VPN gratuïtes i que funcionen amb Linux

Si mai us connecteu a xarxes wifi obertes, heu de saber que les vostres dades estan en perill. No m'allargaré gaire al respecte d'això perquè no és el motiu d'aquesta entrada; una simple cerca al pare Google Totpoderós pot aportar molta informació.

La qüestió és que -digueu-me paranoic- si em connecto a una d'aquestes xarxes sempre tiro de VPN, que diuen que val més prevenir que curar. Un company de feina -el mega-geek @mariolorda-em va regalar una fonera 2.0 que va a la perfecció per a connectar-hi per VPN, entre d'altres coses, i ja em faria el fet, si no fos pels miserables 512 kb de pujada que tinc a casa.

Total, que ahir em vaig posar a buscar serveis VPN gratuïts -que sóc catalanet i el forn no està per a brioixos, hescoltyn- i sí que no cal buscar gaire per a trobar-ne, però una altra cosa és que funcionin raonablement bé i que a més es puguin configurar a Linux sense perdre-hi hores. Finalment vaig acabar amb aquests dos:

VPNReactor:  Bones instruccions de configuració i ample de banda per a no acabar-se'l (avui l'he provat en una wifi amb 30 Mb de baixada i 10 de pujada i no he notat cap disminució); de fet anuncien ample de banda il·limitat! La pega: amb la versió gratuïta es pot navegar durant mitja horeta amb tot el que doni la xarxa local, però quan s'acaben s'ha d'esperar 30 minuts per a poder tornar a gaudir-ne 30 més. No hi ha cap pa que no costi una coca, o això o pagar!

VPNKeys: Aquí les instruccions no són tan fantàstiques, i de fet em va costar sortir-me'n, però al final tot té solució (excepte la mort, els impostos i Espanya); així és com ho vaig fer:

-Network manager - Connexions VPN - Configura la VPN
-Clic al botó "Afegeix", Protocol de túnel punt a punt (PPTP)
-Al nom de la connexió, el que vulguem (ens servirà per a identificar la VPN a l'hora de connectar)
-Passarel·la: us1.vpnkeys.com
-Nom d'usuari: vpnkeys
-Contrasenya: uieoddw (convé que ens donem d'alta, perquè la van canviant i ens comunicaran la nova per correu electrònic)
-Clic al botó avançat; als mètodes d'autenticació només ha de quedar marcat MSCHAP i MSCHAP v2, i s'ha de marcar l'opció "Utilitza el xifratge punt a punt (MPPE)
A funcionar!

No me n'he sortit amb OpenVPN, però amb PPTP em funciona bé. Un comentari respecte a aquest proveïdor: es pot accedir fàcilment via emulador de terminal executant aquesta ordre com a superusuari:

# openvpn --config /ruta_al_fitxer_baixat/uk1.vpnkeys.com.udp.ovpn

El que passa és que -potser només són manies meves, però mira- si es perd la connexió i la finestra del terminal no està visible, no se sap que s'ha perdut; en canvi funcionant amb el Network Manager, la icona sempre està visible i és fàcil de veure si la connexió està activa o no.

Aquest altre servei no té tan ample de banda com VPNReactor, però la connexió gratuïta no té límit de temps.

Una reflexió a tot plegat: si teniu bon ample de banda a casa -cal tenir-ne també de pujada!- no caldrà que us refieu de proveïdors externs; utilitzar aquests serveis implica refiar-se d'algú que pot tenir totes les bones referències del món, però al capdavall això pot no ser garantia de res.

I encara un últim apunt: aquests serveis tenen un avantatge afegit: us heu trobat mai de voler accedir a determinats continguts i no poder-ho fer com a conseqüència de la vostra IP? Doncs això pot ser la solució. De fet, si us fixeu en el primer enllaç d'aquesta entrada, l'extensió és .nl: quan he fet la cerca, tenia una IP d'Amsterdam assignada :-)

Actualització a 19/04/2016:

VPNbook: Instruccions de configuració aquí.

Solució a la icona de Megasync que no es mostra

Mega és un servei d'emmagatzematge al núvol. No té el gran avantatge de mantenir diferents versions dels fitxers sincronitzats com fan, per exemple, Dropbox o Google Drive, però per una altra banda ofereix 50 GB d'emmagatzematge gratuït.

Si decidiu fer servir el seu client de sincronització en segons quins escriptoris -tal com em passava a mi amb XFCE-, és possible que el client arrenqui quan inicieu sessió, però no us mostri la icona corresponent a la safata del sistema.

Per a corregir això podeu fer servir aquesta solució que he trobat als fòrums de Peppermint; en concret he deixat així el fitxer ~/.config/autostart/megasync.desktop :

[Desktop Entry]
Type=Application
Version=1.0
GenericName=File Synchronizer
Name=MEGASync
Comment=Easy automated syncing between your computers and your MEGA cloud drive.
TryExec=megasync
#Exec=megasync
Exec=bash -c "sleep 20 ; megasync"
Icon=mega
Terminal=false
Categories=Network;System;
StartupNotify=false
X-GNOME-Autostart-Delay=60

Fàcil :-)

Manjaro Linux: un bug i dues solucions

Feia mesos que funcionava amb Linux Mint Debian Edition al netbook nou: no havia aconseguit que Manjaro m'hi funcionés correctament (es quedava sense interfície gràfica i no havia aclarit res amb els missatges d'error que sortien). El funcionament era discretament correcte i no semblava pas que funcionés amb un disc SSD.
Però fa uns dies em vaig decidir a tornar-ho a provar, tot i que el reinici després de la instal·lació acabava amb un bonic kernel panic. Afortunadament però, Manjaro no té ni un ni dos instal·ladors; en té 3: Thus, Calamares i amb intèrpret d'ordres. Total, que després de diversos intents amb Thus vaig provar Calamares i la cosa va funcionar: finalment aconseguia la velocitat típica de Manjaro i ara sí que es nota que corre en un SSD.
El problema era un bug força molest: després de suspendre o blocar la pantalla, aquesta es quedava sense il·luminació, i l'única solució era reiniciar per a poder tornar a funcionar amb normalitat. Però només buscant una mica vaig trobar dues solucions als fòrums d'Arch:
Una consisteix a assignar l'ordre

xset dpms force off

a una drecera de teclat: quan la pantalla es queda sense il·luminació només cal teclejar la drecera i qualsevol interacció posterior amb el teclat o el ratolí tornarà la pantalla al comportament normal.
L'altra es tracta de crear el fitxer /etc/X11/xorg.conf.d/20-intel.conf i posar-hi el següent contingut:

Section "Device"
   Identifier  "Intel Graphics"
   Driver      "intel"
   Option      "AccelMethod" "uxa"
EndSection

No cal ni sortir de la sessió perquè comenci a funcionar correctament :-)

CUP, Junts pel Sí i la mare que els va parir

Segons diuen a can twitter, dec ser un dels imbècils que va votar CUP el 27 de setembre. No m'agraden els fanatismes, ni crec que la CUP ni ningú estigui en possessió de la veritat, i de fet hi ha moltes coses que no m'agraden de la CUP. Va ser el primer cop que els votava i no sé si ho tornaré a fer.

No, jo tampoc vaig llegir el programa de la CUP. Ni el de Junts pel Sí. Ni de ningú. I qui se'ls hagi llegit tots, que tiri la primera pedra.

A pocs dies del 27S encara dubtava quin seria el meu vot, però el fet que algunes veus convergents anunciessin que es podria repetir la fórmula de Junts pel Sí a les eleccions espanyoles (què hi hem d'anar a fer, al Congreso, si el que volem de veritat és desconnectar), afegit a la meva al·lèrgia a donar el meu vot a la màfia convergent, em van fer decantar per la CUP.

A mi el que m'hauria agradat hauria sigut votar Pirata per no haver de triar una opció que no m'acabava de fer el pes, però les possibilitats que el meu vot es veiés representat al Parlament eren més aviat escasses -de fet ni tant sols sé si el Partit Pirata es presentava a la meva circumscripció- i això afegit a la transcendència d'aquestes eleccions em van fer acabar de decidir.

Però la veritat, algunes reaccions dels darrers dies m'han fet venir ganes de tornar a votar CUP. A veure si m'explico: suposo que a aquestes alçades no cal que expliqui el lluny que estic de qualsevol cosa que s'assembli el més mínim a CDC, la difunta CiU o qualsevol succedani d'aquesta colla. Però tot i això, què m'hauria agradat que fes la CUP? Doncs m'hauria encantat que, en comptes d'aprofitar la situació provocada per la tupinada del vot exterior, l'haguessin corregit. És a dir: tothom sap que si els catalans a l'estranger haguessin votat amb normalitat, JxS hauria tingut 63 diputats com a mínim, i per tant m'hauria agradat que la CUP hagués dit: Espanya us ha robat un diputat, per tant aquí teniu els dos vots que us falten; formeu govern i feu el que us ha demanat la gent, però els altres 8 votem en contra perquè sou (els convergents) un partit corrupte, perquè el vostre independentisme sobtat no ens el creiem, perquè si avui no tenim una llei electoral que permeti llistes obertes i per tant una democràcia de més qualitat és principalment per culpa vostra, i per mil i una raons més.

Però resulta que les coses són com són i no com m'agradaria a mi que fossin, i ja sabem tots com estan les coses a dia d'avui, tot i que sóc optimista i vull pensar que no haurem de votar al març.

Ara, per on sí que no hi passo és per acceptar que els qui no han sigut independentistes en sa vida -i encara recordo unes declaracions de Jordi Pujol dient que ells no eren secessionistes, o més recentment el Molt Honorable Artur Mas pronunciant incorrectament "independència" justament en resposta als qui li deien que no  en parlava mai (sí, potser és simplement una anècdota, o potser no tant)- ara vagin de bons i els altres siguin els dolents. O és que potser hem perdut tots la memòria i ja no recordem que fa 4 dies Artur Mas va anar a la capital de l'imperiet a pidolar un pacte fiscal?

Que CDC no s'hauria tornat independentista si no fos per la por de perdre el poder després de les grans mobilitzacions que hem viscut des del 2012, és tan cert com que demà sortirà el sol. I també és cert que si finalment no hi ha acord -i repeteixo que crec i espero que n'hi haurà- serà culpa dels uns i dels altres, no pas només dels uns.

Per tant la meva humil petició des d'aquest humil blog és que hi hagi acord aviat i anem per feina, que mentre ens barallem els dies van passant, temes tan urgents com el Decret de Pobresa Energètica segueixen aturats i li estem donant la raó al criminal de l'Aznar. Però si us plau, indepes bons i indepes dolents no, que ja som grandets.

L'hem feta molt grossa

Us imagineu que l'11 de setembre del 2009, quan la bona gent d'Arenys de Munt van desafiar l'estat amb una consulta sobre la independència, us haguessin dit que el 2015 votaríem sobre la independència en unes eleccions plebiscitàries? Lògicament hauríem dit que on calia firmar per a assegurar-ho.

I ara, al cap de 6 anys -que lluny que sembla tot plegat: l'estatutet retallat del 2006, les primeres grans manifestacions, les eleccions del 2012...- no només hem votat, sinó que hem guanyat!

I ho hem fet amb tot en contra: tot un estat en contra; sí, barroer; sí, mentider; sí, sense ni un sol argument contrari a la independència, però un estat amb tota la seva maquinària i la premsa més manipulada del món, amb amenaces de tot tipus, amb una Junta Electoral que ha permès amenaces com les dels feixistes de SCC -això sí, fent el paperot de fer veure que feien alguna cosa el mateix diumenge 27, quan el mal ja estava fet- i el més greu de tot: la tupinada del vot exterior, que tradicionalment és més independentista.

I què passarà ara?  Doncs no ho sé. Tal com diu el senyor @elbixo al seu blog, jo tampoc no en tinc ni idea. Però no dubto que ho farem. I si Vicent Partal, que hi toca molt, diu que no patim, doncs jo a creure.

I què ha de fer la CUP? Doncs complir el seu programa, que per això els vam votar. I què més m'agradaria que fes la CUP? Doncs a banda de complir el que havien anunciat no investint Mas, m'agradaria que el defensessin aferrissadament davant de l'estat espanyol, que -recordem-ho- li va posar una querella per haver posat urnes. Que una cosa no treu l'altra, perquè anar contra les privatitzacions no vol dir que no es pugui anar a favor de la democràcia, i si l'estat espanyol diu que les lleis estan per damunt de la democràcia, doncs aquí hem de dir rotundament que no, que si hi ha una contradicció ha de prevaldre la democràcia i el que cal és canviar les lleis, i defensar tothom qui sigui víctima d'unes lleis injustes.

I què hem de fer ara? Doncs de moment assaborir una victòria tan treballada i desconnectar cada cop més -mentalment també, potser sobretot mentalment- d'aquesta Espanya que no entén res i de la seva premsa, ràdio i televisió que semblen viure en un univers paral·lel. També estar molt atents a tot el que passi, perquè el 27S no va acabar res sinó que va començar, i encara no sabem per on sortirà aquest estat caduc, caspós i pot democràtic. Potser tocarà sortir al carrer o potser no, però de moment estem tenint la immensa sort de poder-ho viure. Gaudim el moment, perquè la felicitat és el camí.

Votaré per tu

Votaré per tu, i diumenge quan se sàpiguen els primers resultats ens farem un petó i una abraçada, i encetarem una ampolla de xampany i brindarem amb llàgrimes als ulls.

Votaré per tu, mare, perquè puguis tenir una pensió digna, i no aquest insult que tens ara.

Votaré per tu, pare, que vas viure la major part de la teva vida a sota d'una fastigosa dictadura, i no vas tenir la sort que tindrem nosaltres de poder-ho veure.

Votaré per vosaltres, filles, perquè pugueu tenir una educació de qualitat, en un país on l'expressió "passar més gana que un mestre d'escola" perdi tot el seu sentit, perquè ser mestre o professor sigui una professió de prestigi i puguem estar al nivell de Finlàndia, i no com ara.

Votaré pels avis, perquè segurament no van ni gosar imaginar el que estem a punt de viure, després d'haver viscut i perdut una guerra.

Votaré per mi, què carall, perquè tot està per fer i tot és possible.

Votaré per viure en un país amb un Estat propi, i no en un que ens va en contra.

Votaré perquè mai més es faci canviar el vot de la gent amb amenaces i mentides.

Votaré perquè mai més els militars, suposant que entre tots decidim que volem tenir exèrcit, tinguin més drets a l'hora de votar que la resta de persones.

Votaré perquè tinguem la millor sanitat pública del món, i perquè al mateix temps ens sigui cada cop menys necessària perquè puguem tenir uns hàbits de vida saludables.

Votaré perquè mai més un organisme estranger ens pugui dictar la programació de la nostra televisió i ràdio nacionals.

Votaré perquè mai més un tribunal pugui tombar lleis aprovades al nostre Parlament elegit democràticament.

Votaré perquè mai més un altre país ens digui quina llengua s'ha d'estudiar a les nostres escoles.

Votaré perquè puguem decidir si volem autopistes gratuïtes o de pagament, o perquè no ens importi, si triem que volem un transport públic capdavanter.

Votaré perquè mai més ningú pugui sentir-se estranger a casa seva, i perquè mai més ningú aprofiti la llengua per maltractar i vexar algú altre.

Votaré perquè el nostre Parlament és el més antic d'Europa, però si fos el més nou tindríem exactament el mateix dret a tenir un Estat propi.

Votaré perquè entre tots decidim si volem formar part de la Unió Europea, i no com ara, que hi som tant si volem com si no.

Votaré perquè l'única possibilitat que té de sobreviure la nostra llengua és amb un Estat propi, i perquè mai més ningú em digui a casa meva que la llengua pròpia del país és una imposició.

Votaré perquè ens puguem federar amb la resta dels Països Catalans, si així ho vol la seva gent.

Votaré perquè vull un país on la corrupció dels polítics sigui l'excepció i no la norma.

Votaré perquè ningú hauria de voler viure a un país on cap govern no ha demanat mai perdó per haver assassinat un president elegit democràticament.

Votaré perquè un estat que posa estacions de tren d'alta velocitat a pobles de vint-i-vuit habitants mentre el servei de rodalies i mitja distància està com està no és un estat, és una vergonya.

Votaré perquè no vull formar part d'un estat que té com a tristes marques ser el campió d'Europa en atur i tenir la presó més gran del continent... per a estrenar des de fa més d'un any.

Votaré perquè no vull formar part d'un estat que subvenciona una fundació que es dedica a lloar un dictador.

Votaré perquè no vull formar part d'un país on el ministre d'interior condecora figures de fusta.

Votaré perquè els qui visquin a l'estranger hi visquin perquè volen, i no perquè aquí no tenen cap oportunitat. I perquè mai més ningú tingui problemes per votar perquè no té una ambaixada pròpia, i la que ha de fer servir li posa tan difícil com pot.

Votaré perquè a qui faci apologia del franquisme i del nazisme li caigui a sobre tot el pes de la llei, i no es multi per xiular o per fer de trabucaire.

Votaré perquè no em robin i em diguin insolidari.

Votaré perquè no vull que em robin els diners per fer carreteres desertes i aeroports sense avions mentre aquí la gent mor cada dia a la N-II i a la N-340.

Votaré per fugir d'un lloc on em diuen que les lleis estan pel damunt de la democràcia, perquè qui diu això no és un demòcrata.

Votaré perquè ja no ens alimenten molles; volem el pa sencer. Després que tanta gent hagi pagat amb humiliacions, vexacions, multes, presó i fins i tot amb la vida el fet de ser català, nosaltres tindrem la immensa sort de canviar-ho amb una cosa tan fàcil com és votar. Votaré perquè la por ha canviat de bàndol, perquè ja no podem més i aquest diumenge ho podrem tot.

Més mentides i amenaces; zero arguments

Seguim al circ de la recta final per a les eleccions plebiscitàries, aquelles que l'unionisme s'ha esgargamellat dient que no ho són però que tot el que fa demostra que sap molt bé que sí que ho són.

I el numeret amb què ens han obsequiat aquest divendres ha sigut el de la banca espanyola, dient que la independència podria fer reconsiderar la seva implantació a Catalunya.

Ves per on, aquells que han hagut de ser rescatats amb quantitats pornogràfiques de diner públic, aquells que no van saber veure venir la crisi tot i ser-ne els principals responsables, aquells que van enganyar petits estalviadors amb les participacions preferents, aquests mateixos, són els que ens surten ara amb aquest espantall ridícul.

Ja sé que el diner és poruc, que aquesta colla de depredadors només vetllen pel seu negoci i que si diuen això és perquè creuen realment que és la millor forma de protegir la seva paradeta. Però primer de tot, i tenint en compte el seu currículum, perquè hauríem de pensar que tenen raó? I en segon lloc, qui és capaç de creure's que cap entitat financera renunciarà a fer negoci a un nou país amb perspectives d'augmentar la seva riquesa i la seva activitat econòmica?

Aquest mateix divendres tenien un professor d'ESADE a RAC1 provant de fer d'altaveu d'aquesta colla, i una de les coses que ha dit és que la banca d'una Catalunya independent no tindria els nivells de protecció que té el sistema financer espanyol actualment. Com que era la ràdio, no sé si aquest home s'ha posat vermell en sentir les seves pròpies paraules, però el que no ha dit és que una part dels diners que hi ha al Fons de Garantia de Dipòsits són nostres, i per tant constituiran una més de les partides d'actius i passius a negociar -i creieu-me que s'asseuran a negociar, per molt que bramin, ja sigui perquè els hi portarà la tieta Merkel estirant-los per les orelles, perquè s'adonaran que sense negociar tenen un problema amb el deute impossible de solucionar o per tants altres motius com per exemple que els interessa tenir bones relacions amb nosaltres si volen utilitzar el nostre corredor mediterrani quan ens l'haguem construit.

En resum: el seu comptador d'arguments segueix a zero quan queda poc més d'una setmana per a la data clau del 27S.

Si us voleu fer un favor a vosaltres mateixos i a la gent gran, expliqueu-los bé que no facin cas de les amenaces, que del tema de la Unió Europea ja en parlarem quan tinguem capacitat per decidir el que volem i que l'única manera de garantir les pensions o fins i tot augmentar-les és marxar tan ràpidament com sigui possible d'aquesta Espanya que ens estima tant que ens abonyega. Ànims, ja falta poc.