Coses a fer després d'instal·lar Manjaro Linux (III)

Avui i després de barallar-m'hi forces hores, ja que ma filla ahir va aconseguir carregar-se la taula de particions (iniciant amb una eina de "recuperació" de Windows des del GRUB), he instal·lat Manjaro Linux XFCE de 64 bits al portàtil Acer Aspire de la mestressa. Afortunadament amb TestDisk he aconseguit copiar totes les dades, però no recuperar la partició on hi havia una Xubuntu 12.04 LTS, ni amb aquesta ni amb cap altra eina com BootRepair (amb aquesta he recuperat l'arrencada del Windows, però a casa no el fa servir ningú) ni amb totes les altres que he provat.

Finalment doncs, i un cop copiades totes les dades, m'he posat a la feina i he arrencat amb la iso de Manjaro torrada a un USB mitjançant UnetBootin (per mi, la millor eina per fer aquesta feina). De seguida m'he adonat que tenia el mateix problema que quan hi vaig posar Xubuntu: la pantalla es queda sense retroil·luminació. Aquest cop, fins i tot a l'arrencada des de l'USB -crec que amb Xubuntu no em va passar fins al primer reinici després d'instal·lar el sistema-. Però el problema l'he pogut resoldre ràpidament: a l'arrencada des de l'USB només m'ha calgut entrar a les opcions amb el tabulador i afegir el paràmetre acpi_osi=Linux per a poder veure la pantalla (després d'augmentar la lluentor amb la combinació de tecles a tal efecte un cop arrencat). Després de la instal·lació, podia haver fet sudo gedit /etc/default/grub i afegir aquest paràmetre després de GRUB_CMDLINE_LINUX=, però m'he decidit a provar el que he trobat aquí -en realitat ve a ser el mateix però amb un paràmetre més-. Oli en un llum.

Algun consell més per a acabar d'afinar el Manjaro:

-Voleu connectar al vostre android des de Manjaro per adb sense maldecaps i en 4 passos? Fàcil:
1-instal·leu l'SDK d'android
2-editeu el vostre .bashrc afegint-hi export PATH=${PATH}:/ruta-a-l'sdk/platform-tools . Deseu i reinicieu el terminal o bé feu $ source .basrc
3-executeu $ sudo pkill -f adb
4-executeu $ sudo env PATH=$PATH adb devices

-Us heu adonat que els noms de les interfícies de xarxa que surten amb ifconfig són raríssims? Si heu afegit el monitor de xarxa al quadre per a veure'n la velocitat en tot moment, això pot suposar una incomoditat o fins i tot un problema; a mi, per exemple, en connectar a Internet per USB mitjançant el mòbil, em sortia una interfície amb un nom massa llarg que em feia impossible posar-lo al monitor... fins que vaig trobar aquesta solució i també aquesta.

No és fantàstic GNU/Linux?

Coses a fer després d'instal·lar Manjaro Linux (II)

Com a continuació de l'anterior entrada, algunes cosetes més que ens poden interessar configurar després d'instal·lar Manjaro:

-Al gestor d'energia, apartat Bateria: cal decidir si mantenim activada la casella de "Millor estalvi d'energia que rendiment" o no.

-Configurar Plank, la barra d'accessos directes inferior, eliminant i afegint els que hi vulguem amb el botó dret (s'hi poden afegir accessos a les aplicacions obertes fent clic a "Mantenir al Dock"

-Si volem veure què ens omple el disc dur, es pot instal·lar el conegut baobab de gnome (crec recordar que només són uns pocs MB): $ sudo pacman -S baobab

-Sempre va bé tenir algun/s navegador/s alternatiu/s. A mi m'agrada tenir-ne un de lleuger com Midori i també Chromium: $ sudo pacman -S midori chromium

-Tot i que no ho utilitzo gaire, sempre instal·lo GPA. No hi ha paquet als repositoris, però només cal baixar la font d'aquí, descomprimir i des de la carpeta corresponent, els coneguts ./configure, make i (sudo) make install.

-Fer funcionar el DNIe: com que encara ens queden uns mesos per fer funcionar aquesta espècie de defecació dels nostres veïns de ponent, va bé tenir-ho a punt per si ens cal. Aquí també tocarà compilar, però no és cap problema insalvable:

     -instal·lem:
            $ yaourt opensc-dnie-devel
            $ sudo pacman -S pcsclite pcsc-tools
           
-baixem el tarball de https://aur.archlinux.org/packages/opensc-opendnie
-el descomprimim i instal·lem tal com s'explica aquí (trigarà una estona)

Actualització a 27/04/2015: un cop comprovat que funciona, només cal afegir l'ordre
                       $ yaourt opensc-opendnie

a les dues anteriors.

-busquem el fitxer opensc.conf (hauria de ser a /etc/) i l'editem descomentant les dues línies                  
# enable_pinpad = false; tal com s'explica aquí.
-si no podem carregar el mòdul opensc-pkcs11.so al Firefox perquè no és a /usr/lib/opensc-pkcs11.so tal com està explicat a l'enllaç anterior, el copiem de les carpetes d'instal·lació a aquesta ubicació i ja el podrem carregar.

$ sudo systemctl enable pcscd
$ sudo systemctl start pcscd 
    
Reiniciem el Firefox; connectem el lector amb el DNIe, i a funcionar.

-Configurar la sincronització horària. En aquesta entrada dels fòrums proposen una alternativa al mètode de la wiki, que diuen que és insegur.

-Si quan silencieu el so no hi ha manera de tirar enrere, aquí hi ha la solució.

-Per a connectar més ràpidament deshabilitant l'IPv6, es pot consultar la wiki d'Arch. També ens pot interessar desactivar l'ARP i potser modificar els DNS's.

-Si voleu fer servir els hangouts de google, s'ha de baixar el tarball d'aquí i instal·lar com abans amb el DNIe. Però si valoreu la vostra privacitat, potser serà millor utilitzar jitsi.

-El temps d'arrencada de Manjaro és el més curt de totes les distribucions que he provat a l'EEE, però potser encara es pot millorar amb aquests senzills passos.

Què, encara no us he fet venir ganes de tastar Manjaro?

Coses a fer després d'instal·lar Manjaro Linux

Manjaro és una distribucio Linux basada en Arch, a la qual vaig fer cap després de cansar-me d'esperar actualitzacions a Linux Mint Debian Edition, tot i els furibunds atacs d'alguns fonamentalistes de Debian (xist). Anava darrera d'una distribució realment rolling release i que no ho fos només de nom, i després d'estar uns dies fent el tastaolletes amb SparkyLinux, Point Linux i SolydX, vaig acabar decidint-me per Manjaro després de provar-les totes instal·lant-les a un USB.

Manjaro XFCE Edition, el sabor que vaig triar, funciona molt bé out of the box (ja sé que un bajà com jo no hauria de dir aquestes coses, però mira, em feia gràcia), però aquesta és la meva xuleta de coses a fer després de la instal·lació per a, com a mínim, deixar-la al meu gust:

-Configurar el quadre afegint i eliminant elements.  A mi m'agrada saber en tot moment la velocitat de la xarxa i veure l'estat de les memòries física i virtual, en canvi no m'interessa veure-hi el canviador d'espais de treball (si vull canviar ho faig amb el teclat); això va a gust del consumidor :-)

-Tunejar el ratolí tàctil: per a fer que el clic amb dos dits simuli el botó del mig del ratolí,cal afegir "options psmouse proto=imps" (sense les cometes) al fitxer /etc/modprobe.d/options.conf (o crear-lo si no existeix). Hi ha altres possibilitats fent el que s'explica aquí. També es pot modificar la velocitat del doble clic (jo la tinc a 500 ms) perquè resulti més còmode. Finalment, si voleu utilitzar el ratolí a un portàtil funcionant amb bateria, convé modificar el fitxer /etc/laptop-mode/conf.d/usb-autosuspend.conf tal com s'explica aquí per tal que no entri en suspensió.

-Instal·lar whisker menu. Si heu fet anar LMDE amb escriptori Mate sabreu de què parlo; un menú millorat que val la pena provar (amb la .iso actual, 0.8.7, ja ve instal·lat per defecte, de fet és la imatge de més amunt):  

~$ sudo pacman -S xfce4-whiskermenu-plugin

 -Dreceres de teclat: resulten molt còmodes per a dur a terme les tasques més habituals; per exemple l'ordre xfce4-popup-whiskermenu obrirà el menú whisker, o xfce4-session-logout, el de sortida. Jo vaig canviar la de bloqueig de pantalla xflock4 per Ctr+Alt+l, que és la que faig anar habitualment, i tinc Ctrl+Alt+Supr per al menú de sortida. I també es poden executar scripts que tinguem desats amb dreceres de teclat, entrant l'ordre thunar /ruta/script.sh

-Configurar la pantalla de bloqueig per tal que permeti canviar d'usuari, afegint xscreensaver.newLoginCommand: lxdm -c USER_SWITCH al fitxer ~/.Xresources tal com expliquen aquí.

-Desactivar l'IPv6 al Network Manager. Està explicat aquí.

-Posar nano com a editor per defecte: si sou com jo, que vaig pel món fent-me el xulo com si entengués alguna cosa de GNU/Linux però en realitat no en tinc ni idea, pot ser que se us obri el Vi quan aneu a editar el crontab i llavors no sapigueu què fer. Podeu fer que s'obri amb nano afegint export EDITOR=nano al fitxer .bashrc.

-En cas d'utilitzar un portàtil, configurar al gestor d'energia el comportament que volem quan es tanca la tapa i quan es prem el botó d'adormiment, així com la resta de paràmetres.

-Si sou tan perepunyetes com jo i voleu que l'ordre dels botons de les finestres al quadre no sigui el que surt per defecte, i a més es puguin punxar i arrossegar, està explicat aquí com fer-ho.

-Instal·lar Prey per si mai l'ordinador va a parar a unes mans on no tocava. Aquí s'explica com fer-ho.

I fins aquí els meus humils consells. No us fan venir ganes de tastar Manjaro?

Reanomenar fotos amb GNU/Linux

L'altre dia un usuari de Windows em va demanar ajuda per a reanomenar unes fotos que tenia al seu ordinador. Es tracta de milers de fotos d'un viatge que té en carpetes per dies, i s'havia entretingut a reanomenar-ne més de 4.000 una per una, afegint un número seqüencial al davant del nom de cada fitxer, de forma que quedessin ordenades per data de captura (tot i que l'explorador de windows ja és capaç de llegir les dades EXIF i per tant d'ordenar per data i hora de captura)

La qüestió és que no vaig fer el que havia d'haver fet i em vaig posar a buscar alguna eina per a automatitzar aquesta feinada. Al final més o menys me'n vaig sortir amb un parell de programes, perquè el que permetia reanomenar afegint un número seqüencial parametritzable no sabia llegir les dades EXIF... i al cap d'uns dies la llicència d'un dels 2 programes, que era shareware, havia caducat.

Llavors li vaig dir al sofert usuari que buscaria una solució amb Linux, que segurament seria més senzill. La veritat és que em va costar més del que em pensava -en part, perquè no en tinc ni idea de Perl ni d'awk, que segur que m'haurien permès de construir-me una solució a mida-. El primer que vaig trobar va ser jhead, una petita joia dins d'una altra joia que tots els usuaris de GNU/Linux haurien de conèixer: http://www.commandlinefu.com

Amb jhead es poden fer força coses interessants; algunes de les que no surten amb

~$ man jhead

ni amb

~$ jhead -h

estan explicades aquí. Per exemple:

~$ jhead -v -exonly -n%Y-%m-%d_%H-%M-%S-%f *

reanomena els fitxers d'un directori amb dades EXIF afegint la data i hora de captura al davant del nom original del fitxer (també substitueix les extensions .JPG -nefasta moda, trobo- per .jpg). Ja gairebé ho tenia, perquè el programa també permet afegir un número seqüencial al nom del fitxer... però no -que jo sàpiga- especificar quin ha de ser el primer número de la sèrie (requisit imprescindible en aquest cas)

Llavors va ser quan vaig demanar ajuda als fòrums de Linux Mint, on de seguida em van recomanar amablement Pyrenamer, una potent eina que, ara sí, em solucionava l'últim escull: afegir un número seqüencial a cada fitxer del directori però especificant el número inicial.

Doncs ja ho sabeu, si voleu fer una cosa tan especial com aquesta, aquí hi ha la solució. Si el que voleu no és tan complicat -potser organitzar automàticament les fotos en carpetes per data- potser amb un simple script com aquest ja fareu la feina; com sempre amb GNU/Linux, cada situació té solucions per a tots els gustos. Una petita mostra de tot l'univers de possibilitats a l'hora de reanomenar fotos pot ser, per exemple, aquesta: http://hexample.com/2012/02/09/batch-file-renaming-linux-commandline-bash 

Voleu compartir la vostra solució?

This #July4th I stand by the 4th Amendment

https://cms.fightforthefuture.org/july-4th-celebrate-4th-amendment-post-it-everywhere/

Actualitzar Firefox i Thunderbird a Linux Mint Debian Edition

Linux Mint Debian Edition, tal com es queixen alguns usuaris, queda lluny de ser una distribució rolling release. Però de moment m'ha passat la versionitis que havia tingut fa unes setmanes, i com que encara no m'he decidit a fer el salt a la mare Debian, tot i haver-la tastat -i és que LMDE va molt, molt, molt, moltíssim bé- seguiré un temps més "fidel" a aquesta distribució (a no ser que demà, per exemple, m'agafi per canviar :-P)
La qüestió és que el principal programa que faig servir, tant a l'EEE com al sobretaula, és el Firefox, per al qual ja vaig trobar solució per a actualitzar tan aviat com surt nova versió sense esperar actualització via Linux Mint (no és que triguin gaires dies a sortir, però quan hi ha temes de seguretat pel mig, val més no badar). La solució passa per baixar el Firefox de can mozilla (des d'aquí per a la versió actual per a Linux de 64 bits) i fer servir aquest, i no el que porta l'LMDE. Això ja fa que canviï al canal release d'actualitzacions:

 Potser també serviria aquesta altra solució, però quan vaig anar a mirar d'aplicar-la al Thunderbird em vaig adonar que aquest ja estava al canal release, i que a més efectivament m'avisava que hi havia una actualització. El problema és que l'actualització no acabava de baixar mai, però la solució la vaig trobar ràpidament als fòrums de Linux Mint: és tan fàcil com executar el Thunderbird com a superusuari amb sudo thunderbird, actualitzar, reiniciar (el TB) i tancar. A la propera execució com a usuari normal ja estarà a l'última versió:

Actualització a 17/06/2013: de vegades les coses són molt més senzilles, i aquesta n'és una mostra: resulta que anant a about:config es pot modificar el canal d'actualitzacions (cercant "app.update.channel"): => actualització de l'actualització: aquest canvi no té cap efecte, però sí que funciona l'altra solució indicada més amunt.

He modificat a "release" al Firefox del Linux Mint -editant el fitxer channel-prefs.js-; quan hi hagi la propera actualització ja editaré aquesta entrada explicant-ne el resultat.

Doncs bé, amb l'arribada del Firefox 22 això és el que ha passat:
-M'ha sortit un avís a l'àrea de notificacions alertant de l'actualització. He anat a Ajuda -Quant al Firefox i m'ha avisat de l'actualització, però indicant l'enllaç de descàrrega de la nova versió:

L'he tancat i he executat el que havia baixat; aquest s'ha actualitzat correctament. Conclusió: és millor fer servir aquest. No sé quant m'arribarà l'actualització via repositoris  de Linux Mint, però mentrestant, ja estic a la darrera versió.

I com a apunt final: si voleu una altra solució una mica diferent però molt més "professional", mireu aquí.

Baixar vídeos de programes de TV amb Miro

Aquesta entrada li semblarà una bestiesa a qualsevol que hagi invertit més de 5 minuts en investigar com baixar vídeos de programes de televisió a l'ordinador, però jo no m'hi havia dedicat mai i potser a algú li serà d'utilitat.

Recordo ja fa temps haver vist aquest blog on s'explicava com programar la gravació de programes de ràdio a GNU/Linux, però no m'havia posat mai amb temes de televisió. Però la qüestió és que al 75% dels habitants de casa sembla suposar-los un problema perdre's algun capítol de La Riera, i per això avui m'he posat a buscar una solució que resultés fàcil i còmoda. La veritat és que anava força despistat, ja que he passat per gnulinux.cat, el Racó Català i alguns altres, sense acabar d'aclarir-me, fins que aquest post de LifeHacker m'ha portat pel bon camí. Buscant al synaptic algun programa dels anomenats als comentaris m'he topat amb Miro, un programa de codi obert i multiplataforma que de seguida m'ha servit com a solució: tan fàcil com anar a Barra lateral - Afegeix un podcast i enganxar-hi l'adreça RSS de la sèrie en qüestió. A partir d'aquí, només ha calgut tocar algunes opcions de configuració (carpeta on desar els vídeos, espai de disc màxim a utilitzar, etc.) i a córrer (o més ben dit, instal·lar el programa al portàtil de la principal interessada, amb l'opció que s'executi a l'arrencada i a mirar :-) Ves que no m'aficioni jo ara a baixar-me vídeos i mirar-me'ls!