Sense senyal

Una altra enquesta d'"El País"

Em sembla que en aquest país -vull dir el nostre, és clar, i no pas el del diari del títol d'aquesta entrada- hi ha massa gent més pendent del què diran a Madrid que no pas de posar el seu granet de sorra per a avançar cap a la independència, cosa que sí que ens solucionaria molts problemes, independentment dels brams d'ase que puguin venir de ponent.
Tot això ho dic perquè em sembla molt bé que hi hagi autèntics exèrcits de catalanets enviant missatges de correu electrònic a tort i a dret convidant a participar a enquestes de diaris més o menys cavernícoles, però és evident que això no serveix per a res.
Potser rebre aquests missatges és fins a cert punt inevitable, igual que rebre hoaxes o power point's de 6 MB amb felicitacions de Nadal absolutament infumables, però al menys jo, amb les respostes predefinides de gmail, miro de fer que qui m'envia segons què, s'aturi un segon a pensar si realment cal seguir fent-ho.
Per això, quan he vist al twitter que els amics d'"El País" s'han tret una nova enquesta de la màniga, m'he posat ràpidament a preparar una nova resposta automàtica, abans no em comencin a arribar missatges de gent més preocupada pel resultat d'una enquesta forana que no pas de com van les coses a casa nostra:

Hola,

sembla que el meu programa de correu ha detectat que m'envieu un enllaç a una enquesta del diari espanyol "El País".
Normalment no entro a les pàgines web dels diaris espanyols, i encara menys responc a les seves enquestes.
Gràcies per la possible invitació a participar-hi que m'esteu fent, però m'interessa ben poc el que pensin els lectors d'aquest diari d'un país que no només no és el meu, sinó que va contra el meu.

Molt atentament...

Prou top-posting a gmail

Tot i que tinc configurat el Thunderbird sota ubuntu als dos ordinadors (sobretaula i netbook), estic tan acostumat a la interfície web de gmail i a les seves característiques (com per exemple l'agrupació de les converses), que gairebé sempre l'utilitzo mitjançant aquesta última (tot i alguna mancança, com per exemple la no possibilitat de signar els missatges amb PGP, perquè al final vaig acabar desinstal·lant l'extensió FirePGP del Firefox, que fallava més que una escopeta de fira, o, com es diu ara, que les alarmes de l'iPhone)
Però una de les coses més inexplicables d'aquesta interfície és que a can google no només no tinguin activada per defecte la resposta als missatges sense fer top-posting, sinó que ni tant sols ofereixin la possibilitat de configurar així el gmail.
Total, que avui després de googlejar una mica he fet cap aquí on he vist que, com pràcticament amb qualsevol cosa, no només no he sigut el primer a plantejar-me com solucionar-ho, sinó que a més hi ha algú que ha decidit compartir la seva forma de resoldre el problema. Com que no sabia ben bé què fer-ne de l'script, he googlejat un minut més i he fet cap on explicaven amb detall què calia fer, o sigui que Greasemonkey instal·lat i a córrer!
He de dir que, tal com comenten aquí, tampoc he aconseguit que em funcioni en resposta a missatges en HTML (segurament als qui n'envien serà a qui menys els molesta el top-posting xD), però ja és alguna cosa.
El més bo de tot és que quan ja havia escrit tot això i estava buscant una imatge per al post -que no posaré, perquè tampoc cal- he trobat una extensió per al Firefox que també soluciona el problema (també només per a respostes en text pla), entre altres coses. => no em funciona, o sigui que extensió deshabilitada.

M'agrada el meu android

El meu android és un HTC G1; el primer android que es va comercialitzar. Les seves especificacions, avui, gairebé fan riure. A vegades va una mica lent, i algun cop fins i tot es penja (sí, com qualsevol sistema operatiu -uns més i d'altres menys- es penja, i qui digui el contrari, menteix)

Els mòbils android o de qualsevol altre sistema operatiu actuals el poden deixar en ridícul en qualsevol moment si comparem especificacions o prestacions....

Però el meu android està gairebé lliure d'anuncis gràcies a AdFree, es pot connectar per FTP segur amb AndFTP o per SSH amb ConnectBot. Encara deixa més d'un amb la boca oberta amb Google Sky Map, em permet executar comandes de terminal amb un sol toc de pantalla amb GScript, fer trucades VoIP amb Fring, fer retransmissions en directe per Internet (amb no gaire qualitat, ho sé) amb qik, m'avisa si hi ha un radar a prop amb Radardroid, em pot ajudar a recuperar-lo si va a parar a mans d'algun amic de les coses alienes amb Prey o SIM Checker, el puc fer servir de walkie talkie passant pel servidor casolà amb Virtual Walkie Talkie... i també puc obrir un terminal i teclejar free, top, powertop, ls, du -h...

Però a banda d'aquestes i altres coses que segurament es poden fer igual o millor amb altres sistemes operatius... el meu android utilitza un sistema de codi obert, i gràcies a això hi ha tota una comunitat al darrera treballant-hi dia a dia, i per això hi he pogut instal·lar Froyo. Perquè, tot i que els sistemes lliures també tenen vulnerabilitats i bugs, segueixo preferint els sistemes lliures als privatius.

El meu android ja és gairebé una relíquia i aviat o tard serà substituït per un altre amb processador de doble nucli o vés a saber què, però de moment... m'agrada el meu andorid.

Froyo a un HTC G1 (Dream) per a dummies com jo

Primer que res, he de dir que si algú és tan agosarat com per fer cas de tot això i converteix el seu mòbil en un objecte de disseny exclusivament, jo no en vull saber res :-P

Anem per feina: si pel que sigui heu fet cap aquí, assumeixo que teniu accés root i que teniu certa experiència flashejant ROM's al mòbil. Si no és així, no cal que seguiu llegint...

Una mica d'història:
ja fa temps que utilitzo ROM's de cyanogen al mòbil. Evidentment n'hauria pogut tastar d'altres, però no ho he fet, perquè sempre m'hi he sentit còmode. Aquest és un dels desenvolupadors de ROM's per a android més coneguts, i pel que es veu té un bon equip al darrera treballant en les seves ROM's.
Fa uns mesos ja havia provat el seu primer lliurament estable per a G1 pel que fa a android 2.2 (Froyo), però només em va durar una setmana al mòbil. Potser si hi hagués dedicat més temps, hagués canviat el kernel per defecte, hagués fet més proves de moure aplicacions a la partició ext de la targeta, potser... però no va ser així.
La qüestió és que fa uns dies, la llista de correu de la bona gent que estava treballant en la traducció d'android al català es va revolucionar una mica, perquè gairebé van coincidir en el temps l'anunci de la sortida a la llum de la nova versió (6.1) de cyanogen amb opció d'idioma en català (gràcies a l'Oriol Pellicer) i l'anunci que google ja passava a donar suport oficialment al català a android. Per a acabar-ho d'adobar, en papapep va sortir a fer dentetes i ja no vaig poder aguantar gaire més: al cap de pocs dies ja estava instal·lant cyanogenmod 6.1 al meu modest G1.
Més... ▼

Al primer moment la millora en la velocitat va ser evident, tot i que en una ROM acabada d'instal·lar, no se sap mai quina part d'aquest efecte és degut a les poques aplicacions que hi ha corrent al sistema ni quina és purament efecte placebo, però de seguida la sensació va ser diferent a la que havia tingut amb el primer intent de Froyo amb CM 6.0.
Però prou de parlar de les meves cabòries, anem al gra:

-La forma més fàcil d'obtenir l'última ROM de cyanogen per al G1 -a més de molta informació- és visitar aquest fòrum.
-Una bona recomanació que em va fer en Jordi Augé (em sumo a la recomanació) mitjançant la llista de correu abans esmentada, és modificar l'SPL i la ràdio amb la informació d'aquest enllaç. Amb això s'obtenen 15MB addicionals de RAM, que a un G1 ben bé que li van, sobretot tenint en compte que en aquesta versió de CM es recomana no tenir-hi swap activada. Aquí he de dir que després d'actualitzar ràdio i SPL es pot recuperar un nandroid previ o instal·lar una ROM nova seguint les indicacions pertinents sense perdre aplicacions ni configuració. Aquesta part va ser la que em va costar més, perquè tot i que ja feia temps que trastejava el mòbil amb ADB, no m'hi havia connectat mai en mode fastboot i no me'n sortia, tot i seguir instruccions com aquestes o aquestes i haver fet el corresponent sudo /etc/init.d/udev restart. Al final resulta que em faltava fer una cosa tan senzilla com posar-me al directori tools i executar sudo ./fastboot per a cada comanda.
-Un dels problemes d'aquesta ROM és que, pel que sembla un bug del kernel, té un excessiu consum de bateria. N'hem estat parlant amb en Sisco aquests últims dies
-I ara ve el que segurament farà que no torni enrere i em quedi amb Froyo al G1. Una de les coses que encara em feien dubtar, tot i la millora de velocitat, era l'evident manca d'espai. Sí que una instal·lació nova de qualsevol SO sempre serveix per a eliminar molta porqueria, però encara hi havia algunes aplicacions que trobava a faltar ("per si un dia la necessito") i que no instal·lava perquè estava molt al límit. I una altra cosa que em molestava especialment era que després de cada reinici, els accessos directes a aplicacions instal·lades a la targeta que tenia a l'escriptori no es carregaven correctament (ho feien sense imatge) i havia de reiniciar l'ADW launcher, i a més algunes aplicacions com el teclat que faig servir i d'altres com My Battery Status o Toggle Settings no arrencaven i les havia d'iniciar jo manualment. Doncs bé, finalment he provat la ROM de'n Firerat -basada en CM- que soluciona tots aquests problemes (i que també he instal·lat damunt sense perdre aplicacions ni configuració). Malauradament i per algun motiu que desconec, ha tornat el consum excessiu de bateria, i per això he instal·lat un dels kernels antics que recomanen als fòrums de CM (i tot seguit, ezBiffTestKernel20101106-2708_S.zip tal com s'indica aquí) Encara no n'he pogut comprovar el resultat; quan ho hagi fet ja modificaré aquesta entrada. Edito: després de gairebé 7 hores (amb totes les connexions excepte la del telèfon -que ha suposat un 53% de la despesa de bateria- deshabilitades), la bateria només ha baixat un 2%, o sigui que de moment aquest kernel és el que hi deixo.

Això és tot, però encara deixaré aquí l'enllaç a la solució per si us passa el que ja m'ha passat a mi un parell de vegades, acostumat a que la paperera per a les icones de l'escriptori fos a la part inferior de la pantalla :-)

#####################################

Actualització 27/12/2010 en relació al tema de la bateria

#####################################

Tot i que els darrers dies, el consum era força bo en relació a com havia anat al començament, hi havia una cosa que em tenia una mica mosca. Després del port 2708 -que requereix el canvi de ràdio i SPL amb el qual s'obtenen els 15 MB addicionals de RAM tal com vaig comentar més amunt- el consum de bateria havia passat a ser excel·lent, però en canvi amb el kernel antic (també en parlo més amunt) no ho era tant: hi havia una baixada de bateria superior a l'1% cada hora, tot i tenir totes les connexions (excepte la del telèfon) desactivades. Però jo recordava que la primera nit després d'instal·lar aquest port, el percentatge de bateria restant no s'havia mogut.
Avui, finalment, sembla que m'ha funcionat la neurona, i he recordat que el consum excessiu -al voltant del 10% per hora- també el vaig arribar a veure amb el kernel antic. El vaig tornar a flashejar, però el tema no es va solucionar fins que, provant coses, vaig activar i desactivar l'USB debugging. I així ha sigut com he lligat caps: el consum excessiu no tenia relació directa amb la ROM modificada de Firerat, sinó que s'havia produït com a conseqüència d'haver activat l'USB debugging (tot i haver-lo desactivat després) per a tocar quatre coses per ADB.
Total, que ahir -i després del preceptiu nandroid- vaig flashejar el port 2708 al damunt i tot seguit la ROM de Firerat. Abans de reiniciar, i per si de cas, vaig fer wipe de les estadístiques de la bateria... resultat: després de 6 hores el percentatge de bateria era exactament el mateix. O sigui que ho tinc clar: de moment, res d'activar l'USB debugging, que té tots els números de ser el culpable.

#####################################

Nova actualització 27/12/2010 en relació al tema de la bateria

#####################################

Bé, aquí hi he de posar un gran #etfelicitofill dedicat a mi mateix, perquè la prova d'ahir va ser sense tornar a carregar, i per tant no es pot considerar vàlida, i de fet, ha tornat el consum excessiu després de carregar. Per tant: solució 1: reiniciar després de carregar si hi ha consum excessiu amb kernel 2.6.35.9 (tot i això, sembla que segueix sent vàlid desactivar USB debugging i flashejar sense alimentació. Solució 2: kernel 2.6.34.7 per a tenir un consum molt moderat (lleugerament superior a l'1% per hora) sense haver de reiniciar després de carregar.




Una última cosa -de moment-, ara en relació al rendiment del telèfon: molt aconsellable el que es diu en aquest altre post per a optimitzar-lo.

Menys... ▲

Què li ha passat a esquerra?

Que consti que no m'alegro de la clatellada d'esquerra.
Tot i que en vaig fugir ja fa dos anys (com vaig arribar a aguantar tant?), penso que la immensa majoria dels militants que li queden són gent de bona fe, disposats a treballar pel que creuen que és el partit que ens ha de portar a la independència (pel que fa als seus dirigents no ho tinc tant clar).
M'he passat força dies fent campanya al twitter i al blog fent campanya pel #votaindependencia, campanya que incloïa esquerra, perquè pensava que valia més que hi hagués diputats independentistes -com a mínim teòricament- d'esquerra al Parlament sumats als de Reagrupament i Solidaritat Catalana que no pas que no hi fossin. No ho hauria fet si hagués pensat el contrari.
També m'he guardat prou de fer córrer enllaços com el que m'ha estat arribant últimament -ahir mateix el vaig rebre per última vegada- sobre el llistat de "valenties" d'esquerra. Aquest mateix enllaç i d'altres els tenia guardats per després del 28N, perquè m'havia compromès a no criticar independentistes fins passades les eleccions. Però no els publicaré. No ho faré perquè no crec que fer-los córrer ens acosti ni un mil·límetre a la independència, i perquè crec que la gent de bona fe que queda a esquerra i la història que té al darrera aquest partit no ho mereixen.
Simplement, espero que els militants del partit no segueixin pensant com els seus dirigents que tot va bé i que els equivocats són els altres, i que foragitin la direcció actual, responsable de la situació en que han quedat en aquestes eleccions. Pel bé del seu partit i del país, així ho espero. Però si aquest partit no fa urgentment un canvi de rumb, tota la bona fe dels militants i la història que pugui tenir al darrera no em servirà de res; serà com una eina que ja no està prou esmolada per fer el que ha de fer i que només serveix per desar o, encara pitjor, per llençar a les escombraries. Necessitem amb urgència la independència per no seguir sent la colònia que paga la despesa de la festa espanyola sense estar-hi convidada, només a canvi d'insults i menyspreu. Els partits que no m'hi portin, no em serveixen per a res.

Amb seny i amb rauxa: vota independència

Al mig d'una campanya per part del PSOE de Catalunya que gairebé no śe ni com qualificar, la xenòfoba per part del PP, o la de CiU, que opta per no dir res per tal que res no canviï (què deu voler dir això que no s'ha de triar entre catalanistes i independentistes?), hi ha una excepció entre la grisor general: la campanya de Solidaritat Catalana per la Independència, i especialment els seus vídeos (faig aquí menció especial per al gran @Txanklet, autor d'una bona part d'aquests vídeos). Una bona mostra n'és el darrer que ha corregut per la xarxa:




M'agradaria però, en aquest cas, matisar el missatge: segons el Gran Diccionari de la llengua catalana, el seny és:

m 1 1 Ponderació mental. Fer les coses amb seny. Són coses que fan perdre el seny, que treuen el seny.


2 Sana capacitat mental que és penyora d'una justa percepció, apreciació, captinença, actuació. Cal obrar amb seny, sense apassionament. No estar en bon seny. Vejam quan posarà seny, aquest noi! Estar fora de seny. Eixir de seny. 

Per tant, tinguem-ho clar: el vídeo parla d'aquell seny que de vegades serveix per a anomenar la por, i no d'aquest. D'aquell que ens volen vendre com el que cal per a ser bons minyons i no fer enfadar els espanyols (tan assenyats, ells), i no d'aquest. En definitiva, el seny que ens vol vendre CiU per tal que tot segueixi com una bassa d'oli (en el pitjor sentit!), no fos cas que algú es quedés sense el càrrec que ja li han promès, i no del seny amb el seu significat real.

Resumint: potser ens caldrà un punt de rauxa per a assolir la independència, però ningú no em podrà negar que el més assenyat és votar independència el dia 28. Per mi l'opció més honesta i coherent és Solidaritat Catalana per la Independència, però a qui no li sembli aquesta la millor opció, li demano que voti amb rauxa i seny al mateix temps, i que voti Esquerra o Reagrupament però que voti independència. De motius assenyats el twitter en va ple; només ens cal afegir-hi una espurna de rauxa per a deixar de votar els de sempre, perquè en el fons, el nostre seny ja ens diu que no serveix per a res.