Pàgines

diumenge, 17 de març del 2013

Cadenes humanes


Ahir a la tarda vaig mirar què corria pel twitter; al cap d'un moment el vaig tancar i vaig decidir que me'n prendria unes vacances. Sí, aquest matí he fet un RT de la notícia de l'actuació d'ahir dels Xiquets de Reus (deformació "professional" en haver estat jo qui va redactar la nota de premsa), però tan aviat com me n'he adonat l'he esborrat. Si faig vacances, faig vacances.

El motiu? Doncs molt senzill: ahir llegint algunes piulades em vaig emprenyar força. Em vaig emprenyar per ser tan ruc de no haver-me adonat que fer una cadena humana no serveix per a res, cosa que sí que havien captat ràpidament alguns usuaris de twitter. Se'n fotien, deien que això no serveix per a res, que hem d'anar per feina i no perdre el temps amb estelades d'espelmes, cadenes humanes i altres rucades "cumbaià". Com puc ser tan ruc de no haver-me'n adonat tan ràpidament com ells? Però com a mínim he après una cosa: els símbols no serveixen per a res. Les estelades no serveixen per a res. Anar a la manifestació de l'11 de setembre no serveix per a res. Els actes de la Marxa cap a la Independència de l'ANC de l'estiu passat no serveixen per a res. Posar-se ||★|| #DUI al costat del nom d'usuari al twitter no serveix per a res. Posar-se una estelada a l'avatar o penjar-la al balcó no serveix per a res. Els espanyols són tan rucs que no saben que els símbols no serveixen per a res, i volen que posem la bandera espanyola fins i tot al paper de vàter, i no sé per quins set sous, Vilaweb ens parla de dues cadenes humanes "històriques" segons ells, perquè com totes les persones assenyades saben, les cadenes humanes no serveixen per a res que no sigui fer el ridícul.

Fer campanyes a les xarxes socials no serveix per a res, tal com demostra aquesta notícia. O va anar justament a l'inrevés? Bé, és igual, perquè una oreneta no fa estiu. Nosaltres a la nostra; critiquem qualsevol idea, iniciativa o el que sigui si no ens sembla absolutament perfecte o ho ha pensat algú sospitós de no pertànyer a l'independentisme més pur (el nostre!), acusem qualsevol independentista que gosi dir que s'ha d'anar més de pressa, més poc a poc, més per la dreta o per l'esquerra del que sabem que és l'únic camí correcte i infal·lible perquè segur que és convergent, del CNI, imbècil o una combinació d'aquestes, i nosaltres estem en possessió de la veritat absoluta. Posem-los en ridícul perquè això sí que ajuda, i ens portarà de dret cap a la llibertat.

Suposo que la gent que critica la cadena humana del proper 11 de setembre serà coherent i no hi participarà, ni en aquest ni en cap altre acte; o potser a d'altres sí perquè no seran tan "cumbaiàs" com aquest. Jo, mentrestant, seguiré sent tan ruc que continuaré amb l'estelada a l'avatar i al balcó, i el ||★|| #DUI al costat del nom d'usuari. I ja tinc ganes que arribi l'onze de setembre per participar en una cadena humana que, segur que com les de la Via Bàltica o la Reunió d'Ucraïna, serà històrica. Tal com diu algú tan lúcid com Víctor Alexandre, som febles perquè no sabem que som forts. Per tant, fem visible un cop més la nostra força, i deixem de ser febles d'una vegada per totes.

dijous, 7 de març del 2013

Les meves raons per la independència

Hi ha moltes raons per la independència. Hi ha blogs com http://raonsperlaindependencia.blogspot.com , Vicent Partal va publicar les seves aquí , ja fa anys que al Racó Català hi ha aquestes i no costa gens trobar-ne més, moltíssimes més. A mi em feia gràcia posar les meves per escrit, vet aquí:

-Perquè hi tenim dret. Ja s'ha dit moltes vegades, però tots els pobles tenim dret a ser lliures; punt.

-Perquè estic fart que em robin. Ja sé que a dins del meu país també em roben i que estem plens de polítics corruptes a dins i a fora del Parlament, però aquesta entrada va de raons per la independència, i el fet que Espanya em robi n'és una.

-Perquè estic fart que m'insultin. Que m'insultin d'un altre lloc em pot importar més o menys, però que m'insultin des de l'estat en el qual em fan romandre per força i on utilitzen els meus diners per a fer-ho, ja és motiu suficient com per voler-ne tocar el dos.

-Perquè totes les llengües del món són riquesa, i el català també, ves per on. Però l'odi visceral dels veïns de ponent no només no els deixa entendre una cosa tan senzilla, sinó que pensen que parlem en català per a emprenyar-los, hi posen totes les traves possibles i l'esborrarien del mapa i de la història si puguéssin. Són així d'irracionals.

-Perquè estic fart de la incompetència espanyola. Igual que el que deia més amunt sobre el que ens roben, a casa nostra també hi ha incompetents. N'hi ha a tot arreu, però mira, justament m'agradaria desempallegar-me dels incompetents espanyols.

-Perquè necessitem infraestructures del segle XXI, i no podem romandre en un estat que gosa ni tant sols plantejar-se qualsevol altra cosa que no sigui l'eix mediterrani, per posar només un exemple.

-Perquè necessitem una educació capdavantera per a les futures generacions. Aquesta potser hauria de ser la primera raó en importància. Necessitem una educació al nivell de Finlàndia i no d'Espanya, i això òbviament no ho podem fer quedant-nos.

-Perquè necessitem una democràcia de debò i no aquesta comèdia de Falset que vivim ara. Sols, potser ens en sortirem o potser no. Quedant-nos, és evident que no. Però la sacsejada que suposarà la independència segur que ajuda a la regeneració que ens cal a molts nivells.

-Perquè amb 300 anys ja n'hi ha prou i massa. Estem al límit de la supervivència com a nació i com a cultura, i no ens en sortirem amb un estat que treballa per a la nostra desaparició.

-Perquè hem de ser solidaris amb qui s'ho mereixi, i no babaus amb qui no té cap dret a gaudir dels nostres recursos sense res que no siguin insults a canvi.

-Perquè ens han robat també la nostra història, i és una altra cosa que ens cal recuperar.

-Per dignitat, per la memòria de tots els que han lluitat i han patit i no ho han pogut veure, i pel futur de les meves filles i totes les properes generacions.

-Perquè encara que no em preocupi gaire, no em puguin dir més "¿y en tu DNI qué pone?"

-Per no haver d'anar pel món explicant que sóc català i que això de ser espanyol és per obligació i bla, bla, bla.

-Perquè és el que vol la majoria, i la democràcia resulta que va d'això.

dissabte, 9 de febrer del 2013

Pulveritzant "arguments" unionistes

Ho escric entre cometes perquè l'unionisme no en té, d'arguments. A no ser que provar de fer por amb les pensions -quan és obvi que les pensions perillen si ens quedem- dir que els títols universitaris no serviran, o provar de fer-nos creure que fora d'Espanya hi ha "el no res" siguin arguments.

Evidentment no penso convèncer cap nacionalista espanyol. Primer perquè no crec que n'hi hagi cap que es dediqui a llegir aquest blog, però també perquè el nacionalisme espanyol és una qüestió de fe, i a algú que basa el seu pensament i les seves accions en la fe és molt difícil, per no dir impossible, de convèncer-lo de res.

Però si aquesta entrada serveix per a acabar de convèncer algun indecís (com pot ser que encara en quedin?!) o de donar arguments a algú per a fer-ho, ja em sentiré satisfet. Anem al gra: ahir em vaig fer un tip de riure veient aquest vídeo; la fauna d'Intereconomía entrevista l'alcalde de Gallifa, i una de les gràcies del vídeo és com l'alcalde, amb una gran fermesa i tranquil·litat, va responent als atacs dels nacionalistes i els fa sortir de polleguera:



Es veu que una de les grans armes dialèctiques de l'unionisme és preguntar-nos què passaria si Tarragona es volgués separar de Catalunya, Pedralbes de Barcelona i així fins a l'infinit, com si en sentir aquestes preguntes ens hagués de caure un ou per cada camall, s'hagués d'obrir el cel i hagués d'aparèixer el déu de l'unionisme (no sé quin aspecte deu tenir si existeix, però suposo que la cara d'Albert Boadella li quedaria bé) i ens hagués d'amenaçar d'enviar-nos quaranta-mil àngels en forma de Jordi Cañas per a castigar-nos per haver gosat pensar en tenir un estat propi.

Doncs bé, lluny de quedar-se sense saber què dir, el senyor alcalde respon tranquil·lament que si un dia la Vall d'Aran decideix independitzar-se, ell ho trobarà molt bé i que fins i tot hi donarà suport. Però no cal fer suposicions: sense anar gaire lluny, La Canonja i Vila-Seca han esdevingut recentment municipis independents sense que això hagi aturat el moviment de rotació de la Terra ni hagi augmentat -que jo sàpiga- el forat de la capa d'ozó. És exactament el mateix que passarà (o que no passarà, més ben dit) ben aviat, quan Catalunya esdevingui un estat independent.

Per cert, això de "no podeu ser un estat independent, perquè no ho heu sigut mai", a banda de ser mentida, no cal ni respondre-ho. Els unionistes s'ho haurien de treballar una mica més; fins ara tot plegat és molt avorrit.

dijous, 24 de gener del 2013

L'error de la CUP

No, no i no! L'error de la CUP no és haver votat tal com ho va fer! Si s'han equivocat en alguna cosa, és en no haver explicat fins a avorrir les cabres com van arribar a aquesta decisió. Compte: no dic per què sinó com. I si la decisió l'han presa democràticament i de forma assembleària -no aconsegueixo confirmar-ho buscant per la xarxa- muts i a la gàbia, i a qui no li agradi els pot deixar de votar si ho havia fet, pot deixar de ser militant si ho és, o pot posar un ciri a Sant Pancràs si li ve de gust, però si us plau que deixi de donar la llauna queixant-se d'una decisió que s'ha pres -repeteixo, si ha resultat ser així, perquè no n'he trobat confirmació- de la forma més democràtica possible: consultant les seves bases.

El que passa és que estem tan poc acostumats a la democràcia de veritat i a trobar tan normal que 2 senyors de CiU defineixin l'estratègia a seguir per la coalició, o que 3 líders del PSOE de Catalunya facin el mateix en un sopar per a decidir que trairan Catalunya un cop més, que quan algú tria fer una cosa tan estranya com fer el que demanen les seves bases, ens esverem tots plegats i posem el crit al cel per haver tingut tal atreviment. Doncs resulta que d'això se'n diu democràcia i és justament el que proposa el Partit Pirata a qui ja vaig votar a les darreres eleccions -i cada cop estic més content d'haver-ho fet-

Espero haver deixat clar, doncs, que si es tracta d'una decisió democràtica, hi pot haver qui li agradarà més o menys, però poca cosa a dir; a mi tampoc m'agrada que una coalició plena de botiflers corruptes i que l'endemà de la Declaració de Sobirania ja ens surt amb rebaixes sigui la més votada, però m'aguanto.

Ara bé, hi ha una cosa que he de dir perquè si no ho faig rebento, i com que és el meu blog i em ve de gust, ho faré: per molt equivocada que considerin els cupaires la iniciativa de l'ANC d'enviar-los correus electrònics, no puc trobar justificada de cap manera la reacció amb insults i desqualificacions d'alguns d'aquells. Comentaris com "Hola, soc votant de la CUP i les cartes us les podeu introduir al recte." -i sí, ja sé que això ho pot escriure qualsevol- no porten enlloc. I ja fa uns quants mesos que alguns comentaris, escrits i reaccions a la xarxa m'estan provocant una sensació de trobar-me davant d'una colla de malcriats que pensen que són superguais i que com que són tan demòcrates i assemblearis val tot. Ja sé que no és així, però la CUP faria bé de mirar que els insults d'una minoria no embrutin la seva imatge. I em sembla que no sóc l'únic. Veig que a algú tan assenyat com el senyor Miquel Saperas també li saben greu alguns comentaris, tal com diu aquí, aquí, aquí i aquí. Tots sabem qui és l'enemic; insultar i atacar altres independentistes (i m'és igual qui hagi començat en cada cas, que ja som grandets per segons quines coses) no ens farà cap bé. Espero que a les properes eleccions, la CUP no només mantingui, sinó que augmenti de forma important la seva representació al Parlament; qualsevol altra cosa significaria que hi perdem tots; que no els perdin a ells les formes.

Actualització a 31 de gener: tot i que em consta que militants de la CUP han llegit aquesta entrada, ningú m'ha confirmat ni desmentit si aquesta decisió es va prendre consultant les bases, i fins i tot veig qui es queixa que no es fes precisament així. Curiosament, hi ha hagut cupaires que s'han cagat amb l'ANC per coses semblants...

dissabte, 19 de gener del 2013

Polítics i ciutadans

"Tots els polítics són iguals", "tots són uns pocavergonyes", "jo votaré als que ja hi havia, perquè ja tenen les butxaques plenes i no els caldrà robar tant" són frases que sentim sovint, com una espècie de mantra que se suposa que queda bé, pot arribar a fe gràcia en segons quin context o fins i tot potser a algú li serveix per a quedar-se ben tranquil, perquè ell no es dedica a la política.

Però segur que això va així? Segur que "tots els polítics són iguals, són uns pocavergonyes i roben"? D'acord que n'hi ha molts, massa -encara que només n'hi hagués un, ja n'hi hauria massa-, que podrien entrar perfectament en aquestes categories, però això no vol dir de cap de les maneres que tots siguin uns lladres corruptes.  Vull creure que, tot i que molts menys del que seria desitjable -perquè seria desitjable que ho fossin tots- encara hi ha polítics honestos, que es dediquen a la política per vocació i que posen tota la seva bona voluntat a mirar de fer millor la vida dels ciutadans.

I anant encara una mica més enllà: els qui es dediquen a fer aquesta mena de generalitzacions, a qui se suposa que voten? Perquè si resulta que voten partits esquitxats per escàndols de corrupció -la majoria dels partits convencionals- jo posaria el seu nivell de coherència al mateix nivell que el sobiranisme del PSOE de Catalunya. Tendent a zero, vaja. Hi ha partits com les CUP o el Partit Pirata que prenen les seves decisions de forma assembleària i són totalment transparents pel que fa al seu finançament i els seus comptes. I hi ha partits que no sap ningú com es financen; ni ells mateixos, si hem de fer cas d'algunes al·lucinants declaracions fetes recentment per dirigents seus. I que porten 30 anys i en poden passar 30 més, si la gent els segueix votant, sense moure un sol dit per fer una llei electoral que eviti que això segueixi passant.

Senyores i senyors que volen criticar la corrupció dels polítics: votin altres partits i facin coses per a canviar la situació actual. Si volen votar els mateixos de sempre, CALLIN.

diumenge, 6 de gener del 2013

Clic amb el botó del mig amb el touchpad

Faig aquesta mini-entrada perquè recordo que un cop em va costar de trobar la solució que ja feia temps que havia vist als fòrums d'EEE. No sempre (a l'EEE 900 HD, per exemple, funciona, però al 701, no), però pel que he vist, com a mínim amb Linux Mint Debian Edition i a totes les versions d'ubuntu que he provat, en alguns casos es pot fer que un toc amb dos dits al touchpad o ratolí tàctil, faci el mateix efecte que un clic amb el botó del mig d'un ratolí "convencional" (jo ho faig servir molt per a obrir noves pestanyes al Firefox amb l'extensió Tab Mix Plus instal·lada, per a anar a qualsevol extrem d'una barra d'scroll... ah! també per a obrir enllaços a una pestanya nova!). És tan fàcil com:

$ gksudo gedit /etc/modprobe.d/options.conf

Possiblement el fitxer no existeixi; sigui com sigui, només cal afegir-hi

options psmouse proto=imps

Guardar i reiniciar. Bona sort!


dimarts, 1 de gener del 2013

Linux Mint Debian Edition

Evidentment la idea d'aquesta entrada no és explicar res que no se sàpiga; més aviat és una publicació de la xuleta que m'he anat fent aquests darrers dies mentre acabava d'afinar el sistema tal com m'agrada, per si a algú li serveix, per mi mateix i perquè em ve de gust :-)


Quan fa uns dies -després d'un tuit de l'amic Sisco Garcia- em vaig plantejar de provar alguna cosa diferent d'ubuntu -després de 5 anys de fer-lo anar-, el primer que se'm va acudir va ser fer un tast de Linux Mint, una distribució que darrerament havia vist créixer espectacularment la seva popularitat.

Pensat i fet, vaig baixar algunes iso's i les vaig provar després de gravar-les en un USB mitjançant unetbootin, i de seguida vaig tenir molt bones sensacions; tan bones que també molt ràpidament em vaig decidir a instal·lar-ne una, primer a l'EEE i després a l'ordinador de sobretaula -a aquest la versió de 64 bits, tot i que fins ara només hi havia posat ubuntu's de 32-

Em vaig decidir en ambdós casos per Linux Mint Debian Edition, després de les proves fetes amb els Live USB i de llegir els pros i contres d'aquesta versió, especialment:

  • You don't need to ever re-install the system. New versions of software and updates are continuously brought to you.
  • It's faster and more responsive than Ubuntu-based editions.

No vaig tocar res a les particions /home (sí que en vaig eliminar, després de guardar-ne una còpia, la majoria de carpetes i fitxers començats amb un punt l'altre dia per a provar Debian Wheezy a l'EEE) i tot va funcionar sobre rodes des del començament.

Vet aquí algunes coses de les quals he anat prenent nota:

- Per tal que funcioni el flash al Chromium, vaig instal·lar el paquet flashplugin-nonfree, cosa que en desinstal·la 2 de la distribució (mint-flashplugin i mint-meta-codecs) però fa que funcioni.

-Per a tenir la interfície del Firefox en català, li vaig posar aquesta extensió, tot i que després d'haver instal·lat Debian Wheezy i tornar a LMDE, vaig actualitzar a Update Pack 6 i ja em va sortir en català sense fer res més.

-Una de les meves manies és veure el percentatge restant de bateria sense haver de posar el cursor al damunt. Mentre vaig fer anar Fluxbox i Enlightenment -gestors de finestres que no descarto seguir utilitzant, especialment aquest últim- ho feia mitjançant Gkrellm, però ara tinc barra de tasques i em resulta més còmode no tenir el Gkrellm surant a la pantalla. En vaig trobar la solució aquí.

-La drecera de teclat per al menú -com a mínim amb l'escriptori Mate- no funciona, però té fàcil solució, explicada aquí.

-Thunderbird en català: s'ha de baixar aquest paquet d'idioma des de Softcatalà i l'extensió Quick Locale Switcher (la que indiquen a Softcatalà ja no és compatible amb la versió actual del Thunderbird); s'instal·len amb el desplegable del costat del cercador de complements i després surt una icona a baix a la dreta de la finestra de l'aplicació per a canviar d'idioma.

-Si el gestor d'actualitzacions diu que una altra aplicació està fent ús d'apt i no hi ha manera de solucionar-ho: http://forums.linuxmint.com/viewtopic.php?f=199&t=69555

 Això que ve ara ja no és exclusiu de Linux Mint, però són cosetes que aconsello, com a mínim, provar:

-e4rat: gràcies a aquest tuit de @guillemhs vaig descobrir aquesta aplicació que no coneixia. Us aconsello provar-la seguint el tutorial que hi ha, per exemple, a http://www.howtogeek.com/69753/how-to-cut-your-linux-pcs-boot-time-in-half-with-e4rat . Consell: si amb 120 segons no en teniu prou, editeu el fitxer/etc/e4rat.conf i indiqueu-hi  el temps que us calgui.

-swappines: Fent el que s'indica a https://help.ubuntu.com/community/SwapFaq#What_is_swappiness_and_how_do_I_change_it.3F he notat força diferència

-Prey és un programari que us pot ajudar a recuperar el portàtil o el mòbil si han anat a parar on no tocava.  Tot i que n'hi ha un paquet als repositoris, a mi només em va funcionar el que em vaig baixar de la seva web (l'altre no enviava informes després de marcar l'EEE com a perdut al tauler de control): https://preyproject.com/releases/0.5.9/prey-0.5.9-linux.zip

Per a acabar: què és Linux Mint Debian Edition? Doncs aquí està força ben explicat (que el títol no us despisti): http://www.gustavopimentel.com.ar/2012/03/linux-mint-debian-edition-lmde-update-pack-4-y-alternativas-a-gnome-2