En una de les meves anteriors cabòries ja vaig provar d'explicar-me, però no crec que faci cap mal insistir una mica més.
Els éssers humans -i jo el primer- som irracionals. Fem guerres, moltes de les quals en nom de suposats déus que se suposa que és l'últim que voldrien. Ens castiguem el cos i la ment menjant, bevent i fumant coses que ens fan mal i mirant programes de televisió que són un insult a la intel·ligència. Maltractem el planeta on vivim a canvi d'una suposada comoditat, quan sovint -per no dir sempre- felicitat i comoditat no tenen res a veure...
I sí, enguany els catalans farem un mosaic amb l'única finalitat de poder votar per a ser lliures. Així, mirat fredament, tot plegat no sembla tenir gaire sentit. Ara bé, si ens aturem a pensar-ho un segon, en quin punt seríem si a Arenys de Munt no haguessin sembrat la llavor de la Consulta per la Independència l'any 2009? On seríem sense els 11 de setembre de 2012 i 2013? De debò hi ha algú que cregui que els polítics del Parlament haurien mogut un dit per a canviar l'status quo?
Sí, enguany farem una cosa tan irracional com un mosaic humà per a esdevenir lliures. Però més irracional seria quedar-se a casa. Un gran independentista -malauradament ja traspassat- de Les Borges del Camp deia sempre: "hi ha gent que està d'acord amb la independència, sempre que li portin al sofà de casa i a ports pagats". És gaire racional, després de 300 anys i de tots els nostres avantpassats que no ho han pogut veure, renunciar a l'honor i al privilegi d'alliberar el nostre país, per no apuntar-se a una web i no anar unes hores a Barcelona el proper dia 11? Jo no ho crec pas. Però si ara que ho tenim a tocar abandonem, potser serà perquè en realitat no ens ho mereixem. Només depèn de nosaltres, de ningú més.
dissabte, 30 d’agost del 2014
dimecres, 13 d’agost del 2014
No MS Word
Sí, entre altres coses, venc llicències de Windows i de Microsoft Office, tal com vaig explicar aquí. Tot i ser un defensor del programari lliure, em dedico a vendre'n de privatiu, què voleu que hi faci. Bé, una cosa sí que faré (no recordo haver-ho fet mai aquí, però ara ho faré: somiar despert i públicament): em comprometo que quan em toqui la loteria -en una quantitat suficient, òbviament- obriré un local al centre de Reus per a dedicar-me a instal·lar distribucions GNU/Linux i vendre ordinadors amb Linux instal·lat. Fins i tot tinc pensat el nom: "GNU/Linux per a tothom".
Bé, després d'aquestes cabòries i que la meva neurona hagi tornat a la seva anormalitat normal, provaré d'anar a explicar el que volia: una cosa és que vengui llicències de MS Office, i una altra és tenir clar -en alguns casos- el que és correcte i el que no. I enviar fitxers annexats de MS Word (o Excel, o Power Point) per correu electrònic no en té pas gaire, per no dir gens, de correcte. Tot i que la traducció grinyola bastant, aquí hi ha el perquè força ben explicat (si algú té temps i ganes de millorar la traducció, s'agrairà)
Si tots hi posem el nostre granet de sorra, potser jo vendré menys llicències d'Office, però el món serà una mica més lliure i per tant una mica millor. Us hi apunteu? Jo ja tinc configurades les respostes automàtiques al gmail; potser el vostre client de correu electrònic pot fer alguna cosa semblant i ajudar-vos en aquesta croada.
Bé, després d'aquestes cabòries i que la meva neurona hagi tornat a la seva anormalitat normal, provaré d'anar a explicar el que volia: una cosa és que vengui llicències de MS Office, i una altra és tenir clar -en alguns casos- el que és correcte i el que no. I enviar fitxers annexats de MS Word (o Excel, o Power Point) per correu electrònic no en té pas gaire, per no dir gens, de correcte. Tot i que la traducció grinyola bastant, aquí hi ha el perquè força ben explicat (si algú té temps i ganes de millorar la traducció, s'agrairà)
Si tots hi posem el nostre granet de sorra, potser jo vendré menys llicències d'Office, però el món serà una mica més lliure i per tant una mica millor. Us hi apunteu? Jo ja tinc configurades les respostes automàtiques al gmail; potser el vostre client de correu electrònic pot fer alguna cosa semblant i ajudar-vos en aquesta croada.
dijous, 7 d’agost del 2014
Enguany toca V
No m'agrada anar a manifestacions. Hi fa massa calor, o massa fred. Hi ha massa gent. Hi ha trepitjades, empentes. Normalment porto motxilla, i sembla que hi porti escrit "passeu donant un copet", i molts en facin cas. La connexió de dades del mòbil fa figa. I a l'hora de la veritat, tothom es creu amb el dret de pontificar sobre la quantitat d'assistents sense el més mínim rigor.
Però tot i això he assistit a unes quantes: vaig anar a la manifestació contra la guerra d'Iraq, a la del 10J, a uns quants 11S, a la Via Catalana, a algunes manifestacions de la feina quan els treballadors vam començar a pagar la mala gestió dels directius de Caixa Tarragona i Catalunya Caixa... fins i tot vaig anar a una manifestació que es va fer per demanar l'alliberament de Miguel Ángel Blanco (fins al moment que al parlament van haver de treure la Constitución, que va ser quan vaig tocar el dos).
I encara aniré a una altra: la V d'enguany. Un independentista em va dir que a Madrid encara riuen, des que es va anunciar la V. No li vaig respondre. Primer, perquè altra feina tinc que discutir amb altres independentistes. Segon, perquè ja fa molts anys que no m'interessa el més mínim el que diguin a Madrid, o si ploren o riuen. I tercer, perquè segueixo pensant que els símbols i les imatges són importants. I qui digui el contrari, que em digui també que no es mira al mirall abans de sortir de casa, i potser me'l creuré.
Si a Espanya riuen, ridiculitzen, minimitzen l'assistència a la V, perquè és important anar-hi? Doncs no només perquè, com deia més amunt, no m'importa gaire el que puguin dir -i ens hauria d'importar molt menys col·lectivament- sinó perquè un cop més, és important que nosaltres mateixos siguem conscients de la força que tenim. Cal que la manifestació sigui un gran èxit perquè ens creguem d'una vegada per totes que som capaços de crear un nou Estat, que només depèn de nosaltres i, sobretot, perquè la botiflerada del Parlament tingui molt present que si no ens posa urnes el 9 de novembre, ha de significar inequívocament la seva mort política.
Vet aquí perquè el proper 11 de setembre invertiré un temps i uns diners que podria emprar per a altres coses en anar a la manifestació. Espero que sigui l'última a la qual assisteixo com a independentista, que ja em sobren ganes de deixar de ser-ne.
diumenge, 13 de juliol del 2014
Linux virtual a Windows
Us cal Windows per al vostre dia a dia però sabeu que és un sistema insegur? Bé, potser us cal i/o simplement no us heu plantejat gaires dubtes respecte a la seguretat. En aquest cas, us recomano que mireu aquest documental abans de seguir llegint.
Ja? Com se us ha quedat el cos? Amb més ganes de fer el salt a GNU/Linux? Potser teniu algun cunyat saberut que us diu allò que "no hi ha virus per a Linux perquè el fa servir poca gent"? Bé, bé; mireu el que en deia Benjamí Villoslada ja fa uns anys.
Una mica més clar tot plegat? Perfecte. Jo utilitzo màquines amb Linux des del 2007, i us ben asseguro que el canvi és tan radical que significa deixar de barallar-se amb l'ordinador per a començar a fer-lo servir, entre molts altres petits i grans avantatges. Però ara amb el canvi de feina em cal una màquina amb Windows per a treballar, i tot i que m'havia plantejat posar el Windows virtualment a dins d'un Linux, de moment ho he hagut de descartar per diversos temes. Però en cap moment havia deixat de pensar en la seguretat. Recordeu el vídeo del primer enllaç? Un PC es pot infectar amb programari maliciós simplement navegant! No és una situació que m'atregui gaire, especialment en una botiga d'informàtica. Quines opcions hi ha per a navegar amb més seguretat a dins d'una màquina amb Windows? Doncs una de ben bona és fer-ho en una màquina virtual, on el sistema convidat sigui tota una distribució GNU/Linux. I el bo del cas és que és supersenzill! Anem a veure-ho amb només 3 passos:
1 - Baixeu-vos una ISO de la vostra distribució preferida. Si no sabeu quina triar, segurament una bona opció és Xubuntu; amb un escriptori que no consumeix excessius recursos i que us resultarà fàcil de fer servir, però n'hi ha centenars per a triar i remenar!
2 - Aneu a can VirtualBox, baixeu-vos l'instal·lador corresponent al Windows i instal·leu l'aplicació.
3 - Executeu el VirtualBox i creeu una nova màquina virtual; seguiu els passos de l'assistent, indiqueu-li on és la ISO que heu baixat i arrenqueu el Linux. Ara esteu en mode viu; ja podeu fer la instal·lació al disc virtual. Ja està! Només cal que recordeu utilitzar el Windows per a allò estrictament necessari; tot el demés ho podeu fer al vostre flamant Linux virtual.
Només un últim apunt: penseu que el rendiment d'un sistema operatiu a una màquina virtual pot ser sensiblement inferior. Proveu aquesta solució i si nous serveix, simplement podeu eliminar aquesta màquina virtual -i, si cal, també el VirtualBox- i busqueu alguna altra alternativa, com per exemple l'arrencada dual.
Ja? Com se us ha quedat el cos? Amb més ganes de fer el salt a GNU/Linux? Potser teniu algun cunyat saberut que us diu allò que "no hi ha virus per a Linux perquè el fa servir poca gent"? Bé, bé; mireu el que en deia Benjamí Villoslada ja fa uns anys.
Una mica més clar tot plegat? Perfecte. Jo utilitzo màquines amb Linux des del 2007, i us ben asseguro que el canvi és tan radical que significa deixar de barallar-se amb l'ordinador per a començar a fer-lo servir, entre molts altres petits i grans avantatges. Però ara amb el canvi de feina em cal una màquina amb Windows per a treballar, i tot i que m'havia plantejat posar el Windows virtualment a dins d'un Linux, de moment ho he hagut de descartar per diversos temes. Però en cap moment havia deixat de pensar en la seguretat. Recordeu el vídeo del primer enllaç? Un PC es pot infectar amb programari maliciós simplement navegant! No és una situació que m'atregui gaire, especialment en una botiga d'informàtica. Quines opcions hi ha per a navegar amb més seguretat a dins d'una màquina amb Windows? Doncs una de ben bona és fer-ho en una màquina virtual, on el sistema convidat sigui tota una distribució GNU/Linux. I el bo del cas és que és supersenzill! Anem a veure-ho amb només 3 passos:
1 - Baixeu-vos una ISO de la vostra distribució preferida. Si no sabeu quina triar, segurament una bona opció és Xubuntu; amb un escriptori que no consumeix excessius recursos i que us resultarà fàcil de fer servir, però n'hi ha centenars per a triar i remenar!
2 - Aneu a can VirtualBox, baixeu-vos l'instal·lador corresponent al Windows i instal·leu l'aplicació.
3 - Executeu el VirtualBox i creeu una nova màquina virtual; seguiu els passos de l'assistent, indiqueu-li on és la ISO que heu baixat i arrenqueu el Linux. Ara esteu en mode viu; ja podeu fer la instal·lació al disc virtual. Ja està! Només cal que recordeu utilitzar el Windows per a allò estrictament necessari; tot el demés ho podeu fer al vostre flamant Linux virtual.
Només un últim apunt: penseu que el rendiment d'un sistema operatiu a una màquina virtual pot ser sensiblement inferior. Proveu aquesta solució i si nous serveix, simplement podeu eliminar aquesta màquina virtual -i, si cal, també el VirtualBox- i busqueu alguna altra alternativa, com per exemple l'arrencada dual.
dissabte, 12 de juliol del 2014
Arrencada dual Manjaro Linux i Windows 8
Sembla que Micro$oft ens ho pensa posar cada cop més difícil pel que fa a les arrencades duals de Windows i Linux. Sense anar més lluny, tal com m'avisava l'amic @jmntgd, ara una simple actualització del Windows es pot carregar el GRUB.
La qüestió és que em cal ordinador amb Windows per a treballar, i no sabia si me'n sortiria de posar-hi també un Linux amb arrencada dual, després de llegir tots els problemes que hi tenen molts usuaris, però gràcies a la gran feina de la gent de Manjaro me'n vaig sortir en un tres i no res i sense cap complicació (ara ja es pot fer fins i tot amb l'instal·lador gràfic; ja no cal fer-ho amb CLI com fins fa poc en cas d'equips amb UEFI). Heus aquí com ho vaig fer:
1 - "Encongir" la partició del Windows tal com explica aquest tutorial. Importantíssim: fer còpia de seguretat abans! Si jo no ho vaig fer és perquè era un Windows acabat d'instal·lar i em suposava menys feina començar de zero si fallava alguna cosa. El mateix tutorial explica com fer la còpia.
2 - Desactivar el Fast Boot. Al mateix enllaç anterior està explicat: cal anar al Tauler de Control, Sistema i Seguretat, Opcions d'Energia. Un cop aquí, triar el que fa el botó d'apagada i desactivar l'arrencada ràpida.
3 - Desactivar el Secure Boot. Per a accedir-hi haureu de prémer "Supr", F2 o potser alguna altra tecla en arrencar l'equip, o consultar el manual de la placa base per a saber quina és exactament. Al meu encara no sé quina tecla és perquè les anava prement totes dues alternativament.
4 - Aquest pas segurament no cal, però jo el vaig fer perquè ho indicava a la wiki de Manjaro: un cop arrencada la versió live del sistema a instal·lar, vaig crear una partició de 512 MB tal com s'indica aquí.
5 - Ja está! Només vaig instal·lar Manjaro tal com deia més amunt amb l'instal·lador gràfic i en reiniciar ja em vaig trobar el GRUB. A veure què passarà amb les actualitzacions, però de moment funciona correctament.
La qüestió és que em cal ordinador amb Windows per a treballar, i no sabia si me'n sortiria de posar-hi també un Linux amb arrencada dual, després de llegir tots els problemes que hi tenen molts usuaris, però gràcies a la gran feina de la gent de Manjaro me'n vaig sortir en un tres i no res i sense cap complicació (ara ja es pot fer fins i tot amb l'instal·lador gràfic; ja no cal fer-ho amb CLI com fins fa poc en cas d'equips amb UEFI). Heus aquí com ho vaig fer:
1 - "Encongir" la partició del Windows tal com explica aquest tutorial. Importantíssim: fer còpia de seguretat abans! Si jo no ho vaig fer és perquè era un Windows acabat d'instal·lar i em suposava menys feina començar de zero si fallava alguna cosa. El mateix tutorial explica com fer la còpia.
2 - Desactivar el Fast Boot. Al mateix enllaç anterior està explicat: cal anar al Tauler de Control, Sistema i Seguretat, Opcions d'Energia. Un cop aquí, triar el que fa el botó d'apagada i desactivar l'arrencada ràpida.
3 - Desactivar el Secure Boot. Per a accedir-hi haureu de prémer "Supr", F2 o potser alguna altra tecla en arrencar l'equip, o consultar el manual de la placa base per a saber quina és exactament. Al meu encara no sé quina tecla és perquè les anava prement totes dues alternativament.
4 - Aquest pas segurament no cal, però jo el vaig fer perquè ho indicava a la wiki de Manjaro: un cop arrencada la versió live del sistema a instal·lar, vaig crear una partició de 512 MB tal com s'indica aquí.
5 - Ja está! Només vaig instal·lar Manjaro tal com deia més amunt amb l'instal·lador gràfic i en reiniciar ja em vaig trobar el GRUB. A veure què passarà amb les actualitzacions, però de moment funciona correctament.
dimecres, 11 de juny del 2014
Som febles, perquè no sabem que som forts
La frase no és meva; és del gran Víctor Alexandre, que ho explica com només ell sap fer.
Si l'any 2009, quan Arenys de Munt va convocar la Consulta per la Independència, algun visionari hagués predit on ens trobaríem avui, potser l'hauríem titllat de boig. Si algú ens hagués explicat com seria la gran manifestació del 10 de juliol de 2010, com serien els 11 de setembre de 2012 i 2013, i sobretot, que el 9 de novembre de 2014 seríem cridats a votar per a decidir el futur polític de Catalunya, segurament l'hauríem qualificat de massa optimista, en el millor dels casos.
Però els fets són els que són, tenim data i pregunta (preguntes, malauradament) i l'unionisme està cada cop més nerviós. Duran ha anunciat que plega (tots sabem que és mentida, però també sabem que sense l'augment de l'independentisme no li hauria calgut fer aquesta comèdia); ens hem emportat un rei espanyol pel davant, i Pere Navarro (aquest sí, de veritat) ha anunciat la seva dimissió. Convergència i Unió s'ha posat la careta de l'independentisme, però saben que no es pot enganyar a tothom sempre -ja ho han patit a les darreres eleccions europees- i saben perfectament que si no anem a votar el 9 de novembre prendran mal, molt de mal. Aquesta ultradreta perillosa i privatitzadora, que sempre posa els seus interessos pel davant del país, sap que no té cap altre remei que fer que anem a votar, si té la més mínima intenció de seguir acaronant aquest poder que tants beneficis li ha reportat.
I farem bé de foragitar-los d'aquest poder que els ha corromput amb tants casos coneguts -i els que no coneixem- si de veritat ens creiem allò de "independència per a canviar-ho tot". Ara que ens comencem a creure de veritat que som forts, aprofitem-ho: desempalleguem-nos d'Espanya, però també de la casta que hem hagut de patir d'ençà que tenim aquesta democràcia de joguina. Aprofitem la nostra fortalesa per a construir un país més democràtic i més just, on pagui la pena viure-hi. Ningú no ho farà per nosaltres, però si no ho fem en serem els únics responsables. Creiem-nos que som forts, i actuem en conseqüència.
Si l'any 2009, quan Arenys de Munt va convocar la Consulta per la Independència, algun visionari hagués predit on ens trobaríem avui, potser l'hauríem titllat de boig. Si algú ens hagués explicat com seria la gran manifestació del 10 de juliol de 2010, com serien els 11 de setembre de 2012 i 2013, i sobretot, que el 9 de novembre de 2014 seríem cridats a votar per a decidir el futur polític de Catalunya, segurament l'hauríem qualificat de massa optimista, en el millor dels casos.
Però els fets són els que són, tenim data i pregunta (preguntes, malauradament) i l'unionisme està cada cop més nerviós. Duran ha anunciat que plega (tots sabem que és mentida, però també sabem que sense l'augment de l'independentisme no li hauria calgut fer aquesta comèdia); ens hem emportat un rei espanyol pel davant, i Pere Navarro (aquest sí, de veritat) ha anunciat la seva dimissió. Convergència i Unió s'ha posat la careta de l'independentisme, però saben que no es pot enganyar a tothom sempre -ja ho han patit a les darreres eleccions europees- i saben perfectament que si no anem a votar el 9 de novembre prendran mal, molt de mal. Aquesta ultradreta perillosa i privatitzadora, que sempre posa els seus interessos pel davant del país, sap que no té cap altre remei que fer que anem a votar, si té la més mínima intenció de seguir acaronant aquest poder que tants beneficis li ha reportat.
I farem bé de foragitar-los d'aquest poder que els ha corromput amb tants casos coneguts -i els que no coneixem- si de veritat ens creiem allò de "independència per a canviar-ho tot". Ara que ens comencem a creure de veritat que som forts, aprofitem-ho: desempalleguem-nos d'Espanya, però també de la casta que hem hagut de patir d'ençà que tenim aquesta democràcia de joguina. Aprofitem la nostra fortalesa per a construir un país més democràtic i més just, on pagui la pena viure-hi. Ningú no ho farà per nosaltres, però si no ho fem en serem els únics responsables. Creiem-nos que som forts, i actuem en conseqüència.
diumenge, 1 de juny del 2014
Adblock Plus o fitxer hosts?
Si teniu instal·lat l'Adblock Plus al Firefox potser us haurà passat com a mi: un cop vaig veure el Youtube a un altre ordinador i em vaig sorprendre de veure-hi tota aquella publicitat!
Però si el feu córrer en una màquina poc potent com el meu EEE, també us convindrà saber què passa amb el consum de memòria d'aquesta extensió: és un devorador de RAM.
I què es pot fer en aquest cas? Fàcil: si afegiu això al fitxer hosts (/etc/hosts a Linux, C:\Windows\System32\drivers\etc\hosts en algunes versions de Windows...), tindreu gairebé el mateix efecte però sense augmentar el consum de RAM tal com ho fa l'extensió. Compte perquè un fitxer hosts massa gran també pot afectar a l'experiència de navegació tal com s'explica aquí, però en el meu cas paga la pena fer-ho. Finalment, també es pot provar com expliquen aquí si realment és millor utilitzar la IP 0.0.0.0 en comptes de 127.0.0.1.
Potser notareu que amb aquesta configuració encara veieu una mica -molt poca- publicitat, però es pot eliminar fàcilment afegint-ne l'adreça al fitxer. Us animeu?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)