Pàgines

dilluns, 15 d’agost del 2022

Fotovoltaica per a autoconsum, resistència al canvi i el paper de les administracions

 

Imatge: pexels.com

Fa una mica més d'un any que tenim una instal·lació de plaques fotovoltaiques a casa per a autoconsum (la compensació per excedents es va poder activar més endavant) Segurament és la millor inversió que hi hem fet mai, fins i tot més que la instal·lació d'aerotèrmia per a calefacció i ACS en substitució de l'antiga caldera de gasoil.

Quan surt el tema -o de vegades el trec jo- sempre explico a amics i coneguts que, si el seu municipi ofereix descomptes a l'IBI (el més habitual és un 50% de descompte durant 5 anys, per saber-ho cal consultar les ordenances fiscals a la web de l'ajuntament), no instal·lar fotovoltaica és llençar diners. Evidentment a casa de l'altre tot és molt fàcil i cada cas és diferent, però normalment qui viu en una casa té alguna superfície disponible on fer la instal·lació (per a qui viu en un pis la cosa sol ser més complicada però no té perquè ser impossible), i se suposa que haurà de pagar l'IBI dels propers 5 anys i també l'electricitat que consumeixi els propers 20 anys.

Però resulta que mirant les teulades dels habitatges, encara costa de veure'n amb plaques fotovoltaiques. Estem parlant d'un moment, agost de 2022, amb preus de l'electricitat absolutament desbocats, nombroses ofertes amb les quals es pot tenir una instal·lació fins i tot sense pagar-la (amb fórmules com lloguer o leasing, per exemple) i amb uns nivells d'inflació que fan que fins i tot sense tenir els diners per a fer la inversió, el tipus d'interès real d'un préstec per a poder-la fer resulti negatiu.

Per tant ens trobem en un context on, tot i l'apujada de preus que acostuma a provocar qualsevol tipus de subvenció, tothom que tingui una casa i consumeixi electricitat, pot calcular quin import aproximat pot suposar el 50% de l'IBI a pagar durant els propers 5 anys (sempre que el municipi en qüestió ho tingui així establert), ajustar aquest import com consideri oportú i demanar a algunes empreses instal·ladores quin tipus d'instal·lació li ofereixen per aquest import. Resultat: a canvi d'avançar aquest import (sigui amb diners propis o amb finançament) s'obté una instal·lació a cost zero (perquè la inversió es recuperarà en 5 anys només amb el descompte a l'IBI i sense tenir en compte l'estalvi energètic) i que disminuirà la factura de la llum durant els propers 20-25 anys. I encara sense comptar amb el possible ajut de l'ICAEN.

I quina és la realitat? Doncs que la immensa majoria de teulades estan desaprofitades. L'única explicació que soc capaç de trobar-hi és la resistència al canvi: la majora de la gent prefereix seguir pagant l'electricitat a preus impensables fa un parell d'anys abans que fer càlculs durant 10 minuts i prendre una decisió. En qualsevol cas, i veient l'escassa resposta que tenen aquests incentius, no seria lògic que les administracions fessin un esforç per donar-los a conéixer i mirar d'afavorir realment i no només sobre el paper aquest tipus d'instal·lacions? Estem en emergència climàtica i emmig d'una crisi energètica, què més cal perquè reaccionem amb la urgència necessària?