diumenge, 7 de novembre del 2010

#votaindependencia: recull d'enllaços

Piulades #votaindependencia a twit.cat

Recull de premsa

   Racó català
   Penedès digital
   crònica.cat

Seguiment de la campanya al twitter

68diputats.cat

divendres, 5 de novembre del 2010

Vota independència: no amb normalitat, però en positiu

Diguem-ho clar, per si algú acaba d'arribar d'un altre planeta i encara no li ho té prou: no som un país normal. A no ser que ho sigui tenir uns parlaments que no serveixen per a res, una frontera estatal pel mig, impediments per a poder veure segons quins canals de TV, una televisió que ens diuen que és la nostra però que parla mil vegades més de Burgos que no pas de Perpinyà... i així fins a l'infinit.
Per això, perquè no som un país normal, no podem pretendre que a les eleccions regionals del Principat, es faci una campanya normal -suposant que hi hagi campanyes i països normals-. Anem al gra: una vegada un venedor de cases prefabricades em va dir: "totes les cases tenen petites esquerdes, però a les cases prefabricades les hem d'evitar al màxim, perquè ningú no pugui dir: "és clar, com que és prefabricada..."" Doncs bé, els independentistes, en comptes de fer una cosa tan normal com seria posicionar-nos a favor d'un partit i criticar tot el que trobéssim criticable de tota la resta, independentment de si són unionistes o independentistes, hem d'evitar les nostres "esquerdes" per no donar arguments als qui encara diuen que som quatre i mal avinguts. Evidentment aquest argument és fals, i remarco que el que ens cal fer no és normal. I si no, passem-ho a l'altre costat: ¿algú s'imagina un autonomista dient que es quedarà a casa perquè l'Artur Mas no ha anat a cal notari a signar la sociovergència, o un unionista que no votarà perquè no es fa petons amb llengua amb la Sánchez-Camacho? Doncs això. Quan siguem un pais més normal ja farem campanyes normals, anirem a locals normals i escoltarem música normal; mentrestant jo no penso criticar cap independentista abans del 28N; faré campanya en positiu per Solidaritat Catalana i prou.

dissabte, 30 d’octubre del 2010

I si ens ho creiem?

De totes les dificultats que ens trobarem per a arribar al dia de la proclamació de la independència, crec sincerament que la principal, el pitjor obstacle que ens impedeix arribar a aquest moment, és bàsicament mental. De por al que passarà, potser també de por inconscient a la llibertat, però per sobre de tot, crec que és un problema de no creure'ns-ho. Hi va haver un estudiant que va resoldre dos problemes estadístics sense solució fins al moment perquè es pensava que era una tasca que el professor havia escrit a la pissarra; segurament ni s'hi hauria posat si hagués sabut de què es tractava en realitat. En canvi nosaltres, a més d'altres genialitats com ser l'únic país del món que té el seu himne nacional en un to menor, som capaços de fer treballar la immensa capacitat de la nostra ment en contra nostre, i transformar una creença -la independència no és possible- en una realitat -estatutet i prou-

Més... ▼

divendres, 15 d’octubre del 2010

#votaindependencia, més que un hashtag

Em permeto copiar el títol d'una entrada del blog d'en Xavier Mir, autor d'una nova ciber-iniciativa per la independència, per a aquesta entrada. Potser Internet no ens portarà la Independència, però de ben segur que ens hi ajudarà molt. Afortunadament no som als anys 70, i ni el discurs de la por com el d'en Corbacho ni el silenci de molts representats polítics -més interessats a mantenir les coses tal com estan que en fer canvis, siguin del tipus que siguin- avui en dia no tenen el mateix efecte que tindrien al segle passat.

És per això que és important -potser més del que imaginem- que iniciatives com aquesta tinguin efecte de taca d'oli per les xarxes socials, perquè, entre d'altres coses, aconsegueixen fer-nos adonar que no estem sols, que els qui volem la independència no som quatre eixelebrats -tal com voldríen fer-nos creure alguns- sinó que som cada cop més, i que no tenim cap mena de necessitat de seguir fent el mico votant partits que no són independentistes.

Més... ▼

dijous, 14 d’octubre del 2010

Una agradable sorpresa

De totes les vegades que m'he queixat a Catalunya Ràdio que destrossin la llengua amb els nostres impostos, no he obtingut mai la més mínima resposta. Es veu que estan -o estaven, ara ja no ho sé, que fa temps que no els escolto- pel damunt del bé i del mal. En canvi a RAC1, una emissora privada que té més estimació per la nostra llengua, no els fa res reconèixer quan s'han equivocat. Sóc un pica-crestes!

dimecres, 6 d’octubre del 2010

Gràcies, respostes predefinides de gmail

Al començament només les utilitzava per respondre als desaprensius que envien fitxers de M$Office per correu electrònic, però cada cop els trobo més utilitat.
Avui, quan m'ha arribat per tercer cop un missatge -amb una llarga llista d'adreces a la vista, tot sigui dit- demanant-me que contesti un coi d'enquesta del diari "El País", he donat d'alta un filtre perquè contesti automàticament això cada cop que m'arribi un missatge amb un enllaç a la maleïda enquesta:

Hola,

el meu programa de correu sembla haver detectat que em demaneu que respongui a una enquesta del diari espanyol "El País". Heu de saber que normalment, no entro a pàgines web de diaris espanyols, i encara menys hi responc a enquestes. Si l'enquesta en qüestió va sobre les "lenguas cooficiales en el senado", us faig saber que m'importa ben poc -per no dir gens- en quin idioma parlin a Espanya, un país que no només no és el meu sinó que va contra el meu, per tant no penso perdre ni un segon en aquest afer.
Aprofito per comentar-vos que, si esteu enviant aquest missatge a tota una llista d'adreces visibles, esteu contribuint a augmentar l'spam, i que seria recomanable abstenir-vos de seguir fent-ho. Si no és el cas, no ho tingueu en compte.

Molt atentament,

Tomàs Mallafré

dimarts, 5 d’octubre del 2010

No és això, senyor Corbacho

Llegeixo a Vilaweb unes declaracions de Celestino Corbacho en les quals ens vol posar la por al cos dels -ja fa temps majoritaris- independentistes. Doncs males notícies senyor Corbacho, perquè no ho aconseguirà. Potser enganyarà quatre poca-penes, però em penso que més aviat aconseguirà l'efecte contrari. Potser jo passo massa sovint del pessimisme més injustificat a l'eufòria més entusiasta i desmesurada, però tot i que sembla per les enquestes que els catalans no deixarem de fer el mico a les properes eleccions, declaracions com les seves no fan més que refermar-me en el meu convenciment que qui ja la té, la por al cos -i ben fundada, per cert- són els unionistes com vostè, perquè veuen que això com a màxim pot durar dues legislatures, no més. Ara, que per molta por que li faci que desaparegui la seva estimada Espanya tal com és ara, no crec que justifiqui aquesta mena de declaracions. Afortunadament, la història sempre acaba posant tothom al seu lloc. Recordi-ho quan, d'aquí a pocs anys, siguem independents -evidentment, pacíficament, com no pot ser d'altra manera-. Aquestes amenaces no són reals, ètiques ni justificables de cap manera.

Blog personal del Tomàs Mallafré

Pàgines