Xarxes sense fil obertes i VPN de Protonmail a l'intèrpret d'ordres de Linux

Us connecteu habitualment a xarxes sense fil obertes? Jo de vegades ho faig. Sempre porto el netbook a la motxilla i sempre que en tinc ocasió el faig servir per a llegir o estudiar.
Com que al mòbil no hi tinc una tarifa de dades il·limitada, de vegades em connecto a xarxes obertes. Però com ja sabreu -o si no, mireu això- connectar-se a aquest tipus de xarxes comporta un risc que cal no oblidar.

I què s'ha de fer per a mitigar aquest risc? Doncs fer servir una VPN. Això fa que tot el tràfic viatgi a través d'un túnel amb la informació xifrada, de forma que tant si la xarxa és d'algú que simplement fa un experiment per a investigar com si és algú que ens vol robar les dades, puguem estar segurs que no correm cap risc.

Una forma relativament senzilla de fer-ho és tenir una màquina a casa a la qual ens puguem connectar per VPN, però si no volem tenir un ordinador sempre en marxa només per això, o l'encaminador de casa no ho permet o no sabem com fer-ho, haurem d'utilitzar algun servei que ens faciliti la feina.

I aquí és on entra el servei de Protonmail, o millor dit, ProtonVPN (Protonmail és el nom més conegut de la gent que ofereix aquest servei, perquè el seu primer i més conegut va ser el d'oferir un correu xifrat sempre que emissor i destinatari utilitzessin una adreça de Protonmail)

 Un cop feta l'alta com a usuari, accedirem als diferents plans que ofereixen i caldrà triar entre el gratuït o algun dels de pagament, i tot seguit descarregar i instal·lar els paquets corresponents. Com que aconsellen fer servir la seva eina de connexió mitjançant l'intèrpret d'ordres (més ràpida i còmoda que a través del Network Manager, tot i que també hi ha la possibilitat), caldrà instal·lar openvpn, python, dialog i wget.

A continuació cal descarregar l'script per a fer la instal·lació:

sudo wget -O protonvpn-cli.sh https://raw.githubusercontent.com/ProtonVPN/protonvpn-cli/master/protonvpn-cli.sh

Donar-li permisos d'execució:

sudo chmod +x protonvpn-cli.sh

I finalment fer la instal·lació:

sudo ./protonvpn-cli.sh --install

Abans de la primera connexió cal configurar el programa:

sudo protonvpn-cli -init

amb el nom d'usuari i contrasenya que es poden gestionar a https://account.protonvpn.com/settings

Ja ho tenim! Per connectar només caldrà:

sudo protonvpn-cli -connect

i seguir les instruccions, i per a desconnectar:

sudo protonvpn-cli -disconnect

Per a veure totes les opcions possibles:

protonvpn-cli --help

Finalment, si no ens volem complicar la vida per a connectar i desconnectar, es poden afegir àlies al fitxer ~/.bashrc. Jo m'hi he afegit aquests:

alias vpn="sudo protonvpn-cli -f"

alias vpnd="sudo protonvpn-cli -d"

Ja no hi ha excusa per a no fer servir xarxes sense fil obertes de forma segura!

Veure Amazon Prime Video a Chromium amb Manjaro Linux

Fàcil:

$ yaourt widevine

Es reinicia el navegador i a funcionar :-)

4 motius pels quals no compraré un Mac

No es pot dir mai d'aquesta aigua no en beuré ni aquest capellà no és mon pare, i segurament sóc el campió del món de fer coses que havia dit que no faria, però aquestes són les meves raons:

1. Per filosofia. Tal com explica Richard Stallman, fer servir sistemes operatius i programari lliures no és un tema tècnic (que també), sinó filosòfic. Per quins set sous m'hauria de condemnar a mi mateix a ser presoner d'un sistema operatiu i uns programes pels quals he hagut de pagar?
2. Els Mac són cars. No: són molt cars. Sí, ja sé que IBM diu el contrari, però és el que em diu la meva experiència. He fet anar durant 7 anys un Asus EEE que em va costar 299 €, primer amb Ubuntu, després amb Linux Mint i finalment amb Manjaro. L'he portat amunt i avall a la motxilla i m'ha caigut dos cops a terra estant engegat. Enguany el vaig regalar i segueix funcionant. Problemes? Va perdre un cargol d'una frontissa i una petita peça de plàstic de dins de l'eix es va incrustar al ventilador. Cost de la reparació: 30 €.
   Des de l'any passat faig servir un Acer B115M al qual vaig canviar el disc dur per un SSD de 240 GB. Cost total: 329 € del portàtil + 112 del disc sòlid = 441 € (en realitat és menys perquè el disc original no el vaig llençar pas a la brossa, però és igual) Volia comprar un ordinador sense Windows però per circumstàncies que no vénen al cas vaig haver d'acabar fent servir aquest. El Windows l'he fet servir dos cops per dos temes puntuals; al començament hi vaig instal·lar Linux Mint (encara el tinc totalment funcional en una partició) i ara mateix hi utilitzo Manjaro, i va com un rellotge. Amb un processador Celeron i 4 GB de RAM en tinc de sobres per al que el faig servir normalment.
   Quan m'hauria costat un Macbook similar a l'Asus l'any 2008? Què hauria hagut de pagar per un Mac amb prestacions similars a les de l'Acer (sí, ja sé que no es pot comparar, que Mac és el cel i les diferències en l'experiència d'usuari són com la nit i el dia i blablabla...) i amb un disc sòlid de 240 GB?
   Suposem que el dia que se m'acabi la garantia (als 2 anys i un dia) el meu cutre-Acer mor per estar fet amb materials tan barats, no com els Mac que estan fets amb materials de primeríssima qualitat, bateria inclosa (ehem). Encara puc comprar alguna cosa per exemple aquí i estalviar-me calers, sense haver de llençar-ne amb un sistema operatiu que no faré servir ni havent de comprar accessoris a uns preus astronòmics (toc, toc, IBM?).
   Seguint amb el tema del preu: quina hauria de ser la meva productivitat amb un Mac per mantenir la proporció amb el preu pagat? Segur que el rendiment seria 2 o 3 cops superior que amb un portàtil amb Linux? Hola, IBM?
3. Hi podria instal·lar Linux? Si la resposta és que no, no m'interessa. Punt.
4. Em faria vergonya. Sí, tot i que cada cop m'importa menys el que pensi la gent de mi, em faria vergonya, anar al tren per exemple, i que tothom em veiés fent servir un portàtil que té una poma mossegada a la tapa. Qualsevol podria pensar que he pagat un dineral per fer servir un sistema que no respecta la meva llibertat!

Resumint: no dubto de la qualitat dels productes d'Apple (no ens emocionem, tampoc: també hi ha portàtils que se'ls malmeten les bateries o iPhones que exploten), però l'argument que a la llarga són més barats no em convenç ni de bon tros. Si a això hi afegeixo que no vull fer servir un sistema del qual en seré captiu, que no sé si hi podré instal·lar Linux i que els cables i adaptadors em podrien costar un ull de la cara, ho tinc clar: no compraré un Mac (espero ;-)

Ara bé, sí que voldria deixar clara una cosa: no m'agrada pensar en "anti". Un cop em van dir "tu ets anti-Microsoft, no?" La pregunta em va sobtar, però de seguida vaig tenir clara la resposta: "no m'agrada ser anti-res, però estic a favor del programari lliure". Compte: si això ho llegeix algú que em segueixi a twitter potser pensarà que alguna cosa no acaba de quadrar, però no en feu cas; allí sóc anti-tot però tot el que dic a twitter és mentida :-P.

De la mateixa manera no voldria quedar aquí com un "anti-Apple". Un dia em van demanar ajuda amb un iPad que no arrencava i em va semblar un trasto força aconseguit; es notava que era una andròmina de qualitat. I la qualitat de la imatge i les interfícies gràfiques que fan a can Cupertino em semblen molt bones. Tampoc em trobareu en fòrums insultant usuaris d'Apple. Vull dir que si hi ha gent a qui li sembla raonable pagar els diners que fan pagar pels seus productes, endavant; no seré pas jo, pobre de mi, qui els jutgi per gastar els seus diners com els doni la real gana. I el mateix pel que fa al tema filosòfic: si hi ha gent a qui no li importa que no respectin la seva llibertat, qui sóc jo per dir-ne res? No puc dir que m'agradi, però cadascú és ben lliure de triar fins i tot si vol o no ser lliure. Ara, jo ho tinc clar: si tinc una alternativa raonable, sempre programari lliure. Sempre que em sigui possible, triaré maquinari que em permeti fer-hi córrer tant programari lliure (i evidentment, això inclou el SO) com pugui, i a un preu que consideri raonable. Per tot això és molt poc probable que mai compri res a can Apple, per molt que m'intentin convèncer que a la llarga és un bon negoci.

Actualització 22/01/2017: Més arguments aquí.
Actualització 23/01/2017: Encara més aquí.

Manjaro Linux: un bug i dues solucions

Feia mesos que funcionava amb Linux Mint Debian Edition al netbook nou: no havia aconseguit que Manjaro m'hi funcionés correctament (es quedava sense interfície gràfica i no havia aclarit res amb els missatges d'error que sortien). El funcionament era discretament correcte i no semblava pas que funcionés amb un disc SSD.
Però fa uns dies em vaig decidir a tornar-ho a provar, tot i que el reinici després de la instal·lació acabava amb un bonic kernel panic. Afortunadament però, Manjaro no té ni un ni dos instal·ladors; en té 3: Thus, Calamares i amb intèrpret d'ordres. Total, que després de diversos intents amb Thus vaig provar Calamares i la cosa va funcionar: finalment aconseguia la velocitat típica de Manjaro i ara sí que es nota que corre en un SSD.
El problema era un bug força molest: després de suspendre o blocar la pantalla, aquesta es quedava sense il·luminació, i l'única solució era reiniciar per a poder tornar a funcionar amb normalitat. Però només buscant una mica vaig trobar dues solucions als fòrums d'Arch:
Una consisteix a assignar l'ordre

xset dpms force off

a una drecera de teclat: quan la pantalla es queda sense il·luminació només cal teclejar la drecera i qualsevol interacció posterior amb el teclat o el ratolí tornarà la pantalla al comportament normal.
L'altra es tracta de crear el fitxer /etc/X11/xorg.conf.d/20-intel.conf i posar-hi el següent contingut:

Section "Device"
   Identifier  "Intel Graphics"
   Driver      "intel"
   Option      "AccelMethod" "uxa"
EndSection

No cal ni sortir de la sessió perquè comenci a funcionar correctament :-)

Còpies automàtiques de la configuració d'usuari a GNU/Linux

Si sou usuaris maldestres de GNU/Linux com jo (segurament no ho sereu tant), és possible que algun cop hagueu perdut la vostra configuració d'escriptori per ves a saber quin motiu, tal com m'ha passat aquesta tarda. Això pot incloure, entre d'altres:

-Fons d'escriptori
-Elements del quadre (en el meu cas faig servir XFCE, i evidentment el tinc configurat al meu gust)
-Aplicacions d'inici (per exemple, Conky, Plank...)
-Comportament de l'administrador d'arxius (per exemple, la forma de mostrar la informació al Thunar, si els fitxers i carpetes s'han d'obrir amb un sol clic o no...)
-Configuració del ratolí
-Tema, comportament del gestor de finestres


I així fins a completar totes les opcions que hagueu configurat del vostre usuari. Faria mandra haver-ho de tornar a configurar tot plegat, no? Afortunadament com gairebé tot (excepte potser, la mort, els impostos i Espanya) això té una solució prou bona. Ja fa molt temps que tinc configurat el cron perquè em faci còpia d'algunes carpetes que considero importants (i també que vagi eliminant còpies antigues); tots sabem que aquestes coses si s'han de fer manualment acaben per no fer-se, o no fer-se tant com caldria.

Aviso que aquesta és la meva forma de fer-ho; segur que hi ha formes més elegants, eficients, sexys o simplement diferents; un dels molts avantatges de Linux és que hi acostuma a haver més d'una solució per a qualsevol problema i cadascú pot triar la que li vingui més de gust. Començo mostrant el meu cron:

00 10 * * * /home/tomi/Copy/scripts/copies_EEE_manjaro.sh
05 10 * * * find /home/tomi/Copy/diversos/bkp_EEE/manj_bkp* -atime +15 -exec rm {} \;

Evidentment hi podeu afegir que us enviï un correu electrònic cada cop que s'executa, tal com explico aquí, però jo al final me'n vaig cansar i ho vaig treure. La segona instrucció elimina còpies que tinguin més de quinze dies; la primera executa l'script que hi ha a continuació:

 rsync -auvzP --exclude chromium .config /home/tomi/Copy/diversos/bkp_EEE
cp -aruv .gnupg /home/tomi/Copy/diversos/bkp_EEE 
cp -aruv .ssh /home/tomi/Copy/diversos/bkp_EEE  
cp -aruv .bashrc /home/tomi/Copy/diversos/bkp_EEE
cp -aruv .conkyrc /home/tomi/Copy/diversos/bkp_EEE
cd ~/Copy/diversos/bkp_EEE/ && tar czvf manj_bkp_$(date '+%Y%m%d').tgz ~/Copy/diversos/bkp_EEE/.config/

 La primera instrucció fa referència a la carpeta que avui mateix m'ha estalviat una bona estona de feina: .config, al directori d'usuari. Vaig canviar de cp a rsync per a excloure la carpeta de configuració del chromium, que vaig veure que ocupava molt d'espai i vaig preferir no copiar. Les tres que vénen a continuació no tenen cap secret, i l'última el que fa és comprimir el resultat de la còpia de la carpeta .config i afegir la data de la còpia al nom del fitxer comprimit.

Només un últim consell en base a la meva experiència d'avui al recuperar la còpia: no ho feu des d'una sessió gràfica amb el vostre usuari; sortiu de la sessió i feu-ho amb un terminal virtual amb Ctr+Alt+F2,per exemple.

Linux mola!

Linux virtual a Windows

Us cal Windows per al vostre dia a dia però sabeu que és un sistema insegur? Bé, potser us cal i/o simplement no us heu plantejat gaires dubtes respecte a la seguretat. En aquest cas, us recomano que mireu aquest documental abans de seguir llegint.

Ja? Com se us ha quedat el cos? Amb més ganes de fer el salt a GNU/Linux? Potser teniu algun cunyat saberut que us diu allò que "no hi ha virus per a Linux perquè el fa servir poca gent"? Bé, bé; mireu el que en deia Benjamí Villoslada ja fa uns anys.

Una mica més clar tot plegat? Perfecte. Jo utilitzo màquines amb Linux des del 2007, i us ben asseguro que el canvi és tan radical que significa deixar de barallar-se amb l'ordinador per a començar a fer-lo servir, entre molts altres petits i grans avantatges. Però ara amb el canvi de feina em cal una màquina amb Windows per a treballar, i tot i que m'havia plantejat posar el Windows virtualment a dins d'un Linux, de moment ho he hagut de descartar per diversos temes. Però en cap moment havia deixat de pensar en la seguretat. Recordeu el vídeo del primer enllaç? Un PC es pot infectar amb programari maliciós simplement navegant! No és una situació que m'atregui gaire, especialment en una botiga d'informàtica. Quines opcions hi ha per a navegar amb més seguretat a dins d'una màquina amb Windows? Doncs una de ben bona és fer-ho en una màquina virtual, on el sistema convidat sigui tota una distribució GNU/Linux. I el bo del cas és que és supersenzill! Anem a veure-ho amb només 3 passos:

1 - Baixeu-vos una ISO de la vostra distribució preferida. Si no sabeu quina triar, segurament una bona opció és Xubuntu; amb un escriptori que no consumeix excessius recursos i que us resultarà fàcil de fer servir, però n'hi ha centenars per a triar i remenar!

2 - Aneu a can VirtualBox, baixeu-vos l'instal·lador corresponent al Windows i instal·leu l'aplicació.

3 - Executeu el VirtualBox i creeu una nova màquina virtual; seguiu els passos de l'assistent, indiqueu-li on és la ISO que heu baixat i arrenqueu el Linux. Ara esteu en mode viu; ja podeu fer la instal·lació al disc virtual. Ja està! Només cal que recordeu utilitzar el Windows per a allò estrictament necessari; tot el demés ho podeu fer al vostre flamant Linux virtual.

Només un últim apunt: penseu que el rendiment d'un sistema operatiu a una màquina virtual pot ser sensiblement inferior. Proveu aquesta solució i si nous serveix, simplement podeu eliminar aquesta màquina virtual -i, si cal, també el VirtualBox- i busqueu alguna altra alternativa, com per exemple l'arrencada dual.

Arrencada dual Manjaro Linux i Windows 8

Sembla que Micro$oft ens ho pensa posar cada cop més difícil pel que fa a les arrencades duals de Windows i Linux. Sense anar més lluny, tal com m'avisava l'amic @jmntgd, ara una simple actualització del Windows es pot carregar el GRUB.

La qüestió és que em cal ordinador amb Windows per a treballar, i no sabia si me'n sortiria de posar-hi també un Linux amb arrencada dual, després de llegir tots els problemes que hi tenen molts usuaris, però gràcies a la gran feina de la gent de Manjaro me'n vaig sortir en un tres i no res i sense cap complicació (ara ja es pot fer fins i tot amb l'instal·lador gràfic; ja no cal fer-ho amb CLI com fins fa poc en cas d'equips amb UEFI). Heus aquí com ho vaig fer:

1 - "Encongir" la partició del Windows tal com explica aquest tutorial. Importantíssim: fer còpia de seguretat abans! Si jo no ho vaig fer és perquè era un Windows acabat d'instal·lar i em suposava menys feina començar de zero si fallava alguna cosa. El mateix tutorial explica com fer la còpia.

2 - Desactivar el Fast Boot. Al mateix enllaç anterior està explicat: cal anar al Tauler de Control, Sistema i Seguretat, Opcions d'Energia. Un cop aquí, triar el que fa el botó d'apagada i desactivar l'arrencada ràpida.

3 - Desactivar el Secure Boot. Per a accedir-hi haureu de prémer "Supr", F2 o potser alguna altra tecla en arrencar l'equip, o consultar el manual de la placa base per a saber quina és exactament. Al meu encara no sé quina tecla és perquè les anava prement totes dues alternativament.

4 - Aquest pas segurament no cal, però jo el vaig fer perquè ho indicava a la wiki de Manjaro: un cop arrencada la versió live del sistema a instal·lar, vaig crear una partició de 512 MB tal com s'indica aquí.

5 - Ja está! Només vaig instal·lar Manjaro tal com deia més amunt amb l'instal·lador gràfic i en reiniciar ja em vaig trobar el GRUB. A veure què passarà amb les actualitzacions, però de moment funciona correctament.

El millor antivirus ;-)

Tret dels fòrums dels ubuntaires catalans: