Pàgines

dimecres, 11 de setembre del 2013

Fem Via!




Avui és l'11 de setembre de 2013. Espero que, com a molt, només n'hi hagi un més en el que calgui sortir a manifestar-nos per la nostra llibertat. Jo aniré al tram 202 de la Via Catalana, amb els Xiquets de Reus. Hi assistiré tal com ho faran més de 400.000 persones, evidentment només una part -important, però minoritària- dels catalans. Però això no és el que compta. El que comptarà és si aconseguim fer una cadena ininterrompuda al llarg dels 400 quilòmetres del recorregut. Sí, les persones som així d'incoherents a l'hora de valorar les coses, però és així com funcionem: massa vegades donem més importància a la forma que al fons, què hi farem.

Però com ja he escrit aquí altres cops, una de les conseqüències d'aquest acte pot ser que creguem més en nosaltres mateixos. Vet aquí que un poble derrotat, amb una llengua que ja no és una llengua sinó gairebé una deixalla plena de barbarismes, un poble tan amarat d'hispanocentrisme que no nota res d'estrany quan algú parla de govern central per a referir-se al govern espanyol, un poble que permet estoicament que li robin els diners, la història i la dignitat, pot començar a creure's capaç de ser lliure fent una cosa tan simple i complexa al mateix temps com donar-se les mans al llarg del país. No té gaire sentit, com tampoc en té que la majoria de catalans vulguin la independència però a l'hora de votar n'hi hagi tants que votin una coalició que sembla independentista però que no ho és. Som així.

Ara bé, aprofito aquest humil blog per a remarcar un cop més que la independència, tot i ser un objectiu al qual hem d'arribar el més ràpidament possible, perquè si no fem via aviat no quedarà país, ha de passar a ser automàticament un punt de partida quan hi arribem. Qui es pensi que a partir de la independència tot seran flors i violes s'equivoca de mig a mig, perquè seguirem tenint una casta política que viu en un univers paral·lel i molt haurem de canviar aquesta caricatura de democràcia on vivim per tal que es mereixi aquest nom. I precisament haurem de seguir sent l'anomenada societat civil els qui empenyem per tal que passin coses, ja que els polítics que tenim -en general, tot i que amb honroses excepcions- tenen un interès principal molt allunyat d'això, i és precisament que no canviï res per tal que ells puguin seguir vivint tranquil·lament a costa dels contribuents.

En resum: independència sí i com més aviat millor, però no ens adormim quan l'aconseguim; caldrà seguir treballant de valent per tal de tenir una democràcia veritable, directa i participativa, i per fer entre tots un país millor.

Fem Via!