Manjaro: instal·lar un paquet AUR que no supera la validació md5sum

Abans que res: penseu que fer això és saltar-se una norma bàsica de seguretat: comprovar que el fitxer que anem a instal·lar al nostre sistema és exactament el que el seu mantenidor diu que ha de ser. La comprovació md5sum -o sha256sum- és un dels passos que fa una instal·lació "normal", per tant, tingueu en compte això abans de fer-ho.

Bé, un cop deixat absolutament clar aquest tema, anem a veure què és el que passa en alguns casos i com solucionar-ho. A mi m'ha passat en diverses ocasions que vull actualitzar multisystem i la instal·lació em dóna aquest error:

 ==> S'està validant el fitxer de codi font amb sha256sums...
    multisystem.tar.bz2 ... HA FALLAT
    Packages ... HA FALLAT
==> ERROR: Un o més fitxer no han passat la comprovació de la validació!
==> ERROR:Makepkg no ha pogut compilar multisystem.
==> S'ha de reiniciar la compilació de multisystem?[s/N]

I per què passa això? No ho sé exactament; suposo que el mantenidor del paquet ha vist que hi havia una actualització de l'aplicació, i de pressa i corrents actualitza el paquet AUR però sense posar l'md5sum corresponent al fitxer PKGBUILD -perquè en aquell moment no té temps de fer-ho, o bé se n'ha oblidat, o el que sigui-
Com es pot solucionar? Fàcil: amb l'intèrpret d'ordres anem a la carpeta on hi ha el .tar.bz2 de l'aplicació (normalment a dins de /tmp, o també el podem descarregar manualment des d'AUR on vulguem) i executem:

makepkg -g >> PKGBUILD

 i a continuació

makepkg

Això crea el PKGBUILD amb les firmes actualitzades i el fitxer .tar.xz que ens permetrà la instal·lació local amb pacman; en el cas de l'exemple:

sudo pacman -U multisystem-1.0319-1-i686.pkg.tar.xz

Ja està :-)

Normalitzar el so dels fitxers mp3 d'una carpeta a Linux

Si teniu fitxers de música en mp3 en una carpeta, potser us passa allò tan molest que cadascun està a un volum diferent, i és una llauna haver d'anar apujant i abaixant el volum per a escoltar música còmodament.

Amb Linux això té una solució ben fàcil: si la vostra distribució no ho porta de sèrie, instal·leu mp3gain. De moment no té manual, però un

mp3gain -h

us en mostrarà les opcions.  Un simple

mp3gain -r *

des de la carpeta on hi ha els fitxers us farà la feina (si voleu hi podeu afegir -p per tal que  es mantingui el timestamp original)

Oil in a light!

Tasker per a android

Segurament els diners més ben gastats en aplicacions per a Android són els que vaig fer servir per a comprar Tasker.

No us deixeu enganyar per l'aspecte antediluvià de la seva web: si decidiu gastar-vos els 2,99 € que fan pagar per l'aplicació, tindreu una petita meravella amb la qual podreu automatitzar gairebé qualsevol cosa que se us acudeixi; mireu per exemple el que hi ha a la seva wiki. Una petita mostra de coses que he fet servir en algun moment, encara que només fos per a provar:

-Fer que m'enviï un correu quan la bateria està per sota del 20%
-Enviar un hangout automàticament al sortir de la feina.
-Engegar el programa de navegació en funció de l'hora i si el mòbil s'està carregant. Apagar-lo quan deixa de carregar. Posar el volum al màxim quan l'aplicació de navegació s'està executant, i tornar-lo al nivell anterior quan es tanca.
-Posar en silenci en funció de l'hora i el dia de la setmana.
-Posar en mode avió en funció de l'hora.
-Augmentar la brillantor al 100% quan hi ha una trucada entrant.
-Reinicar el mòbil a una hora en concret (requereix root)
-Activar el bluetooth quan es fa o es rep una trucada, i apagar-lo al penjar
-Activar la wi-fi en arribar a casa, i a l'inrevés.
-Silenciar les notificacions quan hi ha els auriculars connectats.
-Baixar tots els volums en arribar a la feina i tornar-los als nivells anteriors en marxar

Si us he fet venir ganes de provar-ho, en teniu una versió funcional durant 7 dies aquí.

Còpies automàtiques de la configuració d'usuari a GNU/Linux

Si sou usuaris maldestres de GNU/Linux com jo (segurament no ho sereu tant), és possible que algun cop hagueu perdut la vostra configuració d'escriptori per ves a saber quin motiu, tal com m'ha passat aquesta tarda. Això pot incloure, entre d'altres:

-Fons d'escriptori
-Elements del quadre (en el meu cas faig servir XFCE, i evidentment el tinc configurat al meu gust)
-Aplicacions d'inici (per exemple, Conky, Plank...)
-Comportament de l'administrador d'arxius (per exemple, la forma de mostrar la informació al Thunar, si els fitxers i carpetes s'han d'obrir amb un sol clic o no...)
-Configuració del ratolí
-Tema, comportament del gestor de finestres


I així fins a completar totes les opcions que hagueu configurat del vostre usuari. Faria mandra haver-ho de tornar a configurar tot plegat, no? Afortunadament com gairebé tot (excepte potser, la mort, els impostos i Espanya) això té una solució prou bona. Ja fa molt temps que tinc configurat el cron perquè em faci còpia d'algunes carpetes que considero importants (i també que vagi eliminant còpies antigues); tots sabem que aquestes coses si s'han de fer manualment acaben per no fer-se, o no fer-se tant com caldria.

Aviso que aquesta és la meva forma de fer-ho; segur que hi ha formes més elegants, eficients, sexys o simplement diferents; un dels molts avantatges de Linux és que hi acostuma a haver més d'una solució per a qualsevol problema i cadascú pot triar la que li vingui més de gust. Començo mostrant el meu cron:

00 10 * * * /home/tomi/Copy/scripts/copies_EEE_manjaro.sh
05 10 * * * find /home/tomi/Copy/diversos/bkp_EEE/manj_bkp* -atime +15 -exec rm {} \;

Evidentment hi podeu afegir que us enviï un correu electrònic cada cop que s'executa, tal com explico aquí, però jo al final me'n vaig cansar i ho vaig treure. La segona instrucció elimina còpies que tinguin més de quinze dies; la primera executa l'script que hi ha a continuació:

 rsync -auvzP --exclude chromium .config /home/tomi/Copy/diversos/bkp_EEE
cp -aruv .gnupg /home/tomi/Copy/diversos/bkp_EEE 
cp -aruv .ssh /home/tomi/Copy/diversos/bkp_EEE  
cp -aruv .bashrc /home/tomi/Copy/diversos/bkp_EEE
cp -aruv .conkyrc /home/tomi/Copy/diversos/bkp_EEE
cd ~/Copy/diversos/bkp_EEE/ && tar czvf manj_bkp_$(date '+%Y%m%d').tgz ~/Copy/diversos/bkp_EEE/.config/

 La primera instrucció fa referència a la carpeta que avui mateix m'ha estalviat una bona estona de feina: .config, al directori d'usuari. Vaig canviar de cp a rsync per a excloure la carpeta de configuració del chromium, que vaig veure que ocupava molt d'espai i vaig preferir no copiar. Les tres que vénen a continuació no tenen cap secret, i l'última el que fa és comprimir el resultat de la còpia de la carpeta .config i afegir la data de la còpia al nom del fitxer comprimit.

Només un últim consell en base a la meva experiència d'avui al recuperar la còpia: no ho feu des d'una sessió gràfica amb el vostre usuari; sortiu de la sessió i feu-ho amb un terminal virtual amb Ctr+Alt+F2,per exemple.

Linux mola!

Et portem el Linux a casa... gratis!

Una cosa que he après amb els pocs mesos que porto a la botiga, és que el Windows és molt pitjor del que em pensava. La majoria d'ordinadors que em porten els clients, especialment els que no fan servir un antivirus de pagament, estan plens de porqueria, adware, finestres emergents, barres d'eines i pàgines d'inici al navegador modificades... molta gent pateix més que no fa servir l'ordinador, simplement a l'hora d'utilitzar el navegador per a fer alguna cerca o mirar què diuen els contactes del Facebook. I crec que ha arribat un punt en el que es pensen que això és normal -bé, ho és si es fa servir Windows- però no té perquè ser així.

A alguns clients que, cansats d'aquest comportament, m'han portat ordinadors amb Windows XP per a reinstal·lar el sistema, els he avisat que funcionar amb aquesta versió de Windows és com deixar la porta de casa oberta (bé, segurament aquesta analogia serviria per a qualsevol versió de Windows; en el cas de l'XP i des del mes d'abril d'enguany -o amb versions més antigues, que encara hi ha qui fa servir-, caldria afegir-hi "i amb un cartell indicant que la porta és oberta"), i els he convençut per a deixar-los l'ordinador amb arrencada dual i amb un Linux instal·lat. Fins ara no se m'ha queixat ningú, i els que me n'han dit alguna cosa m'han dit que els funciona perfectament.

No oblido allò que diu Stallman que la filosofia del programari lliure no és una qüestió tecnològica; però és que resulta que també és una qüestió tecnològica perquè funciona millor. I sí, ja sé que molts dels efectes descrits més amunt els provoca l'usuari en instal·lar programes sense mirar què li diu l'assistent d'instal·lació, però resulta que les persones -m'hi incloc- som així. Triem el camí fàcil, volem resultats immediats... i com en tantes altres coses, ens acabem equivocant, especialment si el sistema operatiu no ens hi ajuda. Però us ben asseguro que els ordinadors amb Linux que fan servir mes filles tenen exactament zero problemes. En canvi, tinc molt clar com estarien en cas de funcionar amb "un altre" sistema.

Per què no fer-ho tot plegat una mica més senzill, doncs? És per això que ofereixo el servei de portar el Linux a casa per un preu que fa riure, i encara fa riure més l'oferta de l'1 al 5 de desembre: si voleu que us porti el Linux a casa (al Baix Camp i el Tarragonès), us costarà exactament 0 euros. Ara sí que ja no teniu excusa per no gaudir de la llibertat de GNU/Linux; simplement feu un correu a linuxacasa@tomi.cat i demaneu-ho :-)

Manjaro: actualitzar-ho tot amb una sola ordre

Mini-entrada per a explicar com actualitzar tots els paquets de Manjaro, tant els oficials com els de la comunitat (AUR):

Quan veieu la icona del gestor de paquets de color vermell indicant que hi ha paquets per a actualitzar, ho podeu fer via interfície gràfica o bé amb el terminal. En aquest cas, podeu fer:

$ sudo pacman -Syu

 Però si el que hi ha per a actualitzar són paquets AUR, el terminal us dirà que no hi ha res a fer (o bé actualitzareu els oficials si n'hi ha però aquests últims quedaran pendents), i en aquest cas caldrà fer:

$ yaourt -Syu --aur

Però si el que voleu és assegurar-vos d'actualitzar-ho tot amb una sola ordre, la solució és ben fàcil:

 $ yaourt -Syua

Massa difícil per a recordar-ho? Bé, només cal crear aquest àlies al .bashrc; la part final us crearà un fitxer de text de nom "actualitza" al vostre directori amb tota la sortida:

alias actualitza="yaourt -Syua 2>&1 | tee actualitza"

Qui diu que Linux és difícil?

Apunteu-vos a la V. Ens falta molt poc, ara és l'hora

En una de les meves anteriors cabòries ja vaig provar d'explicar-me, però no crec que faci cap mal insistir una mica més.

Els éssers humans -i jo el primer- som irracionals. Fem guerres, moltes de les quals en nom de suposats déus que se suposa que és l'últim que voldrien. Ens castiguem el cos i la ment menjant, bevent i fumant coses que ens fan mal i mirant programes de televisió que són un insult a la intel·ligència. Maltractem el planeta on vivim a canvi d'una suposada comoditat, quan sovint -per no dir sempre- felicitat i comoditat no tenen res a veure...

I sí, enguany els catalans farem un mosaic amb l'única finalitat de poder votar per a ser lliures. Així, mirat fredament, tot plegat no sembla tenir gaire sentit. Ara bé, si ens aturem a pensar-ho un segon, en quin punt seríem si a Arenys de Munt no haguessin sembrat la llavor de la Consulta per la Independència l'any 2009? On seríem sense els 11 de setembre de 2012 i 2013? De debò hi ha algú que cregui que els polítics del Parlament haurien mogut un dit per a canviar l'status quo?

Sí, enguany farem una cosa tan irracional com un mosaic humà per a esdevenir lliures. Però més irracional seria quedar-se a casa. Un gran independentista -malauradament ja traspassat- de Les Borges del Camp deia sempre: "hi ha gent que està d'acord amb la independència, sempre que li portin al sofà de casa i a ports pagats". És gaire racional, després de 300 anys i de tots els nostres avantpassats que no ho han pogut veure, renunciar a l'honor i al privilegi d'alliberar el nostre país, per no apuntar-se a una web i no anar unes hores a Barcelona el proper dia 11? Jo no ho crec pas. Però si ara que ho tenim a tocar abandonem, potser serà perquè en realitat no ens ho mereixem. Només depèn de nosaltres, de ningú més.