Pàgines

dilluns, 29 de novembre del 2010

Què li ha passat a esquerra?

Que consti que no m'alegro de la clatellada d'esquerra.
Tot i que en vaig fugir ja fa dos anys (com vaig arribar a aguantar tant?), penso que la immensa majoria dels militants que li queden són gent de bona fe, disposats a treballar pel que creuen que és el partit que ens ha de portar a la independència (pel que fa als seus dirigents no ho tinc tant clar).
M'he passat força dies fent campanya al twitter i al blog fent campanya pel #votaindependencia, campanya que incloïa esquerra, perquè pensava que valia més que hi hagués diputats independentistes -com a mínim teòricament- d'esquerra al Parlament sumats als de Reagrupament i Solidaritat Catalana que no pas que no hi fossin. No ho hauria fet si hagués pensat el contrari.
També m'he guardat prou de fer córrer enllaços com el que m'ha estat arribant últimament -ahir mateix el vaig rebre per última vegada- sobre el llistat de "valenties" d'esquerra. Aquest mateix enllaç i d'altres els tenia guardats per després del 28N, perquè m'havia compromès a no criticar independentistes fins passades les eleccions. Però no els publicaré. No ho faré perquè no crec que fer-los córrer ens acosti ni un mil·límetre a la independència, i perquè crec que la gent de bona fe que queda a esquerra i la història que té al darrera aquest partit no ho mereixen.
Simplement, espero que els militants del partit no segueixin pensant com els seus dirigents que tot va bé i que els equivocats són els altres, i que foragitin la direcció actual, responsable de la situació en que han quedat en aquestes eleccions. Pel bé del seu partit i del país, així ho espero. Però si aquest partit no fa urgentment un canvi de rumb, tota la bona fe dels militants i la història que pugui tenir al darrera no em servirà de res; serà com una eina que ja no està prou esmolada per fer el que ha de fer i que només serveix per desar o, encara pitjor, per llençar a les escombraries. Necessitem amb urgència la independència per no seguir sent la colònia que paga la despesa de la festa espanyola sense estar-hi convidada, només a canvi d'insults i menyspreu. Els partits que no m'hi portin, no em serveixen per a res.