Pàgines

dilluns, 29 de juliol del 2019

Certificar la possessió d'un fitxer a stamp.io


Us sonen notícies com les que diuen que Michael Jackson li va robar un tema a no sé qui?

Bé, si heu escrit una cançó, heu fet la foto del segle, un disseny espectacular en 3D, heu escrit el que serà l'èxit del proper Sant Jordi o el que sigui, podeu certificar a stamp.io que esteu en possessió d'aquesta obra en aquest moment, de forma que si cal, més endavant podreu demostrar aquesta possessió.

I el bo del cas és que és facil·líssim i gratuït. Només cal que guardeu aquesta informació en un fitxer: si és un tema musical en podeu fer un fitxer d'àudio (o una imatge de la partitura); si és un poema un document de text... tot seguit aneu a stamp.io i us hi registreu i trieu el fitxer que voleu certificar; automàticament aquesta web crearà un hash del vostre fitxer aplicant la funció sha256sum, que té dues característiques ideals per al que ens proposem: la primera és que qualsevol canvi al fitxer original produirà un resultat completament diferent, i la segona és que a partir del hash no es pot obtenir el fitxer original. Això últim és important perquè implica que no estem compartint el fitxer i tampoc hi ha forma d'obtenir-ne el contingut a partir del hash publicat.

Per exemple, a https://stamp.io/stamp/jlh0pljo hi ha el resultat d'una prova que vaig fer l'any passat amb una imatge:


Si aplico la funció al fitxer, es pot veure com el hash resultant és el mateix:


Per tant, si mai em cal en el futur, podré demostrar que el 30 d'agost del 2018 jo tenia aquest fitxer, però sense que em calgui publicar ara el fitxer ni mostrar-ne el contingut.

I de què serveix tot això? Doncs que si resulta que algú en el futur es vol atribuir l'autoria d'aquesta imatge, jo en podré demostrar no l'autoria però sí la possessió a una data i hora concretes i registrades en aquesta web. Podrà fer aquesta demostració el fals propietari? Evidentment no, a no ser que m'hagi robat l'original justament ara i hagi fet una certificació com aquesta. No només això, sinó que a més aquesta informació al cap d'unes hores quedarà registrada a les blockchains de Bitcoin i Ethereum, i per tant queda replicada a milers d'ordinadors a tot el món.

Que no us robin les vostres creacions!

Actualització a 19/12/2020:  stamp.io informa que està en mode manteniment de forma indefinida, però el mateix servei el podem obtenir a proofofexistence.org

dilluns, 8 de juliol del 2019

Un viatge de 2.600 km en cotxe elèctric

Aquesta passada setmana la meva dona (sí, jo dic "la meva dona" i no "la meva parella", i a més practico la resistència activa contra la dictadura del desdoblament de gènere) i jo hem estat viatjant en cotxe elèctric. D'aquest viatge de més de 2.600 quilòmetres n'he tret aquestes conclusions i consideracions:


  • És perfectament possible -i a més aconsellable- viatjar en cotxe elèctric. Com ja he dit algun altre cop, qui diu que fa més de 300 km sense aturar-se és un insensat o un mentider, i en qualsevol cas hauria d'estar prohibit -mentre no estigui completament prohibit que els humans conduïm cotxes- que estiguéssim més hores al volant de les raonables, tal com ja passa amb els conductors de camions i autobusos. A més, hem fet aquest viatge en un cotxe que no té càrrega ràpida, i "només" carrega com a màxim a 22 kW. No cal dir que amb qualsevol cotxe amb càrrega ràpida l'experiència encara hauria sigut millor. De totes maneres cal tenir en compte que un avantatge que té el Zoe respecte de molts altres elèctrics és que pot carregar a 22 kW en AC (o 43 kW en les variants que comencen per Q), mentre que la majoria d'altres marques carregaran a un màxim de 7 kW en els punts de càrrega de tipus 2 a 22 kW, que ara per ara sembla que són els més fàcils de trobar a tot arreu. Aquí hi ha força informació sobre tipus de connectors, potències i punts de càrrega.

  • El Zoe no té un coeficient aerodinàmic gaire bo, i això en penalitza el consum en vies ràpides. La majoria de trajecte en autopista l'he fet amb el limitador de velocitat a 110-112 km/h i això té alguns avantatges: el consum no es dispara excessivament, la conducció és totalment relaxada i de retruc el risc d'accident és menor que a velocitats més elevades. En un elèctric com el Zoe amb consums elevats per autopista i sense càrrega ràpida, menys és més: reduir una mica la velocitat ens farà arribar abans al destí.
Imatge: 408 kWh consumits per a un recorregut de 2660 km. Mitjana de 15,33 kWh/100 km


  • Carregar a 22 kW té l'avantatge que els temps de càrrega no són excessivament llargs; aviat s'arriba al 80% -moment ideal per a continuar el viatge, perquè fins a aquest punt es carrega a la màxima velocitat però a partir d'aquí el carregador integrat del vehicle redueix la potència de càrrega per tal de protegir la bateria- i al mateix temps no es castiga tant la bateria com amb potències superiors.

Imatge: punt de càrrega gratuït en un Leroy Merlin a França


  • Mentre la xarxa de punts de càrrega no millori moltíssim, cal planificar els viatges en VE. Una bona forma de fer-ho és amb el planificador de rutes d'electromaps. Jo el que he fet per a aquest viatge ha sigut planificar aturades cada 120 km, així si en arribar a un punt de càrrega hi havia qualsevol problema, podia arribar fins al següent sense problemes. Això ja depèn de l'autonomia del cotxe utilitzat i de com li vingui de gust de planificar-se a cadascú.

Imatge: punt de càrrega ràpid i gratuït en un hipermercat a França



  • Una mica d'ajuda no va mai malament. Si voleu ser a un grup d'usuaris de VE a Telegram, demaneu-m'ho a tomas @ mallafre.cat i amb molt de gust us hi inclouré. Justament en aquest grup em van aconsellar d'utilitzar Chargemap per a viatjar per França, però Correos funciona tan bé que la targeta no em va arribar a temps, tot i haver-la demanat força dies abans.
    En qualsevol cas el clauer d'electromaps em va servir per a activar alguns punts gratuïts i de pagament, mentre que alguns altres els vaig poder activar fàcilment llegint un codi QR i fent el pagament amb targeta de crèdit o PayPal.
    Em permeto demanar a tothom que quan un punt no estigui correctament ubicat a electromaps l'editi amb l'aplicació mòbil i si cal hi afegeixi fotografies i indicacions als comentaris. Jo ho he fet en alguns punts i així hi guanyem tots.

Imatge: punt de càrrega de pagament a França

  • Viatjar en cotxe elèctric surt molt bé de preu. Hi ha cunyats que diuen que pot sortir molt car, però la meva experiència diu justament el contrari. De la gent que diu que surt car, quants ho diuen en base a una experiència real? Ahà.

Imatge: una de les càrregues més cares que vaig fer durant el viatge


  • Potser hi haurà qui dirà que no és viable viatjar havent de parar a carregar la bateria. El bo del cas és que probablement això ho dirà gent que vol arribar el més ràpidament possible al lloc de vacances... per no fer res. ¿No seria millor gaudir del viatge com una part més de les vacances, en comptes d'arribar amb tant d'estrés que les vacances amb prou feines serviran per a rebaixar l'estrés del viatge? A banda que, torno a insistir, aquest viatge ha sigut en un cotxe sense càrrega ràpida. Amb altres VE amb el temps d'anar al lavabo, fer un cafè i estirar les cames un moment, ja és possible tenir la bateria al 80% i seguir viatjant. En qualsevol cas, quin sentit té seguir fent que l'aire sigui irrespirable a la màxima velocitat possible? No seria millor afluixar una mica i respirar un aire de millor qualitat i alentir tant com es pugui el canvi climàtic, encara que això impliqui arribar una mica més tard?
Imatge extreta de https://ajuntament.barcelona.cat

I vós, amable lector, què en penseu de tot plegat?

dijous, 30 de maig del 2019

Xarxes sense fil obertes i VPN de Protonmail a l'intèrpret d'ordres de Linux

Us connecteu habitualment a xarxes sense fil obertes? Jo de vegades ho faig. Sempre porto el netbook a la motxilla i sempre que en tinc ocasió el faig servir per a llegir o estudiar.
Com que al mòbil no hi tinc una tarifa de dades il·limitada, de vegades em connecto a xarxes obertes. Però com ja sabreu -o si no, mireu això- connectar-se a aquest tipus de xarxes comporta un risc que cal no oblidar.

I què s'ha de fer per a mitigar aquest risc? Doncs fer servir una VPN. Això fa que tot el tràfic viatgi a través d'un túnel amb la informació xifrada, de forma que tant si la xarxa és d'algú que simplement fa un experiment per a investigar com si és algú que ens vol robar les dades, puguem estar segurs que no correm cap risc.

Una forma relativament senzilla de fer-ho és tenir una màquina a casa a la qual ens puguem connectar per VPN, però si no volem tenir un ordinador sempre en marxa només per això, o l'encaminador de casa no ho permet o no sabem com fer-ho, haurem d'utilitzar algun servei que ens faciliti la feina.

I aquí és on entra el servei de Protonmail, o millor dit, ProtonVPN (Protonmail és el nom més conegut de la gent que ofereix aquest servei, perquè el seu primer i més conegut va ser el d'oferir un correu xifrat sempre que emissor i destinatari utilitzessin una adreça de Protonmail)

 Un cop feta l'alta com a usuari, accedirem als diferents plans que ofereixen i caldrà triar entre el gratuït o algun dels de pagament, i tot seguit descarregar i instal·lar els paquets corresponents. Com que aconsellen fer servir la seva eina de connexió mitjançant l'intèrpret d'ordres (més ràpida i còmoda que a través del Network Manager, tot i que també hi ha la possibilitat), caldrà instal·lar openvpn, python, dialog i wget.

A continuació cal descarregar l'script per a fer la instal·lació:

sudo wget -O protonvpn-cli.sh https://raw.githubusercontent.com/ProtonVPN/protonvpn-cli/master/protonvpn-cli.sh

Donar-li permisos d'execució:

sudo chmod +x protonvpn-cli.sh

I finalment fer la instal·lació:

sudo ./protonvpn-cli.sh --install

Abans de la primera connexió cal configurar el programa:

sudo protonvpn-cli -init

amb el nom d'usuari i contrasenya que es poden gestionar a https://account.protonvpn.com/settings

Ja ho tenim! Per connectar només caldrà:

sudo protonvpn-cli -connect

i seguir les instruccions, i per a desconnectar:

sudo protonvpn-cli -disconnect

Per a veure totes les opcions possibles:

protonvpn-cli --help
Finalment, si no ens volem complicar la vida per a connectar i desconnectar, es poden afegir àlies al fitxer ~/.bashrc. Jo m'hi he afegit aquests:

alias vpn="sudo protonvpn-cli -f"
alias vpnd="sudo protonvpn-cli -d"

Ja no hi ha excusa per a no fer servir xarxes sense fil obertes de forma segura!

dilluns, 22 d’abril del 2019

Cunyadisme elèctric (II)

A l'anterior entrada ja vaig parlar d'aquesta espècie invasora que prolifera sense aturador: l'homo cunyadus, en relació al món del vehicle elèctric. Però encara se'm van quedar unes quantes coses al pap. Aquí van.

No sé si a la resta d’usuaris de vehicle elèctric els passa el mateix, però darrerament tinc la sensació de ser una espècie d’imant de cunyats; autèntics especialistes en saber el temps que es perd carregant la bateria d’un VE (sense haver viatjat mai en un), doctorats en la catàstrofe que suposarà carregar tots els VE alhora (s’han aturat mai a pensar que això és impossible que passi, primer perquè sempre hi ha cotxes circulant, i segon perquè n’hi ha que ja tenen la bateria carregada i estan aturats, que és com estan moltíssims cotxes la major part del temps?) i amb diversos màsters sobre el preu futur de l’electricitat (saben amb total seguretat que viatjar amb VE serà més car que amb vehicle de combustió, més aviat que tard)


Anem a pams; com ja he dit altres cops, els usuaris de VE no passem la nit vigilant que la bateria es carregui; endollem el cotxe (o encara millor, el programem perquè es comenci a carregar quan comença l’horari de tarifa vall elèctrica) i anem a dormir. L’endemà tenim la bateria del cotxe carregada. Qui perd temps, l’usuari de VE que passa 30 segons per endollar i 30 més per desendollar, o qui ha de conduir fins a la benzinera per a omplir el dipòsit mentre respira gasos tòxics?


Des d’aquí em sembla sentir una legió de cunyats dient: «sí, però quan has de fer un viatge llarg, què, eh?» D’acord, a l’hora de fer un viatge llarg potser no serveix carregar mentre es dorm o s’està treballant; la cosa funciona d’una altra forma. El primer que voldria recordar aquí és que qui diu que fa més de 300 quilòmetres d’una tirada és un insensat o un mentider. En segon lloc: sí, potser hi ha trajectes que simplement no es poden fer, ara per ara, amb VE. Però és urgent que hi hagi punts de càrrega per a poder-los fer. No ho dic jo; són els científics els qui diuen que tenim 12 anys per a canviar el nostre comportament i no produir canvis irreversibles en el clima del planeta. Segur que cal ser tan curt de mires com per no veure quin és el problema REAL que tenim al davant, i que no és precisament si triguem mitja hora (o una hora, és igual!) més en fer un viatge de 500 quilòmetres? A banda de tot això, el cert és que en molts VE actuals ja es poden guanyar 120 km d’autonomia amb només 30 minuts de càrrega. Tan dramàtic és això? Els qui troben un greu inconvenient no poder fer 500 km sense aturar-se (per mi el que és especialment greu és que hi hagi algú tan boig com per fer-ho) quants cops ho fan a l’any? O fins i tot, a la seva vida? Realment cal discutir sobre això? Ens hem tornat tots bojos?

Anem al tema de la infraestructura de càrrega. Resulta que la xarxa està preparada. Fi de la discussió.

I pel que fa al preu de l’electricitat: sí, molts usuaris de VE hem carregat a preus molt alts. Quan dic molt alts estic parlant, per exemple, de 0,30 €/kWh o superiors. Traduïm-ho a cost per quilòmetre: suposem un consum mitjà de 15 kWh/100 km, cosa que ens porta a un cost de 4,5€ per 100 km. Multipliquem-ho per 2: 9€/100 km. On és el problema, quan parlem d’un fet puntual perquè estem viatjant? Recordem que el que fem habitualment els usuaris és carregar la bateria a casa, a un preu al voltant dels 0,12 €/kWh impostos inclosos, o fins i tot inferior en funció de la tarifa escollida. Però és que a més hi ha la possibilitat que cadascú es fabriqui la seva electricitat a casa. No sé si hi ha gaires usuaris de vehicles de combustió capaços de fabricar-se la benzina a casa. Em temo que no. Sí, ja sé què en diran els cunyats: «això està molt bé si vius en una casa, però si vius en un pis, què fas?» Doncs primer que res el que cal és informar-se, perquè un Reial Decret aprovat recentment preveu justament, entre altres coses, l’autoconsum col·lectiu en comunitats de propietaris: http://www.energetica21.com/noticia/aprobado-el-nuevo-real-decreto-que-impulsara-el-desarrollo-del-autoconsumo-en-espana

Només un humil consell per a acabar: no discutiu amb cunyats (i si pot ser, amb ningú): qualsevol idiota us pot guanyar en una discussió.

diumenge, 27 de gener del 2019

Cunyadisme elèctric

L'altre dia vaig coincidir amb en Jorge Ríos al punt de càrrega que hi ha a l'estació de tren de Reus.
En Jorge, amb una paciència infinita -mira que jo en tinc, però als tres segons ja havia dimitit- preguntava a un parell de taxistes que hi havia per allí si no s'havien plantejat fer el canvi al cotxe elèctric. Un dels dos homes ni tant sols va tenir l'educació suficient per escoltar res del que els explicava en Jorge, va deixar anar quatre tòpics falsos i va acabar marxant, però l'altre va anar mostrant una mica d'interés, sobretot quan en Jorge li va explicar el cas d'un taxista que d'ençà que s'havia passat al vehicle elèctric podia fer la pausa del migdia més llarga, perquè com a conseqüència de l'estalvi en combustible necessitava menys hores de feina per a guanyar-se la vida.

Tot això només ho explico perquè el que darrerament anomenem cunyadisme, i que podríem definir d'alguna manera com aquesta capacitat que tenim els humans -m'hi afegeixo- per a opinar de coses sense tenir-ne ni la més mínima idea, pot abarcar qualsevol àmbit del coneixement -o potser hauria de dir desconeixement?- i qualsevol cunyat (potser el terme correcte seria tertulià?) és capaç de parlar del que sigui sense cap mena de por de fer el ridícul. En relació a això us recomano aquest excel·lent article de yorokobu (us aviso: potser us fa passar les ganes de discutir amb cunyats)

Doncs bé, resulta que en el tema del vehicle elèctric fa la sensació que hi ha alguna mena d'universitat oculta formant cunyats a tort i a dret, perquè com pràcticament qualsevol usuari de VE sabrà, el món és ple d'especialistes que saben sense el més mínim marge d'error que els VE no tenen prou autonomia, que et poden deixar tirat en qualsevol moment, que contaminen més que els vehicles de combustió, que es carreguen massa lentament, i el que és pitjor: cada cop que es posa en marxa un VE mor un gatet. Anem a veure-ho:


  • "Els VE no tenen prou autonomia": em sembla que a partir d'ara, cada cop que se m'acosti algú per a preguntar-me quants quilòmetres puc fer amb una càrrega sencera de la bateria li respondré amb una altra pregunta: "quina és la distància més llarga que has recorregut mai conduint un cotxe, sense parar?" Perquè potser resulta que el cunyat en qüestió no ha fet mai sense aturar-se a descansar el trajecte que pot fer amb un VE, perquè no li ha calgut, perquè s'ha cansat de conduir o pel que sigui. O potser ho ha fet un o dos cops a la vida. Si això vol dir que "els VE no tenen prou autonomia" doncs molt bé, aceptamos pulpo i que segueixi l'espectacle.
  • "El VE et pot deixar tirat en qualsevol moment". A veure, tal com explica immillorablement l'article de yorokobu a que feia referència més amunt, qualsevol idiota et pot guanyar en una discussió. Però com que això és el meu blog, hi escric el que em dóna la real gana i si ve algú a discutir em puc permetre el luxe de no contestar, només diré el que vaig llegir un cop: el VE no és una màquina que es rebela al més pur estil Terminator i et porta al mig del no res fins que s'acaba la bateria. De la mateixa manera que passa amb la teoria PICNIC referida als ordinadors ("problem in chair, not in computer") el problema de quedar-se sense bateria, sense benzina, sense urani o sense el que sigui que propulsa un vehicle el causa un humà, no el vehicle. Segur que hi ha qui no és capaç d'entendre una cosa tan senzilla, però és que hi ha gent de tota mena. 
  • "Els VE contaminen més que els vehicles de combustió". Compte amb els cunyats que us diguin això. Possiblement tenen un màster en cunyadisme per la universitat Juan Carlos I, o potser fins i tot en una on calgui estudiar. Ells saben que el VE contamina més i punt, ja podeu mostrar dades, estudis, gràfics o el que vulgueu, no els traureu d'aquí. Si algú és capaç de dir aquesta animalada convençut i sense posar-se vermell us recomano dir-li que té tota la raó, que li doneu un copet a l'esquena i que agafeu el vostre vehicle de combustió, elèctric o a pedals i que poseu la màxima distància entre ell i vosaltres. No hi ha res a fer.
  • "Els VE es carreguen massa lentament". Ja m'estic cansant de discutir amb cunyats imaginaris, però això té relació directa amb la primera fal·làcia cunyadista que he anomenat. Cada cop hi ha més VE amb capacitat de càrrega ràpida perfectament compatibles amb aturades breus, les quals molt possiblement superaran amb escreix el temps necessari per a afegir prou càrrega a la bateria com per a arribar al destí. Evidentment que ara per ara això requereix una planificació i que de vegades caldrà avançar o endarrerir l'aturada respecte de l'hora exacta en la qual voldríem fer-la, però si la densitat de punts de càrrega augmenta tal com apunten les previsions, això millorarà molt ràpidament.
Podria seguir així tot el dia, però ni vosaltres, amables lectors, en teniu cap culpa ni jo tantes ganes, per tant deixeu que els cunyats segueixin parlant mentre ens carreguem el planeta; segurament també neguen l'escalfament global, per què s'haurien de preocupar de res?