Maleïda CUP. Ho han tornat a fer. Havien de votar a favor de la investidura de Jordi Turull i s'han abstingut. Maleïts siguin els quatre diputats, tots els seus militants i tots els seus votants.
... ep, un moment. A quines Sagrades Escriptures de l'Independentisme Pur i en Posesssió de la Veritat està escrit que haguessin de votar a favor d'una investidura AUTONOMISTA?
Certament, ens havia anat força bé la renúncia a investir Puigdemont i Sànchez. Amb aquestes renúncies havíem aconseguit... bé, havíem aconseguit proposar Turull com a candidat, tampoc està tan malament!
Ara tenim 9 presos polítics i 7 exiliats, per culpa de la CUP. Si la CUP hagués votat el que tocava, el que havien dit els independentistes bons, els que no estan equivocats, els que no són fanàtics, ara només tindríem 9 presos polítics i 7 exiliats. Maleïda CUP.
Com? Què? Ah!!! Perdó. Perdó. Perdó. Perdó. Perdó. M'arriba missatge directe del Déu de la Veritat Absoluta de l'Independentisme Pur i No Equivocat: estava deixant de banda una diferència importantíssima i cabdal: si la maleïda CUP hagués fet el que tocava, ara no tindríem un candidat a President a la presó; ara tindríem tot un President de l'Autonomieta Intervinguda a la presó, i segur que la resta de països d'Europa ens haurien enviat els seus exèrcits per a defensar la República. No tenim final feliç per culpa de la CUP. Maleïda CUP.
dissabte, 24 de març del 2018
dissabte, 10 de març del 2018
He tancat el compte de twitter
Aquest passat mes de febrer vaig tancar el compte de twitter. No estic per la censura que sembla que hi apliquen i notícies com aquesta no em van fer canviar d'idea precisament.
Gràcies a en Joan Montané em vaig assabentar de l'existència d'aquesta xarxa que no coneixia: mastodont.cat, una xarxa descentralitzada i de programari lliure que ve a ser tot el contrari del que representa twitter.
Si voleu llegir les meves rucades, allí em trobareu.
Gràcies a en Joan Montané em vaig assabentar de l'existència d'aquesta xarxa que no coneixia: mastodont.cat, una xarxa descentralitzada i de programari lliure que ve a ser tot el contrari del que representa twitter.
Si voleu llegir les meves rucades, allí em trobareu.
dilluns, 1 de gener del 2018
Vehicle elèctric: preguntes i respostes
Des del passat mes de juny faig servir un cotxe elèctric. En concret un Renault ZOE, tot i que la marca i model és el de menys en aquest cas.
De vegades em fan preguntes que crec que no són les més adients per tal d'obtenir informació sobre qué és, com funciona, quin estalvi comporta i quins avantatges i inconvenients té actualment un vehicle elèctric. Això és el que m'acostumen a preguntar; hi poso els meus comentaris:
- "Quina autonomia té?" Segurament aquesta és la més correcta de totes les preguntes que em fan. Evidentment, tothom vol saber fins on pot arribar amb qualsevol tipus de vehicle, tot i que aquesta pregunta cada cop té menys sentit en el món dels cotxes elèctrics. Fins fa relativament poc temps es podien fer al voltant de 100 km i gràcies amb un d'aquests vehicles, però això està evolucionant ràpidament: el Renault ZOE amb bateria de 41 kWh té una autonomia real d'uns 300 km en condicions normals, i això afegit al fet que cada cop hi ha més punts de càrrega fa que cada cop sigui menys important fer-se aquesta pregunta. Si algú està interessat en un vehicle elèctric, li aconsello que busqui alguna comparativa per Internet i miri si algun dels models li pot servir per al seu dia a dia, per al 90, 95 o potser el 99 per cent dels seus desplaçaments, i que miri si li paga la pena fer servir un elèctric habitualment i potser llogar un vehicle convencional (o elèctric!) per a aquells casos excepcionals en els que el seu cotxe no el podrà portar fins on li calgui.
- "Quina potència té?" Meeeeec! Pregunta equivocada. Jo el que aconsello és anar a qualsevol concessionari que comercialitzi vehicles elèctrics i provar-ne un. La potència màxima d'un vehicle elèctric no serveix per a fer-se a la idea de l'acceleració i el parell motor que té si no se n'ha provat mai un.
-"I quant triga a carregar-se?" Evidentment aquesta pregunta és pertinent si ho comparem amb un cotxe convencional, amb el qual normalment conduïm fins que el dipòsit de combustible és gairebé buit i llavors anem a la benzinera per a tornar-lo a omplir. Però la idea en un elèctric no és aquesta: el cotxe es pot carregar a casa quan dormim, o com acostumo a fer jo, mentre estic treballant. Resultat: a mi em costa uns 30 segons (el temps que passo endollant i desendollant) carregar el cotxe, i no haig d'anar fins a una benzinera per fer-ho.
-"Però no surt molt més car?" Rotundament no. Una cosa és la quantitat de diners que costa adquirir un bé o servei, que en el cas d'un cotxe elèctric si el comparem amb el seu equivalent de combustió (i aquí caldria discutir com és aquesta equivalència) és clarament més elevada. Però si aquí hi afegim la millora que suposa en la qualitat de l'aire que respirem, el cost per quilòmetre recorregut, la diferència de preu en les revisions, el menor cost de l'impost de circulació, la gratuïtat en algunes zones d'aparcament regulat i autopistes... un vehicle elèctric no surt més car que un de convencional, sinó tot el contrari.
-"I quant corre?" Bé, si a algú el que li preocupa d'un cotxe és la seva velocitat màxima potser no li interessa un vehicle elèctric. O potser sí!
Qui s'anima a provar-ne un?
De vegades em fan preguntes que crec que no són les més adients per tal d'obtenir informació sobre qué és, com funciona, quin estalvi comporta i quins avantatges i inconvenients té actualment un vehicle elèctric. Això és el que m'acostumen a preguntar; hi poso els meus comentaris:
- "Quina autonomia té?" Segurament aquesta és la més correcta de totes les preguntes que em fan. Evidentment, tothom vol saber fins on pot arribar amb qualsevol tipus de vehicle, tot i que aquesta pregunta cada cop té menys sentit en el món dels cotxes elèctrics. Fins fa relativament poc temps es podien fer al voltant de 100 km i gràcies amb un d'aquests vehicles, però això està evolucionant ràpidament: el Renault ZOE amb bateria de 41 kWh té una autonomia real d'uns 300 km en condicions normals, i això afegit al fet que cada cop hi ha més punts de càrrega fa que cada cop sigui menys important fer-se aquesta pregunta. Si algú està interessat en un vehicle elèctric, li aconsello que busqui alguna comparativa per Internet i miri si algun dels models li pot servir per al seu dia a dia, per al 90, 95 o potser el 99 per cent dels seus desplaçaments, i que miri si li paga la pena fer servir un elèctric habitualment i potser llogar un vehicle convencional (o elèctric!) per a aquells casos excepcionals en els que el seu cotxe no el podrà portar fins on li calgui.
- "Quina potència té?" Meeeeec! Pregunta equivocada. Jo el que aconsello és anar a qualsevol concessionari que comercialitzi vehicles elèctrics i provar-ne un. La potència màxima d'un vehicle elèctric no serveix per a fer-se a la idea de l'acceleració i el parell motor que té si no se n'ha provat mai un.
-"I quant triga a carregar-se?" Evidentment aquesta pregunta és pertinent si ho comparem amb un cotxe convencional, amb el qual normalment conduïm fins que el dipòsit de combustible és gairebé buit i llavors anem a la benzinera per a tornar-lo a omplir. Però la idea en un elèctric no és aquesta: el cotxe es pot carregar a casa quan dormim, o com acostumo a fer jo, mentre estic treballant. Resultat: a mi em costa uns 30 segons (el temps que passo endollant i desendollant) carregar el cotxe, i no haig d'anar fins a una benzinera per fer-ho.
-"Però no surt molt més car?" Rotundament no. Una cosa és la quantitat de diners que costa adquirir un bé o servei, que en el cas d'un cotxe elèctric si el comparem amb el seu equivalent de combustió (i aquí caldria discutir com és aquesta equivalència) és clarament més elevada. Però si aquí hi afegim la millora que suposa en la qualitat de l'aire que respirem, el cost per quilòmetre recorregut, la diferència de preu en les revisions, el menor cost de l'impost de circulació, la gratuïtat en algunes zones d'aparcament regulat i autopistes... un vehicle elèctric no surt més car que un de convencional, sinó tot el contrari.
-"I quant corre?" Bé, si a algú el que li preocupa d'un cotxe és la seva velocitat màxima potser no li interessa un vehicle elèctric. O potser sí!
Qui s'anima a provar-ne un?
dilluns, 25 de desembre del 2017
Veure Amazon Prime Video a Chromium amb Manjaro Linux
Fàcil:
$ yaourt widevineEs reinicia el navegador i a funcionar :-)
dissabte, 24 de desembre del 2016
4 motius pels quals no compraré un Mac
No es pot dir mai d'aquesta aigua no en beuré ni aquest capellà no és mon pare, i segurament sóc el campió del món de fer coses que havia dit que no faria, però aquestes són les meves raons:
- Per filosofia. Tal com explica Richard Stallman, fer servir sistemes operatius i programari lliures no és un tema tècnic (que també), sinó filosòfic. Per quins set sous m'hauria de condemnar a mi mateix a ser presoner d'un sistema operatiu i uns programes pels quals he hagut de pagar?
- Els Mac són cars. No: són molt cars. Sí, ja sé que IBM diu el contrari, però és el que em diu la meva experiència. He fet anar durant 7 anys un Asus EEE que em va costar 299 €, primer amb Ubuntu, després amb Linux Mint i finalment amb Manjaro. L'he portat amunt i avall a la motxilla i m'ha caigut dos cops a terra estant engegat. Enguany el vaig regalar i segueix funcionant. Problemes? Va perdre un cargol d'una frontissa i una petita peça de plàstic de dins de l'eix es va incrustar al ventilador. Cost de la reparació: 30 €.
Des de l'any passat faig servir un Acer B115M al qual vaig canviar el disc dur per un SSD de 240 GB. Cost total: 329 € del portàtil + 112 del disc sòlid = 441 € (en realitat és menys perquè el disc original no el vaig llençar pas a la brossa, però és igual) Volia comprar un ordinador sense Windows però per circumstàncies que no vénen al cas vaig haver d'acabar fent servir aquest. El Windows l'he fet servir dos cops per dos temes puntuals; al començament hi vaig instal·lar Linux Mint (encara el tinc totalment funcional en una partició) i ara mateix hi utilitzo Manjaro, i va com un rellotge. Amb un processador Celeron i 4 GB de RAM en tinc de sobres per al que el faig servir normalment.
Quan m'hauria costat un Macbook similar a l'Asus l'any 2008? Què hauria hagut de pagar per un Mac amb prestacions similars a les de l'Acer (sí, ja sé que no es pot comparar, que Mac és el cel i les diferències en l'experiència d'usuari són com la nit i el dia i blablabla...) i amb un disc sòlid de 240 GB?
Suposem que el dia que se m'acabi la garantia (als 2 anys i un dia) el meu cutre-Acer mor per estar fet amb materials tan barats, no com els Mac que estan fets amb materials de primeríssima qualitat, bateria inclosa (ehem). Encara puc comprar alguna cosa per exemple aquí i estalviar-me calers, sense haver de llençar-ne amb un sistema operatiu que no faré servir ni havent de comprar accessoris a uns preus astronòmics (toc, toc, IBM?).
Seguint amb el tema del preu: quina hauria de ser la meva productivitat amb un Mac per mantenir la proporció amb el preu pagat? Segur que el rendiment seria 2 o 3 cops superior que amb un portàtil amb Linux? Hola, IBM? - Hi podria instal·lar Linux? Si la resposta és que no, no m'interessa. Punt.
- Em faria vergonya. Sí, tot i que cada cop m'importa menys el que pensi la gent de mi, em faria vergonya, anar al tren per exemple, i que tothom em veiés fent servir un portàtil que té una poma mossegada a la tapa. Qualsevol podria pensar que he pagat un dineral per fer servir un sistema que no respecta la meva llibertat!
Resumint: no dubto de la qualitat dels productes d'Apple (no ens emocionem, tampoc: també hi ha portàtils que se'ls malmeten les bateries o iPhones que exploten), però l'argument que a la llarga són més barats no em convenç ni de bon tros. Si a això hi afegeixo que no vull fer servir un sistema del qual en seré captiu, que no sé si hi podré instal·lar Linux i que els cables i adaptadors em podrien costar un ull de la cara, ho tinc clar: no compraré un Mac (espero ;-)
Ara bé, sí que voldria deixar clara una cosa: no m'agrada pensar en "anti". Un cop em van dir "tu ets anti-Microsoft, no?" La pregunta em va sobtar, però de seguida vaig tenir clara la resposta: "no m'agrada ser anti-res, però estic a favor del programari lliure". Compte: si això ho llegeix algú que em segueixi a twitter potser pensarà que alguna cosa no acaba de quadrar, però no en feu cas; allí sóc anti-tot però tot el que dic a twitter és mentida :-P.
De la mateixa manera no voldria quedar aquí com un "anti-Apple". Un dia em van demanar ajuda amb un iPad que no arrencava i em va semblar un trasto força aconseguit; es notava que era una andròmina de qualitat. I la qualitat de la imatge i les interfícies gràfiques que fan a can Cupertino em semblen molt bones. Tampoc em trobareu en fòrums insultant usuaris d'Apple. Vull dir que si hi ha gent a qui li sembla raonable pagar els diners que fan pagar pels seus productes, endavant; no seré pas jo, pobre de mi, qui els jutgi per gastar els seus diners com els doni la real gana. I el mateix pel que fa al tema filosòfic: si hi ha gent a qui no li importa que no respectin la seva llibertat, qui sóc jo per dir-ne res? No puc dir que m'agradi, però cadascú és ben lliure de triar fins i tot si vol o no ser lliure. Ara, jo ho tinc clar: si tinc una alternativa raonable, sempre programari lliure. Sempre que em sigui possible, triaré maquinari que em permeti fer-hi córrer tant programari lliure (i evidentment, això inclou el SO) com pugui, i a un preu que consideri raonable. Per tot això és molt poc probable que mai compri res a can Apple, per molt que m'intentin convèncer que a la llarga és un bon negoci.
dissabte, 8 d’octubre del 2016
He de deixar d'instal·lar Windows
Avui he instal·lat un Windows. Resulta que a una coneguda se li va morir el disc dur del portàtil i em va demanar ajuda, perquè no se'n refiava de portar-lo a cap botiga d'"informàtica" (i ben fet que fa, hi afegiria jo)
Li vaig dir que decidís si el nou disc havia de ser convencional o sòlid, i finalment es va decantar per la segona opció. Aquest matí li he canviat el disc malmès pel nou SSD i li he instal·lat Windows 8, que és el que hi tenia abans de l'avaria.
Doncs bé, per la meva pròpia salut mental i pel bé dels meus amics i coneguts, no hi he de tornar. El primer que m'ha fet aquesta espècie de virus massiu ha sigut fer desaparèixer el menú d'arrencada de Multisystem i fer que l'eina arrenqués directament amb Windows (he hagut d'esborrar completament l'USB i tornar-hi ha cremar una iso de Linux per a deixar-ho com toca). Després, el drama més o menys habitual amb els controladors: no es detectava la targeta sense fils (he provat un USB viu de Manjaro i hi ha funcionat sense problemes). No està de més afegir que per tal de recuperar la clau d'activació del Windows que ara està més o menys oculta a la BIOS, s'ha d'instal·lar un maleït .exe (amb Linux n'hi ha prou amb fer sudo cat /sys/firmware/acpi/tables/MSDM)
Un cop solucionat el problema dels controladors, ha vingut la feina que no cal fer després d'instal·lar una distribució Linux: instal·lar LibreOffice (d'acord, sí, això depèn de la distribució), instal·lar un navegador de codi obert, instal·lar una aplicació per a reproduir DVD's, instal·lar el Catalanitzador de Softcatalà i finalment un antivirus (sí, es veu que per fer servir Windows cal!)
No ho he de tornar a fer: m'he fotut una feinada perquè algú faci servir un sistema privatiu, que decidirà quan i com instal·lar quines actualitzacions i que no hi ha manera de saber quina informació enviarà a ves a saber qui. Certament, no és cap favor. Si algú em torna a demanar d'instal·lar un sistema operatiu, li he de dir que li puc instal·lar la distribució de Linux que vulgui, però no aquesta eina de generar problemes.
Li vaig dir que decidís si el nou disc havia de ser convencional o sòlid, i finalment es va decantar per la segona opció. Aquest matí li he canviat el disc malmès pel nou SSD i li he instal·lat Windows 8, que és el que hi tenia abans de l'avaria.
Doncs bé, per la meva pròpia salut mental i pel bé dels meus amics i coneguts, no hi he de tornar. El primer que m'ha fet aquesta espècie de virus massiu ha sigut fer desaparèixer el menú d'arrencada de Multisystem i fer que l'eina arrenqués directament amb Windows (he hagut d'esborrar completament l'USB i tornar-hi ha cremar una iso de Linux per a deixar-ho com toca). Després, el drama més o menys habitual amb els controladors: no es detectava la targeta sense fils (he provat un USB viu de Manjaro i hi ha funcionat sense problemes). No està de més afegir que per tal de recuperar la clau d'activació del Windows que ara està més o menys oculta a la BIOS, s'ha d'instal·lar un maleït .exe (amb Linux n'hi ha prou amb fer sudo cat /sys/firmware/acpi/tables/MSDM)
Un cop solucionat el problema dels controladors, ha vingut la feina que no cal fer després d'instal·lar una distribució Linux: instal·lar LibreOffice (d'acord, sí, això depèn de la distribució), instal·lar un navegador de codi obert, instal·lar una aplicació per a reproduir DVD's, instal·lar el Catalanitzador de Softcatalà i finalment un antivirus (sí, es veu que per fer servir Windows cal!)
No ho he de tornar a fer: m'he fotut una feinada perquè algú faci servir un sistema privatiu, que decidirà quan i com instal·lar quines actualitzacions i que no hi ha manera de saber quina informació enviarà a ves a saber qui. Certament, no és cap favor. Si algú em torna a demanar d'instal·lar un sistema operatiu, li he de dir que li puc instal·lar la distribució de Linux que vulgui, però no aquesta eina de generar problemes.
dissabte, 27 d’agost del 2016
Com desactualitzar un kernel a Manjaro Linux
Actualment faig servir com a portàtil un Acer B115M. Potser anomenar-lo ultraportàtil és un pèl massa agosarat, però sí que la seva mida i pes conviden a portar-lo amunt i avall tot el dia, i el fet que no tingui ventiladors, afegit al canvi de disc convencional que li vaig per per un SSD, fan que pugui gaudir d'una autonomia envejable.
Però tot i que les prestacions no tenen res a veure amb l'Asus EEE al qual va substituir, l'Acer ha resultat moltíssim menys Linux friendly que l'Asus: primer no es va deixar instal·lar Manjaro -vaig funcionar uns quants mesos amb Linux Mint Debian Edition-, quan està en suspensió consumeix molta més bateria, i el ratolí tàctil ha resultat força problemàtic: quan li dóna la gana el cursor es torna boig, i es comença a moure i a fer clics aleatòriament.
Això últim depèn molt del kernel en ús, i finalment amb el 4.7.0 havia desaparegut aquest comportament. El problema és que una altra de les mostres de la manca de sintonia entre l'Acer i Linux són les penjades que es produeixen amb alguns nuclis, i amb la darrera actualització i canvi a kernel 4.7.2 havien tornat.
Total, que avui m'he posat a la feina per solucionar-ho. Els paquets descarregats per a actualitzar Manjaro, per defecte, es queden a /var/cache/pacman/pkg/, per tant:
Amb això torna a quedar instal·lat aquest kernel, però si a més el que volem és que el sistema deixi d'avisar que hi ha actualitzacions pendents pel fet d'haver desactualitzat el kernel, el que s'ha de fer és editar /etc/pacman.conf, deixant la línia IgnorePkg així:
Fàcil :-)
Però tot i que les prestacions no tenen res a veure amb l'Asus EEE al qual va substituir, l'Acer ha resultat moltíssim menys Linux friendly que l'Asus: primer no es va deixar instal·lar Manjaro -vaig funcionar uns quants mesos amb Linux Mint Debian Edition-, quan està en suspensió consumeix molta més bateria, i el ratolí tàctil ha resultat força problemàtic: quan li dóna la gana el cursor es torna boig, i es comença a moure i a fer clics aleatòriament.
Això últim depèn molt del kernel en ús, i finalment amb el 4.7.0 havia desaparegut aquest comportament. El problema és que una altra de les mostres de la manca de sintonia entre l'Acer i Linux són les penjades que es produeixen amb alguns nuclis, i amb la darrera actualització i canvi a kernel 4.7.2 havien tornat.
Total, que avui m'he posat a la feina per solucionar-ho. Els paquets descarregats per a actualitzar Manjaro, per defecte, es queden a /var/cache/pacman/pkg/, per tant:
$ cd /var/cache/pacman/pkg/
$ sudo pacman -U linux47-4.7.0-0-x86_64.pkg.tar.xz linux47-ndiswrapper-1.59-0.7-x86_64.pkg.tar.xz
Amb això torna a quedar instal·lat aquest kernel, però si a més el que volem és que el sistema deixi d'avisar que hi ha actualitzacions pendents pel fet d'haver desactualitzat el kernel, el que s'ha de fer és editar /etc/pacman.conf, deixant la línia IgnorePkg així:
IgnorePkg = linux47 linux47-ndiswrapper
Fàcil :-)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)