Per què votaré estelada

Potser sóc molt ruc. De fet, és evident que ho sóc. He hagut de passar per Esquerra, Reagrupament i Solidaritat per a adonar-me com és la fauna que afirma voler portar-nos a la independència. Vaig fugir d'Esquerra fart de les claudicacions, de veure com es venia la presidència de la Generalitat als botiflers del PSOE de Catalunya, de veure com la prioritat no era la independència sinó ves a saber què. Sí, sóc un de tants ex-militants d'Esquerra. Tants, que som més que els militants que hi queden. Gent de bona fe, en massa casos, però a mi no em trobaran al darrera de la gent que ha aconseguit carregar-se un partit històric, per molt que ara ens vulguin vendre la nova Esquerra.

Després vaig fer una fugaç estada a Reagrupament, fins que vaig començar a veure les rebequeries d'un líder il·luminat com un motiu per tocar el dos. Si alguna cosa no ens cal, són líders il·luminats que amenacen amb plegar si no els agrada el que decideixen les bases. De fet, tan il·luminats que decideixen tornar a la casa del pare després d'haver-ne renegat, quan veuen que van mal dades. I després vaig aterrar a Solidaritat. Semblava un projecte fresc, nou i il·lusionador. Ho semblava, fins que hi van desembarcar els voltors que sempre ho acaben rebentant tot. El primer senyal inequívoc va ser la comèdia de les primàries, on no se'ns va permetre estar presents al recompte. Allí ja havíem d'haver dit que o entràvem o plegàvem, però tampoc era qüestió d'engegar-ho tot a rodar a la primera de canvi, fins que es va veure que la gran estratègia de Solidaritat al Baix Camp era foragitar la gent valenta i treballadora de Reus, motor de l'èxit inicial a la comarca, i que després han anat a parar -crec que sense excepcions- als Irreductibles del Baix Camp


Més... ▼

Tot això només és la introducció del que vull explicar realment, per tal que quedi clar que a aquestes alçades la meva decisió no és apassionada ni molt menys. Al contrari, no m'agrada combregar amb rodes de molí, ni el fet de pagar una quota em provoca l'efecte de dir amén al que diguin els dirigents d'un partit, sigui quin sigui, sinó que crec que em dóna el dret a ser-ne crític i a plegar quan veig que el que defensa aquest partit no és el que crec que cal defensar. També voldria afegir, abans que algú em vingui amb el sermó del vot útil, que per mi aquest concepte no existeix. O, dit d'una altra manera, per mi l'autèntic vot útil és votar el que voldria que votés la majoria de la gent. Si acabo havent de votar una opció que no és la que més sintonitza amb els meus ideals i ho he de fer amb el nas tapat, per a qui se suposa que serà útil, aquest vot? Per mi no, evidentment.
Doncs ja no caldria afegir gaire cosa més. Però per què quedi encara més clar: hi ha molta gent -sembla que twitter en vagi ple- que diu que si volem independència cal votar independència, que els vots nuls no serveixen per a res, que el que cal és anar units... tot un reguitzell d'arguments amb un punt en comú: no n'hi ha cap que em convenci. Primer que res, m'haurien de convèncer que votar Esquerra és votar independència. Això sol ja seria prou complicat, però a més, suposant que Esquerra aconseguís el doble de vots que a les darreres eleccions -que ja és suposar-, de què serviria? No sóc futuròleg però és evident: de res. Ressó internacional zero. Efectivitat al Congreso zero. I si algú creu que em pot convèncer que l'anar a ca l'amo i dir-li, en la seva llengua, que són molt dolentots i que això que fan de robar-nos és molt lleig, servirà d'alguna cosa, que ho provi, però ja l'aviso que ho tindrà difícil. En canvi -i en relació al que deia més amunt sobre el vot útil-, què passaria si de totes les urnes, diumenge a la nit, en comencessin a sortir sobres amb una estelada a dins, i, encara més, acompanyada d'una papereta del PP? I si, per a acabar-ho d'adobar, hi hagués una estampeta del fundador de l'Opus Dei? I si n'hi hagués amb quantitat suficient com per a tenir ressò ens els mitjans, nacionals i internacionals? I si s'aconseguís col·lapsar el recompte, tal com diuen a indepespp.blogspot.com? Potser tampoc passaria res. O potser sí. Potser la societat civil es començaria a adonar del poder que té, i que no cal triar entre els mateixos de sempre. Que hem de ser nosaltres els qui manem i no ells. Al capdavall, si volem resultats diferents, potser que comencem a fer coses diferents. Sempre ens havíem hagut de sentir a dir que els independentistes érem quatre gats. Ara els qui estan en minoria són els unionistes. Segur, que cal votar els de sempre? Jo crec que no. Vaig dir que a Espanya no hi volia votar, però que faria una excepció si hi havia candidatura independentista unitària. No ha estat així; per tant faré el que voldria que fes la majoria d'independentistes: donar un missatge inequívoc als vividors de la política que, sense unitat i sense avançar clarament, inequívocament i inexorablement cap a la independència, no tindran el meu vot, ni a Espanya ni a Catalunya. Per això votaré estelada.

Menys... ▲