Espanya ens roba, això és evident per molt que la Senyora Presidenta del Parlament de fireta que tenim intentés prohibir dir-ho. Tots sabem qui paga la festa espanyola a base de 22.000 milions anuals, i els efectes que això provoca a casa nostra amb retallades, més d'un milió de pobres, barracons a les escoles, peatges a les autopistes i d'altres que no per menys evidents cal oblidar.
El que no sembla tan clar és que tot aquest oceà de diners, serveixi als nostres estimats veïns de ponent per a fer coses productives. Vegeu, si no, aquest 30 minuts on es parla d'un malbaratament de recursos inimaginable en un país normal:
Ara bé, això és així només perquè són una colla d'inútils impresentables, o, tal com sembla pensar cada cop més gent, el que passa en realitat és que Espanya ens ha declarat la guerra? Pot ser que el seu odi tan irracional com indestriable del fet de ser espanyol, faci que vulguin acabar definitivament amb nosaltres? I, ja que no ho han aconseguit culturalment ni políticament -bé, d'això últim no n'estic tan segur- , ho vulguin fer econòmicament? Espanya té la clau dels calers, té exèrcit i té serveis secrets. Nosaltres tenim un parlament que juga a fer veure que és el d'un país de veritat. Quan temps creuen que podrem aguantar, si no marxem a temps, la colla de botiflers que hi hem posat a dintre?
diumenge 22 de gener de 2012
Espanya ens roba sense motiu... o no
diumenge 4 de desembre de 2011
Espanya ens roba!
Potser tenim els polítics que ens mereixem. O potser fins i tot són pitjors. La qüestió és que ara, no es pot dir una obvietat com que Espanya ens roba al nostre Parlament, perquè la senyora Presidenta d'aquesta institució prefereix fer cas d'un impresentable que ve a provocar, parlant en estranger a un dels parlaments més antics d'Europa, que permetre la llibertat d'expressió dels qui hem triat per tal que ens hi representin. Ho explica, sense pèls a la llengua com de costum, @elbixo al seu blog.
Però com que la situació no és com per a tirar coets, ans al contrari, necessitem la independència com més aviat millor, convé que no desaprofitem cap ocasió per a fer bullir l'olla de l'independentisme, no fos cas que aquesta fos la bona. O sigui que farem bé d'utilitzar un estirabot com aquest, en què tota una presidenta d'un parlament s'excedeix en les seves funcions per tal de no ofendre l'amo amb una veritat com una casa de pagès. Potser aquest cop no serà el que encengui l'espurna del desenllaç final que ens portarà a tenir un Estat propi, però no farà cap mal fer-ne rebombori i, de passada, fer aparèixer uns quants independentistes més, especialment si tenim en compte que el nostre Molt Honorable President troba que l'independentisme no és prou majoritari.
Més... ▼
diumenge 27 de novembre de 2011
Programari lliure? Sí, gràcies!
En aquest cas, faré servir una simple pregunta que es va fer ahir un usuari de twitter i les respostes que en va obtenir. La pregunta era molt senzilla: "Una consulta personal. Què preferiu Android, Iphone o Blackberry? I per què? Gràcies." Jo li vaig respondre, sense dubtar-ho ni un segon:" Android, per la llibertat" Al cap d'una estona vaig veure que un altre usuari que s'autodefineix com "fanboy d'Apple", no sé si com a conseqüència de la meva resposta, i despŕes que qui preguntava li digués "això també m'ho diuen els usuaris d'Android" en resposta a la d'aquest "iPhone? Simplement, funciona a la perfecció", li deia "ok, llavors, si prefereixes un sistema tan lliure que té virus o un sistema controlat..."
Més... ▼
dimecres 23 de novembre de 2011
Enxaneta 3D
Ahir vaig anar a veure "Enxaneta", la pel·lícula de castells en 3D. To i que jo hi hauria canviat algunes cosetes (si algú, quan estic fent una pel·licula, diu "pues","buenu" o "menus", jo li faria repetir correctament) i que la meva colla, els Xiquets de Reus, gairebé no hi surt (com a conseqüència de no haver entrat al concurs del 2010), em va agradar molt; la vaig trobar molt ben feta, emocionant i amb una música molt ben triada. Tot just arribar a casa em vaig posar a buscar-ne el tema central, "Enxaneta", escrita i composta per Borja Penalba i interpretada per Elena Gadel. Tot i que sembla que ningú li va dir a aquesta noia que la primera "r" d'"arbre" no es pronuncia en cap variant del català i que no sé què hi pinta la tornada en anglès, és una cançó que trobo a l'alçada del film. No en vaig trobar cap versió per la xarxa, però amb GNU/Linux és força fàcil baixar un vídeo com aquest:
i extreure'n el so. Després he mirat de tallar els crits del començament però sense tallar l'inici de la cançó, amb Audacity. Heus aquí el resultat:
I aquesta és la lletra; gaudiu-la:
Abraçada al cos de l'arbre miro al cel.
El soroll es fa silenci a dintre meu.
Per les mans flueix la saba que em nodreix
d'una antiga història que ha vençut el temps.
Una colla, un sentiment, camina amb mi.
Un sol cor des de la crossa fins al cim.
Bategant, m'empeny amb força com el vent
I enlairant-me fins els núvols, toco el cel.
Raise your hand,
Seize the world
Look around
Can you feel the bliss...?
Raise your hand,
Touch the sky
Raise your hand,
We'll be here with you
Som la festa, som un poble en moviment,
Aixequem castells dels somnis de la gent.
De la pinya, ferma i forta, neix el tronc,
i enfilada a dalt de l'arbre, no tinc por...
Si en voleu una versió retallada per al mòbil, que comença a la segona estrofa on el volum és més alt i no hi ha això tan infumable d'"arbre" pronunciant la primera r (encara que després es torna a repetir), n'he deixat una aquí.
dilluns 21 de novembre de 2011
Què li ha passat a la "nova" Esquerra?
Tot i que a l'anterior entrada deia que sóc ruc, la veritat és que mai no he estat el més ruc de classe. Tampoc sóc cap geni, ni recordo haver guanyat cap premi Nobel o res semblant. Però si hagués estat un becari a Esquerra i m'haguessin dit "tu, mindundis, mira d'escriure alguna cosa per a mirar de convèncer aquests indepes frikis que no volen votar ho volen votar nul!" potser m'ho hauria rumiat una mica, i potser m'hauria sortit alguna cosa del tipus "sabem que sou molts els desencantats amb Esquerra. Sou molts els ex-votants i ex-militants, i vol dir que alguna cosa no hem fet bé. Però seguim tenint un objectiu comú: la independència de Catalunya (sí, si jo fos d'Esquerra hauria escrit això, què passa?). Us proposem un tracte: guardeu les estelades que teniu a punt per aquest diumenge. Aneu al vostre col·legi electoral i voteu Esquerra. Farem tot el possible al Congreso per tal que no us en penediu. Però, si no ho aconseguim, a les properes eleccions agafeu aquesta estelada que teníeu guardada i utilitzeu-la, potser serà el que ens mereixem" Però no. La tàctica va ser menystenir els qui no teníem cap intenció de votar Esquerra titllant-nos de "cervellets". Si realment amb això pretenien convèncer algú, es mereixen un gran "et felicito, fill". Si la seva voluntat era una altra, que algú m'ho expliqui perquè jo ja no entenc res. Resultat: Esquerra perd un 0,8% i el vot nul es triplica. Vaig a donar-me d'alta a l'Assemblea Nacional Catalana.
dimecres 16 de novembre de 2011
Per què votaré estelada
Potser sóc molt ruc. De fet, és evident que ho sóc. He hagut de passar per Esquerra, Reagrupament i Solidaritat per a adonar-me com és la fauna que afirma voler portar-nos a la independència. Vaig fugir d'Esquerra fart de les claudicacions, de veure com es venia la presidència de la Generalitat als botiflers del PSOE de Catalunya, de veure com la prioritat no era la independència sinó ves a saber què. Sí, sóc un de tants ex-militants d'Esquerra. Tants, que som més que els militants que hi queden. Gent de bona fe, en massa casos, però a mi no em trobaran al darrera de la gent que ha aconseguit carregar-se un partit històric, per molt que ara ens vulguin vendre la nova Esquerra.
Després vaig fer una fugaç estada a Reagrupament, fins que vaig començar a veure les rebequeries d'un líder il·luminat com un motiu per tocar el dos. Si alguna cosa no ens cal, són líders il·luminats que amenacen amb plegar si no els agrada el que decideixen les bases. De fet, tan il·luminats que decideixen tornar a la casa del pare després d'haver-ne renegat, quan veuen que van mal dades. I després vaig aterrar a Solidaritat. Semblava un projecte fresc, nou i il·lusionador. Ho semblava, fins que hi van desembarcar els voltors que sempre ho acaben rebentant tot. El primer senyal inequívoc va ser la comèdia de les primàries, on no se'ns va permetre estar presents al recompte. Allí ja havíem d'haver dit que o entràvem o plegàvem, però tampoc era qüestió d'engegar-ho tot a rodar a la primera de canvi, fins que es va veure que la gran estratègia de Solidaritat al Baix Camp era foragitar la gent valenta i treballadora de Reus, motor de l'èxit inicial a la comarca, i que després han anat a parar -crec que sense excepcions- als Irreductibles del Baix Camp
Més... ▼
dilluns 14 de novembre de 2011
Suspendre fluxbox tancant la tapa del portàtil
el canvi que m'ha funcionat:
comentar la línia:
i afegir:
Només cal desar el fitxer i, voilà!
Atenció: feu això sota la vostra exclusiva responsabilitat, i tenint en compte que amb aquest canvi, un dels efectes és que el ventilador s'atura immediatament en tancar la tapa; penseu-hi si l'ordinador està molt calent en aquell moment.
