dissabte, 25 d’abril de 2020

Coses que poden passar quan s'acabi el confinament


En español en linkedin.

Diuen que som animals de costums. I també que hi ha costums que en substitueixen d'altres. Durant els dies de confinament ens haurem acostumat a fer coses diferents i a no fer coses que fèiem tot sovint. Per exemple conduir. Segur que molta gent s'haurà oblidat d'engegar el cotxe uns quants minuts a la setmana, i quan intenti arrencar-lo, la bateria s'haurà descarregat fins a tal punt que no serà possible. Hi haurà gent que no sap que engegar un cotxe modern empenyent-lo és nefast per al catalitzador i ho farà així, i anirà conduint i contaminant molt sense saber-ho, fins que a la següent ITV el vehicle no superarà la prova d'emissions. Bé, també és cert que no cal fer res d'especial en alguns cotxes moderns per a contaminar moltíssim: simplement conduir, però ara això no ve al cas. Total, que és possible que truquem a l'assegurança i ens diguin que la grua té 5 serveis abans que el nostre, i que prenguem paciència. O que anem a comprar una bateria i s'hagin exhaurit: més paciència. També pot ser que el cotxe arrenqui amb cables i la bateria un cop carregada torni a funcionar amb certa normalitat, però si ha estat uns dies totalment descarregada, hi ha molts números que necessiti un recanvi.
En relació a tornar a conduir, un parell de qüestions més. En primer lloc és probable que augmentin els accidents amb porcs senglars i altres animals que abans solien evitar les carreteres i durant el confinament poden haver canviat d'hàbits al respecte. I per una altra banda els humans, que en general no som cap meravella conduint, pot ser que tinguem més errors al volant després d'unes setmanes sense conduir. Tant de bo m'equivoqui, però em temo que no.
I encara un altre tema en relació als cotxes: algunes companyies d'assegurances ja estan tornant diners als seus clients. Evidentment, si ens estem a casa no existeix el risc d'accident de circulació i per tant les companyies s'estalvien el pagament corresponent a sinistres que no s'han produït. Si la teva companyia no ho fa... potser ha arribat el moment de canviar.

Una altra cosa que és possible que passi és que molta gent deixi de sortir de casa amb la freqüència amb la que ho feia abans. No només per la crisi econòmica i la por del contagi, que també, sinó per un altre canvi d'hàbits: simplement molta gent es pot haver acostumat a sortir menys, a fer la compra per Internet, a no anar a menjar fora, a no anar al cinema i en canvi a consumir entreteniment a plataformes com Netflix o Amazon, a llegir més, a aprendre coses noves sense sortir de casa, a fer exercici a casa i no al gimnàs... En quin percentatge? Difícil de saber ara per ara, ja ho veurem.
Però també moltes empreses s'adonaran ara d'una cosa que ja fa temps que se sabia: hi ha feines en les quals s'és més productiu treballant des de casa. Empreses que necessiten menys infraestructura d'oficines i per tant estalvien despeses, empleats amb menys estrès i més productius, aire més net gràcies al descens de la circulació, carreteres menys col·lapsades... qui podria no estar-hi d'acord?

El col·lapse sanitari és previsible que duri un temps. En primer lloc cal tenir en compte que la famosa corba no baixarà a la mateixa velocitat amb la que va pujar, perquè si tot i el confinament hi ha seguit havent contagis, no hi ha res que convidi a pensar que quan aquest s'acabi, el nombre de nous casos caigui de forma notable. Però és que a més totes les operacions, visites i tractaments que s'han ajornat durant aquests dies s'hauran de fer en un moment o altre, sense oblidar el dia a dia del sistema sanitari que ja era prou complicat abans de la pandèmia.

Una situació semblant es pot esperar als jutjats; de fet els jutges i magistrats ja han avisat que els casos ajornats s'hauran de reprogramar i a més afegir-ne de nous, produïts com a conseqüència de l'estat d'alarma i per la nova situació econòmica.

Una cosa que hauria de passar és que hi hagués més democràcia. És a dir, que els ciutadans votéssim molt més, tal com es fa, per exemple, a Suïssa. La tecnologia per a votar electrònicament ja existeix i per tant hauríem de desconfiar de qui pretengui fer-nos creure el contrari. Es pot votar perfectament i de forma fiable (amb tecnologia Blockchain) des de casa, o sigui que qualsevol argument contrari a votar molt més -pandèmies incloses- tindrà tots els números de ser una excusa de mal pagador. Evidentment la democràcia no és un sistema perfecte, però mentre no en trobem un de millor, seguirà sent el menys dolent de tots els possibles. Qui s'omple la boca de democràcia però el que vol és que només votem cada quatre anys i mentrestant pugui fer i desfer a la seva conveniència, potser no és tan demòcrata com diu ser.

Diuen que d'un gran mal en surt un gran bé. Siguem prou intel·ligents perquè així sigui.

Quines altres coses us sembla que poden canviar?


Cap comentari: