Pàgines

diumenge, 22 de desembre del 2013

SSH a Manjaro per a dummies com jo



Aquest cap de setmana, cansant de les no actualitzacions de Linux Mint a un altre ordinador de casa -l'eee que de vegades fa servir la canalla- hi he posat Manjaro Linux.

Una cosa que sempre va bé als ordinadors, per exemple si el fa servir canalla que de vegades té el curiós costum de no creure, és poder-hi accedir per SSH. Això permet -entre d'altres coses com instal·lar-hi les actualitzacions remotament- blocar la pantalla, desconnectar usuaris, canviar-los la contrasenya...

Com tantes altres coses, això amb GNU/Linux és força senzill. En el cas de Manjaro, si no està instal·lat:
$ sudo pacman -S openssh
a l'ordinador remot, el que funcionarà com a servidor. Evidentment, cal assignar-li una IP fixa i configurar l'encaminador amb el port corresponent. Aconsellable: instal·lar fail2ban per a evitar visitants no desitjats:

$ sudo pacman -S fail2ban

Arrenquem el dimoni ssh:

$ sudo systemctl start sshd

I l'activem a l'arrencada:

$ sudo systemctl enable sshd.service 

A l'ordinador des del qual ens hi connectarem remotament, generem el parell de claus (és superaconsellable que l'accés sigui per claus i no amb contrasenya), seguint les indicacions que aniran sortint:

$ ssh-keygen -t ed25519 -C "$(whoami)@$(uname -n)-$(date -I)"
 I un cop generades, copiem la clau pública al servidor:

$ ssh-copy-id nomusuari@ipservidor

Ara ja podem canviar algunes cosetes al fitxer /etc/ssh/sshd_config del servidor per a augmentar la seguretat:

-canviem el port per defecte (22) per algun de més alt, com per exemple el 8050, descomentant la línia corresponent (atenció: no oblidem configurar el port a l'encaminador)
-descomentem i canviem a "no" la línia PermitRootLogin
-descomentem i canviem a "no" la línia PasswordAuthentication, per tal de permetre accés només mitjançant la clau pública que hem copiat al pas anterior.

Un cop fet això, ja podem reiniciar el dimoni al servidor:

$ sudo systemctl restart sshd

Ja està :-) Només cal

$ ssh -p8050 usuari@ipservidor

per a accedir-hi. D'acord, fa una mica de mandra, no? Molt bé; creem el fitxer:

$ touch ~/.ssh/config

i hi afegim, amb el nostre editor preferit:

$ gedit ~/.ssh/config
el següent:

Host àliesquevolem
user nomusuari
Port 8050 (o el que haguem triat)
PubKeyAuthentication yes
HostName ipservidor
 Au, ja podem connectar amb

$ ssh àliesquevolem

divendres, 13 de desembre del 2013

Ja ens han tornat a enredar

És bo que tinguem data i pregunta. Bé, preguntes, ha resultat ser. Un viatge de mil quilòmetres comença amb la primera passa, i aquesta, tot i no ser la primera, s'havia de fer. És bo perquè és un objectiu visible i ja ha començat el compte  enrere, i tot i que potser no arribarà, ens ha d'esperonar per a aconseguir la seva finalitat, encara que el referèndum no s'arribi a fer. També és bo perquè posa tots els focus damunt del govern espanyol, i una de dues: o bé permeten la consulta, o bé es mostren al món tal com són: un país on les lleis estan pel damunt de la democràcia, i -quan els convé- aquestes lleis són immutables i infranquejables, peti qui peti. I si trien la segona opció, legitimaran encara més la inevitable declaració unilateral.

Però això que ens han encolomat no és normal. A banda -que em corregeixi algú si m'equivoco- que el més correcte seria que les preguntes se'ns formulessin utilitzant el vós implícit i no el vostè, això de les dues preguntes no té cap ni peus. La majoria de catalans -i els qui han tingut l'acudit de les dues preguntes ho saben- volíem una pregunta clara en el sentit d'independència sí o no. No sé perquè ho han acabat fent així ni m'interessa gaire. No sé si es pensen que els ciutadans som inútils com ells i es creuen que tenen el dret de decidir per nosaltres, o realment es creuen que això servirà d'alguna cosa, o què, però és evident que això no era el que volíem i en són plenament conscients.

I a qui li faci gràcia això de "volíem votar sí i ara ho podrem fer dos cops", endavant i que  s'enganyi ell mateix, però a mi que no m'hi comptin.

Arribats fins aquí, no puc evitar dir el que ja he dit altres cops: si no volíeu tota aquesta merda, no haver votat partits de merda. Si esteu farts que us enganyin, no els seguiu votant! Ja sabeu què diuen de qui espera resultats diferents fent sempre el mateix. Jo  ho tinc clar: a l'hora de votar, Partit Pirata o CUP. La resta, que m'oblidin.

dissabte, 30 de novembre del 2013

Teclat Messagease

Si no heu provat mai aquest teclat, us l'aconsello fervorosament. Jo el conec per a Android, però està disponible també per a altres sistemes. Cada cop que he hagut d'escriure alguna cosa en un mòbil que no és el meu l'he trobat a faltar, i cada cop que he hagut d'instal·lar de nou tots els programes en un de meu -per un canvi de ROM, per exemple- aquesta aplicació és una de les primeres.



Sí, requereix una corba d'aprenentatge, però la diferència pel que fa a l'ergonomia i a la velocitat d'escriptura que s'aconsegueix al cap de molts pocs dies és tan brutal, que no puc fer altra cosa que aconsellar-lo. I sí, he provat altres teclats com Swiftkey, però en cap m'he sentit còmode com amb Messagease.

Si li voleu donar una oportunitat, el meu consell per a escriure en català és que el configureu en francès, ja que d'aquesta manera quedarà de la forma més semblant a la que tindria si hi hagués l'opció, tot i que ja fa unes quantes versions que el teclat es pot reprogramar per a adaptar-lo a les nostres necessitats. Per exemple, aquesta és la meva configuració un cop reprogramat, incloent totes les vocals amb els accents i dièresis possibles i el punt per a la ela geminada:


I aquí és on es pot reprogramar el teclat:



Algunes altres opcions disponibles són:

-canviar el color de les lletres
-establir/desactivar sons i vibracions en prémer les tecles
-possibilitat de gravar i reproduir macros en base a una seqüència de caràcters.
-tecles per a copiar, tallar i enganxar
-canviar la mida del teclat
-entrada de veu
-configurar la longitud de l'arrosegament per als caràcters que el requereixen.

Què us sembla? Per mi és imprescindible!

dimarts, 26 de novembre del 2013

TV3 i els subtítols



Molts cops m'he queixat de coses que no m'agraden de TV3, tant aquí al blog com al twitter. Potser em passa més d'ençà que vaig llegir "TV3 a traïció", del gran Víctor Alexandre; un llibre que com alguns altres del genial escriptor posa de mala hòstia, però que sempre va bé per a despertar-nos del nostre estat hispano-zombi més o menys profund.

O potser és perquè em faig gran -només d'edat, evidentment- i no m'agrada res i només sé rondinar. O una combinació de totes dues, o jo què sé.

La qüestió és que l'altre dia, i tot recordant una de les coses que diu Víctor Alexandre en aquest llibre ("per a mirar TV3 és imprescindible saber espanyol") vaig fer aquest tuit, en adonar-me per enèsima vegada que a TV3 subtitulen tots els idiomes excepte l'espanyol.

Com es pot veure a les respostes, hi ha qui no hi acaba d'estar d'acord:


I com que es fa molt feixuc discutir d'alguna cosa al twitter, m'ha semblat que era millor explicar aquí per què crec que també haurien de subtitular quan algú parla en espanyol.

Reconec que en una cadena tan amarada d'hispanocentrisme com denuncia Víctor Alexandre, que no se'n pot estar d'anomenar "govern central" al govern espanyol, que ens parla de qualsevol partit entre equips de futbol espanyols però que quan dóna qualsevol notícia de Perpinyà cal tocar la campana grossa, i en definitiva, que té Espanya com a eix central als telenotícies, sigui absolutament impensable subtitular algú que parla en espanyol. Però si hi ha alguna cosa de veritat en aquesta web de la CCMA, ni per als nord-catalans, ni per als algueresos, ni per als milers de persones que estudien català arreu del món, no saber espanyol no hauria de ser un impediment per a mirar TV3. I en canvi, això és el que es troben aquestes persones a qualsevol telenotícies: atrapats en aquella mentida que diu que tots els catalans entenem l'espanyol, veuen com qualsevol declaració d'un polític espanyol, qualsevol entrevista a ciutadans anònims que responen al que sigui en espanyol, qualsevol pregunta d'un periodista de TV3 a, posem per cas, un futbolista brasiler -es veu que és molt lògic fer-los les preguntes en espanyol i no en català-, es queda sense subtitular, i per tant es queden sense saber què estan dient si, com és més que probable, no entenen la llengua dels nostres veïns de ponent.

Vet aquí perquè crec que TV3, suposant que hagi de subtitular, hauria de ser coherent i fer-ho amb tots els idiomes que no siguin el català. Perquè el català ja l'ha subtitulat algun cop; aquestes coses ja passen, a la teva.

diumenge, 10 de novembre del 2013

Un altre conky

A l'anterior entrada explicava com tenir conky no a l'escriptori,  sinó com a panell. Aquí n'hi ha un altre exemple amb algunes modificacions (hora i data a l'esquerra -a la pantalla del meu EEE; per a altres pantalles caldrà jugar una mica amb els espais-, la font amb negreta i amb les velocitats de xarxa, baixada i pujada):

# Overwrite this file if you want to have a permanent setting
# http://conky.sourceforge.net/variables.html
# http://conky.pitstop.free.fr/wiki/index.php5?title=Main_Page
# Easy conky setup with conky manager http://forum.manjaro.org/index.php?topic=5850.0
# | CPU: ${color ffffff}${cpu}%${color}
#avoid flicker
double_buffer yes
    
#own window to run simultanious 2 or more conkys
own_window yes
own_window_type panel
own_window_transparent yes
own_window_hints undecorated,below,sticky,skip_taskbar,skip_pager
    
#borders
draw_borders no
    
#shades
draw_shades no
  
#position
gap_x 0
gap_y 5
alignment top_middle
    
#behaviour
update_interval 1
    
#colour
#default_color  6698FF
default_color  ffffff
default_shade_color ffffff
#own_window_colour 262729
#own_window_colour 2c2c2c
   
#font
use_xft yes
xftfont Source Sans Pro:bold:size=9
    
# Force UTF8? note that UTF8 support required XFT
override_utf8_locale yes
    
#to prevent window from moving
use_spacer none
minimum_size 5000 0
#maximum_size 5000 0
           
TEXT
${alignc}${color ffffff}${time %H:%M}${color} | ${color ffffff}${time %d.%m.%y}${color}                                                            ${color ffffff}${exec uname -a | cut -b 19-27} ${color} | Uptime: ${color ffffff}${uptime_short}${color} | Sistema: ${color ffffff}${fs_free /}${color} | Home: ${color ffffff}${fs_free /home}${color} | ${color ffffff}${exec sensors | grep '°C' | cut -b 16-17}° C${color} | Fan: ${color ffffff}${exec sensors | grep 'RPM' | cut -b 14-17} ${color}    |    RAM: ${color ffffff}${mem} | SWAP: ${color ffffff}${swap} | Down: $color${downspeedf wlan0} KB | Up: $color${upspeedf wlan0} KB
Aquest és el resultat:



I una altra cosa que es pot fer per a facilitar la lectura de la velocitat de la xarxa. Si feu servir xfce, potser trobareu que és una llauna haver de modificar les propietats del monitor de xarxa:


cada cop que canvieu d'interfície. A mi em passa sovint perquè de vegades faig servir una antena wifi externa i algun cop també utilitzo la connexió de dades del mòbil. El que faig -i que encara es pot millorar, per exemple associant-ho a una drecera de teclat- és tenir 3 fitxers de configuració de conky a més del .conkyrc, amb els noms .conkyrc.wlan0, .conkyrc.wlan1 i .conkyrc.usb0, cadascun d'ells amb el nom corresponent d'interfície de xarxa a l'última línia del fitxer, i aquests àlies definits al .bashrc:

alias wlan0="cp .conkyrc.wlan0 .conkyrc && killall conky && conky& exit"
alias wlan1="cp .conkyrc.wlan1 .conkyrc && killall conky && conky& exit"
alias usb0="cp .conkyrc.usb0 .conkyrc && killall conky && conky& exit"

 Així, quan canvio d'interfície només em cal obrir un terminal i teclejar l'àlies corresponent; en 1 segon ja tinc el conky mostrant la velocitat de la interfície de xarxa que vull :-)

dimecres, 23 d’octubre del 2013

Conky com a panell

Conky és un monitor del sistema altament configurable i que consumeix molt pocs recursos, per a Linux i BSD.
El problema de conky, especialment si no es disposa d'un monitor gran i normalment s'utilitzen les finestres maximitzades com em passa amb l'EEE, és que cal anar a l'escriptori - o canviar a un escriptori buit- per a veure'n la informació... o no: descobreixo, gràcies a @yoyo308 i @sombradelheli que pot funcionar com a panell. En aquesta entrada al blog de @yoyo308 hi ha l'explicació -bàsicament instal·lar i configurar-

Així és com m'ha quedat a mi després de retocar algunes cosetes per a deixar-ho al meu gust:


Si voleu fer servir el meu com a base, aquest és el contingut:

# Overwrite this file if you want to have a permanent setting
# http://conky.sourceforge.net/variables.html
#avoid flicker
double_buffer yes
    
#own window to run simultanious 2 or more conkys
own_window yes
own_window_type panel
own_window_transparent yes
own_window_hints undecorated,below,sticky,skip_taskbar,skip_pager
    
#borders
draw_borders no
    
#shades
draw_shades no
  
#position
gap_x 0
gap_y 5
alignment top_middle
    
#behaviour
update_interval 1
    
#colour
#default_color  6698FF
default_color  ffffff
default_shade_color ffffff
#own_window_colour 262729
#own_window_colour 2c2c2c
   
#font
use_xft yes
xftfont Source Sans Pro:size=10
    
# Force UTF8? note that UTF8 support required XFT
override_utf8_locale yes
    
#to prevent window from moving
use_spacer none
minimum_size 5000 0
#maximum_size 5000 0
           
TEXT
${alignc}${color ffffff}${time %d.%m.%y}${color} | ${color ffffff}${time %H:%M}${color} | Kernel: ${color ffffff}$kernel${color} | Uptime: ${color ffffff}${uptime_short}${color} | Sistema: ${color ffffff}${fs_free /}${color} | Home: ${color ffffff}${fs_free /home}${color} | CPU: ${color ffffff}${cpu}%${color} | Temp: ${color ffffff}${hwmon temp 1}°C${color} | Fan: ${color ffffff}${exec sensors | grep 'RPM' | cut -b 14-18} ${color} | RAM: ${color ffffff}${mem} | SWAP: ${color ffffff}${swap}

dimarts, 22 d’octubre del 2013

Control parental amb OpenDNS

Voleu poder controlar els llocs web on pot accedir la vostra canalla a casa? Bé, aquesta solució us pot servir durant uns dies (fins que descobreixin com fer servir un proxy, per exemple :-P)

-obriu un compte a www.opendns.com
-configureu l'encaminador amb els DNS's d'OpenDNS:


-aneu a dashboard.opendns.com, settings, Web Content Filtering i deixeu-ho al vostre gust.
-si teniu IP dinàmica, instal·leu el programari per a Windows, Mac OS X o Linux per tal que a can OpenDNS sàpiguen en tot moment quina IP teniu i puguin filtrar el contingut tal com ho heu configurat al punt anterior.
-per a Linux es pot fer amb ddclient:

$ sudo pacman -S ddclient per a Arch o derivades
$ sudo apt-get install ddclient per a Debian o derivades

un cop instal·lat, configureu /etc/ddclient.conf tal com s'indica a http://forums.opendns.com/comments.php?DiscussionID=7723:

# Configuration file for ddclient generated by debconf
#
# /etc/ddclient.conf
 
daemon=300
syslog=yes
mail=root
mail-failure=root
pid=/var/run/ddclient.pid
ssl=yes
use=web, web=myip.dnsomatic.com
protocol=dyndns2
server=updates.opendns.com
login=your_email_address_registered_with_OpenDNS
password=your_OpenDNS_password
Your_OpenDNS_network_label


I també /etc/default/ddclient tal com expliquen al mateix lloc:

run_ipup="false"
run_daemon="true"
daemon_interval="300"

Ja està :-)

dijous, 10 d’octubre del 2013

Avís a l'actualització de Manjaro Linux

 Si al fer aquesta actualització us surt aquest avís:

avís: els permisos del directori difereixen en /var/log/journal/
sistema de fitxers: 755 paquet: 2755

No cal fer res; aquest és el comportament esperat :-)

dimecres, 11 de setembre del 2013

Fem Via!




Avui és l'11 de setembre de 2013. Espero que, com a molt, només n'hi hagi un més en el que calgui sortir a manifestar-nos per la nostra llibertat. Jo aniré al tram 202 de la Via Catalana, amb els Xiquets de Reus. Hi assistiré tal com ho faran més de 400.000 persones, evidentment només una part -important, però minoritària- dels catalans. Però això no és el que compta. El que comptarà és si aconseguim fer una cadena ininterrompuda al llarg dels 400 quilòmetres del recorregut. Sí, les persones som així d'incoherents a l'hora de valorar les coses, però és així com funcionem: massa vegades donem més importància a la forma que al fons, què hi farem.

Però com ja he escrit aquí altres cops, una de les conseqüències d'aquest acte pot ser que creguem més en nosaltres mateixos. Vet aquí que un poble derrotat, amb una llengua que ja no és una llengua sinó gairebé una deixalla plena de barbarismes, un poble tan amarat d'hispanocentrisme que no nota res d'estrany quan algú parla de govern central per a referir-se al govern espanyol, un poble que permet estoicament que li robin els diners, la història i la dignitat, pot començar a creure's capaç de ser lliure fent una cosa tan simple i complexa al mateix temps com donar-se les mans al llarg del país. No té gaire sentit, com tampoc en té que la majoria de catalans vulguin la independència però a l'hora de votar n'hi hagi tants que votin una coalició que sembla independentista però que no ho és. Som així.

Ara bé, aprofito aquest humil blog per a remarcar un cop més que la independència, tot i ser un objectiu al qual hem d'arribar el més ràpidament possible, perquè si no fem via aviat no quedarà país, ha de passar a ser automàticament un punt de partida quan hi arribem. Qui es pensi que a partir de la independència tot seran flors i violes s'equivoca de mig a mig, perquè seguirem tenint una casta política que viu en un univers paral·lel i molt haurem de canviar aquesta caricatura de democràcia on vivim per tal que es mereixi aquest nom. I precisament haurem de seguir sent l'anomenada societat civil els qui empenyem per tal que passin coses, ja que els polítics que tenim -en general, tot i que amb honroses excepcions- tenen un interès principal molt allunyat d'això, i és precisament que no canviï res per tal que ells puguin seguir vivint tranquil·lament a costa dels contribuents.

En resum: independència sí i com més aviat millor, però no ens adormim quan l'aconseguim; caldrà seguir treballant de valent per tal de tenir una democràcia veritable, directa i participativa, i per fer entre tots un país millor.

Fem Via!

dimarts, 10 de setembre del 2013

Coses a fer després d'instal·lar Manjaro Linux (III)



Avui i després de barallar-m'hi forces hores, ja que ma filla ahir va aconseguir carregar-se la taula de particions (iniciant amb una eina de "recuperació" de Windows des del GRUB), he instal·lat Manjaro Linux XFCE de 64 bits al portàtil Acer Aspire de la mestressa. Afortunadament amb TestDisk he aconseguit copiar totes les dades, però no recuperar la partició on hi havia una Xubuntu 12.04 LTS, ni amb aquesta ni amb cap altra eina com BootRepair (amb aquesta he recuperat l'arrencada del Windows, però a casa no el fa servir ningú) ni amb totes les altres que he provat.

Finalment doncs, i un cop copiades totes les dades, m'he posat a la feina i he arrencat amb la iso de Manjaro torrada a un USB mitjançant UnetBootin (per mi, la millor eina per fer aquesta feina). De seguida m'he adonat que tenia el mateix problema que quan hi vaig posar Xubuntu: la pantalla es queda sense retroil·luminació. Aquest cop, fins i tot a l'arrencada des de l'USB -crec que amb Xubuntu no em va passar fins al primer reinici després d'instal·lar el sistema-. Però el problema l'he pogut resoldre ràpidament: a l'arrencada des de l'USB només m'ha calgut entrar a les opcions amb el tabulador i afegir el paràmetre acpi_osi=Linux per a poder veure la pantalla (després d'augmentar la lluentor amb la combinació de tecles a tal efecte un cop arrencat). Després de la instal·lació, podia haver fet sudo gedit /etc/default/grub i afegir aquest paràmetre després de GRUB_CMDLINE_LINUX=, però m'he decidit a provar el que he trobat aquí -en realitat ve a ser el mateix però amb un paràmetre més-. Oli en un llum.

Algun consell més per a acabar d'afinar el Manjaro:

-Voleu connectar al vostre android des de Manjaro per adb sense maldecaps i en 4 passos? Fàcil:
1-instal·leu l'SDK d'android
2-editeu el vostre .bashrc afegint-hi export PATH=${PATH}:/ruta-a-l'sdk/platform-tools . Deseu i reinicieu el terminal o bé feu $ source .basrc
3-executeu $ sudo pkill -f adb
4-executeu $ sudo env PATH=$PATH adb devices

-Us heu adonat que els noms de les interfícies de xarxa que surten amb ifconfig són raríssims? Si heu afegit el monitor de xarxa al quadre per a veure'n la velocitat en tot moment, això pot suposar una incomoditat o fins i tot un problema; a mi, per exemple, en connectar a Internet per USB mitjançant el mòbil, em sortia una interfície amb un nom massa llarg que em feia impossible posar-lo al monitor... fins que vaig trobar aquesta solució i també aquesta.

No és fantàstic GNU/Linux?



dissabte, 7 de setembre del 2013

Coses a fer després d'instal·lar Manjaro Linux (II)

Com a continuació de l'anterior entrada, algunes cosetes més que ens poden interessar configurar després d'instal·lar Manjaro:

-Al gestor d'energia, apartat Bateria: cal decidir si mantenim activada la casella de "Millor estalvi d'energia que rendiment" o no.

-Configurar Plank, la barra d'accessos directes inferior, eliminant i afegint els que hi vulguem amb el botó dret (s'hi poden afegir accessos a les aplicacions obertes fent clic a "Mantenir al Dock"

-Si volem veure què ens omple el disc dur, es pot instal·lar el conegut baobab de gnome (crec recordar que només són uns pocs MB): $ sudo pacman -S baobab

-Sempre va bé tenir algun/s navegador/s alternatiu/s. A mi m'agrada tenir-ne un de lleuger com Midori i també Chromium: $ sudo pacman -S midori chromium

-Tot i que no ho utilitzo gaire, sempre instal·lo GPA. No hi ha paquet als repositoris, però només cal baixar la font d'aquí, descomprimir i des de la carpeta corresponent, els coneguts ./configure, make i (sudo) make install.

-Fer funcionar el DNIe: com que encara ens queden uns mesos per fer funcionar aquesta espècie de defecació dels nostres veïns de ponent, va bé tenir-ho a punt per si ens cal. Aquí també tocarà compilar, però no és cap problema insalvable:

     -instal·lem:
            $ yaourt opensc-dnie-devel
            $ sudo pacman -S pcsclite pcsc-tools
           
-baixem el tarball de https://aur.archlinux.org/packages/opensc-opendnie
-el descomprimim i instal·lem tal com s'explica aquí (trigarà una estona)

Actualització a 27/04/2015: un cop comprovat que funciona, només cal afegir l'ordre
                       $ yaourt opensc-opendnie

a les dues anteriors.

-busquem el fitxer opensc.conf (hauria de ser a /etc/) i l'editem descomentant les dues línies                  
# enable_pinpad = false; tal com s'explica aquí.
-si no podem carregar el mòdul opensc-pkcs11.so al Firefox perquè no és a /usr/lib/opensc-pkcs11.so tal com està explicat a l'enllaç anterior, el copiem de les carpetes d'instal·lació a aquesta ubicació i ja el podrem carregar.

$ sudo systemctl enable pcscd
$ sudo systemctl start pcscd 
    
Reiniciem el Firefox; connectem el lector amb el DNIe, i a funcionar.

-Configurar la sincronització horària. En aquesta entrada dels fòrums proposen una alternativa al mètode de la wiki, que diuen que és insegur.

-Si quan silencieu el so no hi ha manera de tirar enrere, aquí hi ha la solució.

-Per a connectar més ràpidament deshabilitant l'IPv6, es pot consultar la wiki d'Arch. També ens pot interessar desactivar l'ARP i potser modificar els DNS's.

-Si voleu fer servir els hangouts de google, s'ha de baixar el tarball d'aquí i instal·lar com abans amb el DNIe. Però si valoreu la vostra privacitat, potser serà millor utilitzar jitsi.

-El temps d'arrencada de Manjaro és el més curt de totes les distribucions que he provat a l'EEE, però potser encara es pot millorar amb aquests senzills passos.

Què, encara no us he fet venir ganes de tastar Manjaro?


diumenge, 1 de setembre del 2013

Coses a fer després d'instal·lar Manjaro Linux


Manjaro és una distribucio Linux basada en Arch, a la qual vaig fer cap després de cansar-me d'esperar actualitzacions a Linux Mint Debian Edition, tot i els furibunds atacs d'alguns fonamentalistes de Debian (xist). Anava darrera d'una distribució realment rolling release i que no ho fos només de nom, i després d'estar uns dies fent el tastaolletes amb SparkyLinux, Point Linux i SolydX, vaig acabar decidint-me per Manjaro després de provar-les totes instal·lant-les a un USB.



Manjaro XFCE Edition, el sabor que vaig triar, funciona molt bé out of the box (ja sé que un bajà com jo no hauria de dir aquestes coses, però mira, em feia gràcia), però aquesta és la meva xuleta de coses a fer després de la instal·lació per a, com a mínim, deixar-la al meu gust:

-Configurar el quadre afegint i eliminant elements.  A mi m'agrada saber en tot moment la velocitat de la xarxa i veure l'estat de les memòries física i virtual, en canvi no m'interessa veure-hi el canviador d'espais de treball (si vull canviar ho faig amb el teclat); això va a gust del consumidor :-)

-Tunejar el ratolí tàctil: per a fer que el clic amb dos dits simuli el botó del mig del ratolí,cal afegir "options psmouse proto=imps" (sense les cometes) al fitxer /etc/modprobe.d/options.conf (o crear-lo si no existeix). Hi ha altres possibilitats fent el que s'explica aquí. També es pot modificar la velocitat del doble clic (jo la tinc a 500 ms) perquè resulti més còmode. Finalment, si voleu utilitzar el ratolí a un portàtil funcionant amb bateria, convé modificar el fitxer /etc/laptop-mode/conf.d/usb-autosuspend.conf tal com s'explica aquí per tal que no entri en suspensió.

-Instal·lar whisker menu. Si heu fet anar LMDE amb escriptori Mate sabreu de què parlo; un menú millorat que val la pena provar (amb la .iso actual, 0.8.7, ja ve instal·lat per defecte, de fet és la imatge de més amunt):  

~$ sudo pacman -S xfce4-whiskermenu-plugin

 -Dreceres de teclat: resulten molt còmodes per a dur a terme les tasques més habituals; per exemple l'ordre xfce4-popup-whiskermenu obrirà el menú whisker, o xfce4-session-logout, el de sortida. Jo vaig canviar la de bloqueig de pantalla xflock4 per Ctr+Alt+l, que és la que faig anar habitualment, i tinc Ctrl+Alt+Supr per al menú de sortida. I també es poden executar scripts que tinguem desats amb dreceres de teclat, entrant l'ordre thunar /ruta/script.sh

-Configurar la pantalla de bloqueig per tal que permeti canviar d'usuari, afegint xscreensaver.newLoginCommand: lxdm -c USER_SWITCH al fitxer ~/.Xresources tal com expliquen aquí.

-Desactivar l'IPv6 al Network Manager. Està explicat aquí.

-Posar nano com a editor per defecte: si sou com jo, que vaig pel món fent-me el xulo com si entengués alguna cosa de GNU/Linux però en realitat no en tinc ni idea, pot ser que se us obri el Vi quan aneu a editar el crontab i llavors no sapigueu què fer. Podeu fer que s'obri amb nano afegint export EDITOR=nano al fitxer .bashrc.

-En cas d'utilitzar un portàtil, configurar al gestor d'energia el comportament que volem quan es tanca la tapa i quan es prem el botó d'adormiment, així com la resta de paràmetres.

-Si sou tan perepunyetes com jo i voleu que l'ordre dels botons de les finestres al quadre no sigui el que surt per defecte, i a més es puguin punxar i arrossegar, està explicat aquí com fer-ho.

-Instal·lar Prey per si mai l'ordinador va a parar a unes mans on no tocava. Aquí s'explica com fer-ho.

I fins aquí els meus humils consells. No us fan venir ganes de tastar Manjaro?

dimarts, 6 d’agost del 2013

Reanomenar fotos amb GNU/Linux

L'altre dia un usuari de Windows em va demanar ajuda per a reanomenar unes fotos que tenia al seu ordinador. Es tracta de milers de fotos d'un viatge que té en carpetes per dies, i s'havia entretingut a reanomenar-ne més de 4.000 una per una, afegint un número seqüencial al davant del nom de cada fitxer, de forma que quedessin ordenades per data de captura (tot i que l'explorador de windows ja és capaç de llegir les dades EXIF i per tant d'ordenar per data i hora de captura)

La qüestió és que no vaig fer el que havia d'haver fet i em vaig posar a buscar alguna eina per a automatitzar aquesta feinada. Al final més o menys me'n vaig sortir amb un parell de programes, perquè el que permetia reanomenar afegint un número seqüencial parametritzable no sabia llegir les dades EXIF... i al cap d'uns dies la llicència d'un dels 2 programes, que era shareware, havia caducat.

Llavors li vaig dir al sofert usuari que buscaria una solució amb Linux, que segurament seria més senzill. La veritat és que em va costar més del que em pensava -en part, perquè no en tinc ni idea de Perl ni d'awk, que segur que m'haurien permès de construir-me una solució a mida-. El primer que vaig trobar va ser jhead, una petita joia dins d'una altra joia que tots els usuaris de GNU/Linux haurien de conèixer: http://www.commandlinefu.com

Amb jhead es poden fer força coses interessants; algunes de les que no surten amb

~$ man jhead

ni amb

~$ jhead -h

estan explicades aquí. Per exemple:

~$ jhead -v -exonly -n%Y-%m-%d_%H-%M-%S-%f *

reanomena els fitxers d'un directori amb dades EXIF afegint la data i hora de captura al davant del nom original del fitxer (també substitueix les extensions .JPG -nefasta moda, trobo- per .jpg). Ja gairebé ho tenia, perquè el programa també permet afegir un número seqüencial al nom del fitxer... però no -que jo sàpiga- especificar quin ha de ser el primer número de la sèrie (requisit imprescindible en aquest cas)

Llavors va ser quan vaig demanar ajuda als fòrums de Linux Mint, on de seguida em van recomanar amablement Pyrenamer, una potent eina que, ara sí, em solucionava l'últim escull: afegir un número seqüencial a cada fitxer del directori però especificant el número inicial.



Doncs ja ho sabeu, si voleu fer una cosa tan especial com aquesta, aquí hi ha la solució. Si el que voleu no és tan complicat -potser organitzar automàticament les fotos en carpetes per data- potser amb un simple script com aquest ja fareu la feina; com sempre amb GNU/Linux, cada situació té solucions per a tots els gustos. Una petita mostra de tot l'univers de possibilitats a l'hora de reanomenar fotos pot ser, per exemple, aquesta: http://hexample.com/2012/02/09/batch-file-renaming-linux-commandline-bash 

Voleu compartir la vostra solució?

divendres, 14 de juny del 2013

Actualitzar Firefox i Thunderbird a Linux Mint Debian Edition



Linux Mint Debian Edition, tal com es queixen alguns usuaris, queda lluny de ser una distribució rolling release. Però de moment m'ha passat la versionitis que havia tingut fa unes setmanes, i com que encara no m'he decidit a fer el salt a la mare Debian, tot i haver-la tastat -i és que LMDE va molt, molt, molt, moltíssim bé- seguiré un temps més "fidel" a aquesta distribució (a no ser que demà, per exemple, m'agafi per canviar :-P)
La qüestió és que el principal programa que faig servir, tant a l'EEE com al sobretaula, és el Firefox, per al qual ja vaig trobar solució per a actualitzar tan aviat com surt nova versió sense esperar actualització via Linux Mint (no és que triguin gaires dies a sortir, però quan hi ha temes de seguretat pel mig, val més no badar). La solució passa per baixar el Firefox de can mozilla (des d'aquí per a la versió actual per a Linux de 64 bits) i fer servir aquest, i no el que porta l'LMDE. Això ja fa que canviï al canal release d'actualitzacions:






 Potser també serviria aquesta altra solució, però quan vaig anar a mirar d'aplicar-la al Thunderbird em vaig adonar que aquest ja estava al canal release, i que a més efectivament m'avisava que hi havia una actualització. El problema és que l'actualització no acabava de baixar mai, però la solució la vaig trobar ràpidament als fòrums de Linux Mint: és tan fàcil com executar el Thunderbird com a superusuari amb sudo thunderbird, actualitzar, reiniciar (el TB) i tancar. A la propera execució com a usuari normal ja estarà a l'última versió:



Actualització a 17/06/2013: de vegades les coses són molt més senzilles, i aquesta n'és una mostra: resulta que anant a about:config es pot modificar el canal d'actualitzacions (cercant "app.update.channel"): => actualització de l'actualització: aquest canvi no té cap efecte, però sí que funciona l'altra solució indicada més amunt.



He modificat a "release" al Firefox del Linux Mint -editant el fitxer channel-prefs.js-; quan hi hagi la propera actualització ja editaré aquesta entrada explicant-ne el resultat.

Doncs bé, amb l'arribada del Firefox 22 això és el que ha passat:
-M'ha sortit un avís a l'àrea de notificacions alertant de l'actualització. He anat a Ajuda -Quant al Firefox i m'ha avisat de l'actualització, però indicant l'enllaç de descàrrega de la nova versió:



L'he tancat i he executat el que havia baixat; aquest s'ha actualitzat correctament. Conclusió: és millor fer servir aquest. No sé quant m'arribarà l'actualització via repositoris  de Linux Mint, però mentrestant, ja estic a la darrera versió.

I com a apunt final: si voleu una altra solució una mica diferent però molt més "professional", mireu aquí.

dijous, 13 de juny del 2013

Baixar vídeos de programes de TV amb Miro



Aquesta entrada li semblarà una bestiesa a qualsevol que hagi invertit més de 5 minuts en investigar com baixar vídeos de programes de televisió a l'ordinador, però jo no m'hi havia dedicat mai i potser a algú li serà d'utilitat.

Recordo ja fa temps haver vist aquest blog on s'explicava com programar la gravació de programes de ràdio a GNU/Linux, però no m'havia posat mai amb temes de televisió. Però la qüestió és que al 75% dels habitants de casa sembla suposar-los un problema perdre's algun capítol de La Riera, i per això avui m'he posat a buscar una solució que resultés fàcil i còmoda. La veritat és que anava força despistat, ja que he passat per gnulinux.cat, el Racó Català i alguns altres, sense acabar d'aclarir-me, fins que aquest post de LifeHacker m'ha portat pel bon camí. Buscant al synaptic algun programa dels anomenats als comentaris m'he topat amb Miro, un programa de codi obert i multiplataforma que de seguida m'ha servit com a solució: tan fàcil com anar a Barra lateral - Afegeix un podcast i enganxar-hi l'adreça RSS de la sèrie en qüestió. A partir d'aquí, només ha calgut tocar algunes opcions de configuració (carpeta on desar els vídeos, espai de disc màxim a utilitzar, etc.) i a córrer (o més ben dit, instal·lar el programa al portàtil de la principal interessada, amb l'opció que s'executi a l'arrencada i a mirar :-) Ves que no m'aficioni jo ara a baixar-me vídeos i mirar-me'ls!

dimarts, 28 de maig del 2013

El CM de l'Oracle, Catalunya Ràdio

No he fet mai cap curs de Community Manager. I el més a prop que he estat del periodisme ha estat llegir diaris que no siguin La Vanguardia. Però tot i no saber-ne ni un borrall de tot plegat, em sembla que el Community Manager de l'Oracle encara va més perdut que jo.

L'Oracle és un programa que escolto alguns dies, perquè de vegades hi ha convidats que diuen coses interessants. Però trobo que el seu conductor, Xavier Graset, és absolutament avorrit, i en la meva modesta i absolutament prescindible opinió, algú que no està a l'alçada d'estar al capdavant d'un programa d'una ràdio nacional. Potser als capitostos de Catalunya Ràdio ja els va bé i els resulta molt còmode tenir algú tan previsible com aquest senyor, en comptes de, posem per cas, algú que li donaria mil voltes com Víctor Alexandre. Però jo trobo del tot infumable que hi hagi algú que no sap què dir i que per això es passa tota l'estona amb els seus "eeeee", "mmmmm", "aaaaa" i dient "en fi" cada cop que es queda sense saber què dir, i crec que això passa moltíssim més del que seria admissible a una ràdio que paguem entre tots. Al capdavall, se suposa que el conductor d'un programa de ràdio hauria de parlar, i no quedar-se en intentar-ho. Per això l'altre dia vaig fer aquest tuit, que més enllà de mirar de fer gràcia, venia a dir que ja n'hi havia prou:



Vaig evitar mencionar el compte de twitter del programa; ja ho havia fet un cop i ja tinc prou feina com per anar creant flames a Internet. Per això em va sorprendre trobar-me amb això:


L'explicació la vaig trobar després. En qualsevol cas, no faré cap interpretació d'aquesta resposta aquí; podria passar que algú tornés a mencionar l'usuari del programa juntament amb un enllaç a aquesta entrada, allí la llegissin i em diguessin -potser amb raó- que m'equivoco, però sí que voldria dir un parell de coses:

Als anys 80, Catalunya Ràdio la sentia com a meva. A casa s'escoltava a totes hores; hi havia programes absolutament genials com El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico amb els que la complicitat era total; realment era la ràdio nacional de Catalunya i era la meva ràdio. Recordo com si fos ara el dia que vaig anar a lliurar una QSL als estudis de Diagonal 614 per a poder rebre'n una de seva a canvi, i havia participat en alguns concursos amb sort diversa. Però les coses han anat empitjorant progressivament des d'aquells temps, potser culminant amb la posada en escena de l'impresentable de Manuel Fuentes. Si abans considerava Catalunya Ràdio la meva emissora, ara l'únic que hi veig és que els seus treballadors cobren una part dels meus impostos per fer uns programes que en la majoria dels casos no em ve de gust escoltar.

I ja per acabar: no sé si aquesta resposta la va fer el principal al·ludit o algú altre. Però sigui com sigui, segurament hauria estat més profitós que hagués invertit aquell temps en indicar a una col·laboradora del programa -no sé com es diu la persona a la qual he sentit avui mateix- com es pronuncia "transició" correctament. Se suposa que "promocionar i difondre la llengua i la cultura catalanes" s'hauria de fer de veritat, i no quedar com una bonica frase i prou.

dijous, 23 de maig del 2013

La vols? Demana-la!


No te la portaran a casa. No caurà del cel. I alguns dels polítics professionals que hi ha instal·lats al Parlament potser estan per la feina, però n'hi ha que ja els va bé que no canviï res. En qualsevol cas una empenta més no farà cap mal.

No cal que t'indignis -tot i que pots fer-ho, si vols o simplement no ho pots evitar- cada cop que sents segons quines notícies. No cal que cada matí, quan arribes a la feina, preguntis als altres si ja han sentit el darrer insult, atac, enaltiment del feixisme o el que sigui que acaba d'arribar de ponent. Si vols fer-ho ets ben lliure, però poca cosa t'aportarà.

Però hi ha coses concretes a fer. Pots signar un vot per la independència, pots donar a conèixer la campanya al teu voltant, i mirar de convèncer indecisos. Fem-ho bé; l'any que ve podem ser lliures.

dissabte, 18 de maig del 2013

Programar l'aturada, suspensió i reengegada de l'ordinador

Programar l'aturada en debian o derivades és fàcil:

$ sudo shutdown -h 30
[sudo] password for tomi:

Broadcast message from root@eee-lmde (pts/0) (Sat May 18 21:56:39 2013):

The system is going DOWN for system halt in 30 minutes!


O bé:

$ sudo shutdown -h 23:30

També es pot programar al crontab, per exemple:

00 22 * * * sudo shutdown -h 23:55


Però si el que es vol és programar la suspensió, la cosa ja no és tan obvia. Com que m'ha costat una estona trobar-ho -fins que he fet cap aquí- ho deixo en aquesta xuleta i potser li serveix a algú. És així de fàcil, per exemple, per a programar la suspensió en 10 minuts:

$ sudo sleep 600s; sudo pm-suspend

Òbviament també es pot posar al crontab, en un script que es pot cridar amb una combinació de tecles...
I una altra cosa que es pot fer: suspendre l'ordinador i fer que es desperti en un temps programat, per exemple, al cap de 10 minuts:

$ sudo rtcwake -m mem -s 600

I una combinació de les dues? Fàcil:

$ sudo sleep 600; sudo rtcwake -s 600 -m mem

També es pot programar rtcwake per a una hora concreta, tal com ho expliquen aquí.

I en bonic, amb avís a l'àrea de notificació (requereix el paquet libnotify-bin):

$ sudo sleep 5; export DISPLAY=:0.0; notify-send "ojuT" "que em suspenc"; sleep 7; sudo rtcwake -s30 -m mem

Actualització 18/09/2013:

Em vaig adonar que amb Manjaro l'invent de programar la suspensió no funcionava amb $ sudo sleep 600s; sudo pm-suspend,-segurament per un tema de diferent timeout de la contrasenya del sudo, ja que amb temps més curts sí que funciona- però de seguida algú es va preguntar com fer-ho als fòrums de Manjaro, i aquesta és la solució amb una joguina nova: at:

You can do with an at job.  You'll need to install and start the at service
Code:
sudo pacman -S at
sudo systemctl enable atd.service
sudo systemctl start atd.service

To use at you start by entering the at command followed by the time you want it to run, this opens the at dialogue (at>) where you enter the commands or script you want to run. Pressing ctrl+d tells at that you are done entering commands.

To put the computer to sleep at a specific time, say 11:30 PM enter
Code:
sudo at 23:30
at> pm-suspend 
at> ctrl+d

The at command is really flexible, you can schedule a job at a specific time, midnight, now + x hours and so on.  See this link: http://content.hccfl.edu/pollock/unix/atdemo.htm

divendres, 10 de maig del 2013

Festa Raring Ringtail: vols més llibertat?

Vivim temps de canvis. Ja sé que això és un tòpic aplicable a qualsevol moment de la història, però... vivim temps de canvis!

Hi ha indignats, els partits polítics tradicionals van de baixa i en sorgeixen de nous amb noves maneres de funcionar, apareixen noves formes de finançar projectes, ens relacionem d'altres maneres... i aviat crearem un nou Estat.

Molts d'aquests canvis -per no dir tots- tenen a veure amb la llibertat. Volem una democràcia més real, volem ser lliures de triar si volem ser espanyols o no, volem que les dones puguin decidir lliurement sobre el seu cos perquè són elles les qui pareixen... volem més llibertat!

Doncs jo et dic, amable lector de les meves cabòries: no vols també més llibertat per al teu ordinador? ¿Segur que vols seguir pagant per un programari privatiu i que farà que no sàpigues què fa realment el teu ordinador -i no parlem de comparacions tecnològiques-? Sí, ja sé que milers i milers d'usuaris de GNU/Linux no estudiaran mai el codi font de cap aplicació que utilitzin. Però en tindran -tindrem- la possibilitat, la fem servir o no. Tindrem la possibilitat de millorar-lo i de compartir-lo; en canvi res de tot això serà possible fent servir un sistema operatiu propietari. Aquí ho explica magistralment: a la presó s'hi pot arribar a estar còmode, però per algun motiu preferim la llibertat.

Si vols ser una mica més lliure, vine aquest dissabte a la Festa Raring Ringtail. Si tens un ordinador amb Windows, compacta el disc dur un parell de vegades i fes còpia de les teves dades; estarem encantats d'instal·lar-t'hi ubuntu, un sistema operatiu basat en debian que et farà descobrir tot un nou món de possibilitats. Mantindràs el Windows al teu ordinador, però et garanteixo que com més coneguis GNU/Linux, menys el faràs servir. Si encara no estàs decidit a fer el pas, vine igualment a escoltar alguna de les xerrades que s'hi faran; no cal tenir cap gran nivell tècnic per a gaudir-ne (jo en sóc un exemple perfecte!) També tindràs l'oportunitat de conèixer grans persones, com en @papapeps, @sisco_garcia, @alexmuntada, Rafael Carreras i molts altres que segur que em deixo. T'hi esperem; t'hi apuntes?


dijous, 9 de maig del 2013

Prou top-posting a gmail

En aquesta entrada de fa més de 2 anys, explicava la solució que havia trobat per a aquest problema, però ja fa temps que l'invent havia deixat de funcionar, com a conseqüència dels continus canvis que fan els de can google a la interfície web d'un dels seus productes estrella. I encara havia empitjorat amb els darrers canvis a la interfície, fent cada cop més incòmode el contestar als missatges sense fer top-posting.

Afortunadament però, en aquest món gairebé tot té solució -excepte, potser, la mort, els impostos i la qualitat de la democràcia espanyola-. Una manera de resoldre el problema que m'ha resultat molt còmoda ha sigut tan fàcil com anar a configuració - Labs i activar aquesta opció:





A partir d'ara, quan vulgui respondre a un missatge, només em caldrà seleccionar la part (o tot) del text que vull que consti a la resposta i fer clic a la fletxa de respondre (o fer servir la drecera de teclat -r o a- que vulgui); automàticament em sortirà citat el text que he seleccionat, i amb el cursor a sota per a començar a escriure :-)