dimecres, 16 de novembre de 2011

Per què votaré estelada


Potser sóc molt ruc. De fet, és evident que ho sóc. He hagut de passar per Esquerra, Reagrupament i Solidaritat per a adonar-me com és la fauna que afirma voler portar-nos a la independència. Vaig fugir d'Esquerra fart de les claudicacions, de veure com es venia la presidència de la Generalitat als botiflers del PSOE de Catalunya, de veure com la prioritat no era la independència sinó ves a saber què. Sí, sóc un de tants ex-militants d'Esquerra. Tants, que som més que els militants que hi queden. Gent de bona fe, en massa casos, però a mi no em trobaran al darrera de la gent que ha aconseguit carregar-se un partit històric, per molt que ara ens vulguin vendre la nova Esquerra.

Després vaig fer una fugaç estada a Reagrupament, fins que vaig començar a veure les rebequeries d'un líder il·luminat com un motiu per tocar el dos. Si alguna cosa no ens cal, són líders il·luminats que amenacen amb plegar si no els agrada el que decideixen les bases. De fet, tan il·luminats que decideixen tornar a la casa del pare després d'haver-ne renegat, quan veuen que van mal dades. I després vaig aterrar a Solidaritat. Semblava un projecte fresc, nou i il·lusionador. Ho semblava, fins que hi van desembarcar els voltors que sempre ho acaben rebentant tot. El primer senyal inequívoc va ser la comèdia de les primàries, on no se'ns va permetre estar presents al recompte. Allí ja havíem d'haver dit que o entràvem o plegàvem, però tampoc era qüestió d'engegar-ho tot a rodar a la primera de canvi, fins que es va veure que la gran estratègia de Solidaritat al Baix Camp era foragitar la gent valenta i treballadora de Reus, motor de l'èxit inicial a la comarca, i que després han anat a parar -crec que sense excepcions- als Irreductibles del Baix Camp


Més... ▼
amunt