Pàgines

dimecres, 11 de juny del 2014

Som febles, perquè no sabem que som forts

La frase no és meva; és del gran Víctor Alexandre, que ho explica com només ell sap fer.

Si l'any 2009, quan Arenys de Munt va convocar la Consulta per la Independència, algun visionari hagués predit on ens trobaríem avui, potser l'hauríem titllat de boig. Si algú ens hagués explicat com seria la gran manifestació del 10 de juliol de 2010, com serien els 11 de setembre de 2012 i 2013, i sobretot, que el 9 de novembre de 2014 seríem cridats a votar per a decidir el futur polític de Catalunya, segurament l'hauríem qualificat de massa optimista, en el millor dels casos.

Però els fets són els que són, tenim data i pregunta (preguntes, malauradament) i l'unionisme està cada cop més nerviós. Duran ha anunciat que plega (tots sabem que és mentida, però també sabem que sense l'augment de l'independentisme no li hauria calgut fer aquesta comèdia); ens hem emportat un rei espanyol pel davant, i Pere Navarro (aquest sí, de veritat) ha anunciat la seva dimissió. Convergència i Unió s'ha posat la careta de l'independentisme, però saben que no es pot enganyar a tothom sempre -ja ho han patit a les darreres eleccions europees- i saben perfectament que si no anem a votar el 9 de novembre prendran mal, molt de mal. Aquesta ultradreta perillosa i privatitzadora, que sempre posa els seus interessos pel davant del país, sap que no té cap altre remei que fer que anem a votar, si té la més mínima intenció de seguir acaronant aquest poder que tants beneficis li ha reportat.

I farem bé de foragitar-los d'aquest poder que els ha corromput amb tants casos coneguts -i els que no coneixem- si de veritat ens creiem allò de "independència per a canviar-ho tot". Ara que ens comencem a creure de veritat que som forts, aprofitem-ho: desempalleguem-nos d'Espanya, però també de la casta que hem hagut de patir d'ençà que tenim aquesta democràcia de joguina. Aprofitem la nostra fortalesa per a construir un país més democràtic i més just, on pagui la pena viure-hi. Ningú no ho farà per nosaltres, però si no ho fem en serem els únics responsables. Creiem-nos que som forts, i actuem en conseqüència.