Pàgines

dijous, 24 de març del 2011

Racisme i unionisme, tot en un

Avui a l'hora de dinar amb uns quants companys de feina ha sortit el tema del copagament, una de les mesures que es veu que un grup d'"experts" ha proposat al Govern per a treure'ns de la crisi.
Tan aviat com ha sortit el tema, dues persones han dit que els sembla bé, concretament una d'elles perquè "quan vas a urgències, està ple de moros i negres". Aquí he de dir que ha vingut la primera falsedat de totes les que he hagut d'arribar a sentir, donat que la persona que ho ha dit no és ni una cosa ni l'altra, i en canvi pel que es veu, ell també hi va, a urgències, sempre que li convé.
No he trigat gaire a cometre l'error de començar una discussió, -i ho dic perquè l'única forma de sortir guanyant en una discussió és evitant-la, i més amb persones com aquestes, que estic segur que no es consideren racistes (vaja, dels qui comencen els seus discursos dient "jo no sóc racista, però...") i molt menys víctimes d'autoodi- però ho he fet preguntant que quin problema hi ha amb el color de la pell de qui va al metge, si les seves cotitzacions no serveixen igual que les d'algú que tingui tres generacions d'avantpassats vivint aquí. Els "arguments" que han vingut a continuació han sigut "n'hi ha molts que no cotitzen" (es veu que els qui portem aquí tota la vida cotitzem tots), "tenen altres costums" (es veu que això és algun argument d'alguna cosa), "quan van a l'ajuntament a empadronar-se surten amb una llista de drets així"(?)...
Quan he provat de fer el que predicava l'altre dia dient que potser el problema són els 60 milions diaris que ens deixem robar i no pas on ha nascut la gent que va al metge, la cosa no ha millorat: "això de la independència només interessa al quinze per cent de la gent", a aquestes consultes no hi participa ningú" (es veu que les més de 500.000 persones que ja hi han votat no són ningú) "i si fos vinculant encara hi participaria menys gent", "al Quebec a l'hora de la veritat es van cagar a les calces", "la gent vol tenir el centralisme com més lluny millor" (aquest "argument" és molt bo, perquè està agafat de la pel·lícula El Patriota)
Quanta feina ens queda per fer...

dissabte, 19 de març del 2011

La independència, cosa de tots


Em permeto reciclar un eslògan dels anys 80 (que sembla que ara torna) per a una cosa encara més important que la llengua, perquè sense la llengua (si no l'hem perduda ja, però això ja són figues d'un altre paner), encara podem tenir independència, però sense independència segur que ens quedarem sense llengua, sense diners, sense cultura, sense dignitat i sense res.

A aquestes alçades, a molts ens sembla increïble que encara calgui recordar que hi ha 22.000 milions de raons per la independència, o dit d'una altra manera: ser espanyols ens costa vuit euros i mig cada dia de l'any a cada català, total per a finançar aeroports i estacions de tren on hi ha més treballadors que viatgers, o per pagar el rostit a espanyols que, directament, no foten res... i així fins a l'infinit.

No sóc cap visionari i no tinc clar si la independència vindrà per una proclamació unilateral des del Parlament, per una cassolada seguida de tres setmanes quan, amb l'enèsima agressió ens decidim a dir prou d'una vegada per totes, o qui sap si un hashtag al twitter serà l'espurna desencadenant. Però sí que tinc clar que, a banda dels insults, el menyspreu i els atacs a la llengua, cada dia que passa desapareixen, només del Principat, 60 milions d'euros que ens resten un benestar al qual no tenim perquè renunciar.

Per aquestes i per moltes altres raons, és un dret i un deure que tenim -pel nostre benestar i el dels nostres fills, i per la memòria dels nostres avantpassats- el fugir tan aviat com sigui possible d'aquesta presó de nacions que és Espanya.

I què té a veure tot això amb el títol d'aquesta entrada? Doncs que ja que la classe política que hem triat/ens ha tocat patir en aquest país no sembla estar per la feina, potser que ens posem a empènyer en la direcció correcta tots plegats, posant-hi el nostre granet de sorra, a veure si ben aviat aconseguim l'efecte bola de neu que faci precipitar les coses i ens desempalleguem de la morta d'una vegada per totes.

Per això, quan siguem al metge i algú es queixi de la cua que hi ha, estarà bé que li recordem que amb la independència tindrem més hospitals i CAPs i que podrem estar més ben atesos. Quan un pensionista es queixi de la seva pensió, farem bé de dir-li que quan siguem un estat podrà cobrar més cada mes. Quan algú es queixi que la seva canalla ha d'estudiar en barracons, convé que li recordem que això només passa aquí, a la colònia on ens deixem robar els diners, i que a la metròpoli no n'hi ha pas, de barracons. Quan algú, per molt seguidor de La roja digui que no arriba a final de mes, li farem un favor i ens el farem a nosaltres mateixos dient-li que quan siguem independents, veurà com augmenta el seu nivell de vida. I quan algú parla de l'energia nuclear o de la velocitat màxima a les autopistes, abans de dir si hi estem o no d'acord, estarà bé que li fem veure que tant li fa el que digui, perquè aquestes i moltes altres coses les decideix un altre país, i no el nostre.

Necessitem la independència i la necessitem urgentment; només depèn de nosaltres.

diumenge, 6 de març del 2011

Tunnejant android cyanogenmod a un HTC G1

Com ja vaig explicar, al meu humil HTC G1 (o Dream) hi corre Froyo (Android 2.2) per gentilesa de cyanogen, un dels cuiners de ROM's android més coneguts. També vaig explicar com havia superat els problemes d'espai amb l'adaptació d'en Firerat de la ROM de cyanogen i que, de fet, això era el que em va permetre quedar-me a Froyo i no haver de tirar enrere.
Tot i això, desenganyem-nos, un G1 és un aparell amb un maquinari tan limitat que, tot i aquestes ajudes, és fàcil quedar-se sense espai en qualsevol moment.
Per això, quan veia fent un ls /data/app que hi havia aquí les actualitzacions del google maps, pensava si no hi hauria manera de tenir-ho a la microSD i alliberar així al voltant de 8 preciosos MB. Doncs resulta que sí. És tan fàcil com muntar el sistema de fitxers per a escriptura amb

mount - o rw,remount /data
(aconsello fervorosament tenir-ho guardat a Gscript) i després

rm -f /system/app/MapsSapphire.apk
i
pm uninstall com.google.android.apps.maps
Ja està! Després d'això, es pot cercar google maps al market i instal·lar-lo, i gràcies a en Firerat, moure-ho cap a la microSD. El mateix amb Street View i amb gmail, que si s'actualitzava, també anava a parar a /data/app.
Per si algú està interessat amb els scripts que fan tot això per a utilitzar-los amb Gscript, els he penjat aquí.

dissabte, 5 de març del 2011

Configurar ddclient per a OpenDNS

Ha arribat el moment que la canalla de casa comencen a ser prou grans com per fer el que no toca a Internet, però no prou com per saber actuar amb prou sentit comú i tampoc com per a saltar-se els filtres d'OpenDNS, o sigui que m'he posat a la feina i he activat el filtratge web mitjançant aquesta eina.
Lògicament (pam!, com diria el Quim Nadal del Pòlònia) el problema tenint IP dinàmica és com dir a OpenDNS quina IP té l'encaminador de casa després de cada canvi. Aquest encaminador, SAGEM 2604, té l'opció d'enviar actualitzacions a http://www.dyndns.com, però no a OpenDNS (o com a mínim jo no he sabut trobar-la).
La qüestió és que, en no poder enviar actualitzacions de la IP des de l'encaminador, no he tingut cap altre remei que fer-ho des de l'ubuntu, a la màquina que funciona com a servidor casolà i que és la que es passa més hores engegada durant el dia. La instal·lació del ddclient és tan fàcil com ho acostuma a ser qualsevol paquet d'ubuntu, però la configuració no ho ha sigut tant. Finalment, i després de googlejar una mica, he trobat la solució (comprovada) als mateixos fòrums d'OpenDNS:


# Configuration file for ddclient generated by debconf
#
# /etc/ddclient.conf

##
## OpenDNS.com account-configuration
##

daemon=300
syslog=yes
mail=root
mail-failure=root
pid=/var/run/ddclient.pid
ssl=yes

use=web, web=myip.dnsomatic.com

server=updates.opendns.com
protocol=dyndns2         
login= el meu login
password= la meva contrasenya
nom_de_la_xarxa_a_opendns
 I ja està; amb això el ddclient va enviant les actualitzacions de la IP a OpenDNS.