Pàgines

dilluns, 19 de març del 2012

El català als mitjans

Normalment no tinc gaire temps per a escoltar la ràdio; només una estona mentre condueixo anant o venint de la feina, i ben just tinc temps de fer un tuit o dos en relació al que hi sento, per tal de molestar una mica als meus soferts seguidors de twitter. Avui, però, he tingut una estona més.

Quan m'he cansat de sentir bajanades i incorreccions lingüístiques a la tertúlia d'El món a RAC1 i he posat RAC105, la meva dona ha dit que tenia ganes de sentir xerrar i ha posat Catalunya Ràdio, aquella emissora que des dels anys 80 m'havia sentit com a meva i que realment em feia sentir que era la ràdio nacional de Catalunya, però que ja fa uns quants anys que m'ha fet perdre tots dos sentiments. Allí, a la ràdio que paguem tots amb alguna part dels nostres impostos que no ens deixem robar per Espanya, he tingut la desgràcia d'enxampar una altra de les nefastes tertúlies que semblen ser el pa de cada dia a l'espai radiofònic català. La meva modesta opinió, és que en una ràdio que s'autoanomena nacional, s'hauria de parlar dia sí dia també del que Espanya ens roba, de com ens insulten i de com fan tot el possible per a acabar amb la nostra llengua, i de l'única sortida que hi ha per a tots aquests problemes, en comptes de parlar de segons quines bestieses i fer veure que tot és molt normal. Però tot i admetre que això pot ser discutible, el que és totalment inacceptable és que a la ràdio pública catalana hi haguem de sentir una colla d'analfabets que no tenen la més mínima cura de la nostra llengua, que fan anar els "tenir que" a dojo, que no saben la diferència entre desvelar i desvetllar... i així fins a l'infinit.

Em nego a creure que no hi ha gent capaç de defensar qualsevol argument sense semblar que no han estat mai escolaritzats en català, i em comprometo a exigir tant com em sigui possible que això canviï. Tan aviat com publiqui aquesta entrada, els n'enviaré l'enllaç als comptes de twitter @maticatradio i @elmonaRAC1. Sí, que aquests darrers siguin una emissora privada no els eximeix de res. I ho faré cada cop que ho cregui convenient; si volen, que m'enviïn 14 guàrdies civils a casa. No sé si és el millor que puc fer. És el que se m'ha acudit; si ningú no fa res, res no canviarà.

2 comentaris:

Núria Castells ha dit...

ep, que no et puguin dir que tu també fas malbé la llengua...revisa bé l'entrada que hi ha un "Hi ho faré" que potser li sobra una hac ;)

Tomàs Mallafré ha dit...

Moltes gràcies Núria; juraria que ho havia corregit a l'esborrany però no ho dec haver desat :-)