríem fer-la, però si la densitat de punts de càrrega augmenta tal com apunten les previsions, això millorarà molt ràpidament.
Podria seguir així tot el dia, però ni vosaltres, amables lectors, en teniu cap culpa ni jo tantes ganes, per tant deixeu que els cunyats segueixin parlant mentre ens carreguem el planeta; segurament també neguen l'escalfament global, per què s'haurien de preocupar de res?
diumenge, 4 de novembre de 2018
Potser condueixes massa de pressa?
T'has preguntat mai si condueixes massa ràpidament?
Una de les conseqüències de conduir un vehicle elèctric és que canvia notablement la forma de conduir. Si bé és cert que un cotxe elèctric es pot conduir pràcticament de la mateixa manera que un de combustió, és un fet que la immensa majoria de conductors de vehicles elèctrics acabem buscant la màxima eficiència i per tant el menor consum a l'hora de circular amb els nostres cotxes, ja sigui per tal d'obtenir la màxima autonomia, o potser també perquè som més conscients de la quantitat d'energia que requereix un desplaçament amb vehicle privat. Potser és perquè ens hem acostumat al silenci i a la sensació de relax que proporciona el fet de conduir un vehicle elèctric, i volem potenciar encara més aquestes sensacions. Potser és una barreja de tot plegat.
Després d'haver conduit més de 75.000 quilòmetres amb cotxe elèctric, i per tant, fer-ho d'una forma molt més relaxada, no me'n puc estar de reflexionar sobre hàbits de conducció, ara que sóc més conscient de com condueix molta gent.
Fa temps que no t'avança ningú per la carretera? Si algú ho fa, penses que és un boig pel fet d'anar encara més de pressa que tu?
Se t'accelera el pols i la respiració pel sol fet de conduir?
Quan hi ha un carril per a vehicles lents, prems a fons l'accelerador, mirant d'avançar tants vehicles com sigui possible? Algun cop has tingut una situació complicada en acabar-se el doble carril, evidentment per culpa dels qui van massa lents i fent nosa als qui teniu pressa?
Et fa nosa qui condueix per sota del límit màxim? Encara més, et fa nosa qui no condueix prou pel damunt del límit màxim?
Has de vigilar sempre els radars, mirar si hi ha cotxes camuflats fent controls de velocitat o trípodes o caixes taronja, perquè normalment vas pel damunt del límit màxim permès?
Les rotondes són un problema perquè tothom hi condueix amb excessiva lentitud al teu parer? Trobes que els límits de velocitat que hi ha per a accedir-hi són absurds?
De vegades avances altres vehicles per carrils d'incorporació o de sortida, perquè van massa a poc a poc i et fan nosa?
Toques el clàxon quan han passat 5 segons des que el semàfor s'ha posat verd i el cotxe del davant no arrenca? I quan han passat 2 segons?
T'acostes agressivament al cotxe del davant perquè et fa nosa, a veure si s'espavila?
Fas llums als cotxes del davant quan no et deixen lliure prou ràpidament el carril de l'esquerra perquè puguis seguir avançant?
Quan surts d'un peatge, prems a fons l'accelerador per a avançar als conductors "normals" abans no t'acabin fent nosa abans de seguir per l'autopista?
Si has contestat afirmativament a una o més d'aquestes preguntes, pensa que:
-Estàs augmentant el consum i castigant la mecànica del teu cotxe
-Estàs augmentant els teus nivells d'ansietat i estrés
-Estàs augmentant les possibilitats de tenir/provocar un accident
I tot això per guanyar, en el millor dels casos, un miserable minut de mitjana en un trajecte de mitja hora. Segur que paga la pena? T'has preguntat mai com seria l'experiència de conduir sense tot aquest estrés i ansietat? Per què no ho proves? Què et semblaria sortir un minut abans, o cinc minuts abans, i tenir una experiència totalment diferent? T'aconsello que ho provis. Potser et passaran les ganes de conduir tal com ho feies fins ara, hi guanyarà la teva salut, hi guanyarà la teva butxaca, hi guanyarà la qualitat de l'aire que respires i hi guanyarem tots. Acceptes el repte?
Una de les conseqüències de conduir un vehicle elèctric és que canvia notablement la forma de conduir. Si bé és cert que un cotxe elèctric es pot conduir pràcticament de la mateixa manera que un de combustió, és un fet que la immensa majoria de conductors de vehicles elèctrics acabem buscant la màxima eficiència i per tant el menor consum a l'hora de circular amb els nostres cotxes, ja sigui per tal d'obtenir la màxima autonomia, o potser també perquè som més conscients de la quantitat d'energia que requereix un desplaçament amb vehicle privat. Potser és perquè ens hem acostumat al silenci i a la sensació de relax que proporciona el fet de conduir un vehicle elèctric, i volem potenciar encara més aquestes sensacions. Potser és una barreja de tot plegat.
Després d'haver conduit més de 75.000 quilòmetres amb cotxe elèctric, i per tant, fer-ho d'una forma molt més relaxada, no me'n puc estar de reflexionar sobre hàbits de conducció, ara que sóc més conscient de com condueix molta gent.
Fa temps que no t'avança ningú per la carretera? Si algú ho fa, penses que és un boig pel fet d'anar encara més de pressa que tu?
Se t'accelera el pols i la respiració pel sol fet de conduir?
Quan hi ha un carril per a vehicles lents, prems a fons l'accelerador, mirant d'avançar tants vehicles com sigui possible? Algun cop has tingut una situació complicada en acabar-se el doble carril, evidentment per culpa dels qui van massa lents i fent nosa als qui teniu pressa?
Et fa nosa qui condueix per sota del límit màxim? Encara més, et fa nosa qui no condueix prou pel damunt del límit màxim?
Has de vigilar sempre els radars, mirar si hi ha cotxes camuflats fent controls de velocitat o trípodes o caixes taronja, perquè normalment vas pel damunt del límit màxim permès?
Les rotondes són un problema perquè tothom hi condueix amb excessiva lentitud al teu parer? Trobes que els límits de velocitat que hi ha per a accedir-hi són absurds?
De vegades avances altres vehicles per carrils d'incorporació o de sortida, perquè van massa a poc a poc i et fan nosa?
Toques el clàxon quan han passat 5 segons des que el semàfor s'ha posat verd i el cotxe del davant no arrenca? I quan han passat 2 segons?
T'acostes agressivament al cotxe del davant perquè et fa nosa, a veure si s'espavila?
Fas llums als cotxes del davant quan no et deixen lliure prou ràpidament el carril de l'esquerra perquè puguis seguir avançant?
Quan surts d'un peatge, prems a fons l'accelerador per a avançar als conductors "normals" abans no t'acabin fent nosa abans de seguir per l'autopista?
Si has contestat afirmativament a una o més d'aquestes preguntes, pensa que:
-Estàs augmentant el consum i castigant la mecànica del teu cotxe
-Estàs augmentant els teus nivells d'ansietat i estrés
-Estàs augmentant les possibilitats de tenir/provocar un accident
I tot això per guanyar, en el millor dels casos, un miserable minut de mitjana en un trajecte de mitja hora. Segur que paga la pena? T'has preguntat mai com seria l'experiència de conduir sense tot aquest estrés i ansietat? Per què no ho proves? Què et semblaria sortir un minut abans, o cinc minuts abans, i tenir una experiència totalment diferent? T'aconsello que ho provis. Potser et passaran les ganes de conduir tal com ho feies fins ara, hi guanyarà la teva salut, hi guanyarà la teva butxaca, hi guanyarà la qualitat de l'aire que respires i hi guanyarem tots. Acceptes el repte?
dijous, 6 de setembre de 2018
Els telèfons intel·ligents no són per a tothom
Us ha demanat mai ajuda algú, normalment alguna persona gran, amb el telèfon mòbil? Us heu adonat que està farcit de notificacions, que segurament són allí perquè el propietari del dispositiu no sap què fer-ne?
A mi m'ha passat molts cops. Em temo que molta gent va afegint aplicacions sense ni tan sols adonar-se'n, i va acceptant tots els permisos que demanen aquestes aplicacions sense preguntar-se què implica aquesta acceptació. Això acaba produint una allau de notificacions que l'usuari ignora sistemàticament i que van generant una llista gairebé inacabable.
La cosa pot ser encara pitjor si algun "amic" es dedica a "ajudar" instal·lant aplicacions "bones sense pagar", obtingudes de ni vull saber on. Tot això només pot acabar amb un sistema lent i inestable en el millor dels casos, i amb problemes de privacitat i amb els comptes bancaris buits en el pitjor.
No, els telèfons intel·ligents no són per a tothom. No tinc clar si la solució és que algunes persones només haurien de tenir telèfons que només fossin justament això, telèfons, o que haurien de funcionar sempre amb alguna mena de "mode segur", ni sé qui ho hauria de decidir, però no tothom hauria de tenir telèfons intel·ligents.
A mi m'ha passat molts cops. Em temo que molta gent va afegint aplicacions sense ni tan sols adonar-se'n, i va acceptant tots els permisos que demanen aquestes aplicacions sense preguntar-se què implica aquesta acceptació. Això acaba produint una allau de notificacions que l'usuari ignora sistemàticament i que van generant una llista gairebé inacabable.
La cosa pot ser encara pitjor si algun "amic" es dedica a "ajudar" instal·lant aplicacions "bones sense pagar", obtingudes de ni vull saber on. Tot això només pot acabar amb un sistema lent i inestable en el millor dels casos, i amb problemes de privacitat i amb els comptes bancaris buits en el pitjor.
No, els telèfons intel·ligents no són per a tothom. No tinc clar si la solució és que algunes persones només haurien de tenir telèfons que només fossin justament això, telèfons, o que haurien de funcionar sempre amb alguna mena de "mode segur", ni sé qui ho hauria de decidir, però no tothom hauria de tenir telèfons intel·ligents.
dimarts, 4 de setembre de 2018
3500 morts cada any
És inacceptable, és inadmissible, és intolerable i és insuportable.
La Direcció General de Trànsit fa una molt bona campanya de prevenció dels accidents de trànsit. Es parla d'uns pocs centenars de morts cada any -xifra evidentment escandalosa i que cal reduir tant com sigui possible- però ningú ens parla d'una xifra una dotzena de vegades, pel cap baix, més esgarrifosa: 3500 morts cada any, només a la zona metropolitana, produïdes per la contaminació.
Per si aquesta dada no fos suficient per a adoptar mesures contundents i immediates -que evidentment ho és- caldria afegir-hi que la contaminació ens torna més estúpids i que la contaminació acústica també provoca efectes nefastos sobre la salut.
Què més hem d'esperar per a fer-hi alguna cosa? Potser la contaminació ja ens ha tornat prou estúpids com per a seguir ignorant el problema? ¿Realment estem disposats a pagar aquest preu a canvi d'una suposada comoditat -totalment falsa, d'altra banda- tan absurda com suposa el fet de seguir accedint al centre de Barcelona en cotxes contaminants, amb una ocupació mitjana del 25%, fent cues i pagant aparcament?
Avui mateix ja tenim els mitjans per a reduir notablement aquest problema. Amb un transport públic d'alta capacitat, aparcaments dissuasoris, compartint cotxe i amb vehicles autònoms es podran fer els mateixos desplaçaments que ara però amb només un 3% dels vehicles. Ho diu l'International Transport Forum. Ens podem permetre no avançar de forma molt més ràpida cap a aquest conjunt de mesures?
Davant d'aquesta situació, com passa en tantes altres, no hi pot haver "actituds neutrals". Si no formem part de la solució -cadascú aportant el seu granet de sorra, ja sigui canviant els hàbits de mobilitat, votant uns altres polítics o de la forma que sigui-, seguirem formant part del problema. Ens hi posem?
La Direcció General de Trànsit fa una molt bona campanya de prevenció dels accidents de trànsit. Es parla d'uns pocs centenars de morts cada any -xifra evidentment escandalosa i que cal reduir tant com sigui possible- però ningú ens parla d'una xifra una dotzena de vegades, pel cap baix, més esgarrifosa: 3500 morts cada any, només a la zona metropolitana, produïdes per la contaminació.
Per si aquesta dada no fos suficient per a adoptar mesures contundents i immediates -que evidentment ho és- caldria afegir-hi que la contaminació ens torna més estúpids i que la contaminació acústica també provoca efectes nefastos sobre la salut.
Què més hem d'esperar per a fer-hi alguna cosa? Potser la contaminació ja ens ha tornat prou estúpids com per a seguir ignorant el problema? ¿Realment estem disposats a pagar aquest preu a canvi d'una suposada comoditat -totalment falsa, d'altra banda- tan absurda com suposa el fet de seguir accedint al centre de Barcelona en cotxes contaminants, amb una ocupació mitjana del 25%, fent cues i pagant aparcament?
Avui mateix ja tenim els mitjans per a reduir notablement aquest problema. Amb un transport públic d'alta capacitat, aparcaments dissuasoris, compartint cotxe i amb vehicles autònoms es podran fer els mateixos desplaçaments que ara però amb només un 3% dels vehicles. Ho diu l'International Transport Forum. Ens podem permetre no avançar de forma molt més ràpida cap a aquest conjunt de mesures?
Davant d'aquesta situació, com passa en tantes altres, no hi pot haver "actituds neutrals". Si no formem part de la solució -cadascú aportant el seu granet de sorra, ja sigui canviant els hàbits de mobilitat, votant uns altres polítics o de la forma que sigui-, seguirem formant part del problema. Ens hi posem?
dissabte, 24 de març de 2018
Maleïda CUP
Maleïda CUP. Ho han tornat a fer. Havien de votar a favor de la investidura de Jordi Turull i s'han abstingut. Maleïts siguin els quatre diputats, tots els seus militants i tots els seus votants.
... ep, un moment. A quines Sagrades Escriptures de l'Independentisme Pur i en Posesssió de la Veritat està escrit que haguessin de votar a favor d'una investidura AUTONOMISTA?
Certament, ens havia anat força bé la renúncia a investir Puigdemont i Sànchez. Amb aquestes renúncies havíem aconseguit... bé, havíem aconseguit proposar Turull com a candidat, tampoc està tan malament!
Ara tenim 9 presos polítics i 7 exiliats, per culpa de la CUP. Si la CUP hagués votat el que tocava, el que havien dit els independentistes bons, els que no estan equivocats, els que no són fanàtics, ara només tindríem 9 presos polítics i 7 exiliats. Maleïda CUP.
Com? Què? Ah!!! Perdó. Perdó. Perdó. Perdó. Perdó. M'arriba missatge directe del Déu de la Veritat Absoluta de l'Independentisme Pur i No Equivocat: estava deixant de banda una diferència importantíssima i cabdal: si la maleïda CUP hagués fet el que tocava, ara no tindríem un candidat a President a la presó; ara tindríem tot un President de l'Autonomieta Intervinguda a la presó, i segur que la resta de països d'Europa ens haurien enviat els seus exèrcits per a defensar la República. No tenim final feliç per culpa de la CUP. Maleïda CUP.
... ep, un moment. A quines Sagrades Escriptures de l'Independentisme Pur i en Posesssió de la Veritat està escrit que haguessin de votar a favor d'una investidura AUTONOMISTA?
Certament, ens havia anat força bé la renúncia a investir Puigdemont i Sànchez. Amb aquestes renúncies havíem aconseguit... bé, havíem aconseguit proposar Turull com a candidat, tampoc està tan malament!
Ara tenim 9 presos polítics i 7 exiliats, per culpa de la CUP. Si la CUP hagués votat el que tocava, el que havien dit els independentistes bons, els que no estan equivocats, els que no són fanàtics, ara només tindríem 9 presos polítics i 7 exiliats. Maleïda CUP.
Com? Què? Ah!!! Perdó. Perdó. Perdó. Perdó. Perdó. M'arriba missatge directe del Déu de la Veritat Absoluta de l'Independentisme Pur i No Equivocat: estava deixant de banda una diferència importantíssima i cabdal: si la maleïda CUP hagués fet el que tocava, ara no tindríem un candidat a President a la presó; ara tindríem tot un President de l'Autonomieta Intervinguda a la presó, i segur que la resta de països d'Europa ens haurien enviat els seus exèrcits per a defensar la República. No tenim final feliç per culpa de la CUP. Maleïda CUP.
dissabte, 10 de març de 2018
He tancat el compte de twitter
Aquest passat mes de febrer vaig tancar el compte de twitter. No estic per la censura que sembla que hi apliquen i notícies com aquesta no em van fer canviar d'idea precisament.
Gràcies a en Joan Montané em vaig assabentar de l'existència d'aquesta xarxa que no coneixia: mastodont.cat, una xarxa descentralitzada i de programari lliure que ve a ser tot el contrari del que representa twitter.
Si voleu llegir les meves rucades, allí em trobareu.
Gràcies a en Joan Montané em vaig assabentar de l'existència d'aquesta xarxa que no coneixia: mastodont.cat, una xarxa descentralitzada i de programari lliure que ve a ser tot el contrari del que representa twitter.
Si voleu llegir les meves rucades, allí em trobareu.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)