De totes les dificultats que ens trobarem per a arribar al dia de la proclamació de la independència, crec sincerament que la principal, el pitjor obstacle que ens impedeix arribar a aquest moment, és bàsicament mental. De por al que passarà, potser també de por inconscient a la llibertat, però per sobre de tot, crec que és un problema de no creure'ns-ho. Hi va haver
un estudiant que va resoldre dos problemes estadístics sense solució fins al moment perquè es pensava que era una tasca que el professor havia escrit a la pissarra; segurament ni s'hi hauria posat si hagués sabut de què es tractava en realitat. En canvi nosaltres, a més d'altres genialitats com ser l'únic país del món que té el seu himne nacional en un to menor, som capaços de fer treballar la immensa capacitat de la nostra ment en contra nostre, i transformar una creença -la independència no és possible- en una realitat -estatutet i prou-
Més... ▼Però què passaria si ens ho creguéssim? I si tots els milers de persones que vam cridar independència el 10J realment votéssim independència el 28N? Us ho imagineu? ¿Us imagineu treure la raó als convergents que diuen que, per una simple raó aritmètica, la coalició amb més vots independentistes serà CiU -dit sigui de pas, una coalició amb
dirigents que diuen que Catalunya com a nació sobirana no és possible!-? Us imagineu esmicolar les enquestes que hem vist fins ara? Deixar la por a la llei d'Hondt en el record d'una nosa que ja no ho és? I sumar 68 -o més- diputats disposats a crear un nou Estat a Europa, ja aquesta legislatura, sense haver d'esperar 4 anys més, com si el trist record dels 300 anys de dominació al 2014 hagués de servir d'alguna cosa?
Doncs tot això és possible; només cal creure'ns-ho i fer-ho creure als qui ens envolten. El problema és mental; renunciarem a la independència per un problema mental? Jo no ho vull, i per això el 28N votaré independència. Jo votaré Solidaritat Catalana per la Independència. No seria el més lògic que tots els independentistes triéssim entre Esquerra, Reagrupament i Solidaritat? Quin sentit té per a un independentista votar un partit que no ho és? Escampem-ho per la xarxa, parlem-ne amb la família, els veïns, els companys de feina, quan anem a comprar el pa, al metge, a tot arreu! Ens hi juguem el nostre futur i el dels nostres fills. Ens ho creiem?
Menys... ▲
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada