Avui a l'hora de dinar amb uns quants companys de feina ha sortit el tema del copagament, una de les mesures que es veu que un grup d'"experts" ha proposat al Govern per a treure'ns de la crisi.
Tan aviat com ha sortit el tema, dues persones han dit que els sembla bé, concretament una d'elles perquè "quan vas a urgències, està ple de moros i negres". Aquí he de dir que ha vingut la primera falsedat de totes les que he hagut d'arribar a sentir, donat que la persona que ho ha dit no és ni una cosa ni l'altra, i en canvi pel que es veu, ell també hi va, a urgències, sempre que li convé.
No he trigat gaire a cometre l'error de començar una discussió, -i ho dic perquè l'única forma de sortir guanyant en una discussió és evitant-la, i més amb persones com aquestes, que estic segur que no es consideren racistes (vaja, dels qui comencen els seus discursos dient "jo no sóc racista, però...") i molt menys víctimes d'autoodi- però ho he fet preguntant que quin problema hi ha amb el color de la pell de qui va al metge, si les seves cotitzacions no serveixen igual que les d'algú que tingui tres generacions d'avantpassats vivint aquí. Els "arguments" que han vingut a continuació han sigut "n'hi ha molts que no cotitzen" (es veu que els qui portem aquí tota la vida cotitzem tots), "tenen altres costums" (es veu que això és algun argument d'alguna cosa), "quan van a l'ajuntament a empadronar-se surten amb una llista de drets així"(?)...
Quan he provat de fer el que predicava l'altre dia dient que potser el problema són els 60 milions diaris que ens deixem robar i no pas on ha nascut la gent que va al metge, la cosa no ha millorat: "això de la independència només interessa al quinze per cent de la gent", a aquestes consultes no hi participa ningú" (es veu que les més de 500.000 persones que ja hi han votat no són ningú) "i si fos vinculant encara hi participaria menys gent", "al Quebec a l'hora de la veritat es van cagar a les calces", "la gent vol tenir el centralisme com més lluny millor" (aquest "argument" és molt bo, perquè està agafat de la pel·lícula El Patriota)
Quanta feina ens queda per fer...
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris unionistes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris unionistes. Mostrar tots els missatges
dijous, 24 de març del 2011
Racisme i unionisme, tot en un
Etiquetes de comentaris:
independència,
racisme,
unionistes
divendres, 4 de juny del 2010
Els unionistes van de baixa
Hi ha comentaris d'unionistes que ja cansen, com el carrincló "on jugarà el Barça si som independents?" tal com ja vaig piular ahir. Potser, tal com ja va comentar fa temps en Víctor Alexandre, els qui s'hauran de preocupar per la lliga de futbol seran els espanyols, quan no tinguin Barça, Espanyol, València, Vila-real, Mallorca... per a poder-s'hi enfrontar.
Però de vegades, els unionistes s'ho treballen una miqueta -només una miqueta- més, com aquest que reprodueixo del blog de Sense Ficció de TV3:
Més... ▼
Nomès dir-vos que cada dia veig un pais mes tancat sobre ell mateix. Que no vull perdre drets per part de tots aquest que l`´unic que els importa es el seu terrunyo. Cada dia mes preocupat's per la seva butxaca i mes lluny del mon sense fronteres que desitjo. Si, vull que no em treguin els meus drets, a decidir, per exemple, qui mana com pesident a Espanya. I que els meus drets quedin retallats i nomès pugui decidir aquí, a Catalunya i aviat únicament en el meu poblet. Per a mi, Espanya sóm tots.No em tregueu els meus drets¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡, No vull un pais tancat.
Bé, en primer lloc, m'agradaria comentar una curiosa coincidència que em trobo massa sovint: per què els unionistes acostumen a parlar i escriure molt pitjor que els que no ho som? Clar, ells acostumen a esgrimir arguments tan potents com "jo parlo com em dóna la gana, jo parlo el català del carrer, l'important és que ens entenguem" i similars. M'agradaria saber què pensen quan senten algú del país veí dient "celebro" (per cerebro), "micobrio" i similars. Potser llavors sí que els fa mal a les orelles, però clar, ara estem parlant d'una llengua de primera, i no d'una d'estar per casa com la nostra.
Després li preguntaria a aquesta persona per què creu que ha de tenir dret a triar qui mana a Espanya. Va que no es pregunta per què no en té a triar qui mana a França? I en canvi és un país al qual també pertany un tros de la seva nació! Però potser fer-li entendre això seria demanar massa...
"Únicament en el meu poblet"? Això quina mena d'argument és? O sigui, que quan siguem independents, a banda que ho notarà cada final de mes en forma de major retribució, no podrà triar qui governa el seu país? En fi, cada dia veig més detalls que em fan pensar que ho tenim molt a prop. Si els unionistes ja no saben què inventar per a provar d'argumentar alguna cosa amb cara i ulls...
I el que ja és massa és això de "país tancat". Miri, senyor, país tancat és aquell que no permet -ho prohibeix explícitament la seva constitució- federar diferents comunitats autònomes. País tancat -més aviat esquarterat- és aquell que té una frontera pel mig. No deia vostè que no vol fronteres? Ah, però aquesta que divideix la nostra nació no li fa cap nosa, quina casualitat!
En fi, segur que aquest serà com tants que, quan vegi com ha millorat la qualitat de vida dels catalans amb la independència, serà dels qui diran "jo ja ho deia" i "jo des de petitó ja era independentista". Ja ho veureu...
Menys... ▲
Però de vegades, els unionistes s'ho treballen una miqueta -només una miqueta- més, com aquest que reprodueixo del blog de Sense Ficció de TV3:
Més... ▼
Nomès dir-vos que cada dia veig un pais mes tancat sobre ell mateix. Que no vull perdre drets per part de tots aquest que l`´unic que els importa es el seu terrunyo. Cada dia mes preocupat's per la seva butxaca i mes lluny del mon sense fronteres que desitjo. Si, vull que no em treguin els meus drets, a decidir, per exemple, qui mana com pesident a Espanya. I que els meus drets quedin retallats i nomès pugui decidir aquí, a Catalunya i aviat únicament en el meu poblet. Per a mi, Espanya sóm tots.No em tregueu els meus drets¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡, No vull un pais tancat.
Bé, en primer lloc, m'agradaria comentar una curiosa coincidència que em trobo massa sovint: per què els unionistes acostumen a parlar i escriure molt pitjor que els que no ho som? Clar, ells acostumen a esgrimir arguments tan potents com "jo parlo com em dóna la gana, jo parlo el català del carrer, l'important és que ens entenguem" i similars. M'agradaria saber què pensen quan senten algú del país veí dient "celebro" (per cerebro), "micobrio" i similars. Potser llavors sí que els fa mal a les orelles, però clar, ara estem parlant d'una llengua de primera, i no d'una d'estar per casa com la nostra.
Després li preguntaria a aquesta persona per què creu que ha de tenir dret a triar qui mana a Espanya. Va que no es pregunta per què no en té a triar qui mana a França? I en canvi és un país al qual també pertany un tros de la seva nació! Però potser fer-li entendre això seria demanar massa...
"Únicament en el meu poblet"? Això quina mena d'argument és? O sigui, que quan siguem independents, a banda que ho notarà cada final de mes en forma de major retribució, no podrà triar qui governa el seu país? En fi, cada dia veig més detalls que em fan pensar que ho tenim molt a prop. Si els unionistes ja no saben què inventar per a provar d'argumentar alguna cosa amb cara i ulls...
I el que ja és massa és això de "país tancat". Miri, senyor, país tancat és aquell que no permet -ho prohibeix explícitament la seva constitució- federar diferents comunitats autònomes. País tancat -més aviat esquarterat- és aquell que té una frontera pel mig. No deia vostè que no vol fronteres? Ah, però aquesta que divideix la nostra nació no li fa cap nosa, quina casualitat!
En fi, segur que aquest serà com tants que, quan vegi com ha millorat la qualitat de vida dels catalans amb la independència, serà dels qui diran "jo ja ho deia" i "jo des de petitó ja era independentista". Ja ho veureu...
Menys... ▲
Etiquetes de comentaris:
Barça,
independència,
unionistes
Subscriure's a:
Missatges (Atom)