Linux Mint Debian Edition

Evidentment la idea d'aquesta entrada no és explicar res que no se sàpiga; més aviat és una publicació de la xuleta que m'he anat fent aquests darrers dies mentre acabava d'afinar el sistema tal com m'agrada, per si a algú li serveix, per mi mateix i perquè em ve de gust :-)

Quan fa uns dies -després d'un tuit de l'amic Sisco Garcia- em vaig plantejar de provar alguna cosa diferent d'ubuntu -després de 5 anys de fer-lo anar-, el primer que se'm va acudir va ser fer un tast de Linux Mint, una distribució que darrerament havia vist créixer espectacularment la seva popularitat.

Pensat i fet, vaig baixar algunes iso's i les vaig provar després de gravar-les en un USB mitjançant unetbootin, i de seguida vaig tenir molt bones sensacions; tan bones que també molt ràpidament em vaig decidir a instal·lar-ne una, primer a l'EEE i després a l'ordinador de sobretaula -a aquest la versió de 64 bits, tot i que fins ara només hi havia posat ubuntu's de 32-

Em vaig decidir en ambdós casos per Linux Mint Debian Edition, després de les proves fetes amb els Live USB i de llegir els pros i contres d'aquesta versió, especialment:

• You don't need to ever re-install the system. New versions of software and updates are continuously brought to you.
• It's faster and more responsive than Ubuntu-based editions.

No vaig tocar res a les particions /home (sí que en vaig eliminar, després de guardar-ne una còpia, la majoria de carpetes i fitxers començats amb un punt l'altre dia per a provar Debian Wheezy a l'EEE) i tot va funcionar sobre rodes des del començament.

Vet aquí algunes coses de les quals he anat prenent nota:

- Per tal que funcioni el flash al Chromium, vaig instal·lar el paquet flashplugin-nonfree, cosa que en desinstal·la 2 de la distribució (mint-flashplugin i mint-meta-codecs) però fa que funcioni.

-Per a tenir la interfície del Firefox en català, li vaig posar aquesta extensió, tot i que després d'haver instal·lat Debian Wheezy i tornar a LMDE, vaig actualitzar a Update Pack 6 i ja em va sortir en català sense fer res més.

-Una de les meves manies és veure el percentatge restant de bateria sense haver de posar el cursor al damunt. Mentre vaig fer anar Fluxbox i Enlightenment -gestors de finestres que no descarto seguir utilitzant, especialment aquest últim- ho feia mitjançant Gkrellm, però ara tinc barra de tasques i em resulta més còmode no tenir el Gkrellm surant a la pantalla. En vaig trobar la solució aquí.

-La drecera de teclat per al menú -com a mínim amb l'escriptori Mate- no funciona, però té fàcil solució, explicada aquí.

-Thunderbird en català: s'ha de baixar aquest paquet d'idioma des de Softcatalà i l'extensió Quick Locale Switcher (la que indiquen a Softcatalà ja no és compatible amb la versió actual del Thunderbird); s'instal·len amb el desplegable del costat del cercador de complements i després surt una icona a baix a la dreta de la finestra de l'aplicació per a canviar d'idioma.

-Si el gestor d'actualitzacions diu que una altra aplicació està fent ús d'apt i no hi ha manera de solucionar-ho: http://forums.linuxmint.com/viewtopic.php?f=199&t=69555

 Això que ve ara ja no és exclusiu de Linux Mint, però són cosetes que aconsello, com a mínim, provar:

-e4rat: gràcies a aquest tuit de @guillemhs vaig descobrir aquesta aplicació que no coneixia. Us aconsello provar-la seguint el tutorial que hi ha, per exemple, a http://www.howtogeek.com/69753/how-to-cut-your-linux-pcs-boot-time-in-half-with-e4rat . Consell: si amb 120 segons no en teniu prou, editeu el fitxer/etc/e4rat.conf i indiqueu-hi  el temps que us calgui.

-swappines: Fent el que s'indica a https://help.ubuntu.com/community/SwapFaq#What_is_swappiness_and_how_do_I_change_it.3F he notat força diferència

-Prey és un programari que us pot ajudar a recuperar el portàtil o el mòbil si han anat a parar on no tocava.  Tot i que n'hi ha un paquet als repositoris, a mi només em va funcionar el que em vaig baixar de la seva web (l'altre no enviava informes després de marcar l'EEE com a perdut al tauler de control): https://preyproject.com/releases/0.5.9/prey-0.5.9-linux.zip

Per a acabar: què és Linux Mint Debian Edition? Doncs aquí està força ben explicat (que el títol no us despisti): http://www.gustavopimentel.com.ar/2012/03/linux-mint-debian-edition-lmde-update-pack-4-y-alternativas-a-gnome-2

Anem per feina

No sé quina serà la pregunta. No sé quina serà la data exacta. No sé si serà vinculant. Però tot això no és excusa: vénen els 2 anys més importants dels últims 300; ara és l'hora d'anar per feina, de convèncer els indecisos, de contrarestar tots els pals a les rodes que ens posaran des de ponent i de fer absolutament tot el possible i una mica més per a guanyar aquesta consulta; ens hi juguem massa com per no fer tot el que estigui al nostre abast. Per la memòria dels qui no ho podran veure, pel futur dels nostres fills i pel nostre propi: anem per feina.

Per cert, voleu que el domini 300iprou.cat apunti a la vostra web?

Espanya, Wert i el català

Els catalans tenim molts defectes. Molts. Però per algun motiu, hem sigut els únics als qui Castella, d'entre totes les nacions que ha colonitzat, no ha aconseguit eliminar la seva llengua. Bé, potser això és una mica massa optimista, veient com es fa anar el català en general i com el parlen als mitjans, però suposo que es pot dir sense faltar a la veritat que el que parlem encara és una llengua.

No sé si els espanyols s'han imbecil·litzat totalment -molt més que nosaltres, que ja és dir- i tot el que saben fer és aguantar-se el seu odi irracional cap a la nostra llengua fins després de les eleccions o bé hi ha alguna altra raó que se m'escapa i que els fa actuar tan descaradament. Francament, trobo més eficaç la famosa estratègia del "que se consiga el efecto sin que se note el cuidado", o sigui que en principi prefereixo la tàctica actual, que com a mínim fa que ens mantinguem alerta, i entre altres coses té el beneficiós efecte de fabricar independentistes entre els cada cop més pocs que encara no ho eren.

Des d'ahir que estic veient molta gent indignada a twitter, i això és bo, perquè demostra que, malgrat tot, encara som vius. Però desenganyem-nos: encara que demà, el mes que ve o d'aquí a un any tinguéssim un Estat que no només no va en contra de la nostra llengua sinó que hi està a favor, el català seguiria estant en perill. I hi estaria perquè hi seguiria havent persones que parlen en castellà quan s'han d'adreçar a una altra persona perquè sembla oriental, rus, africà, americà o alienígena, i això no ho canvien les lleis. I també hi estaria perquè, tot i que portem tota una generació amb la immersió lingüística, massa gent no es preocupa el més mínim per parlar i escriure correctament una llengua que es mereix tant de respecte com la que més, no només perquè és patrimoni de la humanitat, sinó perquè a més resulta que és la nostra. Si nosaltres mateixos no som capaços de respectar-la, com podem esperar que ho faci algú altre?

Indignem-nos, concentrem-nos davant de les seus del PP, no acatem lleis genocides, recolzem els mestres que no les acatin, marxem d'Espanya i fem tot el que calgui per a protegir-nos d'atacs com aquest darrer, però estimem la nostra llengua i protegim-la parlant-la i escrivint-la amb correcció i utilitzem-la sempre i amb tothom; ningú no ho farà per nosaltres.

Per què he votat pirata?

Sóc independentista fins a la medul·la. He militat a ERC, RCat i SI. I tots tres, d'una manera o altra, m'han decebut, fins i tot enganyat. Per tant, en aquestes eleccions no tenia gaires opcions.

Podia haver votat la CUP i durant força dies pensava que ho faria. Finalment, però, m'he decantat pel Partit Pirata. El meu vot per la CUP no m'hauria satisfet al 100%, més aviat per sensacions que no pas per cap cosa concreta (suposo que tinc dret a triar el meu vot en base a sensacions, a més d'altres coses), però escrits com aquest hi haurien tingut alguna cosa a veure.

Tinc quaranta-sis anys. I estic fart dels partits polítics convencionals. El fet que la CUP, pel seu caràcter assembleari no fos un d'aquests, era un punt més a favor de votar-los. Però els darrers dies he estat llegint molt sobre el Partit Pirata; tinc el plaer de conèixer algunes de les grans persones que en formen part gràcies al meu pas per algunes festes ubuntaires, com l'amic @papapeps, i ha sigut quan m'he acabat de decidir.

Sí, ja he vist la foto de l'espanyolista que anava a les seves llistes, però també el tercer comentari de la notícia de l'enllaç anterior. I sí, també sé que el Partit Pirata va acceptar la Falange Auténtica a la seva plataforma electrònica Jo Avalo, però també en vaig llegir l'explicació.

Com ja he dit en una resposta al twitter, això va de democràcia, concretament de democràcia directa i participativa, i no de perfecció absoluta, entre altres coses perquè no existeix.

He votat el partit que funciona com m'agradaria que funcionés la política: amb democràcia directa i participativa; no tal com funciona ara: votant un cop cada quatre anys unes llistes tancades i comprant un paquet complert, que en el millor dels casos es complirà, i en massa ocasions ni això.

He votat Partit Pirata, i n'estic molt content. I als qui em pregunten: "Partit Pirata? I aquests qui són?" els segueixo contestant amb una pregunta: A qui votes? Als partits que t'ensenya la tele?

Jo no tinc por

Perquè el que ens ha de fer por és quedar-nos amb qui no ens vol com som però tampoc ens vol deixar marxar.

Perquè el que ens n'ha de fer és quedar-nos amb els qui tomben als despatxos el que els ciutadans decideixen a les urnes.

Perquè el que ens n'ha de fer és quedar-nos amb els que s'anomenen a ells mateixos intel·lectuals, defensors de totes les causes justes del món però que s'afanyen sempre que poden a anar contra la nostra.

Perquè el que ens n'ha de fer és quedar-nos amb qui vol vendre la nacionalitat espanyola a canvi de diners.

Perquè el que ens n'ha de fer és quedar-nos amb qui construeix línies de tren sense passatgers, autovies sense cotxes i aeroports sense avions amb els nostres diners.

Perquè el que ens n'ha de fer és quedar-nos amb qui veu la diversitat lingüística no com a riquesa cultural, sinó com una nosa a eliminar.

Perquè el que ens n'ha de fer és quedar-nos amb qui diu que un referèndum és antidemocràtic, i posa les lleis al davant de la democràcia.

Perquè el que ens n'ha de fer és quedar-nos amb qui prohibeix partits i tanca diaris.

Perquè el que ens n'ha de fer és quedar-nos amb qui subvenciona la fundació Francisco Franco.

Perquè el que ens n'ha de fer és quedar-nos amb qui té torturar animals com a festa nacional.

Perquè qui també ens n'ha de fer és qui porta una generació sencera enganyant catalanets vestint-se de catalanista, quan no és més que una coalició que creu que Catalunya és seva i els catalans els seus servidors, per tal que els seus amics de les autopistes, ITV's, mútues privades i grups de comunicació segueixin fent negocis, i que no dubta a pactar amb la ultradreta franquista espanyola cada cop que li convé.

Jo no tinc por. Per això el 25 de novembre votaré independència.

Doncs no, encara no hem guanyat

L'altre dia vaig dir que ja havíem guanyat. El meu cervellet mononeuronal em va dir: "hola, carallot, ja no tenim por i ara tot anirà de cara". I m'ho vaig creure.

M'equivocava de mig a mig. Evidentment, em descuidava un enemic molt més poderós que la por, encara que només sigui per la seva magnitud. Si Einstein deia que estava segur que l'estupidesa humana -sí, aquesta que també m'afecta a mi fins al punt de no adonar-me'n- és infinita, per alguna cosa devia ser.

Que hi hagi gent que es dediqui a esquinçar-se les vestidures pel que diuen a TVE, Telecirco o Intereconomía, pot ser un passatemps més o menys divertit (jo no li veig la gràcia, però vaja, sobre gustos...), però que ahir aquest país semblés una convenció de tertulians dient el difícil que serà, no és sinó un magnífic exemple d'aquesta infinita estupidesa que ens envolta. Per tota aquesta colla de pessimistes professionals, es veu que la independència d'un país és més difícil d'aconseguir que una vacuna per la SIDA, un viatge tripulat a Mart o la fusió freda.

Ep, calla! Si resulta que en vint anys s'han creat 33 nous estats al món! Però no, oblidem l'eufòria de dimarts i seguim rebolcant-nos en el negativisme del "què difícil serà, ui que Espanya ens farà boicot (més?), ui que ens faran fora d'Europa (segur que ens interessa ser-hi?), ui que ens reclamaran part del deute espanyol (doncs apunteu-ho i ja passarem!), ui què passarà amb les pensions (collons, que si no fem via a marxar segur que ja les hem vist prou!), ui, ui, ui". Quina reacció més intel·ligent, me'n faig creus! No crec que sigui això precisament el que pensava Joan Sales quan deia que havíem de deixar de fer l'imbècil! (per cert, gràcies Senyor @elbixo per disminuir la meva ignorància fent-me conèixer l'autor de l'encertada dita)

Ara, el que per mi ha fet vessar el got ha sigut el que ha dit el flowerpower del Joan Herrera. Resulta que per a aquest crack de la democràcia, un vot d'un unionista val més del doble que el d'un independentista. O no és això el que diu quan decideix que "les decisions que es prenguin a partir d'ara han d'anar al 70 o 80%"? O sigui que en un referèndum, si el No obté el 31% dels vots ens hem de seguir quedant amb els nostres grans amics de ponent? Doncs et felicito, fill.

No, no ha de ser tot tan difícil. Però si us plau, no ens posem problemes nosaltres mateixos, que ja ens en posaran els altres. Siguem només una mica menys imbècils que ells; segur que no costa tant.

Ja hem guanyat

Encara que demà hi hagués un núvol tòxic -esperem que no passi- i ens haguéssim de quedar tots a casa, ja hauríem guanyat. Hem guanyat perquè hem perdut la por.

Víctor Alexandre diu que som febles perquè no sabem que som forts, però això està canviant. Som com l'elefant que de petit li lliguen la pota a un arbre i de gran no sap que se'n podria lliurar amb una estrebada, però que de cop i volta s'atura a pensar: i si l'estirem tots ben fort, per aquí i per allà?

La Consulta per la Independència del 13 de setembre de 2009 a Arenys de Munt que després es va estendre per tot el país, la campanya #novullpagar, pobles i ciutats plens d'estelades, bombers que desobeeixen ordres d'Interior... estem perdent la por a marxes forçades! I com menys por tinguem, menys febles i per tant més forts ens farem. El procés és irreversible, i com deia avui mateix Txe Arana, "toca a Mas implicar-s'hi al cent per cent o deixar pas a qui vulgui dirigir el procés" , perquè no té cap sentit allargar una situació que la majoria de ciutadans volen canviar; no podem seguir amb els ciutadans volent la independència i els polítics fent veure que plou.

A més, la por que ens feia febles, està canviant de bàndol a marxes forçades. És la por la que fa dir bajanades als cada cop menys unionistes que queden, com Duran, Navarro o Maruhenda. Tenen una port insuportable, perquè saben que han perdut. Saben que la seva gran Espanya -el que en queda avui en dia del que fou un imperi on no es ponia el sol- s'esmicola i té els dies comptats.

Tenen por i ràbia, com la d'algun impresentable que es dedica a robar estelades a Les Borges del Camp, tant les que vam posar a les dues entrades del poble com les d'algunes cases.

És la ràbia del qui se sent vençut, perquè sap que podria demanar de fer un acte a l'Ajuntament de Les Borges en favor de la sagrada unitat d'Espanya i el permís li seria concedit, tal com se'ns ha concedit per als actes que hem fet de l'ANC al poble, però sap que aquest acte només duraria 1 minut: el temps que trigaria a anomenar els dos únics grans arguments que els queden als unionistes: "¿y en tu DNI qué pone?" i "¿y en qué liga jugaria el Barça?". Per això, el que no fa pas tant temps havíem de fer els independentistes de nit -retirar una bandera que és un símbol de dominació a casa nostra- ara ho han de fer ells d'amagat amb una bandera que simbolitza la llibertat d'un poble. Han perdut, i nosaltres hem guanyat.