Pàgines

dilluns, 15 d’agost del 2022

Fotovoltaica per a autoconsum, resistència al canvi i el paper de les administracions

 

Imatge: pexels.com

Fa una mica més d'un any que tenim una instal·lació de plaques fotovoltaiques a casa per a autoconsum (la compensació per excedents es va poder activar més endavant) Segurament és la millor inversió que hi hem fet mai, fins i tot més que la instal·lació d'aerotèrmia per a calefacció i ACS en substitució de l'antiga caldera de gasoil.

Quan surt el tema -o de vegades el trec jo- sempre explico a amics i coneguts que, si el seu municipi ofereix descomptes a l'IBI (el més habitual és un 50% de descompte durant 5 anys, per saber-ho cal consultar les ordenances fiscals a la web de l'ajuntament), no instal·lar fotovoltaica és llençar diners. Evidentment a casa de l'altre tot és molt fàcil i cada cas és diferent, però normalment qui viu en una casa té alguna superfície disponible on fer la instal·lació (per a qui viu en un pis la cosa sol ser més complicada però no té perquè ser impossible), i se suposa que haurà de pagar l'IBI dels propers 5 anys i també l'electricitat que consumeixi els propers 20 anys.

Però resulta que mirant les teulades dels habitatges, encara costa de veure'n amb plaques fotovoltaiques. Estem parlant d'un moment, agost de 2022, amb preus de l'electricitat absolutament desbocats, nombroses ofertes amb les quals es pot tenir una instal·lació fins i tot sense pagar-la (amb fórmules com lloguer o leasing, per exemple) i amb uns nivells d'inflació que fan que fins i tot sense tenir els diners per a fer la inversió, el tipus d'interès real d'un préstec per a poder-la fer resulti negatiu.

Per tant ens trobem en un context on, tot i l'apujada de preus que acostuma a provocar qualsevol tipus de subvenció, tothom que tingui una casa i consumeixi electricitat, pot calcular quin import aproximat pot suposar el 50% de l'IBI a pagar durant els propers 5 anys (sempre que el municipi en qüestió ho tingui així establert), ajustar aquest import com consideri oportú i demanar a algunes empreses instal·ladores quin tipus d'instal·lació li ofereixen per aquest import. Resultat: a canvi d'avançar aquest import (sigui amb diners propis o amb finançament) s'obté una instal·lació a cost zero (perquè la inversió es recuperarà en 5 anys només amb el descompte a l'IBI i sense tenir en compte l'estalvi energètic) i que disminuirà la factura de la llum durant els propers 20-25 anys. I encara sense comptar amb el possible ajut de l'ICAEN.

I quina és la realitat? Doncs que la immensa majoria de teulades estan desaprofitades. L'única explicació que soc capaç de trobar-hi és la resistència al canvi: la majora de la gent prefereix seguir pagant l'electricitat a preus impensables fa un parell d'anys abans que fer càlculs durant 10 minuts i prendre una decisió. En qualsevol cas, i veient l'escassa resposta que tenen aquests incentius, no seria lògic que les administracions fessin un esforç per donar-los a conéixer i mirar d'afavorir realment i no només sobre el paper aquest tipus d'instal·lacions? Estem en emergència climàtica i emmig d'una crisi energètica, què més cal perquè reaccionem amb la urgència necessària? 

dilluns, 20 de juny del 2022

Xfce: Canvi automàtic de configuració del panell en connectar un monitor extern

Ja fa uns quants anys que faig servir escriptori Xfce. Després de passar per Enlightment i Fluxbox (quin parell de joies pel que fa a configuració i per a màquines amb pocs recursos) em vaig quedar a Xfce quan vaig fer el canvi a Manjaro Linux (si patiu de distro-hopping, Manjaro en pot ser una bona cura)

No necessito meravelles d'interfície (cada vegada que he tastat KDE he tornat a la "normalitat" al cap de molt poca estona), sinó un gestor de finestres que faci el que ha de fer i que consumeixi pocs recursos, i per mi Xfce amb el toc Manjaro és ara mateix l'escriptori ideal. Només hi havia un petit detall que darrerament em feia la guitza, i era la configuració del panell al monitor extern. Sí, qualsevol cerca dona resultats sobre com afegir un segon panell a l'escriptori que es pot posar al segon monitor i configurar com es vulgui, cosa que funciona... fins que es desconnecta el monitor extern. Llavors el segon panell li pren el lloc al panell per defecte del portàtil... total: una llauna. Fins que vaig trobar la solució aquí. En aquesta entrada només miro d'actualitzar el paquet que cal instal·lar (és diferent de l'indicat a l'entrada original) i poca cosa més. Som-hi!

El paquet que substitueix a Xfce Panel Switch indicat, com a mínim per a Arch i derivades, es diu xfce4-panel-profiles, i com que és un paquet AUR, es pot instal·lar, per exemple, amb:

$ pamac build xfce4-panel-profiles

El primer pas per tal que funcioni l'invent és deixar el panell amb la configuració desitjada al portàtil, executar 

$  xfce4-panel-profiles

i exportar la configuració i desar-la amb el nom laptop.tar.bz2 (l'eina afegeix automàticament l'extensió .tar.bz2)

Després s'ha de connectar el monitor extern, deixar-hi el panell configurat i repetir l'exportació, aquest cop amb el nom externalmon.tar.bz2 (aquest pas el que fa és exportar la configuració actual amb els 2 panells, el del portàtil i el del monitor extern).

Podem provar que tot funciona executant aquestes ordres:

$  python3 /usr/share/xfce4-panel-profiles/xfce4-panel-profiles/xfce4-panel-profiles.py load /home/ruta-al-fitxer/laptop.tar.bz2

$  python3 /usr/share/xfce4-panel-profiles/xfce4-panel-profiles/xfce4-panel-profiles.py load /home/ruta-al-fitxer/externalmon.tar.bz2

Tal com diu l'autor de la publicació original, la cosa es podria quedar aquí, crear un parell d'accessos directes i executar-los cada vegada, però evidentment la cosa es pot millorar:

Creem una regla udev per a activar un servei systemd: 

$ sudo touch  /etc/udev/rules.d/95-monitor-hotplug.rules

I amb el nostre editor preferit hi posem aquest contingut:

ACTION=="change", KERNEL=="card0", SUBSYSTEM=="drm", RUN+="/usr/bin/systemctl start hot_plug.service"

I ara cal crear un servei que s'activi en endollar o desendollar el monitor extern:

$ sudo touch /etc/systemd/system/hot_plug.service

I en aquest fitxer hi posem:

[Unit]

Description=Monitor hotplug


[Service]

Type=simple

RemainAfterExit=no

User=tomi

ExecStart=/usr/bin/bash /usr/local/bin/hotplug_monitor.sh


[Install]

WantedBy=multi-user.target

Atenció: canvieu "tomi" pel vostre nom d'usuari.

És el moment de crear l'script que el servei executarà: 

$ sudo touch  /usr/local/bin/hotplug_monitor.sh

Amb el contingut:


#!/bin/bash


# Substituïu "tomi" pel vostre nom d'usuari

X_USER=tomi

export DISPLAY=:0

export XAUTHORITY=/home/$X_USER/.Xauthority

export DBUS_SESSION_BUS_ADDRESS=unix:path=/run/user/1000/bus


function connect()

{

    # Recordeu modificar el següent path cap on tingueu desades les configuracions:

    python3 /usr/share/xfce4-panel-profiles/xfce4-panel-profiles/xfce4-panel-profiles.py load /home/tomi/externalmon.tar.bz2

}


function disconnect()

{

    # Recordeu modificar el següent path cap on tingueu desades les configuracions:

    python3 /usr/share/xfce4-panel-profiles/xfce4-panel-profiles/xfce4-panel-profiles.py load /home/tomi/laptop.tar.bz2

}


# Replace card0-DP-1 with the card and port you are using

if [ $(cat /sys/class/drm/card0-DP-1/status) == "connected" ] ; then

  connect

elif [ $(cat /sys/class/drm/card0-DP-1/status) == "disconnected" ] ; then

  disconnect

else

  exit

fi 

Finalment cal fer que el fitxer sigui executable:

$ chmod +x /usr/local/bin/hotplug_monitor.sh

Només dos apunts més:

-és possible que calgui canviar card0-DP1 a l'script per la targeta i port que esteu fent servir. Per exemple, en el meu cas és card0-HDMI-2.

-recordeu canviar els paths a la ubicació on teniu desats els fitxers de configuració.

Ja està! A gaudir de panells amb Xfce i monitor extern!