Barra de finestres a enlightenment

Ja fa setmanes que utilitzo enlightenment, tant a l'ordinador de sobretaula com a l'EEE. N'havia fet algun tast ocasionalment, però no va ser fins a la classe magistral d'en Giorgio Grappa a la festa Precise Pangolin que em vaig decidir a endinsar-m'hi a fons i, un cop superats els esculls per a aconseguir les funcionalitats que em resultaven imprescindibles, convertir-lo en el meu gestor de finestres habitual.

Però hi havia una cosa que em resultava especialment incòmoda: acostumat com estava a tenir una barra inferior (o superior, com en el cas d'xfce) on poder triar fàcilment qualsevol de les finestres obertes, trobava particularment feixuc haver d'executar la meva combinació de tecles de la llançadora Everything per a poder triar la que volia.

Avui que he tingut un moment m'hi he posat i al cap de poca estona he trobat la solució: sudo aptitude install hpanel. Així de fàcil!

Punxant a l'esquerra es pot canviar d'ubicació (inferior o superior -jo segurament acabaré deixant-ho a la superior, ja que així no amaga trayer i a més no activaré la lleixa inferior quan vulgui canviar de finestra) i a la dreta es pot amagar o tornar a mostrar.

Evidentment però, no és qüestió d'haver d'arrencar hpanel amb el terminal cada cop que iniciem sessió; per tant:

~$ touch ~/.local/share/applications/hpanel.desktop
~$ gedit ~/.local/share/applications/hpanel.desktop

Contingut:

[Desktop Entry]
Hidden=false
GenericName=hpanel
NoDisplay=false
Name=hpanel
Exec=hpanel
Terminal=false
StartupNotify=true
Name=hpanel
Comment=Arrenca hpanel
Type=Application
Categories=Settings;DesktopSettings;Security;
X-Ubuntu-Gettext-Domain=hpanel

Després:

~$ gedit ~/.e/e/applications/startup/.order

Afegim una fila nova amb hpanel.desktop

Funciona!

Fins al capdamunt

Diria que n'estic fins els collons. Però com que voldria que aquest blog fos una mica més seriós que les meves bajanades a twitter (tampoc cal córrer gaire) no diré que n'estic fins els collons, perquè es podria donar el cas que dir que n'estic fins els collons no fos seriós.

Doncs això, que diria que n'estic fins els collons dels catalanets que això de la independència ja els va bé mentre l'esperen asseguts al sofà mirant Telecinco, dels que voten als botiflers de CiU o fins i tot en tenen el carnet a canvi d'algun favor, dels carallots que els voten perquè després de 30 anys encara es creuen les seves mentides, dels qui voten el PSOE de Catalunya perquè de vegades diuen que "som catalanistes", dels qui diuen "això de la independència només ens portarà problemes", dels carallots (inclosos en algun grup dels anteriors o no) que van amb l'arroja (feliç expressió de l'anònim -ui sí- senyor @elbixo) "perquè hi ha molts jugadors del Barça" i, en definitiva, de tots els carallots que algun dia diran "jo tota la vida he sigut independentista" però que no hauran mogut un sol dit demostrant-ho.

Però com que encara n'estic més fins els collons (perdó, fins al capdamunt) que Espanya em robi, m'insulti i em digui en quin idioma han d'estudiar les meves filles, aquesta tarda, en comptes d'esperar que algú faci alguna cosa (i si haig d'esperar que ho faci la botiflerada del Parlament, val més que em compri un sofà ben còmode), pagaré els 12 € de l'autobús (juntament amb la resta de la família) per a anar a l'inici de la Marxa cap a la Independència que es farà avui a Lleida.

Podem esperar que els de CiU diguin que és el moment (calculo que ho diran quan el CEO publiqui que el Sí guanyaria per un 99% o més en un referèndum, o potser ni així) o fer coses. Jo m'apunto a la segona opció.

Recuperar fotos esborrades

Llegeixo gràcies a un enllaç publicat al twitter del senyor @elbixo l'esfereïdora notícia d'un seguidor del Barça brutalment apallissat per la policia espanyola a Madrid.
Espero que la persona agredida i/o qui va fer les fotos posteriorment esborrades per un dels policies sàpiguen que no tenen perquè haver-se perdut per sempre. No sé si aquesta entrada servirà per a res, però per si de cas, suggereixo:

-apagar el mòbil amb el que es van fer les fotos.
-segurament les fotos esborrades són a una micro-SD. Caldria posar-la a un adaptador SD i posar-lo en mode lectura (movent la peça de l'esquerra)
-googlejar. Hi ha moltes aplicacions amb les quals es poden recuperar fotos esborrades.

Normalment, quan esborrem un fitxer qualsevol, com per exemple una foto, el sistema operatiu que estem utilitzant no l'elimina físicament. El que acostuma a fer, és esborrar-ne la ruta d'accés, de forma que l'explorador d'arxius no "sap" com accedir-hi, i marcar l'espai com a lliure o disponible. Si aquestes fotos no han estat sobreescrites per qualsevol altre fitxer, es poden recuperar amb alguna de les utilitats que hi ha per a fer-ho.

Sort!

És gravíssim

No, no vull fer brometa amb una de les famoses frases de l'expresident del Barça Josep-Lluís Núñez.

I no, tampoc em refereixo al fet que en un país de l'Europa occidental suposadament democràtic, la policia hagi estat prenent xiulets i pancartes a seguidors d'un equip de futbol que anaven a veure un partit. Sí; això, encara que sembli mentida, ha passat l'any 2012, en ple segle XXI en un Estat que es diu democràtic. Però com deia, no és a això al que em refereixo, ni al fet que la policia d'aquest país hagi fet fora de l'estadi alguns seguidors abans del final del partit. Ni tampoc al fet que una televisió que paguem nosaltres i que ens volen vendre com "la teva" hagi fet veure que no passava res. Aquests sí que han xiulat, mentre miraven cap a una altra banda!

No. El que trobo gravíssim és que la immensa majoria de botiflers atrinxerats al nostre Parlament no fa res per marxar d'aquesta bogeria. Al contrari, fan tot el possible per romandre-hi. I el nostre Govern, en comptes de defensar-nos, presumeix de ser el que més escanya els seus ciutadans i els amenaça quan es rebel·len contra una situació injusta. Potser ens convindria fer alguns canvis.

Notificació d'actualitzacions amb e17

A aquestes alçades ja no cal ni dir l'important que és mantenir el sistema actualitzat. I el fet d'utilitzar un gestor de finestres lleuger com Enlightenment no ha de suposar un inconvenient. Anem per feina:

~$ touch ~/.local/share/applications/notificador.desktop
~$ gedit ~/.local/share/applications/notificador.desktop

Hi posem:

[Desktop Entry]
Hidden=false
GenericName=update-notifier
NoDisplay=false
Name=update-notifier
Exec=update-notifier
Terminal=false
StartupNotify=true
Name=notificador
Comment=Arrenca el notificador d'actualitzacions
Type=Application
Categories=Settings;DesktopSettings;Security;
X-Ubuntu-Gettext-Domain=update-notifier

A continuació:

~$ gedit ~/.e/e/applications/startup/.order

Hi afegim una fila nova amb notificador.desktop

Ja està!

Canviar d'usuari a e17

Ja fa uns quants dies que gaudeixo d'e17 tant a l'EEE com a l'ordinador de sobretaula, gràcies a les magnífiques explicacions de Giorgio Grappa, tant al seu blog com en directe a la Festa Pangolina de Terrassa.

Com deia, gràcies a aquestes explicacions, googlejar una mica i la versatilitat d'Everything ho havia anat deixant tot al meu gust i no trobava a faltar les keys de Fluxbox.

Avui, però, m'he trobat un petit obstacle del que curiosament no n'he trobat ràpidament solució al pare Google totpoderós quan ma filla m'ha demanat l'ordinador: no sabia com canviar d'usuari! Afortunadament he recordat que amb Fluxbox ho faig fàcilment amb XScreenSaver, o sigui que he anat a les combinacions de tecles i li he dit que amb Ctrl+win+l (he mantingut la combinació de blocatge original) executi /usr/bin/xscreensaver-command -lock. Amb això puc accedir a aquesta bonica pantalla i canviar d'usuari amb "New login":

Actualització:

Per tal que això funcioni, el dimoni xscreensaver ha d'estar corrent. Amb Fluxbox és molt fàcil fer-ho: n'hi ha prou amb afegir una línia amb xscreensaver & a ~/.fluxbox/startup, però amb Enlightenment és una mica més laboriós. Més laboriós però no més complicat. Només cal afegir un fitxer de nom, per exemple, screensavere17.desktop a ~/.local/share/applications amb aquest contingut:

[Desktop Entry]
Hidden=false
GenericName=xscreensaver
NoDisplay=false
Name=xscreensaver
Exec=xscreensaver -nosplash #el -nosplash és opcional; si fa gràcia veure-ho...
Icon=xscreensaver.svg
Terminal=false
StartupNotify=true
Name=Screensavere17
Comment=Start screensaver daemon
Type=Application
Categories=Settings;DesktopSettings;Security;
X-Ubuntu-Gettext-Domain=xscreensaver

I afegir

screensavere17.desktop (o el nom que haguem triat abans)

a ~/.e/e/applications/startup/.order

Ja està!

Liebster Blog

Avui he tingut l'agradable sorpresa de rebre aquest premi per part del senyor El Bixo. Enfeinat com estava per casa, havia anat rumiant a qui podria concedir jo aquest premi. Un dels cinc que havia pensat havia estat el mateix blog d'aquest anònim senyor, a qui cada cop més persones tenim la sort de conèixer virtualment. No sabeu la sort que tenim de tenir algú amb la seva capacitat intel·lectual entre els independentistes d'esquerra, per no parlar de l'àcid humor que destil·len molts dels seus tuits o de com pot acabar ràpidament amb els arguments, la paciència i el saber estar -suposant que mai n'haguessin tingut- d'alguns borderlines del nacionalisme espanyol que volten per twitter.

Però de seguida m'he adonat que sembla haver-hi una regla -escrita o no- que diu que no es pot tornar el premi a qui l'ha concedit, o sigui que n'hauré de buscar un més per a completar els cinc que em toca nominar.

Doncs res, aquí hi ha la meva tria. Potser en un altre moment me n'haurien sortit uns altres, però ara m'han sortit aquests:

Víctor Alexandre Imprescindible llegir algú tan lúcid i que no es deixa entabanar per l'autonomisme disfressat ni l'espanyolisme subliminal d'alguns mitjans.
Josep Sanchez, Sisco Garcia, Giorgio Grappa Aquests tres van junts perquè sense el primer no sé si hauria conegut els altres dos. Papapeps fa màgia amb AWK i altres coses, i és una de les persones amb més bon humor que conec; Sisco i Giorgio són professors i tecnoevangelistes del programari lliure, i ho expliquen als seus blogs, entre d'altres interessants entrades.
Gabriel Bibiloni Per què no dir-li cava a allò que sempre havíem anomenat xampany, per què cal dir tuitar i no tuitejar i molt més.

El que m'ha semblat entendre que cal fer per seguir la cadena:

-Copiar el logo del premi i enllaçar el blog de qui ens ha premiat (em sembla entendre que això vol dir que la imatge ha de ser l'enllaç a aquell blog, tot i que no ho he vist així en cap):

-Nominar cinc blogs i fer-los saber que han rebut el premi
-Demanar-los que redistribueixin el premi sota amenaça de ser torturats amb una gota malaia cada cop que a RAC1 diguin "la última", 'la oposició" o "l'universitat"

Això és tot; jo ara us he de deixar que vaig a buscar com es fa per cobrar l'import del premi.