dilluns, 22 d’abril de 2019

Cunyadisme elèctric (II)

A l'anterior entrada ja vaig parlar d'aquesta espècie invasora que prolifera sense aturador: l'homo cunyadus, en relació al món del vehicle elèctric. Però encara se'm van quedar unes quantes coses al pap. Aquí van.

No sé si a la resta d’usuaris de vehicle elèctric els passa el mateix, però darrerament tinc la sensació de ser una espècie d’imant de cunyats; autèntics especialistes en saber el temps que es perd carregant la bateria d’un VE (sense haver viatjat mai en un), doctorats en la catàstrofe que suposarà carregar tots els VE alhora (s’han aturat mai a pensar que això és impossible que passi, primer perquè sempre hi ha cotxes circulant, i segon perquè n’hi ha que ja tenen la bateria carregada i estan aturats, que és com estan moltíssims cotxes la major part del temps?) i amb diversos màsters sobre el preu futur de l’electricitat (saben amb total seguretat que viatjar amb VE serà més car que amb vehicle de combustió, més aviat que tard)


Anem a pams; com ja he dit altres cops, els usuaris de VE no passem la nit vigilant que la bateria es carregui; endollem el cotxe (o encara millor, el programem perquè es comenci a carregar quan comença l’horari de tarifa vall elèctrica) i anem a dormir. L’endemà tenim la bateria del cotxe carregada. Qui perd temps, l’usuari de VE que passa 30 segons per endollar i 30 més per desendollar, o qui ha de conduir fins a la benzinera per a omplir el dipòsit mentre respira gasos tòxics?


Des d’aquí em sembla sentir una legió de cunyats dient: «sí, però quan has de fer un viatge llarg, què, eh?» D’acord, a l’hora de fer un viatge llarg potser no serveix carregar mentre es dorm o s’està treballant; la cosa funciona d’una altra forma. El primer que voldria recordar aquí és que qui diu que fa més de 300 quilòmetres d’una tirada és un insensat o un mentider. En segon lloc: sí, potser hi ha trajectes que simplement no es poden fer, ara per ara, amb VE. Però és urgent que hi hagi punts de càrrega per a poder-los fer. No ho dic jo; són els científics els qui diuen que tenim 12 anys per a canviar el nostre comportament i no produir canvis irreversibles en el clima del planeta. Segur que cal ser tan curt de mires com per no veure quin és el problema REAL que tenim al davant, i que no és precisament si triguem mitja hora (o una hora, és igual!) més en fer un viatge de 500 quilòmetres? A banda de tot això, el cert és que en molts VE actuals ja es poden guanyar 120 km d’autonomia amb només 30 minuts de càrrega. Tan dramàtic és això? Els qui troben un greu inconvenient no poder fer 500 km sense aturar-se (per mi el que és especialment greu és que hi hagi algú tan boig com per fer-ho) quants cops ho fan a l’any? O fins i tot, a la seva vida? Realment cal discutir sobre això? Ens hem tornat tots bojos?

Anem al tema de la infraestructura de càrrega. Resulta que la xarxa està preparada. Fi de la discussió.

I pel que fa al preu de l’electricitat: sí, molts usuaris de VE hem carregat a preus molt alts. Quan dic molt alts estic parlant, per exemple, de 0,30 €/kWh o superiors. Traduïm-ho a cost per quilòmetre: suposem un consum mitjà de 15 kWh/100 km, cosa que ens porta a un cost de 4,5€ per 100 km. Multipliquem-ho per 2: 9€/100 km. On és el problema, quan parlem d’un fet puntual perquè estem viatjant? Recordem que el que fem habitualment els usuaris és carregar la bateria a casa, a un preu al voltant dels 0,12 €/kWh impostos inclosos, o fins i tot inferior en funció de la tarifa escollida. Però és que a més hi ha la possibilitat que cadascú es fabriqui la seva electricitat a casa. No sé si hi ha gaires usuaris de vehicles de combustió capaços de fabricar-se la benzina a casa. Em temo que no. Sí, ja sé què en diran els cunyats: «això està molt bé si vius en una casa, però si vius en un pis, què fas?» Doncs primer que res el que cal és informar-se, perquè un Reial Decret aprovat recentment preveu justament, entre altres coses, l’autoconsum col·lectiu en comunitats de propietaris: http://www.energetica21.com/noticia/aprobado-el-nuevo-real-decreto-que-impulsara-el-desarrollo-del-autoconsumo-en-espana

Només un humil consell per a acabar: no discutiu amb cunyats (i si pot ser, amb ningú): qualsevol idiota us pot guanyar en una discussió.