Com he reviscolat un USB que feia el ruc

Multisystem és una eina fabulosa per a tenir diferents distribucions Linux arrencables des del mateix USB (tot i que la traducció al català potser no és la millor del món; mireu qui la va fer i veureu per què)

La qüestió és que feia dies que no me'n sortia de fer-lo funcionar, fins que avui m'he adonat que el problema era l'USB. En aquest cas, la solució ha estat ben senzilla:

$ dd if=/dev/zero of=/dev/sdX bs=8M

Després he creat una taula de particions i una partició nova amb GParted. Voilà :-)

Atenció: vigileu que la lletra X s'ha de substituir per la corresponent al vostre USB i no us equivoqueu; no crec que us interessi acabar amb el vostre disc dur ple de zeros :-)

Actualització a 16/02/2021: i si voleu veure el progrés de l'operació (un dd pot trigar força estona), només cal fer 

$ dd if=/dev/zero of=/dev/sdX bs=8M status=progress

Passeu-vos a Som Energia

Esteu d'acord amb allò de "independència per a canviar-ho tot"? Perfecte! Però per què no anem avançant feina?

Avui he rebut la primera factura de Som Energia, i és veritat el que havia llegit a twitter: és una de les poques factures que fa il·lusió de rebre.

Tot i que cal aportar 100 € per a donar-s'hi d'alta, tot i que de moment potser no suposa cap estalvi, no sabeu la satisfacció que em produeix deixar de pagar-li el sou a un criminal. No sigueu garrepes, canviem-ho tot abans i després de la independència i passeu-vos a Som Energia!

"Jo faig servir WhatsApp perquè és el que té tothom"

Suposo que això és el que deuen pensar moltíssims usuaris d'aquesta aplicació de missatgeria instantània. O sigui: tipus voto CiU perquè és qui treu més vots -ho sé, aquí cal afegir-hi que la gent el que vol és poder comunicar-se sense trencar-s'hi les banyes-

Trobo que encara fa riure més si pensem que molts dels usuaris d'aquesta aplicació propietària tan insegura deuen ser dels que afegeixen aquell ridícul peu sobre confidencialitat als correus electrònics: se suposa que els preocupa que la seva informació vagi a parar on no toca, però sembla que s'esforcin precisament en provocar que així sigui.

I per si encara no s'ha dit prou vegades: l'argument "total, pel que jo envio, tant me fa que m'espiïn" fa aigües per tot arreu. Primer que res perquè no és cert, i si algú us diu això, proveu de llegir què escriu al mòbil mirant per sobre de la seva espatlla a veure si li fa gaire gràcia. En segon lloc perquè si qui ho diu envia una carta, bé que deu tancar el sobre. I finalment -tot i que segur que trobaríem moltes més raons- perquè està demostrat que aviat o tard s'acaba enviant informació sensible per un canal insegur si s'utilitza prou, com és el cas del WhatsApp.

Ja sé que és gairebé predicar al desert, però ja hi ha qui fa temps que va començar, i mira, jo també vull aportar el meu granet de sorra per mirar d'ajudar a canviar tot això. Us voleu comunicar amb un mínim de garanties? Trieu i remeneu a F-Droid; hi trobareu alternatives amb cara i ulls i de codi obert. O feu una ullada a Telegram; de moment només és lliure la part del client, però els seus desenvolupadors han anunciat alliberar el codi del servidor. En trobareu més informació al blog de @ggrappa.

Recordeu, com deia el Capità Enciam: els petits canvis són poderosos! I si algú us pregunta, desafiant i amb to burleta: "no tens WhatsApp?" li podeu respondre: "és privatiu i insegur; no m'interessa"

Actualització a 06/02/2014 via @pepmayne en relació a Telegram: un senyor que sembla entendre-hi força conclou "avoid at all costs". Romandrem atents a l'espera de més notícies; de moment jo torno a instal·lar ChatSecure -també coneguda com GibberBot- des d' F-Droid, que des del darrer canvi de ROM no la portava al mòbil. També miraré d'esbrinar si amb Telegram passa el mateix que amb WhatsApp, que el desinstal·les però els teus contactes creuen que el segueixes tenint.

Actualització a 15/02/2014: doncs sí: Telegram està tan malparit com WhatsApp en el sentit que en desinstal·lar-lo no pregunta a l'usuari si vol donar de baixa el seu compte. Resultat: els usuaris que tenien com a contacte qui l'ha desinstal·lat, segueixen pensant que li poden enviar missatges. Afortunadament a https://telegram.org/deactivate es pot demanar la baixa, per la qual cosa me l'he hagut de tornar a instal·lar per a poder rebre el codi de desactivació :-(

Fallout ROM, @papapeps i GNU/Linux

Fa uns dies que vaig canviar la ROM al meu vetust Desire S. Feia molts mesos que hi gastava Reaper basada en Cyanogen, més que res per la seva velocitat explosiva, tot i que també per seu reduït consum de bateria. Però la vena tastaolletes em va fer buscar i trobar una altra ROM del mateix desenvolupador: Fallout. Tota una troballa (antiga, ho sé), que tot i no tenir la mateixa velocitat, té algunes millores, com per exemple a la càmera de fotos. Una de les moltes millores a l'aplicació és la que consisteix en poder fer una ràfega de fotos mantenint el disparador premut, per a després escollir quina o quines de les fotos preses conservar.

Però un efecte que vaig observar que tenia el fer fotos així és que anaven a parar a una carpeta a dins de /DCIM/100/BURST, i ni la pròpia aplicació Galeria de la ROM ni Copy miraven a aquesta profunditat de carpetes (QuickPic sí que ho fa)

-falca publicitària-

Copy és una aplicació similar al conegudíssim Dropbox però amb més capacitat gratuïta; si us doneu d'alta amb aquest enllaç gaudireu de 20 GB d'entrada i en guanyareu 5 més per cada usuari que es doni d'alta a través vostre. Igual que el Dropbox, té versió per a mòbil i es pot configurar per a pujar automàticament les fotos, triant, si es vol, que només ho faci quan el mòbil s'ha connectat per wifi.

-/falca publicitària-

Doncs bé, resulta que justament avui el gran @papapeps ha fet un RT de la Linux Foundation parlant de find, i el meu petit caparró ha pensat: per què no fas un invent amb find, el poses a GScript i fas un accés directe per a moure les fotos que vagin a una d'aquestes subcarpetes una carpeta més amunt? Dit i fet:

Al moment d'executar l'script, ja he vist que Copy estava pujant les fotos al núvol, i ja es veuen a la galeria.

No és fantàstic GNU/Linux? Si no l'heu tastat mai, perquè no us feu un regal de Reis i comenceu avui?

SSH a Manjaro per a dummies com jo

Aquest cap de setmana, cansant de les no actualitzacions de Linux Mint a un altre ordinador de casa -l'eee que de vegades fa servir la canalla- hi he posat Manjaro Linux.

Una cosa que sempre va bé als ordinadors, per exemple si el fa servir canalla que de vegades té el curiós costum de no creure, és poder-hi accedir per SSH. Això permet -entre d'altres coses com instal·lar-hi les actualitzacions remotament- blocar la pantalla, desconnectar usuaris, canviar-los la contrasenya...

Com tantes altres coses, això amb GNU/Linux és força senzill. En el cas de Manjaro, si no està instal·lat:

$ sudo pacman -S openssh

a l'ordinador remot, el que funcionarà com a servidor. Evidentment, cal assignar-li una IP fixa i configurar l'encaminador amb el port corresponent. Aconsellable: instal·lar fail2ban per a evitar visitants no desitjats:

$ sudo pacman -S fail2ban

Arrenquem el dimoni ssh:

$ sudo systemctl start sshd

I l'activem a l'arrencada:

$ sudo systemctl enable sshd.service 

A l'ordinador des del qual ens hi connectarem remotament, generem el parell de claus (és superaconsellable que l'accés sigui per claus i no amb contrasenya), seguint les indicacions que aniran sortint:

$ ssh-keygen -t ed25519 -C "$(whoami)@$(uname -n)-$(date -I)"

 I un cop generades, copiem la clau pública al servidor:

$ ssh-copy-id nomusuari@ipservidor

Ara ja podem canviar algunes cosetes al fitxer /etc/ssh/sshd_config del servidor per a augmentar la seguretat:

-canviem el port per defecte (22) per algun de més alt, com per exemple el 8050, descomentant la línia corresponent (atenció: no oblidem configurar el port a l'encaminador)
-descomentem i canviem a "no" la línia PermitRootLogin
-descomentem i canviem a "no" la línia PasswordAuthentication, per tal de permetre accés només mitjançant la clau pública que hem copiat al pas anterior.

Un cop fet això, ja podem reiniciar el dimoni al servidor:

$ sudo systemctl restart sshd

Ja està :-) Només cal

$ ssh -p8050 usuari@ipservidor

per a accedir-hi. D'acord, fa una mica de mandra, no? Molt bé; creem el fitxer:

$ touch ~/.ssh/config

i hi afegim, amb el nostre editor preferit:

$ gedit ~/.ssh/config

el següent:

Host àliesquevolem
user nomusuari
Port 8050 (o el que haguem triat)
PubKeyAuthentication yes
HostName ipservidor

 Au, ja podem connectar amb

$ ssh àliesquevolem

Ja ens han tornat a enredar

És bo que tinguem data i pregunta. Bé, preguntes, ha resultat ser. Un viatge de mil quilòmetres comença amb la primera passa, i aquesta, tot i no ser la primera, s'havia de fer. És bo perquè és un objectiu visible i ja ha començat el compte  enrere, i tot i que potser no arribarà, ens ha d'esperonar per a aconseguir la seva finalitat, encara que el referèndum no s'arribi a fer. També és bo perquè posa tots els focus damunt del govern espanyol, i una de dues: o bé permeten la consulta, o bé es mostren al món tal com són: un país on les lleis estan pel damunt de la democràcia, i -quan els convé- aquestes lleis són immutables i infranquejables, peti qui peti. I si trien la segona opció, legitimaran encara més la inevitable declaració unilateral.

Però això que ens han encolomat no és normal. A banda -que em corregeixi algú si m'equivoco- que el més correcte seria que les preguntes se'ns formulessin utilitzant el vós implícit i no el vostè, això de les dues preguntes no té cap ni peus. La majoria de catalans -i els qui han tingut l'acudit de les dues preguntes ho saben- volíem una pregunta clara en el sentit d'independència sí o no. No sé perquè ho han acabat fent així ni m'interessa gaire. No sé si es pensen que els ciutadans som inútils com ells i es creuen que tenen el dret de decidir per nosaltres, o realment es creuen que això servirà d'alguna cosa, o què, però és evident que això no era el que volíem i en són plenament conscients.

I a qui li faci gràcia això de "volíem votar sí i ara ho podrem fer dos cops", endavant i que  s'enganyi ell mateix, però a mi que no m'hi comptin.

Arribats fins aquí, no puc evitar dir el que ja he dit altres cops: si no volíeu tota aquesta merda, no haver votat partits de merda. Si esteu farts que us enganyin, no els seguiu votant! Ja sabeu què diuen de qui espera resultats diferents fent sempre el mateix. Jo  ho tinc clar: a l'hora de votar, Partit Pirata o CUP. La resta, que m'oblidin.

Teclat Messagease

Si no heu provat mai aquest teclat, us l'aconsello fervorosament. Jo el conec per a Android, però està disponible també per a altres sistemes. Cada cop que he hagut d'escriure alguna cosa en un mòbil que no és el meu l'he trobat a faltar, i cada cop que he hagut d'instal·lar de nou tots els programes en un de meu -per un canvi de ROM, per exemple- aquesta aplicació és una de les primeres.

Sí, requereix una corba d'aprenentatge, però la diferència pel que fa a l'ergonomia i a la velocitat d'escriptura que s'aconsegueix al cap de molts pocs dies és tan brutal, que no puc fer altra cosa que aconsellar-lo. I sí, he provat altres teclats com Swiftkey, però en cap m'he sentit còmode com amb Messagease.

Si li voleu donar una oportunitat, el meu consell per a escriure en català és que el configureu en francès, ja que d'aquesta manera quedarà de la forma més semblant a la que tindria si hi hagués l'opció, tot i que ja fa unes quantes versions que el teclat es pot reprogramar per a adaptar-lo a les nostres necessitats. Per exemple, aquesta és la meva configuració un cop reprogramat, incloent totes les vocals amb els accents i dièresis possibles i el punt per a la ela geminada:

I aquí és on es pot reprogramar el teclat:

 

Algunes altres opcions disponibles són:

-canviar el color de les lletres

-establir/desactivar sons i vibracions en prémer les tecles

-possibilitat de gravar i reproduir macros en base a una seqüència de caràcters.

-tecles per a copiar, tallar i enganxar

-canviar la mida del teclat

-entrada de veu

-configurar la longitud de l'arrosegament per als caràcters que el requereixen.

Què us sembla? Per mi és imprescindible!