Et portem el Linux a casa... gratis!

Una cosa que he après amb els pocs mesos que porto a la botiga, és que el Windows és molt pitjor del que em pensava. La majoria d'ordinadors que em porten els clients, especialment els que no fan servir un antivirus de pagament, estan plens de porqueria, adware, finestres emergents, barres d'eines i pàgines d'inici al navegador modificades... molta gent pateix més que no fa servir l'ordinador, simplement a l'hora d'utilitzar el navegador per a fer alguna cerca o mirar què diuen els contactes del Facebook. I crec que ha arribat un punt en el que es pensen que això és normal -bé, ho és si es fa servir Windows- però no té perquè ser així.

A alguns clients que, cansats d'aquest comportament, m'han portat ordinadors amb Windows XP per a reinstal·lar el sistema, els he avisat que funcionar amb aquesta versió de Windows és com deixar la porta de casa oberta (bé, segurament aquesta analogia serviria per a qualsevol versió de Windows; en el cas de l'XP i des del mes d'abril d'enguany -o amb versions més antigues, que encara hi ha qui fa servir-, caldria afegir-hi "i amb un cartell indicant que la porta és oberta"), i els he convençut per a deixar-los l'ordinador amb arrencada dual i amb un Linux instal·lat. Fins ara no se m'ha queixat ningú, i els que me n'han dit alguna cosa m'han dit que els funciona perfectament.

No oblido allò que diu Stallman que la filosofia del programari lliure no és una qüestió tecnològica; però és que resulta que també és una qüestió tecnològica perquè funciona millor. I sí, ja sé que molts dels efectes descrits més amunt els provoca l'usuari en instal·lar programes sense mirar què li diu l'assistent d'instal·lació, però resulta que les persones -m'hi incloc- som així. Triem el camí fàcil, volem resultats immediats... i com en tantes altres coses, ens acabem equivocant, especialment si el sistema operatiu no ens hi ajuda. Però us ben asseguro que els ordinadors amb Linux que fan servir mes filles tenen exactament zero problemes. En canvi, tinc molt clar com estarien en cas de funcionar amb "un altre" sistema.

Per què no fer-ho tot plegat una mica més senzill, doncs? És per això que ofereixo el servei de portar el Linux a casa per un preu que fa riure, i encara fa riure més l'oferta de l'1 al 5 de desembre: si voleu que us porti el Linux a casa (al Baix Camp i el Tarragonès), us costarà exactament 0 euros. Ara sí que ja no teniu excusa per no gaudir de la llibertat de GNU/Linux; simplement feu un correu a linuxacasa@tomi.cat i demaneu-ho :-)

Manjaro: actualitzar-ho tot amb una sola ordre

Mini-entrada per a explicar com actualitzar tots els paquets de Manjaro, tant els oficials com els de la comunitat (AUR):

Quan veieu la icona del gestor de paquets de color vermell indicant que hi ha paquets per a actualitzar, ho podeu fer via interfície gràfica o bé amb el terminal. En aquest cas, podeu fer:

$ sudo pacman -Syu

 Però si el que hi ha per a actualitzar són paquets AUR, el terminal us dirà que no hi ha res a fer (o bé actualitzareu els oficials si n'hi ha però aquests últims quedaran pendents), i en aquest cas caldrà fer:

$ yaourt -Syu --aur

Però si el que voleu és assegurar-vos d'actualitzar-ho tot amb una sola ordre, la solució és ben fàcil:

 $ yaourt -Syua

Massa difícil per a recordar-ho? Bé, només cal crear aquest àlies al .bashrc; la part final us crearà un fitxer de text de nom "actualitza" al vostre directori amb tota la sortida:

alias actualitza="yaourt -Syua 2>&1 | tee actualitza"

Qui diu que Linux és difícil?

Apunteu-vos a la V. Ens falta molt poc, ara és l'hora

En una de les meves anteriors cabòries ja vaig provar d'explicar-me, però no crec que faci cap mal insistir una mica més.

Els éssers humans -i jo el primer- som irracionals. Fem guerres, moltes de les quals en nom de suposats déus que se suposa que és l'últim que voldrien. Ens castiguem el cos i la ment menjant, bevent i fumant coses que ens fan mal i mirant programes de televisió que són un insult a la intel·ligència. Maltractem el planeta on vivim a canvi d'una suposada comoditat, quan sovint -per no dir sempre- felicitat i comoditat no tenen res a veure...

I sí, enguany els catalans farem un mosaic amb l'única finalitat de poder votar per a ser lliures. Així, mirat fredament, tot plegat no sembla tenir gaire sentit. Ara bé, si ens aturem a pensar-ho un segon, en quin punt seríem si a Arenys de Munt no haguessin sembrat la llavor de la Consulta per la Independència l'any 2009? On seríem sense els 11 de setembre de 2012 i 2013? De debò hi ha algú que cregui que els polítics del Parlament haurien mogut un dit per a canviar l'status quo?

Sí, enguany farem una cosa tan irracional com un mosaic humà per a esdevenir lliures. Però més irracional seria quedar-se a casa. Un gran independentista -malauradament ja traspassat- de Les Borges del Camp deia sempre: "hi ha gent que està d'acord amb la independència, sempre que li portin al sofà de casa i a ports pagats". És gaire racional, després de 300 anys i de tots els nostres avantpassats que no ho han pogut veure, renunciar a l'honor i al privilegi d'alliberar el nostre país, per no apuntar-se a una web i no anar unes hores a Barcelona el proper dia 11? Jo no ho crec pas. Però si ara que ho tenim a tocar abandonem, potser serà perquè en realitat no ens ho mereixem. Només depèn de nosaltres, de ningú més.

No MS Word

Sí, entre altres coses, venc llicències de Windows i de Microsoft Office, tal com vaig explicar aquí. Tot i ser un defensor del programari lliure, em dedico a vendre'n de privatiu, què voleu que hi faci. Bé, una cosa sí que faré (no recordo haver-ho fet mai aquí, però ara ho faré: somiar despert i públicament): em comprometo que quan em toqui la loteria -en una quantitat suficient, òbviament- obriré un local al centre de Reus per a dedicar-me a instal·lar distribucions GNU/Linux i vendre ordinadors amb Linux instal·lat. Fins i tot tinc pensat el nom: "GNU/Linux per a tothom".

Bé, després d'aquestes cabòries i que la meva neurona hagi tornat a la seva anormalitat normal, provaré d'anar a explicar el que volia: una cosa és que vengui llicències de MS Office, i una altra és tenir clar -en alguns casos- el que és correcte i el que no. I enviar fitxers annexats de MS Word (o Excel, o Power Point) per correu electrònic no en té pas gaire, per no dir gens, de correcte. Tot i que la traducció grinyola bastant, aquí hi ha el perquè força ben explicat (si algú té temps i ganes de millorar la traducció, s'agrairà)

Si tots hi posem el nostre granet de sorra, potser jo vendré menys llicències d'Office, però el món serà una mica més lliure i per tant una mica millor. Us hi apunteu? Jo ja tinc configurades les respostes automàtiques al gmail; potser el vostre client de correu electrònic pot fer alguna cosa semblant i ajudar-vos en aquesta croada.

Enguany toca V

No m'agrada anar a manifestacions. Hi fa massa calor, o massa fred. Hi ha massa gent. Hi ha trepitjades, empentes. Normalment porto motxilla, i sembla que hi porti escrit "passeu donant un copet", i molts en facin cas. La connexió de dades del mòbil fa figa. I a l'hora de la veritat, tothom es creu amb el dret de pontificar sobre la quantitat d'assistents sense el més mínim rigor.

Però tot i això he assistit a unes quantes: vaig anar a la manifestació contra la guerra d'Iraq, a la del 10J, a uns quants 11S, a la Via Catalana, a algunes manifestacions de la feina quan els treballadors vam començar a pagar la mala gestió dels directius de Caixa Tarragona i Catalunya Caixa... fins i tot vaig anar a una manifestació que es va fer per demanar l'alliberament de Miguel Ángel Blanco (fins al moment que al parlament van haver de treure la Constitución, que va ser quan vaig tocar el dos).

I encara aniré a una altra: la V d'enguany. Un independentista em va dir que a Madrid encara riuen, des que es va anunciar la V. No li vaig respondre. Primer, perquè altra feina tinc que discutir amb altres independentistes. Segon, perquè ja fa molts anys que no m'interessa el més mínim el que diguin a Madrid, o si ploren o riuen. I tercer, perquè segueixo pensant que els símbols i les imatges són importants. I qui digui el contrari, que em digui també que no es mira al mirall abans de sortir de casa, i potser me'l creuré.

Si a Espanya riuen, ridiculitzen, minimitzen l'assistència a la V, perquè és important anar-hi? Doncs no només perquè, com deia més amunt, no m'importa gaire el que puguin dir -i ens hauria d'importar molt menys col·lectivament- sinó perquè un cop més, és important que nosaltres mateixos siguem conscients de la força que tenim. Cal que la manifestació sigui un gran èxit perquè ens creguem d'una vegada per totes que som capaços de crear un nou Estat, que només depèn de nosaltres i, sobretot, perquè la botiflerada del Parlament tingui molt present que si no ens posa urnes el 9 de novembre, ha de significar inequívocament la seva mort política.

Vet aquí perquè el proper 11 de setembre invertiré un temps i uns diners que podria emprar per a altres coses en anar a la manifestació. Espero que sigui l'última a la qual assisteixo com a independentista, que ja em sobren ganes de deixar de ser-ne.

Linux virtual a Windows

Us cal Windows per al vostre dia a dia però sabeu que és un sistema insegur? Bé, potser us cal i/o simplement no us heu plantejat gaires dubtes respecte a la seguretat. En aquest cas, us recomano que mireu aquest documental abans de seguir llegint.

Ja? Com se us ha quedat el cos? Amb més ganes de fer el salt a GNU/Linux? Potser teniu algun cunyat saberut que us diu allò que "no hi ha virus per a Linux perquè el fa servir poca gent"? Bé, bé; mireu el que en deia Benjamí Villoslada ja fa uns anys.

Una mica més clar tot plegat? Perfecte. Jo utilitzo màquines amb Linux des del 2007, i us ben asseguro que el canvi és tan radical que significa deixar de barallar-se amb l'ordinador per a començar a fer-lo servir, entre molts altres petits i grans avantatges. Però ara amb el canvi de feina em cal una màquina amb Windows per a treballar, i tot i que m'havia plantejat posar el Windows virtualment a dins d'un Linux, de moment ho he hagut de descartar per diversos temes. Però en cap moment havia deixat de pensar en la seguretat. Recordeu el vídeo del primer enllaç? Un PC es pot infectar amb programari maliciós simplement navegant! No és una situació que m'atregui gaire, especialment en una botiga d'informàtica. Quines opcions hi ha per a navegar amb més seguretat a dins d'una màquina amb Windows? Doncs una de ben bona és fer-ho en una màquina virtual, on el sistema convidat sigui tota una distribució GNU/Linux. I el bo del cas és que és supersenzill! Anem a veure-ho amb només 3 passos:

1 - Baixeu-vos una ISO de la vostra distribució preferida. Si no sabeu quina triar, segurament una bona opció és Xubuntu; amb un escriptori que no consumeix excessius recursos i que us resultarà fàcil de fer servir, però n'hi ha centenars per a triar i remenar!

2 - Aneu a can VirtualBox, baixeu-vos l'instal·lador corresponent al Windows i instal·leu l'aplicació.

3 - Executeu el VirtualBox i creeu una nova màquina virtual; seguiu els passos de l'assistent, indiqueu-li on és la ISO que heu baixat i arrenqueu el Linux. Ara esteu en mode viu; ja podeu fer la instal·lació al disc virtual. Ja està! Només cal que recordeu utilitzar el Windows per a allò estrictament necessari; tot el demés ho podeu fer al vostre flamant Linux virtual.

Només un últim apunt: penseu que el rendiment d'un sistema operatiu a una màquina virtual pot ser sensiblement inferior. Proveu aquesta solució i si nous serveix, simplement podeu eliminar aquesta màquina virtual -i, si cal, també el VirtualBox- i busqueu alguna altra alternativa, com per exemple l'arrencada dual.

Arrencada dual Manjaro Linux i Windows 8

Sembla que Micro$oft ens ho pensa posar cada cop més difícil pel que fa a les arrencades duals de Windows i Linux. Sense anar més lluny, tal com m'avisava l'amic @jmntgd, ara una simple actualització del Windows es pot carregar el GRUB.

La qüestió és que em cal ordinador amb Windows per a treballar, i no sabia si me'n sortiria de posar-hi també un Linux amb arrencada dual, després de llegir tots els problemes que hi tenen molts usuaris, però gràcies a la gran feina de la gent de Manjaro me'n vaig sortir en un tres i no res i sense cap complicació (ara ja es pot fer fins i tot amb l'instal·lador gràfic; ja no cal fer-ho amb CLI com fins fa poc en cas d'equips amb UEFI). Heus aquí com ho vaig fer:

1 - "Encongir" la partició del Windows tal com explica aquest tutorial. Importantíssim: fer còpia de seguretat abans! Si jo no ho vaig fer és perquè era un Windows acabat d'instal·lar i em suposava menys feina començar de zero si fallava alguna cosa. El mateix tutorial explica com fer la còpia.

2 - Desactivar el Fast Boot. Al mateix enllaç anterior està explicat: cal anar al Tauler de Control, Sistema i Seguretat, Opcions d'Energia. Un cop aquí, triar el que fa el botó d'apagada i desactivar l'arrencada ràpida.

3 - Desactivar el Secure Boot. Per a accedir-hi haureu de prémer "Supr", F2 o potser alguna altra tecla en arrencar l'equip, o consultar el manual de la placa base per a saber quina és exactament. Al meu encara no sé quina tecla és perquè les anava prement totes dues alternativament.

4 - Aquest pas segurament no cal, però jo el vaig fer perquè ho indicava a la wiki de Manjaro: un cop arrencada la versió live del sistema a instal·lar, vaig crear una partició de 512 MB tal com s'indica aquí.

5 - Ja está! Només vaig instal·lar Manjaro tal com deia més amunt amb l'instal·lador gràfic i en reiniciar ja em vaig trobar el GRUB. A veure què passarà amb les actualitzacions, però de moment funciona correctament.