dissabte, 27 de febrer de 2021

ZOE vs ioniq

No acostumo a escriure al blog sobre coses que he comprat (segurament hi ajuda que no m'agradi especialment comprar coses) però en aquest cas crec que pot ser interessant que expliqui els avantatges i inconvenients d'aquests dos cotxes elèctrics (o, com diu encertadament un dels 322 usuaris que som actualment a un grup de Telegram, cotxes "normals", ja que els que contaminen tant l'aire com acústicament no s'hi haurien de considerar)

El Renault ZOE va ser el meu primer elèctric, i tot i ser un cotxe petit i se suposa que per a desplaçaments urbans, vaig estar una bona temporada fent-li al voltant de 1.000 km setmanals amb un cost absolutament ridícul, tant de combustible com tenint en compte les revisions, assegurança, IVTM i fins i tot autopista C32 gratuïta (això darrer s'ha acabat; actualment el descompte és del 75%)

Tot i no gaudir d'un gran equipament (amb la versió 2020 hi ha força canvis), el ZOE de 2017 té avantatges importants, com per exemple:

  • Càrrega en AC fins a 22 kW (i fins a 43 kW els models Q) Hi ha molts punts de 22 kW i es pot viatjar perfectament amb aquest cotxe, si la pretensió no és fer-ho en el mateix temps necessari per a un vehicle de combustió.
  • Connectivitat: gràcies a la connexió a Internet, es pot saber en tot moment quina càrrega i autonomia disponible té mitjançant una aplicació, quan s'ha iniciat i aturat el procés de càrrega i també arrencar la climatització del cotxe a distància, de forma que en arribar-hi es pugui utilitzar còmodament sense haver de patir fred ni calor.
  • Programació: es poden programar tant l'inici i aturada de la càrrega (ideal per carregar a casa en horari vall) com la climatització: si sabem l'hora de sortida i hem programat la climatització i el cotxe està carregant, el consum necessari per a aquesta climatització no li restarà autonomia, tot i que el ZOE té calefacció mitjançant bomba de calor i és força eficient en aquest sentit (els elèctrics no llancen al voltant del 40% de l'energia en forma de calor com els cotxes de combustió i per tant l'energia necessària per a la calefacció s'obté de la bateria de tracció)
  • Obertura i tancament de les portes sense clau. Un detall que no té una gran importància però sí que aporta comoditat: quan el cotxe detecta la clau, s'hi pot accedir sense treure-la de la butxaca i no cal fer absolutament res al sortir-ne, perquè quan deixa de detectar la clau es tanca automàticament.
Evidentment, no tot són flors i violes. El ZOE també té inconvenients:
  • Seients sense regulació en altura. La bateria està situada a sota dels seients i per tant no hi ha espai per a això.
  • En relació al punt anterior: el fet que la bateria vagi a sota dels passatgers fa que tot i ser un cotxe petit, tingui una alçada important; això fa que tingui un CX no gaire bo i que penalitza els consums a velocitats d'autovia i autopista. A 120km/h s'arriba fàcilment a consums de 18 kWh/100km (o més) i evidentment això té un impacte directe en l'autonomia.
  • Problemes de càrrega: pel que sembla, el mateix disseny del carregador intern que permet càrrega en AC a 22 kW (o fins a 43) fa que el ZOE requereixi unes condicions gairebé perfectes en els punts de càrrega: el ZOE simplement no carrega en punts que no tinguin una connexió a terra prou bona o que superin determinat nivell d'harmònics, quan normalment altres elèctrics hi poden carregar sense cap inconvenient.
  • Problemes per a seguir la programació de la càrrega. Si mireu a qualsevol fòrum o grup d'usuaris, veureu que aquesta és una de les principals queixes. El ZOE simplement no inicia la càrrega en aproximadament un 20% dels casos en què ho hauria de fer segons la programació.

I què puc dir del Hyundai Ioniq? Doncs primer que res que és un cotxe molt eficient; de fet és un dels pocs -sinó l'únic- que es pot comparar, pel que fa a consums, amb el Tesla Model 3. En un moment on sembla que tothom està parlant i desitjant tenir elèctrics amb bateries amb més capacitat (bé, no és que sigui ara el moment, sinó que sempre ha sigut així), he comprat un cotxe amb una bateria de 28 kWh, quan en el ZOE que ja tenia és de 41 kWh. Quin és el misteri que s'amaga aquí al darrera? Doncs la realitat és que... no hi ha cap misteri. Es pot viatjar més ràpidament amb l'ioniq que amb el ZOE per dos motius: primer, l'ioniq és tan eficient que se li han de carregar menys kWh a la bateria per a recuperar autonomia, i segon, aquests kWh li entren molt més ràpidament gràcies a la càrrega amb CCS, que pot arribar a 70 kW si el carregador té prou potència. Planificant bé el viatge, fent una aturada de 20-25 minuts per fer un cafè i anar al lavabo n'hi ha prou per a recuperar fins al 80% (o més) de la càrrega i seguir viatjant. Aquest és el meu resum dels punts forts del Hyundai Ioniq:
  • El principal avantatge segons el meu punt de vista és justament l'eficiència. Amb una bateria de només 28 kWh s'obtenen autonomies comparables a la del ZOE amb una de 41 kWh, i això sense oblidar que a l'ioniq l'afecten menys les temperatures baixes. També l'ajuda el fet de tenir un CX força bo i per tant és molt menys sensible que el ZOE a l'augment de consum en autovia i autopista. L'ioniq és fins i tot més eficient en la càrrega, ja que és un dels cotxes que pateix menys pèrdues a l'hora de carregar la bateria (les pèrdues en el procés de càrrega són la diferència entre l'energia consumida i la que realment s'acumula a la bateria)
  • Equipament: en el cas de l'ioniq és molt superior. Sistema d'ajuda de permanència al carril, seients i volant amb calefacció, seient del conductor amb reglatges elèctrics i memòria per a dos usuaris, frenada automàtica d'emergència, llum d'acompanyament automàtica, detecció de vehicles als angles morts... tot i que el ZOE 2020 ha millorat en alguns aspectes, encara es queda pel darrera de l'ioniq.
  • Amplitud: l'ioniq és un cotxe més gran i per tant més còmode, amb més espai per als ocupants i un maleter més gran (tot i que el del ZOE no es pot considerar petit, tenint en compte les dimensions del cotxe)
  • Càrrega ràpida en DC: com ja he dit abans, l'ioniq pot carregar fins a 70 kW. Potser amb la xarxa actual no hi ha gaires carregadors que permetin carregar a aquesta potència, però sí que és habitual trobar-ne de 50 kW, que permeten arribar al 80% de càrrega en molt poca estona.
  • Control cruise adaptable: tot i que jo faig servir molt el limitador i gairebé mai el regulador de velocitat, segurament és molt còmode fer servir el regulador adaptable en un viatge per autovia o autopista, amb fins a quatre diferents distàncies programables respecte del vehicle precedent si circula a una velocitat inferior a la programada al regulador.
  • Un altre detall que considero important, especialment tenint en compte els confinaments i el cada cop més habitual treball des de casa: el ZOE mostra un missatge d'error al cap d'uns dies de no utilitzar-lo, degut a la descàrrega de la bateria auxiliar, però en el cas de l'ioniq no cal patir, perquè el cotxe va comprovant la càrrega de la bateria de 12V i la carrega automàticament quan ho necessita, fet que informa amb un missatge a la pantalla quan es torna a utilitzar.
  • Qualitat dels acabats: només cal entrar al cotxe per veure que l'ioniq és superior en aquest aspecte.
I aquests són els punts febles del coreà:
  • Càrrega en AC només fins a 6,4 kW. Als carregadors AC de 22 kW, l'ioniq només pot aprofitar una petita part de la potència disponible. Evidentment ho compensa la càrrega ràpida en DC, però omplir la bateria de l'ioniq en AC suposa un temps teòric de més de 4 hores, per poc més de 2 en el cas del ZOE.
  • No és cap gran inconvenient, però allunyar-se de l'ioniq no és suficient perquè el cotxe es tanqui: cal tocar el botó de la maneta de la porta o bé tancar amb el comandament. Si no es fa res, el cotxe es queda obert.
  • Sense connectivitat ni aplicació oficial. Si bé a l'ioniq 2020 això ha canviat, al model anterior -el meu- no es disposa d'informació a distància (a no ser que es faci algun invent mitjançant un mòbil o una Raspberry i un connector OBDII al cotxe) ni es poden activar ni programar la climatització ni la càrrega.
  • El sensor de proximitat davanter es desactiva al circular. Això no suposa cap gran mal de cap, i de fet ja és més del que té el ZOE (que no té sensor davanter), però per algun estrany motiu, el sensor davanter només s'activa després d'haver utilitzat la marxa enrere o bé activar-lo manualment. Després i quan el cotxe circula a més de 30 km/h es desactiva fins que es torna a activar mitjançant algun d'aquests dos mètodes, cosa absolutament incomprensible.
Aquestes són, al meu parer, les principals diferències entre els dos elèctrics. Però tot i ser dos cotxes absolutament diferents, tenen algunes coses en comú, més enllà de servir per anar d'A a B com qualsevol altre cotxe: no enverinen l'aire al circular ni contaminen acústicament (o ho fan en molta menor mesura que un vehicle de combustió), proporcionen una conducció totalment relaxada, suau i sense vibracions -que no vol dir que no tinguin una acceleració absolutament brillant i que només coneix qui ha conduït un elèctric-, suposen un estalvi important, amb un cost del combustible inferior a 1€/100 km i altres estalvis pel que fa a l'IVTM, descomptes en autopistes, zones blaves i aparcaments i un manteniment ridícul, i contribueixen a desaccelerar el canvi climàtic, sens dubte el gran repte actual de la humanitat.

El millor moment per començar a conduir un elèctric va arribar ja fa uns anys; el segon millor moment és ara mateix. Si estàs pensant en comprar un cotxe, no pensis si elèctric o de combustió: pensa quin elèctric et convé. I oblida't dels híbrids endollables, perquè l'únic que faràs amb un d'aquests és perdre el temps i els diners.