Coses a fer després d'instal·lar Manjaro Linux

Manjaro és una distribucio Linux basada en Arch, a la qual vaig fer cap després de cansar-me d'esperar actualitzacions a Linux Mint Debian Edition, tot i els furibunds atacs d'alguns fonamentalistes de Debian (xist). Anava darrera d'una distribució realment rolling release i que no ho fos només de nom, i després d'estar uns dies fent el tastaolletes amb SparkyLinux, Point Linux i SolydX, vaig acabar decidint-me per Manjaro després de provar-les totes instal·lant-les a un USB.

Manjaro XFCE Edition, el sabor que vaig triar, funciona molt bé out of the box (ja sé que un bajà com jo no hauria de dir aquestes coses, però mira, em feia gràcia), però aquesta és la meva xuleta de coses a fer després de la instal·lació per a, com a mínim, deixar-la al meu gust:

-Configurar el quadre afegint i eliminant elements.  A mi m'agrada saber en tot moment la velocitat de la xarxa i veure l'estat de les memòries física i virtual, en canvi no m'interessa veure-hi el canviador d'espais de treball (si vull canviar ho faig amb el teclat); això va a gust del consumidor :-)

-Tunejar el ratolí tàctil: per a fer que el clic amb dos dits simuli el botó del mig del ratolí,cal afegir "options psmouse proto=imps" (sense les cometes) al fitxer /etc/modprobe.d/options.conf (o crear-lo si no existeix). Hi ha altres possibilitats fent el que s'explica aquí. També es pot modificar la velocitat del doble clic (jo la tinc a 500 ms) perquè resulti més còmode. Finalment, si voleu utilitzar el ratolí a un portàtil funcionant amb bateria, convé modificar el fitxer /etc/laptop-mode/conf.d/usb-autosuspend.conf tal com s'explica aquí per tal que no entri en suspensió.

-Instal·lar whisker menu. Si heu fet anar LMDE amb escriptori Mate sabreu de què parlo; un menú millorat que val la pena provar (amb la .iso actual, 0.8.7, ja ve instal·lat per defecte, de fet és la imatge de més amunt):  

~$ sudo pacman -S xfce4-whiskermenu-plugin

 -Dreceres de teclat: resulten molt còmodes per a dur a terme les tasques més habituals; per exemple l'ordre xfce4-popup-whiskermenu obrirà el menú whisker, o xfce4-session-logout, el de sortida. Jo vaig canviar la de bloqueig de pantalla xflock4 per Ctr+Alt+l, que és la que faig anar habitualment, i tinc Ctrl+Alt+Supr per al menú de sortida. I també es poden executar scripts que tinguem desats amb dreceres de teclat, entrant l'ordre thunar /ruta/script.sh

-Configurar la pantalla de bloqueig per tal que permeti canviar d'usuari, afegint xscreensaver.newLoginCommand: lxdm -c USER_SWITCH al fitxer ~/.Xresources tal com expliquen aquí.

-Desactivar l'IPv6 al Network Manager. Està explicat aquí.

-Posar nano com a editor per defecte: si sou com jo, que vaig pel món fent-me el xulo com si entengués alguna cosa de GNU/Linux però en realitat no en tinc ni idea, pot ser que se us obri el Vi quan aneu a editar el crontab i llavors no sapigueu què fer. Podeu fer que s'obri amb nano afegint export EDITOR=nano al fitxer .bashrc.

-En cas d'utilitzar un portàtil, configurar al gestor d'energia el comportament que volem quan es tanca la tapa i quan es prem el botó d'adormiment, així com la resta de paràmetres.

-Si sou tan perepunyetes com jo i voleu que l'ordre dels botons de les finestres al quadre no sigui el que surt per defecte, i a més es puguin punxar i arrossegar, està explicat aquí com fer-ho.

-Instal·lar Prey per si mai l'ordinador va a parar a unes mans on no tocava. Aquí s'explica com fer-ho.

I fins aquí els meus humils consells. No us fan venir ganes de tastar Manjaro?

Reanomenar fotos amb GNU/Linux

L'altre dia un usuari de Windows em va demanar ajuda per a reanomenar unes fotos que tenia al seu ordinador. Es tracta de milers de fotos d'un viatge que té en carpetes per dies, i s'havia entretingut a reanomenar-ne més de 4.000 una per una, afegint un número seqüencial al davant del nom de cada fitxer, de forma que quedessin ordenades per data de captura (tot i que l'explorador de windows ja és capaç de llegir les dades EXIF i per tant d'ordenar per data i hora de captura)

La qüestió és que no vaig fer el que havia d'haver fet i em vaig posar a buscar alguna eina per a automatitzar aquesta feinada. Al final més o menys me'n vaig sortir amb un parell de programes, perquè el que permetia reanomenar afegint un número seqüencial parametritzable no sabia llegir les dades EXIF... i al cap d'uns dies la llicència d'un dels 2 programes, que era shareware, havia caducat.

Llavors li vaig dir al sofert usuari que buscaria una solució amb Linux, que segurament seria més senzill. La veritat és que em va costar més del que em pensava -en part, perquè no en tinc ni idea de Perl ni d'awk, que segur que m'haurien permès de construir-me una solució a mida-. El primer que vaig trobar va ser jhead, una petita joia dins d'una altra joia que tots els usuaris de GNU/Linux haurien de conèixer: http://www.commandlinefu.com

Amb jhead es poden fer força coses interessants; algunes de les que no surten amb

~$ man jhead

ni amb

~$ jhead -h

estan explicades aquí. Per exemple:

~$ jhead -v -exonly -n%Y-%m-%d_%H-%M-%S-%f *

reanomena els fitxers d'un directori amb dades EXIF afegint la data i hora de captura al davant del nom original del fitxer (també substitueix les extensions .JPG -nefasta moda, trobo- per .jpg). Ja gairebé ho tenia, perquè el programa també permet afegir un número seqüencial al nom del fitxer... però no -que jo sàpiga- especificar quin ha de ser el primer número de la sèrie (requisit imprescindible en aquest cas)

Llavors va ser quan vaig demanar ajuda als fòrums de Linux Mint, on de seguida em van recomanar amablement Pyrenamer, una potent eina que, ara sí, em solucionava l'últim escull: afegir un número seqüencial a cada fitxer del directori però especificant el número inicial.

Doncs ja ho sabeu, si voleu fer una cosa tan especial com aquesta, aquí hi ha la solució. Si el que voleu no és tan complicat -potser organitzar automàticament les fotos en carpetes per data- potser amb un simple script com aquest ja fareu la feina; com sempre amb GNU/Linux, cada situació té solucions per a tots els gustos. Una petita mostra de tot l'univers de possibilitats a l'hora de reanomenar fotos pot ser, per exemple, aquesta: http://hexample.com/2012/02/09/batch-file-renaming-linux-commandline-bash 

Voleu compartir la vostra solució?

This #July4th I stand by the 4th Amendment

https://cms.fightforthefuture.org/july-4th-celebrate-4th-amendment-post-it-everywhere/

Actualitzar Firefox i Thunderbird a Linux Mint Debian Edition

Linux Mint Debian Edition, tal com es queixen alguns usuaris, queda lluny de ser una distribució rolling release. Però de moment m'ha passat la versionitis que havia tingut fa unes setmanes, i com que encara no m'he decidit a fer el salt a la mare Debian, tot i haver-la tastat -i és que LMDE va molt, molt, molt, moltíssim bé- seguiré un temps més "fidel" a aquesta distribució (a no ser que demà, per exemple, m'agafi per canviar :-P)
La qüestió és que el principal programa que faig servir, tant a l'EEE com al sobretaula, és el Firefox, per al qual ja vaig trobar solució per a actualitzar tan aviat com surt nova versió sense esperar actualització via Linux Mint (no és que triguin gaires dies a sortir, però quan hi ha temes de seguretat pel mig, val més no badar). La solució passa per baixar el Firefox de can mozilla (des d'aquí per a la versió actual per a Linux de 64 bits) i fer servir aquest, i no el que porta l'LMDE. Això ja fa que canviï al canal release d'actualitzacions:

 Potser també serviria aquesta altra solució, però quan vaig anar a mirar d'aplicar-la al Thunderbird em vaig adonar que aquest ja estava al canal release, i que a més efectivament m'avisava que hi havia una actualització. El problema és que l'actualització no acabava de baixar mai, però la solució la vaig trobar ràpidament als fòrums de Linux Mint: és tan fàcil com executar el Thunderbird com a superusuari amb sudo thunderbird, actualitzar, reiniciar (el TB) i tancar. A la propera execució com a usuari normal ja estarà a l'última versió:

Actualització a 17/06/2013: de vegades les coses són molt més senzilles, i aquesta n'és una mostra: resulta que anant a about:config es pot modificar el canal d'actualitzacions (cercant "app.update.channel"): => actualització de l'actualització: aquest canvi no té cap efecte, però sí que funciona l'altra solució indicada més amunt.

He modificat a "release" al Firefox del Linux Mint -editant el fitxer channel-prefs.js-; quan hi hagi la propera actualització ja editaré aquesta entrada explicant-ne el resultat.

Doncs bé, amb l'arribada del Firefox 22 això és el que ha passat:
-M'ha sortit un avís a l'àrea de notificacions alertant de l'actualització. He anat a Ajuda -Quant al Firefox i m'ha avisat de l'actualització, però indicant l'enllaç de descàrrega de la nova versió:

L'he tancat i he executat el que havia baixat; aquest s'ha actualitzat correctament. Conclusió: és millor fer servir aquest. No sé quant m'arribarà l'actualització via repositoris  de Linux Mint, però mentrestant, ja estic a la darrera versió.

I com a apunt final: si voleu una altra solució una mica diferent però molt més "professional", mireu aquí.

Baixar vídeos de programes de TV amb Miro

Aquesta entrada li semblarà una bestiesa a qualsevol que hagi invertit més de 5 minuts en investigar com baixar vídeos de programes de televisió a l'ordinador, però jo no m'hi havia dedicat mai i potser a algú li serà d'utilitat.

Recordo ja fa temps haver vist aquest blog on s'explicava com programar la gravació de programes de ràdio a GNU/Linux, però no m'havia posat mai amb temes de televisió. Però la qüestió és que al 75% dels habitants de casa sembla suposar-los un problema perdre's algun capítol de La Riera, i per això avui m'he posat a buscar una solució que resultés fàcil i còmoda. La veritat és que anava força despistat, ja que he passat per gnulinux.cat, el Racó Català i alguns altres, sense acabar d'aclarir-me, fins que aquest post de LifeHacker m'ha portat pel bon camí. Buscant al synaptic algun programa dels anomenats als comentaris m'he topat amb Miro, un programa de codi obert i multiplataforma que de seguida m'ha servit com a solució: tan fàcil com anar a Barra lateral - Afegeix un podcast i enganxar-hi l'adreça RSS de la sèrie en qüestió. A partir d'aquí, només ha calgut tocar algunes opcions de configuració (carpeta on desar els vídeos, espai de disc màxim a utilitzar, etc.) i a córrer (o més ben dit, instal·lar el programa al portàtil de la principal interessada, amb l'opció que s'executi a l'arrencada i a mirar :-) Ves que no m'aficioni jo ara a baixar-me vídeos i mirar-me'ls!

El CM de l'Oracle, Catalunya Ràdio

No he fet mai cap curs de Community Manager. I el més a prop que he estat del periodisme ha estat llegir diaris que no siguin La Vanguardia. Però tot i no saber-ne ni un borrall de tot plegat, em sembla que el Community Manager de l'Oracle encara va més perdut que jo.

L'Oracle és un programa que escolto alguns dies, perquè de vegades hi ha convidats que diuen coses interessants. Però trobo que el seu conductor, Xavier Graset, és absolutament avorrit, i en la meva modesta i absolutament prescindible opinió, algú que no està a l'alçada d'estar al capdavant d'un programa d'una ràdio nacional. Potser als capitostos de Catalunya Ràdio ja els va bé i els resulta molt còmode tenir algú tan previsible com aquest senyor, en comptes de, posem per cas, algú que li donaria mil voltes com Víctor Alexandre. Però jo trobo del tot infumable que hi hagi algú que no sap què dir i que per això es passa tota l'estona amb els seus "eeeee", "mmmmm", "aaaaa" i dient "en fi" cada cop que es queda sense saber què dir, i crec que això passa moltíssim més del que seria admissible a una ràdio que paguem entre tots. Al capdavall, se suposa que el conductor d'un programa de ràdio hauria de parlar, i no quedar-se en intentar-ho. Per això l'altre dia vaig fer aquest tuit, que més enllà de mirar de fer gràcia, venia a dir que ja n'hi havia prou:

Vaig evitar mencionar el compte de twitter del programa; ja ho havia fet un cop i ja tinc prou feina com per anar creant flames a Internet. Per això em va sorprendre trobar-me amb això:

L'explicació la vaig trobar després. En qualsevol cas, no faré cap interpretació d'aquesta resposta aquí; podria passar que algú tornés a mencionar l'usuari del programa juntament amb un enllaç a aquesta entrada, allí la llegissin i em diguessin -potser amb raó- que m'equivoco, però sí que voldria dir un parell de coses:

Als anys 80, Catalunya Ràdio la sentia com a meva. A casa s'escoltava a totes hores; hi havia programes absolutament genials com El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico amb els que la complicitat era total; realment era la ràdio nacional de Catalunya i era la meva ràdio. Recordo com si fos ara el dia que vaig anar a lliurar una QSL als estudis de Diagonal 614 per a poder rebre'n una de seva a canvi, i havia participat en alguns concursos amb sort diversa. Però les coses han anat empitjorant progressivament des d'aquells temps, potser culminant amb la posada en escena de l'impresentable de Manuel Fuentes. Si abans considerava Catalunya Ràdio la meva emissora, ara l'únic que hi veig és que els seus treballadors cobren una part dels meus impostos per fer uns programes que en la majoria dels casos no em ve de gust escoltar.

I ja per acabar: no sé si aquesta resposta la va fer el principal al·ludit o algú altre. Però sigui com sigui, segurament hauria estat més profitós que hagués invertit aquell temps en indicar a una col·laboradora del programa -no sé com es diu la persona a la qual he sentit avui mateix- com es pronuncia "transició" correctament. Se suposa que "promocionar i difondre la llengua i la cultura catalanes" s'hauria de fer de veritat, i no quedar com una bonica frase i prou.

La vols? Demana-la!

No te la portaran a casa. No caurà del cel. I alguns dels polítics professionals que hi ha instal·lats al Parlament potser estan per la feina, però n'hi ha que ja els va bé que no canviï res. En qualsevol cas una empenta més no farà cap mal.

No cal que t'indignis -tot i que pots fer-ho, si vols o simplement no ho pots evitar- cada cop que sents segons quines notícies. No cal que cada matí, quan arribes a la feina, preguntis als altres si ja han sentit el darrer insult, atac, enaltiment del feixisme o el que sigui que acaba d'arribar de ponent. Si vols fer-ho ets ben lliure, però poca cosa t'aportarà.

Però hi ha coses concretes a fer. Pots signar un vot per la independència, pots donar a conèixer la campanya al teu voltant, i mirar de convèncer indecisos. Fem-ho bé; l'any que ve podem ser lliures.