Els trobareu per tot arreu. Com a executius encorbatats o a la cua de l'atur. Quan aneu a comprar el pa o a cal metge. Xerrant al bar o parlant per la ràdio com a experts de qualsevol tema (menys de la llengua, evidentment) amb suposats periodistes tant o més analfabets. Cofois amb els seus "es té que dir" o fins i tot "hi ha que fer". Satisfets dels seus "hi han", "val" (en el sentit de "d'acord") o de pronunciar "euro", "Blanes" o "Londres" en espanyol -sense ser parlants de català occidental- perquè potser pensen que fa més fi o ves a saber què.
Els seus arguments són tan contundents com "jo parlo el català del carrer" (al carrer et fotria jo, per impresentable), "l'important és entendre'ns" (si seguiu així potser aconseguireu justament el contrari) o "a mi ningú m'ha de dir com he de parlar" (quan justament són els qui més necessiten que algú els ho digui!)
Feu-me un favor i feu-vos-el vosaltres mateixos: ara que encara no està prohibit parlar correctament, no els seguiu el joc a aquests impresentables. Esforceu-vos per parlar correctament la nostra llengua; ningú no ho farà per nosaltres. Escolteu-vos aquests carallots amb el mateix sentiment que un espanyol que s'estimi la seva llengua s'escoltaria algú que digués "micobrio" o "estuvistes", perquè no es mereixen res més que això.
I si he comès alguna errada en aquesta o qualsevol altra entrada del blog, us agrairé que m'ho feu saber. Si no cuidem la llengua tots hi perdrem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada