diumenge, 19 d’abril de 2020

Coses que hem après amb la pandèmia



En español en linkedin.

Hem après que els humans no som tan fantàstics com ens pensàvem. Una cosa que ni tan sols està clar que sigui un esser viu ens pot matar. I irònicament, tot això ho ha provocat un humà.

Hem après que la vida és molt fràgil. Hi ha poques certeses absolutes i quan venim a aquest món ho fem sense cap contracte ni garantia. Amb, potser, una única excepció: que un dia ens morirem. I potser més aviat del que hauríem imaginat mai.

Hem après que, en general, a la majoria de països del món, ens governen irresponsables. Per no haver fet bé les coses des del principi, el confinament s'ha d'anar allargant amb mitjos confinaments i mitjos desconfinaments que no faran sinó allargar la situació. Per què serà que els països governats per dones ho estan fent més bé? Per si no n'hi havia ja prou motius, no caldria ara que ens replantegéssim de dalt a baix la forma de gestionar-nos? Segurament no hi ha una forma màgica, ni tan sols fàcil ni senzilla, però és evident que tal com ho fem ara no ens va precisament bé. Potser que comencem a pensar en una forma d'organitzar-nos que no ens porti de cara a l'extinció. Tot i això, sí que he de reconèixer una cosa que en general crec que s'ha fet prou bé per part dels governs: comunicar la situació mirant de no generar pànic. No tot ha sigut un desastre absolut. Això sí: algunes cares han fet pensar en tot moment que la situació és molt més greu del que s'intenta transmetre.

Hem après que, pel que sembla, no tornarem a la "normalitat" a la que estàvem acostumats, o com a mínim, no durant molts mesos. Indubtablement això tindrà avantatges i inconvenients, però és evident que la situació serà nova i ens hi haurem d'adaptar.

Tot sembla indicar que a les zones amb més contaminació, la mortalitat provocada pel coronavirus és més elevada. Com és possible plantejar-se -encara que aquesta teoria no es confirmés- una relaxació de les mesures sobre emissions de vehicles legislades per la UE? Hem d'ensopegar per enèsima vegada amb la mateixa pedra? Com que els telenotícies i els diaris no parlen en portada -ni enlloc- de les monstruoses xifres de víctimes de la contaminació, serem tan cecs de continuar ignorant-les? Tant de bo aprenguem alguna cosa de tot això.

Hem après que resulta que no era imprescindible que hi hagués futbol. Ni bàsquet. Ni Fórmula 1. Ni concerts. Ni cinemes. Ni restaurants. Ni anar de cap de setmana. Ni de vacances. Ni al bar. Ni anar fins a l'oficina cada dia. Però sí que és imprescindible tenir un sistema sanitari amb cara i ulls. I és imprescindible que hi hagi pagesos i ramaders. I botigues i supermercats. I personal de neteja. I transportistes. I tots els qui han estat al peu del canó tots aquests dies i que segurament no han estat prou valorats. I resulta que tampoc era imprescindible tenir exèrcit. De fet, sense anar més lluny, a Andorra no en tenen i ho estan fent força més bé que al Reino de España. Quines coses. També hem après que es veu que fumar era imprescindible. Curiós. 

Hem après que hi ha gent que té molt poca feina. Que es passen el dia enviant vídeos suposadament graciosos, i que potser ja està bé que ho facin perquè possiblement ens ajuda a desconnectar i a no pensar tot el dia en el maleït virus i les conseqüències econòmiques de tot plegat. Potser enviar vídeos, acudits, el bon dia, la bona nit... ajuda més a qui ho envia que a qui ho rep. En qualsevol cas, benvingut sigui. Una cosa que ens cal aprendre si encara no hem fet, és que no és obligatori mirar tots els vídeos que ens envien; només cal fer-ho si tenim temps i ganes de veure’ls.

Hem après que l'economia és tant o més fràgil que la vida. Un organisme microscòpic està provocant una crisi econòmica a nivell planetari com no havíem sigut capaços d'arribar a imaginar mai. I que aquesta nova situació ens obligarà a aprendre també la millor manera d'encarar-la, i a estudiar la millor forma de gestionar els recursos i a pensar en altres possibles escenaris que ens podem trobar en el futur per tal que no ens agafin com ara, totalment desprevinguts.

Hem après que és possible -i de fet els experts diuen que és bo- avorrir-se. I que tenir temps no és bo ni dolent, tot depèn de com l'aprofitem. Però segurament va bé tenir temps per a avorrir-se, per a mirar pel·lícules, per a llegir, per a aprendre coses noves...

Hem après que els polítics, encara que estiguéssim a poques hores de ser impactats per un tsunami o un meteorit, seguirien amb l'horrible epidèmia del desdoblament de gènere. Es veu que la dita que afirma que són capaços de buscar un problema per a cada solució, és més certa del que hauríem pogut imaginar. En qualsevol cas, em resulta força inquietant que aquesta comèdia em recordi l'orquestra del Titànic. Si ni tan sols en una situació com aquesta són capaços de parlar amb un mínim de rigor i seriositat, quan se suposa que ho faran?

També hem après que hi ha persones i empreses que proven d'ajudar en aquesta situació, mentre que d'altres, en el millor dels casos, miren cap a una altra banda. Dit d'una altra manera: hi ha persones i empreses -o persones amb capacitat de decisió d'aquestes empreses- que han decidit que era el moment de fabricar respiradors, de distribuir material de protecció, d'aportar fons, de donar menjar gratis... sense esperar res a canvi, simplement perquè han cregut que era el que s'havia de fer. No ho oblidem. Quan ens trobem de ple en la nova realitat a la que estem anant, fem-nos un favor a nosaltres mateixos, i mirem d'ajudar als qui ara ens estan ajudant. No només perquè és el que es mereixen, sinó també perquè el més sensat és que aquestes persones se'n surtin de la millor manera possible. I sí, potser en alguns casos aquestes accions formen part d'immenses campanyes de màrqueting, però fins i tot així, benvingudes siguin.

I una altra cosa que hem après: possiblement les nostres preocupacions d'abans de la pandèmia les veiem ara d'una altra manera, des de la perspectiva on la nova situació ens ha posat. Potser no ens anirà malament recordar-ho en el futur: si en sortim vius, qualsevol problema pot semblar menor, si tenim present com haurà anat tot plegat.

És una situació certament complicada i preocupant. Aprenguem-ne tot allò que sigui possible.


Cap comentari: