L'error de la CUP

No, no i no! L'error de la CUP no és haver votat tal com ho va fer! Si s'han equivocat en alguna cosa, és en no haver explicat fins a avorrir les cabres com van arribar a aquesta decisió. Compte: no dic per què sinó com. I si la decisió l'han presa democràticament i de forma assembleària -no aconsegueixo confirmar-ho buscant per la xarxa- muts i a la gàbia, i a qui no li agradi els pot deixar de votar si ho havia fet, pot deixar de ser militant si ho és, o pot posar un ciri a Sant Pancràs si li ve de gust, però si us plau que deixi de donar la llauna queixant-se d'una decisió que s'ha pres -repeteixo, si ha resultat ser així, perquè no n'he trobat confirmació- de la forma més democràtica possible: consultant les seves bases.

El que passa és que estem tan poc acostumats a la democràcia de veritat i a trobar tan normal que 2 senyors de CiU defineixin l'estratègia a seguir per la coalició, o que 3 líders del PSOE de Catalunya facin el mateix en un sopar per a decidir que trairan Catalunya un cop més, que quan algú tria fer una cosa tan estranya com fer el que demanen les seves bases, ens esverem tots plegats i posem el crit al cel per haver tingut tal atreviment. Doncs resulta que d'això se'n diu democràcia i és justament el que proposa el Partit Pirata a qui ja vaig votar a les darreres eleccions -i cada cop estic més content d'haver-ho fet-

Espero haver deixat clar, doncs, que si es tracta d'una decisió democràtica, hi pot haver qui li agradarà més o menys, però poca cosa a dir; a mi tampoc m'agrada que una coalició plena de botiflers corruptes i que l'endemà de la Declaració de Sobirania ja ens surt amb rebaixes sigui la més votada, però m'aguanto.

Ara bé, hi ha una cosa que he de dir perquè si no ho faig rebento, i com que és el meu blog i em ve de gust, ho faré: per molt equivocada que considerin els cupaires la iniciativa de l'ANC d'enviar-los correus electrònics, no puc trobar justificada de cap manera la reacció amb insults i desqualificacions d'alguns d'aquells. Comentaris com "Hola, soc votant de la CUP i les cartes us les podeu introduir al recte." -i sí, ja sé que això ho pot escriure qualsevol- no porten enlloc. I ja fa uns quants mesos que alguns comentaris, escrits i reaccions a la xarxa m'estan provocant una sensació de trobar-me davant d'una colla de malcriats que pensen que són superguais i que com que són tan demòcrates i assemblearis val tot. Ja sé que no és així, però la CUP faria bé de mirar que els insults d'una minoria no embrutin la seva imatge. I em sembla que no sóc l'únic. Veig que a algú tan assenyat com el senyor Miquel Saperas també li saben greu alguns comentaris, tal com diu aquí, aquí, aquí i aquí. Tots sabem qui és l'enemic; insultar i atacar altres independentistes (i m'és igual qui hagi començat en cada cas, que ja som grandets per segons quines coses) no ens farà cap bé. Espero que a les properes eleccions, la CUP no només mantingui, sinó que augmenti de forma important la seva representació al Parlament; qualsevol altra cosa significaria que hi perdem tots; que no els perdin a ells les formes.

Actualització a 31 de gener: tot i que em consta que militants de la CUP han llegit aquesta entrada, ningú m'ha confirmat ni desmentit si aquesta decisió es va prendre consultant les bases, i fins i tot veig qui es queixa que no es fes precisament així. Curiosament, hi ha hagut cupaires que s'han cagat amb l'ANC per coses semblants...

Polítics i ciutadans

"Tots els polítics són iguals", "tots són uns pocavergonyes", "jo votaré als que ja hi havia, perquè ja tenen les butxaques plenes i no els caldrà robar tant" són frases que sentim sovint, com una espècie de mantra que se suposa que queda bé, pot arribar a fe gràcia en segons quin context o fins i tot potser a algú li serveix per a quedar-se ben tranquil, perquè ell no es dedica a la política.

Però segur que això va així? Segur que "tots els polítics són iguals, són uns pocavergonyes i roben"? D'acord que n'hi ha molts, massa -encara que només n'hi hagués un, ja n'hi hauria massa-, que podrien entrar perfectament en aquestes categories, però això no vol dir de cap de les maneres que tots siguin uns lladres corruptes.  Vull creure que, tot i que molts menys del que seria desitjable -perquè seria desitjable que ho fossin tots- encara hi ha polítics honestos, que es dediquen a la política per vocació i que posen tota la seva bona voluntat a mirar de fer millor la vida dels ciutadans.

I anant encara una mica més enllà: els qui es dediquen a fer aquesta mena de generalitzacions, a qui se suposa que voten? Perquè si resulta que voten partits esquitxats per escàndols de corrupció -la majoria dels partits convencionals- jo posaria el seu nivell de coherència al mateix nivell que el sobiranisme del PSOE de Catalunya. Tendent a zero, vaja. Hi ha partits com les CUP o el Partit Pirata que prenen les seves decisions de forma assembleària i són totalment transparents pel que fa al seu finançament i els seus comptes. I hi ha partits que no sap ningú com es financen; ni ells mateixos, si hem de fer cas d'algunes al·lucinants declaracions fetes recentment per dirigents seus. I que porten 30 anys i en poden passar 30 més, si la gent els segueix votant, sense moure un sol dit per fer una llei electoral que eviti que això segueixi passant.

Senyores i senyors que volen criticar la corrupció dels polítics: votin altres partits i facin coses per a canviar la situació actual. Si volen votar els mateixos de sempre, CALLIN.

Clic amb el botó del mig amb el touchpad

Faig aquesta mini-entrada perquè recordo que un cop em va costar de trobar la solució que ja feia temps que havia vist als fòrums d'EEE. No sempre (a l'EEE 900 HD, per exemple, funciona, però al 701, no), però pel que he vist, com a mínim amb Linux Mint Debian Edition i a totes les versions d'ubuntu que he provat, en alguns casos es pot fer que un toc amb dos dits al touchpad o ratolí tàctil, faci el mateix efecte que un clic amb el botó del mig d'un ratolí "convencional" (jo ho faig servir molt per a obrir noves pestanyes al Firefox amb l'extensió Tab Mix Plus instal·lada, per a anar a qualsevol extrem d'una barra d'scroll... ah! també per a obrir enllaços a una pestanya nova!). És tan fàcil com:

$ gksudo gedit /etc/modprobe.d/options.conf

Possiblement el fitxer no existeixi; sigui com sigui, només cal afegir-hi

options psmouse proto=imps

Guardar i reiniciar. Bona sort!

Linux Mint Debian Edition

Evidentment la idea d'aquesta entrada no és explicar res que no se sàpiga; més aviat és una publicació de la xuleta que m'he anat fent aquests darrers dies mentre acabava d'afinar el sistema tal com m'agrada, per si a algú li serveix, per mi mateix i perquè em ve de gust :-)

Quan fa uns dies -després d'un tuit de l'amic Sisco Garcia- em vaig plantejar de provar alguna cosa diferent d'ubuntu -després de 5 anys de fer-lo anar-, el primer que se'm va acudir va ser fer un tast de Linux Mint, una distribució que darrerament havia vist créixer espectacularment la seva popularitat.

Pensat i fet, vaig baixar algunes iso's i les vaig provar després de gravar-les en un USB mitjançant unetbootin, i de seguida vaig tenir molt bones sensacions; tan bones que també molt ràpidament em vaig decidir a instal·lar-ne una, primer a l'EEE i després a l'ordinador de sobretaula -a aquest la versió de 64 bits, tot i que fins ara només hi havia posat ubuntu's de 32-

Em vaig decidir en ambdós casos per Linux Mint Debian Edition, després de les proves fetes amb els Live USB i de llegir els pros i contres d'aquesta versió, especialment:

• You don't need to ever re-install the system. New versions of software and updates are continuously brought to you.
• It's faster and more responsive than Ubuntu-based editions.

No vaig tocar res a les particions /home (sí que en vaig eliminar, després de guardar-ne una còpia, la majoria de carpetes i fitxers començats amb un punt l'altre dia per a provar Debian Wheezy a l'EEE) i tot va funcionar sobre rodes des del començament.

Vet aquí algunes coses de les quals he anat prenent nota:

- Per tal que funcioni el flash al Chromium, vaig instal·lar el paquet flashplugin-nonfree, cosa que en desinstal·la 2 de la distribució (mint-flashplugin i mint-meta-codecs) però fa que funcioni.

-Per a tenir la interfície del Firefox en català, li vaig posar aquesta extensió, tot i que després d'haver instal·lat Debian Wheezy i tornar a LMDE, vaig actualitzar a Update Pack 6 i ja em va sortir en català sense fer res més.

-Una de les meves manies és veure el percentatge restant de bateria sense haver de posar el cursor al damunt. Mentre vaig fer anar Fluxbox i Enlightenment -gestors de finestres que no descarto seguir utilitzant, especialment aquest últim- ho feia mitjançant Gkrellm, però ara tinc barra de tasques i em resulta més còmode no tenir el Gkrellm surant a la pantalla. En vaig trobar la solució aquí.

-La drecera de teclat per al menú -com a mínim amb l'escriptori Mate- no funciona, però té fàcil solució, explicada aquí.

-Thunderbird en català: s'ha de baixar aquest paquet d'idioma des de Softcatalà i l'extensió Quick Locale Switcher (la que indiquen a Softcatalà ja no és compatible amb la versió actual del Thunderbird); s'instal·len amb el desplegable del costat del cercador de complements i després surt una icona a baix a la dreta de la finestra de l'aplicació per a canviar d'idioma.

-Si el gestor d'actualitzacions diu que una altra aplicació està fent ús d'apt i no hi ha manera de solucionar-ho: http://forums.linuxmint.com/viewtopic.php?f=199&t=69555

 Això que ve ara ja no és exclusiu de Linux Mint, però són cosetes que aconsello, com a mínim, provar:

-e4rat: gràcies a aquest tuit de @guillemhs vaig descobrir aquesta aplicació que no coneixia. Us aconsello provar-la seguint el tutorial que hi ha, per exemple, a http://www.howtogeek.com/69753/how-to-cut-your-linux-pcs-boot-time-in-half-with-e4rat . Consell: si amb 120 segons no en teniu prou, editeu el fitxer/etc/e4rat.conf i indiqueu-hi  el temps que us calgui.

-swappines: Fent el que s'indica a https://help.ubuntu.com/community/SwapFaq#What_is_swappiness_and_how_do_I_change_it.3F he notat força diferència

-Prey és un programari que us pot ajudar a recuperar el portàtil o el mòbil si han anat a parar on no tocava.  Tot i que n'hi ha un paquet als repositoris, a mi només em va funcionar el que em vaig baixar de la seva web (l'altre no enviava informes després de marcar l'EEE com a perdut al tauler de control): https://preyproject.com/releases/0.5.9/prey-0.5.9-linux.zip

Per a acabar: què és Linux Mint Debian Edition? Doncs aquí està força ben explicat (que el títol no us despisti): http://www.gustavopimentel.com.ar/2012/03/linux-mint-debian-edition-lmde-update-pack-4-y-alternativas-a-gnome-2

Anem per feina

No sé quina serà la pregunta. No sé quina serà la data exacta. No sé si serà vinculant. Però tot això no és excusa: vénen els 2 anys més importants dels últims 300; ara és l'hora d'anar per feina, de convèncer els indecisos, de contrarestar tots els pals a les rodes que ens posaran des de ponent i de fer absolutament tot el possible i una mica més per a guanyar aquesta consulta; ens hi juguem massa com per no fer tot el que estigui al nostre abast. Per la memòria dels qui no ho podran veure, pel futur dels nostres fills i pel nostre propi: anem per feina.

Per cert, voleu que el domini 300iprou.cat apunti a la vostra web?

Espanya, Wert i el català

Els catalans tenim molts defectes. Molts. Però per algun motiu, hem sigut els únics als qui Castella, d'entre totes les nacions que ha colonitzat, no ha aconseguit eliminar la seva llengua. Bé, potser això és una mica massa optimista, veient com es fa anar el català en general i com el parlen als mitjans, però suposo que es pot dir sense faltar a la veritat que el que parlem encara és una llengua.

No sé si els espanyols s'han imbecil·litzat totalment -molt més que nosaltres, que ja és dir- i tot el que saben fer és aguantar-se el seu odi irracional cap a la nostra llengua fins després de les eleccions o bé hi ha alguna altra raó que se m'escapa i que els fa actuar tan descaradament. Francament, trobo més eficaç la famosa estratègia del "que se consiga el efecto sin que se note el cuidado", o sigui que en principi prefereixo la tàctica actual, que com a mínim fa que ens mantinguem alerta, i entre altres coses té el beneficiós efecte de fabricar independentistes entre els cada cop més pocs que encara no ho eren.

Des d'ahir que estic veient molta gent indignada a twitter, i això és bo, perquè demostra que, malgrat tot, encara som vius. Però desenganyem-nos: encara que demà, el mes que ve o d'aquí a un any tinguéssim un Estat que no només no va en contra de la nostra llengua sinó que hi està a favor, el català seguiria estant en perill. I hi estaria perquè hi seguiria havent persones que parlen en castellà quan s'han d'adreçar a una altra persona perquè sembla oriental, rus, africà, americà o alienígena, i això no ho canvien les lleis. I també hi estaria perquè, tot i que portem tota una generació amb la immersió lingüística, massa gent no es preocupa el més mínim per parlar i escriure correctament una llengua que es mereix tant de respecte com la que més, no només perquè és patrimoni de la humanitat, sinó perquè a més resulta que és la nostra. Si nosaltres mateixos no som capaços de respectar-la, com podem esperar que ho faci algú altre?

Indignem-nos, concentrem-nos davant de les seus del PP, no acatem lleis genocides, recolzem els mestres que no les acatin, marxem d'Espanya i fem tot el que calgui per a protegir-nos d'atacs com aquest darrer, però estimem la nostra llengua i protegim-la parlant-la i escrivint-la amb correcció i utilitzem-la sempre i amb tothom; ningú no ho farà per nosaltres.

Per què he votat pirata?

Sóc independentista fins a la medul·la. He militat a ERC, RCat i SI. I tots tres, d'una manera o altra, m'han decebut, fins i tot enganyat. Per tant, en aquestes eleccions no tenia gaires opcions.

Podia haver votat la CUP i durant força dies pensava que ho faria. Finalment, però, m'he decantat pel Partit Pirata. El meu vot per la CUP no m'hauria satisfet al 100%, més aviat per sensacions que no pas per cap cosa concreta (suposo que tinc dret a triar el meu vot en base a sensacions, a més d'altres coses), però escrits com aquest hi haurien tingut alguna cosa a veure.

Tinc quaranta-sis anys. I estic fart dels partits polítics convencionals. El fet que la CUP, pel seu caràcter assembleari no fos un d'aquests, era un punt més a favor de votar-los. Però els darrers dies he estat llegint molt sobre el Partit Pirata; tinc el plaer de conèixer algunes de les grans persones que en formen part gràcies al meu pas per algunes festes ubuntaires, com l'amic @papapeps, i ha sigut quan m'he acabat de decidir.

Sí, ja he vist la foto de l'espanyolista que anava a les seves llistes, però també el tercer comentari de la notícia de l'enllaç anterior. I sí, també sé que el Partit Pirata va acceptar la Falange Auténtica a la seva plataforma electrònica Jo Avalo, però també en vaig llegir l'explicació.

Com ja he dit en una resposta al twitter, això va de democràcia, concretament de democràcia directa i participativa, i no de perfecció absoluta, entre altres coses perquè no existeix.

He votat el partit que funciona com m'agradaria que funcionés la política: amb democràcia directa i participativa; no tal com funciona ara: votant un cop cada quatre anys unes llistes tancades i comprant un paquet complert, que en el millor dels casos es complirà, i en massa ocasions ni això.

He votat Partit Pirata, i n'estic molt content. I als qui em pregunten: "Partit Pirata? I aquests qui són?" els segueixo contestant amb una pregunta: A qui votes? Als partits que t'ensenya la tele?