I si ens ho creiem?

De totes les dificultats que ens trobarem per a arribar al dia de la proclamació de la independència, crec sincerament que la principal, el pitjor obstacle que ens impedeix arribar a aquest moment, és bàsicament mental. De por al que passarà, potser també de por inconscient a la llibertat, però per sobre de tot, crec que és un problema de no creure'ns-ho. Hi va haver un estudiant que va resoldre dos problemes estadístics sense solució fins al moment perquè es pensava que era una tasca que el professor havia escrit a la pissarra; segurament ni s'hi hauria posat si hagués sabut de què es tractava en realitat. En canvi nosaltres, a més d'altres genialitats com ser l'únic país del món que té el seu himne nacional en un to menor, som capaços de fer treballar la immensa capacitat de la nostra ment en contra nostre, i transformar una creença -la independència no és possible- en una realitat -estatutet i prou-

Més... ▼

Però què passaria si ens ho creguéssim? I si tots els milers de persones que vam cridar independència el 10J realment votéssim independència el 28N? Us ho imagineu? ¿Us imagineu treure la raó als convergents que diuen que, per una simple raó aritmètica, la coalició amb més vots independentistes serà CiU -dit sigui de pas, una coalició amb dirigents que diuen que Catalunya com a nació sobirana no és possible!-? Us imagineu esmicolar les enquestes que hem vist fins ara? Deixar la por a la llei d'Hondt en el record d'una nosa que ja no ho és? I sumar 68 -o més- diputats disposats a crear un nou Estat a Europa, ja aquesta legislatura, sense haver d'esperar 4 anys més, com si el trist record dels 300 anys de dominació al 2014 hagués de servir d'alguna cosa?
Doncs tot això és possible; només cal creure'ns-ho i fer-ho creure als qui ens envolten. El problema és mental; renunciarem a la independència per un problema mental? Jo no ho vull, i per això el 28N votaré independència. Jo votaré Solidaritat Catalana per la Independència. No seria el més lògic que tots els independentistes triéssim entre Esquerra, Reagrupament i Solidaritat? Quin sentit té per a un independentista votar un partit que no ho és? Escampem-ho per la xarxa, parlem-ne amb la família, els veïns, els companys de feina, quan anem a comprar el pa, al metge, a tot arreu! Ens hi juguem el nostre futur i el dels nostres fills. Ens ho creiem?

Menys... ▲

#votaindependencia, més que un hashtag

Em permeto copiar el títol d'una entrada del blog d'en Xavier Mir, autor d'una nova ciber-iniciativa per la independència, per a aquesta entrada. Potser Internet no ens portarà la Independència, però de ben segur que ens hi ajudarà molt. Afortunadament no som als anys 70, i ni el discurs de la por com el d'en Corbacho ni el silenci de molts representats polítics -més interessats a mantenir les coses tal com estan que en fer canvis, siguin del tipus que siguin- avui en dia no tenen el mateix efecte que tindrien al segle passat.

És per això que és important -potser més del que imaginem- que iniciatives com aquesta tinguin efecte de taca d'oli per les xarxes socials, perquè, entre d'altres coses, aconsegueixen fer-nos adonar que no estem sols, que els qui volem la independència no som quatre eixelebrats -tal com voldríen fer-nos creure alguns- sinó que som cada cop més, i que no tenim cap mena de necessitat de seguir fent el mico votant partits que no són independentistes.

Més... ▼

M'havia proposat fer cada dia una piulada amb el hashtag #votaindependencia fins el dia de les eleccions, però aviat m'he adonat que m'haurien quedat massa coses per dir. Ara fa una estona, sense anar més lluny, he fet unes quantes entrades al meu twitter en pocs minuts:

-Per no haver d'anar amb unes matrícules que no ens corresponen als nostres vehicles #votaindependencia

-Perquè les nostres embarcacions no hagin de navegar amb una bandera que no és la nostra #votaindependencia

-Per una sanitat i una educació en consonància amb els impostos que paguem #votaindependencia

-Per no haver de pagar infraestructures alienes infrautilitzades, mentre les nostres estan col·lapsades #votaindependencia

-Per no pertànyer a un estat que subvenciona la tauromàquia amb xifres milionàries #votaindependencia

-Per no haver de demanar perdó per ser el que som #votaindependencia

Per si llegeix això algun #homenogairenormal i encara no en té prou, aquí trobarà més motius. O sigui que, per tot això i per molt més, el 28N no t'equivoquis: #votaindependencia


Menys... ▲

Una agradable sorpresa

De totes les vegades que m'he queixat a Catalunya Ràdio que destrossin la llengua amb els nostres impostos, no he obtingut mai la més mínima resposta. Es veu que estan -o estaven, ara ja no ho sé, que fa temps que no els escolto- pel damunt del bé i del mal. En canvi a RAC1, una emissora privada que té més estimació per la nostra llengua, no els fa res reconèixer quan s'han equivocat. Sóc un pica-crestes!

Gràcies, respostes predefinides de gmail

Al començament només les utilitzava per respondre als desaprensius que envien fitxers de M$Office per correu electrònic, però cada cop els trobo més utilitat.
Avui, quan m'ha arribat per tercer cop un missatge -amb una llarga llista d'adreces a la vista, tot sigui dit- demanant-me que contesti un coi d'enquesta del diari "El País", he donat d'alta un filtre perquè contesti automàticament això cada cop que m'arribi un missatge amb un enllaç a la maleïda enquesta:

Hola,

el meu programa de correu sembla haver detectat que em demaneu que respongui a una enquesta del diari espanyol "El País". Heu de saber que normalment, no entro a pàgines web de diaris espanyols, i encara menys hi responc a enquestes. Si l'enquesta en qüestió va sobre les "lenguas cooficiales en el senado", us faig saber que m'importa ben poc -per no dir gens- en quin idioma parlin a Espanya, un país que no només no és el meu sinó que va contra el meu, per tant no penso perdre ni un segon en aquest afer.
Aprofito per comentar-vos que, si esteu enviant aquest missatge a tota una llista d'adreces visibles, esteu contribuint a augmentar l'spam, i que seria recomanable abstenir-vos de seguir fent-ho. Si no és el cas, no ho tingueu en compte.

Molt atentament,

Tomàs Mallafré

No és això, senyor Corbacho

Llegeixo a Vilaweb unes declaracions de Celestino Corbacho en les quals ens vol posar la por al cos dels -ja fa temps majoritaris- independentistes. Doncs males notícies senyor Corbacho, perquè no ho aconseguirà. Potser enganyarà quatre poca-penes, però em penso que més aviat aconseguirà l'efecte contrari. Potser jo passo massa sovint del pessimisme més injustificat a l'eufòria més entusiasta i desmesurada, però tot i que sembla per les enquestes que els catalans no deixarem de fer el mico a les properes eleccions, declaracions com les seves no fan més que refermar-me en el meu convenciment que qui ja la té, la por al cos -i ben fundada, per cert- són els unionistes com vostè, perquè veuen que això com a màxim pot durar dues legislatures, no més. Ara, que per molta por que li faci que desaparegui la seva estimada Espanya tal com és ara, no crec que justifiqui aquesta mena de declaracions. Afortunadament, la història sempre acaba posant tothom al seu lloc. Recordi-ho quan, d'aquí a pocs anys, siguem independents -evidentment, pacíficament, com no pot ser d'altra manera-. Aquestes amenaces no són reals, ètiques ni justificables de cap manera.