És bo que tinguem data i pregunta. Bé, preguntes, ha resultat ser. Un viatge de mil quilòmetres comença amb la primera passa, i aquesta, tot i no ser la primera, s'havia de fer. És bo perquè és un objectiu visible i ja ha començat el compte enrere, i tot i que potser no arribarà, ens ha d'esperonar per a aconseguir la seva finalitat, encara que el referèndum no s'arribi a fer. També és bo perquè posa tots els focus damunt del govern espanyol, i una de dues: o bé permeten la consulta, o bé es mostren al món tal com són: un país on les lleis estan pel damunt de la democràcia, i -quan els convé- aquestes lleis són immutables i infranquejables, peti qui peti. I si trien la segona opció, legitimaran encara més la inevitable declaració unilateral.
Però això que ens han encolomat no és normal. A banda -que em corregeixi algú si m'equivoco- que el més correcte seria que les preguntes se'ns formulessin utilitzant el vós implícit i no el vostè, això de les dues preguntes no té cap ni peus. La majoria de catalans -i els qui han tingut l'acudit de les dues preguntes ho saben- volíem una pregunta clara en el sentit d'independència sí o no. No sé perquè ho han acabat fent així ni m'interessa gaire. No sé si es pensen que els ciutadans som inútils com ells i es creuen que tenen el dret de decidir per nosaltres, o realment es creuen que això servirà d'alguna cosa, o què, però és evident que això no era el que volíem i en són plenament conscients.
I a qui li faci gràcia això de "volíem votar sí i ara ho podrem fer dos cops", endavant i que s'enganyi ell mateix, però a mi que no m'hi comptin.
Arribats fins aquí, no puc evitar dir el que ja he dit altres cops: si no volíeu tota aquesta merda, no haver votat partits de merda. Si esteu farts que us enganyin, no els seguiu votant! Ja sabeu què diuen de qui espera resultats diferents fent sempre el mateix. Jo ho tinc clar: a l'hora de votar, Partit Pirata o CUP. La resta, que m'oblidin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada