Què és exactament minar bitcoins?

 Any 2024; tothom sap que per a minar bitcoins cal resoldre problemes matemàtics complexos... excepte els qui sabem que no és així!

Com? No pot ser! Sempre he llegit que s'han de resoldre problemes matemàtics COMPLEXOS!

Doncs no, petit Padawan. Repetir molts cops una informació incorrecta no la converteix en realitat. De fet, l'operació a resoldre és tan senzilla que es pot fer a mà: https://www.righto.com/2014/09/mining-bitcoin-with-pencil-and-paper.html.

Però anem a pams. Miraré d'explicar de forma senzilla com funciona tot el procés per tal que quedi clar, com a mínim a nivell conceptual.

Minar bitcoins consisteix en validar un bloc d'informació. I què és un bloc d'informació? Doncs a la blockchain (literalment, cadena de blocs) de Bitcoin, un bloc conté aproximadament de 1.000 a 2.500 transaccions (transferències de bitcoin d'una adreça a una altra). I què vol dir validar un bloc d'informació? Ens hi anem acostant. Validar un bloc d'informació, o guanyar la cursa del bloc actual, consisteix a ser el primer de trobar un valor especial i per tant aconseguir la recompensa que té el fet de guanyar aquesta cursa (actualment 3,125 BTC, Déu n'hi do!). Sembla que la cosa es va complicant, però tot això és necessari per tal d'entendre el procés; tot plegat tindrà sentit en pocs minuts si vós, amable lector, continueu llegint només una mica més. Paciència.

Anem finalment al gra. Si heu visitat l'enllaç de més amunt, podreu entendre de forma detallada com es fa el càlcul que busca el famós valor que busca tothom qui prova de minar bitcoins, però de forma resumida seria així: la funció hash (en el cas de bitcoin es fa servir concretament la SHA-256) el que fa és obtenir un valor de sortida a partir d'un valor d'entrada. En el cas del bitcoin, aquest valor d'entrada té relació amb la informació que conté el bloc actual; no entrarem en més detall aquí. Una de les característiques fonamentals de les funcions hash és que no són reversibles: a partir del valor d'entrada és molt fàcil obtenir el de sortida, però és dificilíssim -a la pràctica és impossible- fer-ho en sentit contrari: a partir del resultat d'aplicar la funció, és impossible obtenir el valor d'entrada. Ja gairebé ho tenim. En resum: el que busquen els miners per tal de guanyar la recompensa és un hash inferior a un valor arbitrari definit prèviament. D'on surt aquest valor? Per no allargar-ho excessivament, el que fa aquest valor és ajustar el que se'n diu la dificultat, de forma que s'aconsegueixi o s'estigui tan a prop com sigui possible de l'objectiu de generar un bloc nou cada 10 minuts. I això es fa establint per a cada bloc una quantitat de zeros determinada que ha de tenir al començament aquest valor definit prèviament. I quin és el problema? Doncs que tenint en compte que la funció hash no és reversible, l'única forma de trobar un hash que compleixi la condició de ser inferior al valor predeterminat és anar provant. El procés és el següent:

• La informació de resum del bloc és un valor invariable.
• Els miners hi afegeixen uns caràcters (aquesta part s'anomena nonce)
• Calculen el hash (amb la funció SHA-256) d'aquest valor invariable un cop afegits els caràcters nonce.
• El resultat del punt anterior és inferior al valor arbitrari definit prèviament? Enhorabona! El primer que demostra que el seu nonce fa que el hash obtingut sigui inferior al valor definit prèviament guanya la recompensa, el bloc s'afegeix a la cadena i es comencen a recollir transaccions en  un altre bloc.
• El resultat de la funció hash no és inferior al valor definit (és el que passa habitualment)? Mala sort. Cal tornar a començar fent servir un altre nonce. És l'únic que es pot fer: anar provant, i fer-ho de la forma més ràpida possible: només guanya la recompensa el primer que obté un valor vàlid!

En resum: minar bitcoins requereix molta potència de càlcul, sí, però no pas perquè calgui resoldre "problemes matemàtics complexos". La potència es necessita per tal d'anar repetint un procés relativament senzill (recordem que es pot fer amb llapis i paper) però de la forma més ràpida possible, per tal d'anar afegint un valor aleatori a un valor fix i veure si el resultat d'aplicar la funció hash ens serveix. Mentre el resultat no és vàlid, l'únic que es pot fer és continuar repetint el procés amb altres valors aleatoris. 

Procés extremadament laboriós i que requereix molta potència de càlcul per tenir possibilitats de ser el primer de trobar un valor vàlid? Sí. Resoldre "operacions matemàtiques complexes"? De cap manera!

I com a resum de tot plegat: Bitcoin miners don't "solve complicated math problems."

Es pot viatjar en cotxe elèctric?

Segur que heu sentit a dir que no es pot viatjar en cotxe elèctric. És la frase que irònicament ens diem a un grup d'usuaris, conscients que això no és cert. De fet, acabo d'arribar d'un viatge de 4.200 km... amb un cotxe de només 28 kWh! 

Ens ha ocupat més temps fer el viatge que en un cotxe de combustió? Sí, és clar. Més per algunes sortides d'autopista que pel propi temps de càrrega, però sí, ara mateix es requereix més temps per a viatjar en elèctric. Una altra cosa és si al cap de l'any, tenint en compte el dia a dia, s'acaba estalviant temps fent servir un cotxe elèctric pel fet de no haver d'anar a benzineres a omplir el dipòsit. Hi ha qui diu que sí però sincerament no ho he calculat. Però sí que tinc molt clar, igual que el 99% d'usuaris de cotxe elèctric, que no vull tornar a fer servir un cotxe de combustió mai de la vida. 

Tornant al tema de la bateria del meu cotxe (només 28 kWh) voldria comentar la pregunta número 1 (i equivocada) que ens fan al usuaris de cotxe elèctric: "i quina autonomia té?" La realitat és que no importa. La pregunta a fer-se és si el cotxe serveix per més del 95 dels desplaçaments normals. De la mateixa manera que no ens comprem una furgoneta per si un dia hem de transportar un sofà, no cal comprar un cotxe amb 1.000 km d'autonomia per si un dia els hem de fer. Primer que res perquè pot ser que aquest dia no arribi mai, però també perquè hauria d'estar prohibit fer-los sense aturar-se. També s'hauria de tenir en compte que una bateria més gran (quan arribin les bateries de sodi ja en parlarem) implica més pes i per tant més consum, cosa que penalitza en el dia a dia, i en canvi una bateria més petita provocarà més aturades al viatjar però no serà un drama si no es viatja sovint. 

Es pot viatjar en cotxe elèctric? No, impossible :-)

Fotovoltaica per a autoconsum, resistència al canvi i el paper de les administracions

 

Imatge: pexels.com

Fa una mica més d'un any que tenim una instal·lació de plaques fotovoltaiques a casa per a autoconsum (la compensació per excedents es va poder activar més endavant) Segurament és la millor inversió que hi hem fet mai, fins i tot més que la instal·lació d'aerotèrmia per a calefacció i ACS en substitució de l'antiga caldera de gasoil.

Quan surt el tema -o de vegades el trec jo- sempre explico a amics i coneguts que, si el seu municipi ofereix descomptes a l'IBI (el més habitual és un 50% de descompte durant 5 anys, per saber-ho cal consultar les ordenances fiscals a la web de l'ajuntament), no instal·lar fotovoltaica és llençar diners. Evidentment a casa de l'altre tot és molt fàcil i cada cas és diferent, però normalment qui viu en una casa té alguna superfície disponible on fer la instal·lació (per a qui viu en un pis la cosa sol ser més complicada però no té perquè ser impossible), i se suposa que haurà de pagar l'IBI dels propers 5 anys i també l'electricitat que consumeixi els propers 20 anys.

Però resulta que mirant les teulades dels habitatges, encara costa de veure'n amb plaques fotovoltaiques. Estem parlant d'un moment, agost de 2022, amb preus de l'electricitat absolutament desbocats, nombroses ofertes amb les quals es pot tenir una instal·lació fins i tot sense pagar-la (amb fórmules com lloguer o leasing, per exemple) i amb uns nivells d'inflació que fan que fins i tot sense tenir els diners per a fer la inversió, el tipus d'interès real d'un préstec per a poder-la fer resulti negatiu.

Per tant ens trobem en un context on, tot i l'apujada de preus que acostuma a provocar qualsevol tipus de subvenció, tothom que tingui una casa i consumeixi electricitat, pot calcular quin import aproximat pot suposar el 50% de l'IBI a pagar durant els propers 5 anys (sempre que el municipi en qüestió ho tingui així establert), ajustar aquest import com consideri oportú i demanar a algunes empreses instal·ladores quin tipus d'instal·lació li ofereixen per aquest import. Resultat: a canvi d'avançar aquest import (sigui amb diners propis o amb finançament) s'obté una instal·lació a cost zero (perquè la inversió es recuperarà en 5 anys només amb el descompte a l'IBI i sense tenir en compte l'estalvi energètic) i que disminuirà la factura de la llum durant els propers 20-25 anys. I encara sense comptar amb el possible ajut de l'ICAEN.

I quina és la realitat? Doncs que la immensa majoria de teulades estan desaprofitades. L'única explicació que soc capaç de trobar-hi és la resistència al canvi: la majora de la gent prefereix seguir pagant l'electricitat a preus impensables fa un parell d'anys abans que fer càlculs durant 10 minuts i prendre una decisió. En qualsevol cas, i veient l'escassa resposta que tenen aquests incentius, no seria lògic que les administracions fessin un esforç per donar-los a conéixer i mirar d'afavorir realment i no només sobre el paper aquest tipus d'instal·lacions? Estem en emergència climàtica i emmig d'una crisi energètica, què més cal perquè reaccionem amb la urgència necessària? 

Xfce: Canvi automàtic de configuració del panell en connectar un monitor extern

Ja fa uns quants anys que faig servir escriptori Xfce. Després de passar per Enlightment i Fluxbox (quin parell de joies pel que fa a configuració i per a màquines amb pocs recursos) em vaig quedar a Xfce quan vaig fer el canvi a Manjaro Linux (si patiu de distro-hopping, Manjaro en pot ser una bona cura)

No necessito meravelles d'interfície (cada vegada que he tastat KDE he tornat a la "normalitat" al cap de molt poca estona), sinó un gestor de finestres que faci el que ha de fer i que consumeixi pocs recursos, i per mi Xfce amb el toc Manjaro és ara mateix l'escriptori ideal. Només hi havia un petit detall que darrerament em feia la guitza, i era la configuració del panell al monitor extern. Sí, qualsevol cerca dona resultats sobre com afegir un segon panell a l'escriptori que es pot posar al segon monitor i configurar com es vulgui, cosa que funciona... fins que es desconnecta el monitor extern. Llavors el segon panell li pren el lloc al panell per defecte del portàtil... total: una llauna. Fins que vaig trobar la solució aquí. En aquesta entrada només miro d'actualitzar el paquet que cal instal·lar (és diferent de l'indicat a l'entrada original) i poca cosa més. Som-hi!

El paquet que substitueix a Xfce Panel Switch indicat, com a mínim per a Arch i derivades, es diu xfce4-panel-profiles, i com que és un paquet AUR, es pot instal·lar, per exemple, amb:

$ pamac build xfce4-panel-profiles

El primer pas per tal que funcioni l'invent és deixar el panell amb la configuració desitjada al portàtil, executar 

$  xfce4-panel-profiles

i exportar la configuració i desar-la amb el nom laptop.tar.bz2 (l'eina afegeix automàticament l'extensió .tar.bz2)

Després s'ha de connectar el monitor extern, deixar-hi el panell configurat i repetir l'exportació, aquest cop amb el nom externalmon.tar.bz2 (aquest pas el que fa és exportar la configuració actual amb els 2 panells, el del portàtil i el del monitor extern).

Podem provar que tot funciona executant aquestes ordres:

$  python3 /usr/share/xfce4-panel-profiles/xfce4-panel-profiles/xfce4-panel-profiles.py load /home/ruta-al-fitxer/laptop.tar.bz2

$  python3 /usr/share/xfce4-panel-profiles/xfce4-panel-profiles/xfce4-panel-profiles.py load /home/ruta-al-fitxer/externalmon.tar.bz2

Tal com diu l'autor de la publicació original, la cosa es podria quedar aquí, crear un parell d'accessos directes i executar-los cada vegada, però evidentment la cosa es pot millorar:

Creem una regla udev per a activar un servei systemd: 

$ sudo touch /etc/udev/rules.d/95-monitor-hotplug.rules

I amb el nostre editor preferit hi posem aquest contingut:

ACTION=="change", KERNEL=="card0", SUBSYSTEM=="drm", RUN+="/usr/bin/systemctl start hot_plug.service"

I ara cal crear un servei que s'activi en endollar o desendollar el monitor extern:

$ sudo touch /etc/systemd/system/hot_plug.service

I en aquest fitxer hi posem:
[Unit]

Description=Monitor hotplug




[Service]

Type=simple

RemainAfterExit=no

User=tomi

ExecStart=/usr/bin/bash /usr/local/bin/hotplug_monitor.sh




[Install]

WantedBy=multi-user.target

Atenció: canvieu "tomi" pel vostre nom d'usuari.

És el moment de crear l'script que el servei executarà:


$ sudo touch /usr/local/bin/hotplug_monitor.sh

Amb el contingut:

#!/bin/bash




# Substituïu "tomi" pel vostre nom d'usuari

X_USER=tomi

export DISPLAY=:0

export XAUTHORITY=/home/$X_USER/.Xauthority

export DBUS_SESSION_BUS_ADDRESS=unix:path=/run/user/1000/bus




function connect()

{

# Recordeu modificar el següent path cap on tingueu desades les configuracions:

python3 /usr/share/xfce4-panel-profiles/xfce4-panel-profiles/xfce4-panel-profiles.py load /home/tomi/externalmon.tar.bz2

}




function disconnect()

{

# Recordeu modificar el següent path cap on tingueu desades les configuracions:

python3 /usr/share/xfce4-panel-profiles/xfce4-panel-profiles/xfce4-panel-profiles.py load /home/tomi/laptop.tar.bz2

}




# Replace card0-DP-1 with the card and port you are using

if [ $(cat /sys/class/drm/card0-DP-1/status) == "connected" ] ; then

connect

elif [ $(cat /sys/class/drm/card0-DP-1/status) == "disconnected" ] ; then

disconnect

else

exit

fi

Finalment cal fer que el fitxer sigui executable:



$ chmod +x /usr/local/bin/hotplug_monitor.sh




Només dos apunts més:

-és possible que calgui canviar card0-DP1 a l'script per la targeta i port que esteu fent servir. Per exemple, en el meu cas és card0-HDMI-2.

-recordeu canviar els paths a la ubicació on teniu desats els fitxers de configuració.

Ja està! A gaudir de panells amb Xfce i monitor extern!

Adéu Google Chrome, hola un altre cop Brave!

Sempre que m'és possible, trio que el programari que faig servir sigui de codi obert. Però sense arribar al punt que em suposi una incomoditat excessiva. Per exemple, feia uns quants anys que utilitzava Chromium com el meu navegador principal, però vaig canviar a Google Chrome fa uns mesos. Molts cops obro pestanyes al mòbil que després em resulta més còmode de llegir-les al portàtil, i per tal de poder seguir veient aquestes pestanyes a l'historial del navegador al portàtil, em vaig veure obligat a canviar a Chrome, quan a can Google van decidir que no hi hauria més sincronització a Chromium tot i tenir-hi sessió iniciada amb el compte de Google. Evidentment això no em feia gaire feliç, però no vaig invertir prou temps en buscar una solució. 

 Feliçment però, i a través d'un comentari que vaig fer en aquesta comparativa Chromium vs Chrome i a la resposta que m'hi van donar, he tornat a un vell conegut: Brave, també basat en Chromium, i ara amb sincronització entre els navegadors del mòbil i del portàtil, que no sabia que ja estigués activa (i possiblement el fet que no ho estigués el primer cop que el vaig provar, va fer que acabés descartant-lo)

Com diu en Richard Stallman, triar programari lliure no és una qüestió tècnica, però molts cops també ho acaba sent: només cal fer servir Brave uns minuts (amb les mateixes extensions i quantitat de pestanyes obertes) per notar que aquest funciona amb més agilitat i menys consum de RAM que Google Chrome. 

Hola un altre cop, Brave!

ZOE vs ioniq

No acostumo a escriure al blog sobre coses que he comprat (segurament hi ajuda que no m'agradi especialment comprar coses) però en aquest cas crec que pot ser interessant que expliqui els avantatges i inconvenients d'aquests dos cotxes elèctrics (o, com diu encertadament un dels 322 usuaris que som actualment a un grup de Telegram, cotxes "normals", ja que els que contaminen tant l'aire com acústicament no s'hi haurien de considerar)

El Renault ZOE va ser el meu primer elèctric, i tot i ser un cotxe petit i se suposa que per a desplaçaments urbans, vaig estar una bona temporada fent-li al voltant de 1.000 km setmanals amb un cost absolutament ridícul, tant de combustible com tenint en compte les revisions, assegurança, IVTM i fins i tot autopista C32 gratuïta (això darrer s'ha acabat; actualment el descompte és del 75%)

Tot i no gaudir d'un gran equipament (amb la versió 2020 hi ha força canvis), el ZOE de 2017 té avantatges importants, com per exemple:

• Càrrega en AC fins a 22 kW (i fins a 43 kW els models Q) Hi ha molts punts de 22 kW i es pot viatjar perfectament amb aquest cotxe, si la pretensió no és fer-ho en el mateix temps necessari per a un vehicle de combustió.
• Connectivitat: gràcies a la connexió a Internet, es pot saber en tot moment quina càrrega i autonomia disponible té mitjançant una aplicació, quan s'ha iniciat i aturat el procés de càrrega i també arrencar la climatització del cotxe a distància, de forma que en arribar-hi es pugui utilitzar còmodament sense haver de patir fred ni calor.
• Programació: es poden programar tant l'inici i aturada de la càrrega (ideal per carregar a casa en horari vall) com la climatització: si sabem l'hora de sortida i hem programat la climatització i el cotxe està carregant, el consum necessari per a aquesta climatització no li restarà autonomia, tot i que el ZOE té calefacció mitjançant bomba de calor i és força eficient en aquest sentit (els elèctrics no llancen al voltant del 40% de l'energia en forma de calor com els cotxes de combustió i per tant l'energia necessària per a la calefacció s'obté de la bateria de tracció)
• Obertura i tancament de les portes sense clau. Un detall que no té una gran importància però sí que aporta comoditat: quan el cotxe detecta la clau, s'hi pot accedir sense treure-la de la butxaca i no cal fer absolutament res al sortir-ne, perquè quan deixa de detectar la clau es tanca automàticament.

Evidentment, no tot són flors i violes. El ZOE també té inconvenients:

• Seients sense regulació en altura. La bateria està situada a sota dels seients i per tant no hi ha espai per a això.
• En relació al punt anterior: el fet que la bateria vagi a sota dels passatgers fa que tot i ser un cotxe petit, tingui una alçada important; això fa que tingui un CX no gaire bo i que penalitza els consums a velocitats d'autovia i autopista. A 120km/h s'arriba fàcilment a consums de 18 kWh/100km (o més) i evidentment això té un impacte directe en l'autonomia.
• Problemes de càrrega: pel que sembla, el mateix disseny del carregador intern que permet càrrega en AC a 22 kW (o fins a 43) fa que el ZOE requereixi unes condicions gairebé perfectes en els punts de càrrega: el ZOE simplement no carrega en punts que no tinguin una connexió a terra prou bona o que superin determinat nivell d'harmònics, quan normalment altres elèctrics hi poden carregar sense cap inconvenient.
• Problemes per a seguir la programació de la càrrega. Si mireu a qualsevol fòrum o grup d'usuaris, veureu que aquesta és una de les principals queixes. El ZOE simplement no inicia la càrrega en aproximadament un 20% dels casos en què ho hauria de fer segons la programació.

I què puc dir del Hyundai Ioniq? Doncs primer que res que és un cotxe molt eficient; de fet és un dels pocs -sinó l'únic- que es pot comparar, pel que fa a consums, amb el Tesla Model 3. En un moment on sembla que tothom està parlant i desitjant tenir elèctrics amb bateries amb més capacitat (bé, no és que sigui ara el moment, sinó que sempre ha sigut així), he comprat un cotxe amb una bateria de 28 kWh, quan en el ZOE que ja tenia és de 41 kWh. Quin és el misteri que s'amaga aquí al darrera? Doncs la realitat és que... no hi ha cap misteri. Es pot viatjar més ràpidament amb l'ioniq que amb el ZOE per dos motius: primer, l'ioniq és tan eficient que se li han de carregar menys kWh a la bateria per a recuperar autonomia, i segon, aquests kWh li entren molt més ràpidament gràcies a la càrrega amb CCS, que pot arribar a 70 kW si el carregador té prou potència. Planificant bé el viatge, fent una aturada de 20-25 minuts per fer un cafè i anar al lavabo n'hi ha prou per a recuperar fins al 80% (o més) de la càrrega i seguir viatjant. Aquest és el meu resum dels punts forts del Hyundai Ioniq:

• El principal avantatge segons el meu punt de vista és justament l'eficiència. Amb una bateria de només 28 kWh s'obtenen autonomies comparables a la del ZOE amb una de 41 kWh, i això sense oblidar que a l'ioniq l'afecten menys les temperatures baixes. També l'ajuda el fet de tenir un CX força bo i per tant és molt menys sensible que el ZOE a l'augment de consum en autovia i autopista. L'ioniq és fins i tot més eficient en la càrrega, ja que és un dels cotxes que pateix menys pèrdues a l'hora de carregar la bateria (les pèrdues en el procés de càrrega són la diferència entre l'energia consumida i la que realment s'acumula a la bateria)
• Equipament: en el cas de l'ioniq és molt superior. Sistema d'ajuda de permanència al carril, seients i volant amb calefacció, seient del conductor amb reglatges elèctrics i memòria per a dos usuaris, frenada automàtica d'emergència, llum d'acompanyament automàtica, detecció de vehicles als angles morts... tot i que el ZOE 2020 ha millorat en alguns aspectes, encara es queda pel darrera de l'ioniq.
• Amplitud: l'ioniq és un cotxe més gran i per tant més còmode, amb més espai per als ocupants i un maleter més gran (tot i que el del ZOE no es pot considerar petit, tenint en compte les dimensions del cotxe)
• Càrrega ràpida en DC: com ja he dit abans, l'ioniq pot carregar fins a 70 kW. Potser amb la xarxa actual no hi ha gaires carregadors que permetin carregar a aquesta potència, però sí que és habitual trobar-ne de 50 kW, que permeten arribar al 80% de càrrega en molt poca estona.
• Control cruise adaptable: tot i que jo faig servir molt el limitador i gairebé mai el regulador de velocitat, segurament és molt còmode fer servir el regulador adaptable en un viatge per autovia o autopista, amb fins a quatre diferents distàncies programables respecte del vehicle precedent si circula a una velocitat inferior a la programada al regulador.
• Un altre detall que considero important, especialment tenint en compte els confinaments i el cada cop més habitual treball des de casa: el ZOE mostra un missatge d'error al cap d'uns dies de no utilitzar-lo, degut a la descàrrega de la bateria auxiliar, però en el cas de l'ioniq no cal patir, perquè el cotxe va comprovant la càrrega de la bateria de 12V i la carrega automàticament quan ho necessita, fet que informa amb un missatge a la pantalla quan es torna a utilitzar.
• Qualitat dels acabats: només cal entrar al cotxe per veure que l'ioniq és superior en aquest aspecte.

I aquests són els punts febles del coreà:

• Càrrega en AC només fins a 6,4 kW. Als carregadors AC de 22 kW, l'ioniq només pot aprofitar una petita part de la potència disponible. Evidentment ho compensa la càrrega ràpida en DC, però omplir la bateria de l'ioniq en AC suposa un temps teòric de més de 4 hores, per poc més de 2 en el cas del ZOE.
• No és cap gran inconvenient, però allunyar-se de l'ioniq no és suficient perquè el cotxe es tanqui: cal tocar el botó de la maneta de la porta o bé tancar amb el comandament. Si no es fa res, el cotxe es queda obert.
• Sense connectivitat ni aplicació oficial. Si bé a l'ioniq 2020 això ha canviat, al model anterior -el meu- no es disposa d'informació a distància (a no ser que es faci algun invent mitjançant un mòbil o una Raspberry i un connector OBDII al cotxe) ni es poden activar ni programar la climatització ni la càrrega.
• El sensor de proximitat davanter es desactiva al circular. Això no suposa cap gran mal de cap, i de fet ja és més del que té el ZOE (que no té sensor davanter), però per algun estrany motiu, el sensor davanter només s'activa després d'haver utilitzat la marxa enrere o bé activar-lo manualment. Després i quan el cotxe circula a més de 30 km/h es desactiva fins que es torna a activar mitjançant algun d'aquests dos mètodes, cosa absolutament incomprensible.

Aquestes són, al meu parer, les principals diferències entre els dos elèctrics. Però tot i ser dos cotxes absolutament diferents, tenen algunes coses en comú, més enllà de servir per anar d'A a B com qualsevol altre cotxe: no enverinen l'aire al circular ni contaminen acústicament (o ho fan en molta menor mesura que un vehicle de combustió), proporcionen una conducció totalment relaxada, suau i sense vibracions -que no vol dir que no tinguin una acceleració absolutament brillant i que només coneix qui ha conduït un elèctric-, suposen un estalvi important, amb un cost del combustible inferior a 1€/100 km i altres estalvis pel que fa a l'IVTM, descomptes en autopistes, zones blaves i aparcaments i un manteniment ridícul, i contribueixen a desaccelerar el canvi climàtic, sens dubte el gran repte actual de la humanitat.

El millor moment per començar a conduir un elèctric va arribar ja fa uns anys; el segon millor moment és ara mateix. Si estàs pensant en comprar un cotxe, no pensis si elèctric o de combustió: pensa quin elèctric et convé. I oblida't dels híbrids endollables, perquè l'únic que faràs amb un d'aquests és perdre el temps i els diners.

Signar, xifrar i desxifrar correu electrònic

(En español, en Medium)

Fa uns dies que he començat a preparar una xerrada per a la propera festa ubuntaire, per tal de parlar sobre aquest tema, i m'he adonat que en realitat poder accedir a aquestes funcionalitats és tan senzill que en podia fer una entrada al blog mirant de no complicar-ho excessivament.

Abans que res, però, volia mirar de desmuntar la fal·làcia del "a mi m'és igual si m'espien perquè no tinc res a amagar".  Qui digui això totalment convençut (dubto molt que hi hagi ningú) el primer que hauria de fer és preguntar-se si realment no li faria res que algú mirés pel damunt de l'espatlla el que està escrivint o mirant al mòbil. Segurament sí que li importaria. I segurament també tanca el sobre quan envia una carta. I segurament tanca les cortines de casa quan no vol que el vegin, encara que no hagi de cometre cap crim. A més, hi ha molta informació que potser volem compartir amb algú en concret, però amb ningú més. Perquè sí. O potser perquè si fa cap a qui no toca ens pot perjudicar, encara que no impliqui la revelació de cap delicte. Potser és informació empresarial que no volem que conegui ningú, especialment la competència. No, no ens és igual si ens espien, i per això és molt raonable adoptar unes mesures mínimes per tal de protegir la nostra informació.

Segur que heu llegit alguna cosa sobre PGP o GnuPG, les funcionalitats dels quals no només inclouen el xifrat i desxifrat de correu electrònic, sino també de qualsevol mena de text o fitxer. Anem a veure doncs alguns conceptes bàsics i com accedir a aquestes funcionalitats perquè realment és molt senzill i en pocs minuts podem preparar-nos per a poder enviar i rebre correu electrònic xifrat (i també signar-lo)

Una de les primeres coses que cal tenir clares és que el tipus de xifrat que ens interessa és el xifrat asimètric i en un moment veurem per què. Segur que coneixeu mètodes de xifrat simètric, com per exemple comprimir un fitxer en un .zip i protegir-lo amb contrasenya. Per què aquest xifrat es denomina simètric? Doncs perquè la contrasenya utilitzada és la mateixa tant a l'hora de xifrar com de desxifrar. I quin és el problema si volem compartir informació amb algú altre? Evidentment que li hem de facilitar la contrasenya per un altre canal: si volem protegir una informació perquè ha de viatjar a través d'un canal insegur com és el correu electrònic i enviem la contrasenya pel mateix canal... potser no haurem guanyat res en termes de seguretat. I aquí rau l'interés del xifrat asimètric: funciona com una caixa forta amb dues claus: una clau només serveix per tancar, i l'altra només per obrir. El bo del cas és que per a xifrar i desxifrar text o fitxers necessitem el que s'anomena parell de claus, format per una clau pública (és la clau que tanca) i una altra de privada (és la clau que obre), amb el gran avantatge que la clau pública s'anomena així precisament perquè és la que podem compartir amb la resta del món: qualsevol que ens vulgui enviar informació xifrada la pot xifrar amb aquesta clau, però només nosaltres podrem desxifrar aquesta informació amb la nostra clau privada, que com que és privada no la compartim amb ningú i per tant ningú més podrà desxifrar aquestes dades. Amb això eliminem el problema que té el xifrat simètric a l'hora de compartir la contrasenya!

Un advertiment abans de seguir endavant: el parell de claus que necessitem per a fer funcionar l'invent, i més concretament la clau privada, està protegida per una contrasenya o paraula de pas. Aquí no hi ha botó de "he oblidat la contrasenya": si l'oblideu us podeu oblidar també de poder desxifrar res, per tant feu servir una contrasenya que pugueu recordar, o bé anoteu-la i guardeu-la en un lloc segur!

Bé, prou avisos: anem a generar el parell de claus. Si ho voleu fer amb l'intèrpret d'ordres trobareu centenars de tutorials per fer-ho, però la meva intenció aquí és fer-ho de la forma més senzilla possible, i per tant mitjançant una interfície gràfica. Jo us ho explicaré per a sistemes GNU/Linux que és el que conec, segurament per a altres sistemes operatius hi deu haver eines similars però caldrà que les busqueu. Si feu servir Linux ja sabreu que normalment hi ha diferents eines per a la mateixa funcionalitat i per tant podeu triar i remenar la que us agradi més mitjançant el vostre gestor de paquets preferit. Personalment em sento còmode amb GPA, però cadascú sap els seus gustos. Només un comentari més abans de generar el parell de claus: en el cas de GPA les opcions per defecte us funcionaran a la perfecció, però si pel motiu que sigui voleu triar la longitud de la clau, abans haureu d'activar aquesta opció al menú Edit - Preferences:

De totes maneres, les següents captures corresponen a la generació del parell de claus sense haver activat aquesta opció (que realment no és necessària). L'assistent ens guia pels següents passos absolutament senzills i fàcils de completar:

1 - Menú Keys - New key:

2 - Informem nom i correu electrònic:

3 - No imprescindible però absolutament recomanable: fem còpia de seguretat:

4 - Escrivim la paraula de pas (sí, la que convé no oblidar!):

5 - Si, com es recomana, hem decidit fer còpia de seguretat, la desem al directori que triem. Ja està! Al gestor de claus hi podem veure el nostre flamant parell de claus, el seu identificador, el fingerprint, la validesa (no entrarem ara en aquests conceptes)... ja podeu compartir la clau pública amb qualsevol persona que us hagi d'enviar informació xifrada, pujar-la a servidors de claus... proveu de fer clic amb el botó dret i mirar les diferents opcions.

A partir d'aquí podeu aprendre a xifrar, signar i desxifrar text i fitxers jugant amb l'aplicació que hagueu triat, buscar alguna extensió per al navegador que us faciliti la vida a l'hora de gestionar correu electrònic... benvinguts al món del xifrat asimètric!

Viatjar en cotxe elèctric: webs a tenir en compte

En español en Linkedin.

Fa uns dies vaig haver d'anar a Madrid per feina, i el primer que vaig pensar, després de veure tantíssima gent que va pel món amb la màscara al coll o amb el nas per fora, va ser que m'estimava més anar-hi en cotxe que no pas en tren.

Evidentment en cotxe i a més en un elèctric com el meu Zoe que no té càrrega ràpida són moltes hores més, però valorant la tranquil·litat de no haver-me de creuar ningú amb la màscara mal posada, poder conduir de forma súper relaxada, no necessitar ningú que em portés i recollís de l'estació (o haver de deixar-hi el cotxe), poder tenir el meu cotxe a Madrid per a tots els desplaçaments... aviat ho vaig tenir clar.

Com tothom que visqui en aquest planeta sap, ara per ara viatjar en cotxe elèctric és una experiència força diferent, si es té en compte l'estat actual de la infraestructura de càrrega, a la de fer-ho en un de combustió. I veient com està el mapa a l'hora de viatjar de Catalunya a Madrid, encara més:

Imatge: electromaps.com

Per tant el primer que cal fer abans d'un viatge d'aquestes característiques, és planificar les aturades per a carregar la bateria. Suposo que amb un Tesla i la seva xarxa de SuperChargers la cosa és diferent, no ho sé, però com a mínim en el meu cas cal planificar-ho bé. 

Les eines que vaig fer servir per aquest viatge (i d'altres) van ser: 

-A better route planner. Té l'avantatge que s'hi pot configurar el vehicle, consum estimat... però hi trobo a faltar força punts de càrrega*. Tot i això dóna molt bona informació, incloent el càlcul dels temps de càrrega estimats. 

-Plugshare. Per mi és un imprescindible, bàsicament perquè un cop planificada la ruta s'hi pot consultar el perfil (és a dir, el desnivell) i per tant tenir una idea més acurada de com anirà tot plegat. A better route planner també el té en compte per als càlculs, però sense mostrar-lo (que jo sàpiga). També permet consultar el recorregut mitjançant un enllaç a Google Maps que crea automàticament. 

-Electromaps. Ara mateix és la forma més fàcil d'accedir a la base de dades més complerta pel que fa a punts de càrrega. I el seu planificador de rutes permet la visualització i planificació d'aturades de forma fàcil i intuïtiva. 

-Un full de càlcul per a anotar i calcular temps estimats de viatge i de càrrega, possibles punts de backup per si falla el que inicialment havíem pensat i qualsevol altra anotació d'interès. 

I vosaltres, quines altres eines feu servir per a planificar viatges en cotxe elèctric? 

* Edito a 12/02/2021 perquè segons acabo de veure als comentaris d'aquest vídeo del Raül Comino, A better route planner obté els punts de càrrega d'Open Charge Map, mapa col·laboratiu on qualsevol usuari hi pot afegir punts de càrrega, o sigui que si entre tots hi posem el nostre granet de sorra, tots hi sortirem guanyant :-)

Un cotxe elèctric es condueix igual que un de combustió... i alhora, de forma molt diferent

En español en Linkedin.

Com???

L'ús habitual d'un turisme, excepte competicions, vehicles d'emergències i altres usos minoritaris, consisteix en transportar persones i objectes d'A a B. En aquest sentit, la finalitat s'aconsegueix amb qualsevol dels dos tipus de vehicle, i no cal adquirir cap coneixement especial un cop se sap conduir qualsevol d'ells per a conduir l'altre. Bé, en realitat, si algú només sap conduir un cotxe elèctric (o sigui, sense marxes) potser li caldrà aprendre a conduir un vehicle de combustió, si és de canvi manual. I al contrari, si algú està acostumat a conduir un cotxe amb canvi manual, potser haurà de vigilar quan comenci a conduir un elèctric per no prémer de forma inconscient el fre amb el peu esquerre, de la mateixa manera que si passa a conduir qualsevol cotxe automàtic, independentment del combustible que utilitzi. I això és tot.

Llavors, què vol dir això que "i alhora, de forma molt diferent"? Això ja és un tema força més subjectiu, tot i que estic segur que molts altres usuaris de vehicle elèctric hi estarien d'acord. Aquestes són les "meves" diferències:

• Per una banda, els usuaris som molt més conscients de l'enorme quantitat d'energia que es necessita per a moure un cotxe. Per exemple, qualsevol usuari que vegi que la potència instantània que està utilitzant el seu cotxe en un moment donat està per sota de, posem per cas, 14 kW, segurament pensarà: "mira, vaig bé de consum". 14 kW!!! La immensa majoria d'habitatges tenen contractada una potència inferior a 5 kW, i en molts casos menys de 3 kW. I en cas d'una acceleració forta, la potència utilitzada al cotxe pot pujar a 40, 50 o força més kW. Per tant: amb un elèctric anirem d'A a B igual que en un cotxe de combustió, però ens adonarem molt fàcilment de la gran quantitat d'energia consumida per a fer el trajecte, en molts casos superior a la consumida a casa durant tot el dia, i això només en un viatge d'uns minuts. I estem parlant d'un motor elèctric, de 3 a 4 vegades més eficient que un de combustió! I què hi té a veure tot això amb la forma de conduir? Doncs que d'una manera o altra, contribueix a fer que l'estil de conducció sigui encara molt més suau, relaxat i eficient.
• Els qui hem conduit un elèctric som conscients, entre altres coses, de la suavitat, silenci i absència de vibracions que suposa. Evidentment hi ha qui li agrada gaudir de l'acceleració d'un motor elèctric, però alguns preferim potenciar al màxim la suavitat i el silenci, i això també fa que provem de conduir molt tranquil·lament.
• El silenci cap a l'exterior també compta. Personalment, quan passo per un lloc silenciós m'agrada no trencar aquest silenci, i per això condueixo molt a poc a poc, desactivo el so d'avís per a vianants si no tinc ningú a prop i en vaig sortint lentament si les circumstàncies ho permeten.
• La regeneració compta: molts cops m'adono quan estic arribant a una rotonda que els cotxes del meu davant van frenant, però jo l'únic que faig és aixecar el peu de l'accelerador. Amb això no només aconsegueixo recuperar càrrega a la bateria: també faig que el desgast dels discos i pastilles de fre en aquell moment sigui zero. Win-win.
• No cal que tot sigui tranquil·litat i lentitud. Esteu en el carril equivocat en un semàfor o en una rotonda? S'està acabant el carril de vehicles lents? Amb l'acceleració que té un elèctric moltes d'aquestes situacions tenen fàcil solució. Sempre amb prudència, si us plau!
• Malauradament, la infraestructura de càrrega encara no és la que caldria, almenys al nostre país. Tot i que això està canviant ràpidament, arribar a algunes destinacions encara resulta una aventura que obliga a conduir amb la màxima eficiència possible. Encara que el range anxiety sigui cada cop més una cosa del passat, és difícil que un usuari de vehicles de combustió es faci a la idea d'aquesta sensació que poc o molt, tots els usuaris d'elèctric hem patit.

I vosaltres, quines altres diferències trobeu entre conduir un cotxe elèctric o un de combustió?

Coses que poden passar quan s'acabi el confinament

En español en linkedin.

Diuen que som animals de costums. I també que hi ha costums que en substitueixen d'altres. Durant els dies de confinament ens haurem acostumat a fer coses diferents i a no fer coses que fèiem tot sovint. Per exemple conduir. Segur que molta gent s'haurà oblidat d'engegar el cotxe uns quants minuts a la setmana, i quan intenti arrencar-lo, la bateria s'haurà descarregat fins a tal punt que no serà possible. Hi haurà gent que no sap que engegar un cotxe modern empenyent-lo és nefast per al catalitzador i ho farà així, i anirà conduint i contaminant molt sense saber-ho, fins que a la següent ITV el vehicle no superarà la prova d'emissions. Bé, també és cert que no cal fer res d'especial en alguns cotxes moderns per a contaminar moltíssim: simplement conduir, però ara això no ve al cas. Total, que és possible que truquem a l'assegurança i ens diguin que la grua té 5 serveis abans que el nostre, i que prenguem paciència. O que anem a comprar una bateria i s'hagin exhaurit: més paciència. També pot ser que el cotxe arrenqui amb cables i la bateria un cop carregada torni a funcionar amb certa normalitat, però si ha estat uns dies totalment descarregada, hi ha molts números que necessiti un recanvi.
En relació a tornar a conduir, un parell de qüestions més. En primer lloc és probable que augmentin els accidents amb porcs senglars i altres animals que abans solien evitar les carreteres i durant el confinament poden haver canviat d'hàbits al respecte. I per una altra banda els humans, que en general no som cap meravella conduint, pot ser que tinguem més errors al volant després d'unes setmanes sense conduir. Tant de bo m'equivoqui, però em temo que no.
I encara un altre tema en relació als cotxes: algunes companyies d'assegurances ja estan tornant diners als seus clients. Evidentment, si ens estem a casa no existeix el risc d'accident de circulació i per tant les companyies s'estalvien el pagament corresponent a sinistres que no s'han produït. Si la teva companyia no ho fa... potser ha arribat el moment de canviar.

Una altra cosa que és possible que passi és que molta gent deixi de sortir de casa amb la freqüència amb la que ho feia abans. No només per la crisi econòmica i la por del contagi, que també, sinó per un altre canvi d'hàbits: simplement molta gent es pot haver acostumat a sortir menys, a fer la compra per Internet, a no anar a menjar fora, a no anar al cinema i en canvi a consumir entreteniment a plataformes com Netflix o Amazon, a llegir més, a aprendre coses noves sense sortir de casa, a fer exercici a casa i no al gimnàs... En quin percentatge? Difícil de saber ara per ara, ja ho veurem.
Però també moltes empreses s'adonaran ara d'una cosa que ja fa temps que se sabia: hi ha feines en les quals s'és més productiu treballant des de casa. Empreses que necessiten menys infraestructura d'oficines i per tant estalvien despeses, empleats amb menys estrès i més productius, aire més net gràcies al descens de la circulació, carreteres menys col·lapsades... qui podria no estar-hi d'acord?

El col·lapse sanitari és previsible que duri un temps. En primer lloc cal tenir en compte que la famosa corba no baixarà a la mateixa velocitat amb la que va pujar, perquè si tot i el confinament hi ha seguit havent contagis, no hi ha res que convidi a pensar que quan aquest s'acabi, el nombre de nous casos caigui de forma notable. Però és que a més totes les operacions, visites i tractaments que s'han ajornat durant aquests dies s'hauran de fer en un moment o altre, sense oblidar el dia a dia del sistema sanitari que ja era prou complicat abans de la pandèmia.

Una situació semblant es pot esperar als jutjats; de fet els jutges i magistrats ja han avisat que els casos ajornats s'hauran de reprogramar i a més afegir-ne de nous, produïts com a conseqüència de l'estat d'alarma i per la nova situació econòmica.

Una cosa que hauria de passar és que hi hagués més democràcia. És a dir, que els ciutadans votéssim molt més, tal com es fa, per exemple, a Suïssa. La tecnologia per a votar electrònicament ja existeix i per tant hauríem de desconfiar de qui pretengui fer-nos creure el contrari. Es pot votar perfectament i de forma fiable (amb tecnologia Blockchain) des de casa, o sigui que qualsevol argument contrari a votar molt més -pandèmies incloses- tindrà tots els números de ser una excusa de mal pagador. Evidentment la democràcia no és un sistema perfecte, però mentre no en trobem un de millor, seguirà sent el menys dolent de tots els possibles. Qui s'omple la boca de democràcia però el que vol és que només votem cada quatre anys i mentrestant pugui fer i desfer a la seva conveniència, potser no és tan demòcrata com diu ser.

Diuen que d'un gran mal en surt un gran bé. Siguem prou intel·ligents perquè així sigui.

Quines altres coses us sembla que poden canviar?

Coses que hem après amb la pandèmia

En español en linkedin.

Hem après que els humans no som tan fantàstics com ens pensàvem. Una cosa que ni tan sols està clar que sigui un esser viu ens pot matar. I irònicament, tot això ho ha provocat un humà.

Hem après que la vida és molt fràgil. Hi ha poques certeses absolutes i quan venim a aquest món ho fem sense cap contracte ni garantia. Amb, potser, una única excepció: que un dia ens morirem. I potser més aviat del que hauríem imaginat mai.

Hem après que, en general, a la majoria de països del món, ens governen irresponsables. Per no haver fet bé les coses des del principi, el confinament s'ha d'anar allargant amb mitjos confinaments i mitjos desconfinaments que no faran sinó allargar la situació. Per què serà que els països governats per dones ho estan fent més bé? Per si no n'hi havia ja prou motius, no caldria ara que ens replantegéssim de dalt a baix la forma de gestionar-nos? Segurament no hi ha una forma màgica, ni tan sols fàcil ni senzilla, però és evident que tal com ho fem ara no ens va precisament bé. Potser que comencem a pensar en una forma d'organitzar-nos que no ens porti de cara a l'extinció. Tot i això, sí que he de reconèixer una cosa que en general crec que s'ha fet prou bé per part dels governs: comunicar la situació mirant de no generar pànic. No tot ha sigut un desastre absolut. Això sí: algunes cares han fet pensar en tot moment que la situació és molt més greu del que s'intenta transmetre.

Hem après que, pel que sembla, no tornarem a la "normalitat" a la que estàvem acostumats, o com a mínim, no durant molts mesos. Indubtablement això tindrà avantatges i inconvenients, però és evident que la situació serà nova i ens hi haurem d'adaptar.

Tot sembla indicar que a les zones amb més contaminació, la mortalitat provocada pel coronavirus és més elevada. Com és possible plantejar-se -encara que aquesta teoria no es confirmés- una relaxació de les mesures sobre emissions de vehicles legislades per la UE? Hem d'ensopegar per enèsima vegada amb la mateixa pedra? Com que els telenotícies i els diaris no parlen en portada -ni enlloc- de les monstruoses xifres de víctimes de la contaminació, serem tan cecs de continuar ignorant-les? Tant de bo aprenguem alguna cosa de tot això.

Hem après que resulta que no era imprescindible que hi hagués futbol. Ni bàsquet. Ni Fórmula 1. Ni concerts. Ni cinemes. Ni restaurants. Ni anar de cap de setmana. Ni de vacances. Ni al bar. Ni anar fins a l'oficina cada dia. Però sí que és imprescindible tenir un sistema sanitari amb cara i ulls. I és imprescindible que hi hagi pagesos i ramaders. I botigues i supermercats. I personal de neteja. I transportistes. I tots els qui han estat al peu del canó tots aquests dies i que segurament no han estat prou valorats. I resulta que tampoc era imprescindible tenir exèrcit. De fet, sense anar més lluny, a Andorra no en tenen i ho estan fent força més bé que al Reino de España. Quines coses. També hem après que es veu que fumar era imprescindible. Curiós. 

Hem après que hi ha gent que té molt poca feina. Que es passen el dia enviant vídeos suposadament graciosos, i que potser ja està bé que ho facin perquè possiblement ens ajuda a desconnectar i a no pensar tot el dia en el maleït virus i les conseqüències econòmiques de tot plegat. Potser enviar vídeos, acudits, el bon dia, la bona nit... ajuda més a qui ho envia que a qui ho rep. En qualsevol cas, benvingut sigui. Una cosa que ens cal aprendre si encara no hem fet, és que no és obligatori mirar tots els vídeos que ens envien; només cal fer-ho si tenim temps i ganes de veure’ls.

Hem après que l'economia és tant o més fràgil que la vida. Un organisme microscòpic està provocant una crisi econòmica a nivell planetari com no havíem sigut capaços d'arribar a imaginar mai. I que aquesta nova situació ens obligarà a aprendre també la millor manera d'encarar-la, i a estudiar la millor forma de gestionar els recursos i a pensar en altres possibles escenaris que ens podem trobar en el futur per tal que no ens agafin com ara, totalment desprevinguts.

Hem après que és possible -i de fet els experts diuen que és bo- avorrir-se. I que tenir temps no és bo ni dolent, tot depèn de com l'aprofitem. Però segurament va bé tenir temps per a avorrir-se, per a mirar pel·lícules, per a llegir, per a aprendre coses noves...

Hem après que els polítics, encara que estiguéssim a poques hores de ser impactats per un tsunami o un meteorit, seguirien amb l'horrible epidèmia del desdoblament de gènere. Es veu que la dita que afirma que són capaços de buscar un problema per a cada solució, és més certa del que hauríem pogut imaginar. En qualsevol cas, em resulta força inquietant que aquesta comèdia em recordi l'orquestra del Titànic. Si ni tan sols en una situació com aquesta són capaços de parlar amb un mínim de rigor i seriositat, quan se suposa que ho faran?

També hem après que hi ha persones i empreses que proven d'ajudar en aquesta situació, mentre que d'altres, en el millor dels casos, miren cap a una altra banda. Dit d'una altra manera: hi ha persones i empreses -o persones amb capacitat de decisió d'aquestes empreses- que han decidit que era el moment de fabricar respiradors, de distribuir material de protecció, d'aportar fons, de donar menjar gratis... sense esperar res a canvi, simplement perquè han cregut que era el que s'havia de fer. No ho oblidem. Quan ens trobem de ple en la nova realitat a la que estem anant, fem-nos un favor a nosaltres mateixos, i mirem d'ajudar als qui ara ens estan ajudant. No només perquè és el que es mereixen, sinó també perquè el més sensat és que aquestes persones se'n surtin de la millor manera possible. I sí, potser en alguns casos aquestes accions formen part d'immenses campanyes de màrqueting, però fins i tot així, benvingudes siguin.

I una altra cosa que hem après: possiblement les nostres preocupacions d'abans de la pandèmia les veiem ara d'una altra manera, des de la perspectiva on la nova situació ens ha posat. Potser no ens anirà malament recordar-ho en el futur: si en sortim vius, qualsevol problema pot semblar menor, si tenim present com haurà anat tot plegat.

És una situació certament complicada i preocupant. Aprenguem-ne tot allò que sigui possible.

Per després del Covid-19

És evident que estem governats per incompetents, en el millor dels casos. Espanya gaudeix aquests dies del dubtós honor de ser el país amb l'índex de mortalitat més alt del món. I a Catalunya -evidentment descomptant el fet que el grau d'autonomia del Govern no passa de ser una gestoria molt gran- no estem precisament per tirar coets.

Quan tot això s'acabi -i tot apunta que n'hi ha per moltes setmanes, per no dir mesos- els supervivents ens trobarem amb una crisi que ni tan sols som capaços d'imaginar, amb unes xifres d'atur espantoses i els estats en fallida, incapaços de fer front al pagament dels deutes adquirits i sense perspectiva de poder augmentar els ingressos per impostos.

Quins són els canvis que ens calen per tal d'encarar aquest futur immediat?

Ens caldrà una renda bàsica universal. Aquesta prestació ja sembla una realitat inevitable, però caldrà avançar-ne la posada en pràctica. No ens podem permetre cap altra cosa davant de la situació en la que ens trobarem a molt curt termini. Evidentment no és una mesura exempta de riscos, però si l'alternativa és esperar que la gent funcioni a base d'economia submergida, potser és el moment de plantejar-ho seriosament.

Ens cal aturar la bogeria de la contaminació provocada pel trànsit rodat, marítim i aeronàutic. Simplement no ens ho podem permetre. Em resulta increïble que persones suposadament adultes i intel·ligents gosin ni tan sols plantejar-se la disjuntiva entre vida i economia, o fins i tot entre salut i economia. De què ens servirà l'economia sense vida ni salut? Amb el confinament hem vist que una part molt important dels desplaçaments que fèiem habitualment no són realment imprescindibles. Quin sentit té seguir malbaratant recursos, contaminar l'aire i seguir provocant efecte hivernacle quan no és realment necessari? La indústria europea de l'automòbil, més preocupada pels beneficis econòmics a curt termini que per la salut i les properes generacions, ja ha demanat una suspensió de les últimes reglamentacions sobre emissions dels vehicles. Serem tan inconscients de permetre'ls-ho?

Ens hem de replantejar totalment el sistema educatiu. Quina mena de societat és la que forma els seus joves de manera que el més probable és que no tinguin feina, o en tinguin una de precària i/o mal pagada quan surtin de la universitat? Si no hi fem res ara, quan ho farem? Esperarem al moment ideal, aquell que no arriba mai?
I un altre apunt en relació a la formació: stà bé aprofitar una situació de confinament per veure sèries i pel·lícules a Netflix, però encara està millor aprofitar-la -no cal que sigui en comptes de, però sí a més de- per a obtenir nous coneixements. Amb els recursos gairebé il·limitats -i en molts casos gratuïts- que es poden trobar a Edx, Udemy, Coursera... no hi ha excusa per a no obtenir nous coneixements o habilitats des de casa i al ritme que s'imposi un mateix. Si la nostra màxima aspiració mentre estem tancats a casa és trobar el meme més graciós a Twitter per a enviar-lo a tots els grups de Whatsapp, pot ser que passin dues coses: primer que tot plegat no és tan divertit com sembla, i segon que no haurem tret profit d'una situació inevitable i que en el pitjor dels casos ens hauria donat la satisfacció de tenir una certificació a canvi d'un esforç raonable, i en el millor ens podria servir per a millorar professionalment, o com a mínim de gaudir de més oportunitats de millora.

A banda del caos generalitzat que ha suposat la reacció de tants governs a la pandèmia, cal que obrim els ulls d'una vegada a la trista realitat: la salut de la gent en general al món occidental és un desastre, amb nivells epidèmics d'obesitat, diabetis, malalties coronàries, càncer... En quina posició ens deixa això a l'escala evolutiva? Homo sapiens, o homo malalt? És evident que els líders actuals no ens serveixen per a solucionar cap d'aquests problemes -en tot cas, per a agreujar-los-. Però si la democràcia és el menys dolent dels sistemes, ja cal que ens espavilem a triar uns altres líders, que siguin capaços de construir una societat basada en la salut -i aquí també en som responsables tots i cadascun de nosaltres, no només a l'hora de votar, sinó també a l'hora de cuidar-nos i vigilar el que mengem- i que siguin capaços d'actuar adequadament davant d'una catàstrofe com l'actual.

Tots aquests canvis suposen un repte colossal. Però estem disposats a fer el pas per tal de millorar individualment o col·lectiva, o preferim la suposada comoditat de la "normalitat" a la que estàvem acostumats? Si és cert allò que tot passa per algun motiu -i si no ho és també-, hauríem d'aprofitar aquesta situació. Ara que hem reduït (la major part de la societat) aquell ritme frenètic que era la norma fins fa només escasses setmanes, és un bon moment per a replantejar-nos moltes coses. Ens cal un SUV enorme per a anar a treballar cada dia, amb cap altre passatger? Ens cal anar fins a la feina realment, o hi ha moltes coses que es poden fer des de casa? Ens cal anar a l'altra punta del món quan fem vacances? No dic que calgui prohibir-ho, ni eliminar-ho per sempre més, però cal agafar un avió cada vegada que fem vacances? Ens cal comprar de forma compulsiva coses que no necessitem, a veure si així omplim un buit que hi seguirà sent quan arribi la comanda? No valdria més emprar aquests diners en comprar aliments de qualitat i quilòmetre zero a la botiga del costat, la que ens ha facilitat les compres durant el confinament? No haurien de tenir un sou, recursos i unes condicions dignes els metges i infermeres (unes víctimes més de "les hemos destrozado el sistema sanitario"), els mestres i professors, i tots els professionals clau en construir una societat millor?

Diuen que és d'estúpids esperar resultats diferents repetint el mateix comportament. Potser és el moment de començar a comportar-nos de forma diferent, si realment volem resultats diferents.

Cunyadisme elèctric (III)

Photo by John Cameron on Unsplash

Ja fa algunes setmanes que, invariablement, veig que quan algú parla de mobilitat elèctrica a Linkedin apareix un exèrcit de cunyats disposats a explicar per què el cotxe elèctric és tan dolent i farà que morim tots nosaltres, els nostres gatets i els nostres Pokemons. Anem a veure algunes de les coses que diuen aquests cunyats, atrets com mosques a la... bé, deixem-ho estar:

-"El cotxe elèctric també contamina. També emet partícules al frenar i al circular pel fregament dels pneumàtics" Cert. Però sembla que a l'exèrcit de cunyats no li preocupa quan aquesta contaminació la produeix un cotxe de combustió. De fet la de l'elèctric és notablement més baixa, gràcies a la frenada regenerativa. Hi ha elèctrics amb pastilles de fre que han durat 300.000 km. No acabo d'entendre l'enorme preocupació d'algunes persones per la contaminació clarament inferior d'un mitjà alternatiu quan l'actual és molt més gran. Misteris de la ment cunyada.

-"Les bateries també contaminen. I què se'n farà quan s'acabi la seva vida útil?" Sí, per desgràcia, gairebé qualsevol activitat humana deixa empremta. Precisament per això hem de procurar que aquesta sigui el més petita possible. Però on són els cunyats a l'hora de parlar de les bateries auxiliars, categoritzades com a material perillós i altament contaminants que porten TOTS els cotxes? S'han preocupat el més mínim a investigar què se'n fa de les bateries de tracció dels cotxes elèctrics quan acaba la seva vida útil en un vehicle? Algú podria deixar de fer el tertulià i parlar amb coneixement de causa quan es dedica a explicar l'immensament perjudicials que són els elèctrics quan el problema real és un altre?

-"No em surten els números" Ahà. Aquesta és bona. Perquè resulta que els diners que dedica la sanitat pública a tractar malalties provocades per la contaminació cauen del cel. Ai no, que la paguem entre tots! I les morts anuals per contaminació a l'àrea metropolitana de Barcelona tampoc cal comptar-les; total, els morts no paguen impostos... doncs res, seguim cremant gasoil i gasolina, que surt molt bé de preu!

Publicat a Linkedin: Frases de cunyats

"Amb cotxe elèctric no es pot viatjar" Avui: casa-Andorra-casa (420 km). Cost de l'energia: uns 1,60 € aproximadament "Sí, però quan tothom tingui cotxe elèctric, ja em diràs quan et costa fer aquest viatge" Oh, touché! Per això quan pregunto als cunyats quant els costa aquest mateix viatge amb benzina o gasoil em diuen alguna cosa com "uns 30 € (m'ho invento, que no ho sé), però això és avui, no ho sé quant em costarà d'aquí a 5 anys! Sort que em podré fabricar la meva benzina a casa" Ai, no, que això amb benzina no es pot fer, només amb electricitat 😅 hashtag#stopcunyadisme Un altre dia ja parlaré de les afectacions mediambientals, que aquí els cunyats també hi van forts 😐

Certificar la possessió d'un fitxer a stamp.io

Us sonen notícies com les que diuen que Michael Jackson li va robar un tema a no sé qui?

Bé, si heu escrit una cançó, heu fet la foto del segle, un disseny espectacular en 3D, heu escrit el que serà l'èxit del proper Sant Jordi o el que sigui, podeu certificar a stamp.io que esteu en possessió d'aquesta obra en aquest moment, de forma que si cal, més endavant podreu demostrar aquesta possessió.

I el bo del cas és que és facil·líssim i gratuït. Només cal que guardeu aquesta informació en un fitxer: si és un tema musical en podeu fer un fitxer d'àudio (o una imatge de la partitura); si és un poema un document de text... tot seguit aneu a stamp.io i us hi registreu i trieu el fitxer que voleu certificar; automàticament aquesta web crearà un hash del vostre fitxer aplicant la funció sha256sum, que té dues característiques ideals per al que ens proposem: la primera és que qualsevol canvi al fitxer original produirà un resultat completament diferent, i la segona és que a partir del hash no es pot obtenir el fitxer original. Això últim és important perquè implica que no estem compartint el fitxer i tampoc hi ha forma d'obtenir-ne el contingut a partir del hash publicat.

Per exemple, a https://stamp.io/stamp/jlh0pljo hi ha el resultat d'una prova que vaig fer l'any passat amb una imatge:

Si aplico la funció al fitxer, es pot veure com el hash resultant és el mateix:

Per tant, si mai em cal en el futur, podré demostrar que el 30 d'agost del 2018 jo tenia aquest fitxer, però sense que em calgui publicar ara el fitxer ni mostrar-ne el contingut.

I de què serveix tot això? Doncs que si resulta que algú en el futur es vol atribuir l'autoria d'aquesta imatge, jo en podré demostrar no l'autoria però sí la possessió a una data i hora concretes i registrades en aquesta web. Podrà fer aquesta demostració el fals propietari? Evidentment no, a no ser que m'hagi robat l'original justament ara i hagi fet una certificació com aquesta. No només això, sinó que a més aquesta informació al cap d'unes hores quedarà registrada a les blockchains de Bitcoin i Ethereum, i per tant queda replicada a milers d'ordinadors a tot el món.

Que no us robin les vostres creacions!

Actualització a 19/12/2020:  stamp.io informa que està en mode manteniment de forma indefinida, però el mateix servei el podem obtenir a proofofexistence.org

Un viatge de 2.600 km en cotxe elèctric

Aquesta passada setmana la meva dona (sí, jo dic "la meva dona" i no "la meva parella", i a més practico la resistència activa contra la dictadura del desdoblament de gènere) i jo hem estat viatjant en cotxe elèctric. D'aquest viatge de més de 2.600 quilòmetres n'he tret aquestes conclusions i consideracions:

• És perfectament possible -i a més aconsellable- viatjar en cotxe elèctric. Com ja he dit algun altre cop, qui diu que fa més de 300 km sense aturar-se és un insensat o un mentider, i en qualsevol cas hauria d'estar prohibit -mentre no estigui completament prohibit que els humans conduïm cotxes- que estiguéssim més hores al volant de les raonables, tal com ja passa amb els conductors de camions i autobusos. A més, hem fet aquest viatge en un cotxe que no té càrrega ràpida, i "només" carrega com a màxim a 22 kW. No cal dir que amb qualsevol cotxe amb càrrega ràpida l'experiència encara hauria sigut millor. De totes maneres cal tenir en compte que un avantatge que té el Zoe respecte de molts altres elèctrics és que pot carregar a 22 kW en AC (o 43 kW en les variants que comencen per Q), mentre que la majoria d'altres marques carregaran a un màxim de 7 kW en els punts de càrrega de tipus 2 a 22 kW, que ara per ara sembla que són els més fàcils de trobar a tot arreu. Aquí hi ha força informació sobre tipus de connectors, potències i punts de càrrega.

• El Zoe no té un coeficient aerodinàmic gaire bo, i això en penalitza el consum en vies ràpides. La majoria de trajecte en autopista l'he fet amb el limitador de velocitat a 110-112 km/h i això té alguns avantatges: el consum no es dispara excessivament, la conducció és totalment relaxada i de retruc el risc d'accident és menor que a velocitats més elevades. En un elèctric com el Zoe amb consums elevats per autopista i sense càrrega ràpida, menys és més: reduir una mica la velocitat ens farà arribar abans al destí.

Imatge: 408 kWh consumits per a un recorregut de 2660 km. Mitjana de 15,33 kWh/100 km

• Carregar a 22 kW té l'avantatge que els temps de càrrega no són excessivament llargs; aviat s'arriba al 80% -moment ideal per a continuar el viatge, perquè fins a aquest punt es carrega a la màxima velocitat però a partir d'aquí el carregador integrat del vehicle redueix la potència de càrrega per tal de protegir la bateria- i al mateix temps no es castiga tant la bateria com amb potències superiors.

Imatge: punt de càrrega gratuït en un Leroy Merlin a França

• Mentre la xarxa de punts de càrrega no millori moltíssim, cal planificar els viatges en VE. Una bona forma de fer-ho és amb el planificador de rutes d'electromaps. Jo el que he fet per a aquest viatge ha sigut planificar aturades cada 120 km, així si en arribar a un punt de càrrega hi havia qualsevol problema, podia arribar fins al següent sense problemes. Això ja depèn de l'autonomia del cotxe utilitzat i de com li vingui de gust de planificar-se a cadascú.

Imatge: punt de càrrega ràpid i gratuït en un hipermercat a França

• Una mica d'ajuda no va mai malament. Si voleu ser a un grup d'usuaris de VE a Telegram, demaneu-m'ho a tomas @ mallafre.cat i amb molt de gust us hi inclouré. Justament en aquest grup em van aconsellar d'utilitzar Chargemap per a viatjar per França, però Correos funciona tan bé que la targeta no em va arribar a temps, tot i haver-la demanat força dies abans.
  En qualsevol cas el clauer d'electromaps em va servir per a activar alguns punts gratuïts i de pagament, mentre que alguns altres els vaig poder activar fàcilment llegint un codi QR i fent el pagament amb targeta de crèdit o PayPal.
  Em permeto demanar a tothom que quan un punt no estigui correctament ubicat a electromaps l'editi amb l'aplicació mòbil i si cal hi afegeixi fotografies i indicacions als comentaris. Jo ho he fet en alguns punts i així hi guanyem tots.

Imatge: punt de càrrega de pagament a França

• Viatjar en cotxe elèctric surt molt bé de preu. Hi ha cunyats que diuen que pot sortir molt car, però la meva experiència diu justament el contrari. De la gent que diu que surt car, quants ho diuen en base a una experiència real? Ahà.

Imatge: una de les càrregues més cares que vaig fer durant el viatge

• Potser hi haurà qui dirà que no és viable viatjar havent de parar a carregar la bateria. El bo del cas és que probablement això ho dirà gent que vol arribar el més ràpidament possible al lloc de vacances... per no fer res. ¿No seria millor gaudir del viatge com una part més de les vacances, en comptes d'arribar amb tant d'estrés que les vacances amb prou feines serviran per a rebaixar l'estrés del viatge? A banda que, torno a insistir, aquest viatge ha sigut en un cotxe sense càrrega ràpida. Amb altres VE amb el temps d'anar al lavabo, fer un cafè i estirar les cames un moment, ja és possible tenir la bateria al 80% i seguir viatjant. En qualsevol cas, quin sentit té seguir fent que l'aire sigui irrespirable a la màxima velocitat possible? No seria millor afluixar una mica i respirar un aire de millor qualitat i alentir tant com es pugui el canvi climàtic, encara que això impliqui arribar una mica més tard?

Imatge extreta de https://ajuntament.barcelona.cat

I vós, amable lector, què en penseu de tot plegat?

Xarxes sense fil obertes i VPN de Protonmail a l'intèrpret d'ordres de Linux

Us connecteu habitualment a xarxes sense fil obertes? Jo de vegades ho faig. Sempre porto el netbook a la motxilla i sempre que en tinc ocasió el faig servir per a llegir o estudiar.
Com que al mòbil no hi tinc una tarifa de dades il·limitada, de vegades em connecto a xarxes obertes. Però com ja sabreu -o si no, mireu això- connectar-se a aquest tipus de xarxes comporta un risc que cal no oblidar.

I què s'ha de fer per a mitigar aquest risc? Doncs fer servir una VPN. Això fa que tot el tràfic viatgi a través d'un túnel amb la informació xifrada, de forma que tant si la xarxa és d'algú que simplement fa un experiment per a investigar com si és algú que ens vol robar les dades, puguem estar segurs que no correm cap risc.

Una forma relativament senzilla de fer-ho és tenir una màquina a casa a la qual ens puguem connectar per VPN, però si no volem tenir un ordinador sempre en marxa només per això, o l'encaminador de casa no ho permet o no sabem com fer-ho, haurem d'utilitzar algun servei que ens faciliti la feina.

I aquí és on entra el servei de Protonmail, o millor dit, ProtonVPN (Protonmail és el nom més conegut de la gent que ofereix aquest servei, perquè el seu primer i més conegut va ser el d'oferir un correu xifrat sempre que emissor i destinatari utilitzessin una adreça de Protonmail)

 Un cop feta l'alta com a usuari, accedirem als diferents plans que ofereixen i caldrà triar entre el gratuït o algun dels de pagament, i tot seguit descarregar i instal·lar els paquets corresponents. Com que aconsellen fer servir la seva eina de connexió mitjançant l'intèrpret d'ordres (més ràpida i còmoda que a través del Network Manager, tot i que també hi ha la possibilitat), caldrà instal·lar openvpn, python, dialog i wget.

A continuació cal descarregar l'script per a fer la instal·lació:

sudo wget -O protonvpn-cli.sh https://raw.githubusercontent.com/ProtonVPN/protonvpn-cli/master/protonvpn-cli.sh

Donar-li permisos d'execució:

sudo chmod +x protonvpn-cli.sh

I finalment fer la instal·lació:

sudo ./protonvpn-cli.sh --install

Abans de la primera connexió cal configurar el programa:

sudo protonvpn-cli -init

amb el nom d'usuari i contrasenya que es poden gestionar a https://account.protonvpn.com/settings

Ja ho tenim! Per connectar només caldrà:

sudo protonvpn-cli -connect

i seguir les instruccions, i per a desconnectar:

sudo protonvpn-cli -disconnect

Per a veure totes les opcions possibles:

protonvpn-cli --help

Finalment, si no ens volem complicar la vida per a connectar i desconnectar, es poden afegir àlies al fitxer ~/.bashrc. Jo m'hi he afegit aquests:

alias vpn="sudo protonvpn-cli -f"

alias vpnd="sudo protonvpn-cli -d"

Ja no hi ha excusa per a no fer servir xarxes sense fil obertes de forma segura!