dissabte, 19 de març de 2011

La independència, cosa de tots


Em permeto reciclar un eslògan dels anys 80 (que sembla que ara torna) per a una cosa encara més important que la llengua, perquè sense la llengua (si no l'hem perduda ja, però això ja són figues d'un altre paner), encara podem tenir independència, però sense independència segur que ens quedarem sense llengua, sense diners, sense cultura, sense dignitat i sense res.

A aquestes alçades, a molts ens sembla increïble que encara calgui recordar que hi ha 22.000 milions de raons per la independència, o dit d'una altra manera: ser espanyols ens costa vuit euros i mig cada dia de l'any a cada català, total per a finançar aeroports i estacions de tren on hi ha més treballadors que viatgers, o per pagar el rostit a espanyols que, directament, no foten res... i així fins a l'infinit.

No sóc cap visionari i no tinc clar si la independència vindrà per una proclamació unilateral des del Parlament, per una cassolada seguida de tres setmanes quan, amb l'enèsima agressió ens decidim a dir prou d'una vegada per totes, o qui sap si un hashtag al twitter serà l'espurna desencadenant. Però sí que tinc clar que, a banda dels insults, el menyspreu i els atacs a la llengua, cada dia que passa desapareixen, només del Principat, 60 milions d'euros que ens resten un benestar al qual no tenim perquè renunciar.

Per aquestes i per moltes altres raons, és un dret i un deure que tenim -pel nostre benestar i el dels nostres fills, i per la memòria dels nostres avantpassats- el fugir tan aviat com sigui possible d'aquesta presó de nacions que és Espanya.

I què té a veure tot això amb el títol d'aquesta entrada? Doncs que ja que la classe política que hem triat/ens ha tocat patir en aquest país no sembla estar per la feina, potser que ens posem a empènyer en la direcció correcta tots plegats, posant-hi el nostre granet de sorra, a veure si ben aviat aconseguim l'efecte bola de neu que faci precipitar les coses i ens desempalleguem de la morta d'una vegada per totes.

Per això, quan siguem al metge i algú es queixi de la cua que hi ha, estarà bé que li recordem que amb la independència tindrem més hospitals i CAPs i que podrem estar més ben atesos. Quan un pensionista es queixi de la seva pensió, farem bé de dir-li que quan siguem un estat podrà cobrar més cada mes. Quan algú es queixi que la seva canalla ha d'estudiar en barracons, convé que li recordem que això només passa aquí, a la colònia on ens deixem robar els diners, i que a la metròpoli no n'hi ha pas, de barracons. Quan algú, per molt seguidor de La roja digui que no arriba a final de mes, li farem un favor i ens el farem a nosaltres mateixos dient-li que quan siguem independents, veurà com augmenta el seu nivell de vida. I quan algú parla de l'energia nuclear o de la velocitat màxima a les autopistes, abans de dir si hi estem o no d'acord, estarà bé que li fem veure que tant li fa el que digui, perquè aquestes i moltes altres coses les decideix un altre país, i no el nostre.

Necessitem la independència i la necessitem urgentment; només depèn de nosaltres.
amunt