Catalans: despertem-nos i actuem

L'altre dia, després de tota la moguda xenòfoba espanyola per l'afer Cesc i la seva galdosa reacció em va passar pel cap de fer una entrada al blog al respecte. Volia parlar del tema de "Jo vull votar adéu Espanya" fent la reflexió que està molt bé fer frases i etiquetes enginyoses a twitter, però que es queden només amb això, una gracieta si no ho acompanyem amb fets que tinguin algun resultat tangible.
I sense haver tingut temps de fer aquesta entrada, justament dissabte, quan tornava de l'actuació amb els Xiquets de Reus a Sitges, em vaig assabentar de la mort d'Heribert Barrera per la ràdio del cotxe. Un altre patriota que mor sense haver vist lliure el seu país. I tots, absolutament tots, en som responsables, per no haver fet el que cal per haver precipitat el procés i seguir colocant botiflers com els convergents o els socialistes al Parlament, per no parlar dels impresentables -i m'estalviaré altres qualificatius- d'ICV.
Sí, ens podem sentir orgullosos d'haver sobreviscut a 300 anys de persecució, però això de ben poca cosa servirà si acabem convertint-nos -de fet és el que som ara per ara- en una regió d'Espanya que es deixa robar i trepitjar, i que segueix demanant perdó cada dia pel sol fet d'existir.
Per això és el nostre deure fer alguna cosa més que queixar-nos i dir que els espanyols són això i allò altre -que ho són-, i diguem als nostres polítics que ja n'hi ha prou de tot plegat, que necessitem canvis i que els necessitem ja.
No tenia cap intenció de votar a les eleccions espanyoles, però tant de bo hagi de canviar d'idea. Em comprometo a, si es tira endavant el que diu el Manifest per a una candidatura unitària, votar aquesta hipotètica candidatura i enfilar ja la recta final que ens dugui a la independència. En cas contrari, que sàpiguen els vividors de la política catalana -si és que algun fa cap a aquest humil blog- que em penso quedar a casa, no només a les eleccions espanyoles sinó a qualsevol altra que se celebri a casa nostra. Com va dir el President Barrera, "tenim pressa, molta pressa". Fem el que calgui abans no sigui massa tard.

Jo vull votar "adéu, Espanya"

Sembla que els espanyols volen reformar la seva constitució, però nosaltres no només no en tenim sinó que hem de lluitar contra aquesta que ens va en contra. Doncs res, com ja he dit algun altre cop, aprofitem l'ocasió per a mirar d'encendre l'espurna que ens dugui al que necessitem per a sobreviure com a nació. Diguem alt i clar, de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar: Jo vull votar "adéu, Espanya"

Catalonia: Questions & answers

Fa uns dies, la bona gent de @helpcatalonia, de la mà de la incansable @laSrtaPepis, van cometre la temeritat de demanar-me que els fes una entrada al blog. No només això, sinó que ara s'han atrevit a publicar-ho.

Per si a algú li interessa l'escrit original de les meves atabalades idees, el deixo aquí:

Catalonia: Q & A

-Què és Catalunya?

-Catalunya és un petit país del sud-oest d’Europa, amb uns 7 milions d’habitants, i actualment sota jurisdicció espanyola. També hi ha la Catalunya Nord, sota jurisdicció francesa, separada de la resta l’any 1659 en virtud del Tractat dels Pirineus. La seva llengua pròpia és el català, tot i que també hi és oficial l’espanyol. També es parla català a la resta dels anomenats Països Catalans: al País Valencià, a les Illes Balears), a Andorra, a la Franja de Ponent (a l’Aragó), a l’Alguer (a la italiana illa de Sardenya) i al Carxe, un petit territori de Múrcia.

Catalunya té una llarga tradició democràtica, i va gaudir d’un dels primers Parlaments d’Europa, siguent les Corts catalanes (1283-1714) les que els historiadors han considerat el veritable model d’un parlament medieval.

També és notable la tradició industrial i comercial del país, que amb el seu teixit empresarial fan possible la seva vitalitat econòmica.

Pel que fa a la cultura, a banda de la seva llengua mil·lenària i de la riquesa del teixit associatiu de la seva societat civil, Catalunya ha donat genis com Antoni Gaudí, Pau Casals, Salvador Dalí o Joan Miró.

Més... ▼

-Per què volen la independència els catalans?
-Hi ha moltes raons i cadascú té les seves, però podríem dir que en general, s’ha anat evolucionant d’un sentiment més patriòtic cap a motius més econòmics, sense abandonar aquell.
Històricament, a Espanya li ha fet nosa qualsevol manifestació de la llengua i la cultura catalanes, i ja el 1716, el monarca espanyol Felipe V signa el Decret de Nova Planta, un conjunt de lleis que implanten la monarquia absoluta a Espanya i simbolitzen l’ocupació espanyola de Catalunya, amb normes com la imposició del castellà a la Reial Audiència de Catalunya.
El 1717, el poder espanyol instrueix als seus corregidors per tal que espanyolitzin Catalunya subtilment, dando las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado. I avui en dia, tenim 500 normatives, reglaments i disposicions vigents que obliguen o estableixen de manera impositiva el castellà en les activitats i relacions amb l’administració als ciutadans i empreses del domini lingüístic català dins de l’Estat espanyol.
Hi ha molts catalans que no es preocupen per parlar i escriure correctament la seva llengua, però només el fet de veure la persecució històrica que se n’ha fet des d’Espanya, ja fa que desitgin la independència.
Pel que fa a la vessant econòmica, Catalunya està esdevenint, si no ho ha fet ja, un cas únic al món pel que fa a l’espoliació fiscal, un eufemisme per a anomenar el robatori constant al que es veuen sotmesos els catalans. Actualment està valorat en 22.000.000.000 € anuals l’import dels impostos que es recapten a Catalunya i s’inverteixen a Espanya. Això suposa aproximadament el 10% del PIB català -recordem que les diferents regions alemanyes tenen limitat per llei aquest desequilibri al 4%-. Per a fer-nos una idea de la magnitud d’aquesta xifra, recordem que recentment hi ha hagut un escàndol al govern alemany per la seva intenció d’aportar 8.700 milions d’euros al segon rescat de Grècia, i que aquest rescat està xifrat en 110.000.000.000 €, o sigui que podem dir sense equivocar-nos que Catalunya rescata Espanya cada 5 anys amb l’import que tota Europa utilitzarà per a aquest segon rescat de Grècia. Tot això a canvi de retrets i insults constants des d’Espanya, una catalanofòbia que ja hem vist anteriorment en aquest blog i de ser titllats constantment d’insolidaris quan mostren la seva indignació per aquestes dades, que a més en massa casos serveixen per a finançar infraestructures inútils i infrautilitzades, amb línies de tren d’alta velocitat sense gairebé passatgers, o aeroports sense avions, inaugurats de pressa i corrents abans d’unes eleccions. Tot això fa que cada cop més persones gens sospitoses de nacionalisme català, desitgin la independència de Catalunya, com en aquest exemple.

-Però el sentiment independentista a Catalunya, no és minoritari?
-Això és el que es vol fer creure, però si això fos cert, i si Espanya és un país democràtic tal com s’autodefineix, per què no es permet fer un referèndum a Catalunya, per tal que els catalans decideixin lliurement? En qualsevol cas, aquesta enquesta de la UOC i aquesta del CEO demostren el contrari.

-Per què li hauria d’importar a la resta del món la independència de Catalunya?
-Només per raons humanitàries i per solidaritat, la independència de Catalunya ja és d’interés global. Les nacions i els estats s’ajuden els uns als altres en cas de catàstrofes, i Catalunya viu en una catàstrofe constant. A Catalunya hi viuen més d’un milió de persones per sota del llindar de la pobresa, i aquesta situació va en augment dins de la situació de crisi actual. Només fent ús dels seus propis recursos, els catalans podran ajudar aquestes persones, i ser solidaris amb qualsevol altra nació del món quan ho necessiti.
També per raons culturals, a la humanitat li interessa preservar la cultura catalana com qualsevol altra del món. Cada cop que desapareix una llengua, per poques persones que la parlin, és una pèrdua irreparable per al món que no hem de permetre, i només amb un estat propi, la llengua i la cultura catalanes tenen possibilitat de sobreviure.
-I què puc fer jo per ajudar?
-Moltes coses. Per començar, pedagogia. Compartir l’enllaç a aquest blog per les xarxes socials, parlar-ne amb familiars i coneguts i, quan arribi el moment, fer arribar missatges al govern europeu, a l’ONU, i a qualsevol organisme que hi pugui ajudar, per tal que la independència de Catalunya sigui una realitat. Paga la pena, la supervivència d’una nació hi està en joc.


Tomàs Mallafré és tècnic de serveis bancaris a Catalunya Caixa

Menys... ▲