Diguem-ho clar, per si algú acaba d'arribar d'un altre planeta i encara no li ho té prou: no som un país normal. A no ser que ho sigui tenir uns parlaments que no serveixen per a res, una frontera estatal pel mig, impediments per a poder veure segons quins canals de TV, una televisió que ens diuen que és la nostra però que parla mil vegades més de Burgos que no pas de Perpinyà... i així fins a l'infinit.
Per això, perquè no som un país normal, no podem pretendre que a les eleccions regionals del Principat, es faci una campanya normal -suposant que hi hagi campanyes i països normals-. Anem al gra: una vegada un venedor de cases prefabricades em va dir: "totes les cases tenen petites esquerdes, però a les cases prefabricades les hem d'evitar al màxim, perquè ningú no pugui dir: "és clar, com que és prefabricada..."" Doncs bé, els independentistes, en comptes de fer una cosa tan normal com seria posicionar-nos a favor d'un partit i criticar tot el que trobéssim criticable de tota la resta, independentment de si són unionistes o independentistes, hem d'evitar les nostres "esquerdes" per no donar arguments als qui encara diuen que som quatre i mal avinguts. Evidentment aquest argument és fals, i remarco que el que ens cal fer no és normal. I si no, passem-ho a l'altre costat: ¿algú s'imagina un autonomista dient que es quedarà a casa perquè l'Artur Mas no ha anat a cal notari a signar la sociovergència, o un unionista que no votarà perquè no es fa petons amb llengua amb la Sánchez-Camacho? Doncs això. Quan siguem un pais més normal ja farem campanyes normals, anirem a locals normals i escoltarem música normal; mentrestant jo no penso criticar cap independentista abans del 28N; faré campanya en positiu per Solidaritat Catalana i prou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada