L'Oracle és un programa que escolto alguns dies, perquè de vegades hi ha convidats que diuen coses interessants. Però trobo que el seu conductor, Xavier Graset, és absolutament avorrit, i en la meva modesta i absolutament prescindible opinió, algú que no està a l'alçada d'estar al capdavant d'un programa d'una ràdio nacional. Potser als capitostos de Catalunya Ràdio ja els va bé i els resulta molt còmode tenir algú tan previsible com aquest senyor, en comptes de, posem per cas, algú que li donaria mil voltes com Víctor Alexandre. Però jo trobo del tot infumable que hi hagi algú que no sap què dir i que per això es passa tota l'estona amb els seus "eeeee", "mmmmm", "aaaaa" i dient "en fi" cada cop que es queda sense saber què dir, i crec que això passa moltíssim més del que seria admissible a una ràdio que paguem entre tots. Al capdavall, se suposa que el conductor d'un programa de ràdio hauria de parlar, i no quedar-se en intentar-ho. Per això l'altre dia vaig fer aquest tuit, que més enllà de mirar de fer gràcia, venia a dir que ja n'hi havia prou:
Vaig evitar mencionar el compte de twitter del programa; ja ho havia fet un cop i ja tinc prou feina com per anar creant flames a Internet. Per això em va sorprendre trobar-me amb això:
L'explicació la vaig trobar després. En qualsevol cas, no faré cap interpretació d'aquesta resposta aquí; podria passar que algú tornés a mencionar l'usuari del programa juntament amb un enllaç a aquesta entrada, allí la llegissin i em diguessin -potser amb raó- que m'equivoco, però sí que voldria dir un parell de coses:
Als anys 80, Catalunya Ràdio la sentia com a meva. A casa s'escoltava a totes hores; hi havia programes absolutament genials com El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico amb els que la complicitat era total; realment era la ràdio nacional de Catalunya i era la meva ràdio. Recordo com si fos ara el dia que vaig anar a lliurar una QSL als estudis de Diagonal 614 per a poder rebre'n una de seva a canvi, i havia participat en alguns concursos amb sort diversa. Però les coses han anat empitjorant progressivament des d'aquells temps, potser culminant amb la posada en escena de l'impresentable de Manuel Fuentes. Si abans considerava Catalunya Ràdio la meva emissora, ara l'únic que hi veig és que els seus treballadors cobren una part dels meus impostos per fer uns programes que en la majoria dels casos no em ve de gust escoltar.
I ja per acabar: no sé si aquesta resposta la va fer el principal al·ludit o algú altre. Però sigui com sigui, segurament hauria estat més profitós que hagués invertit aquell temps en indicar a una col·laboradora del programa -no sé com es diu la persona a la qual he sentit avui mateix- com es pronuncia "transició" correctament. Se suposa que "promocionar i difondre la llengua i la cultura catalanes" s'hauria de fer de veritat, i no quedar com una bonica frase i prou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada