europarl.cat? No, gràcies

Feia temps que no passava, però avui m'ha tornat a arribar un missatge en cadena que em demana de visitar una suposada pàgina web, l'adreça de la qual sembla ser http://europarl.cat, i que es veu que és una traducció no oficial de la del parlament europeu. Tot i que tinc una resposta automàtica al gmail per quan detecta aquest enllaç en un missatge entrant, no farà cap mal tenir-la guardada també aquí. Diu així:

Hola,

el meu programa de correu sembla haver detectat que m'heu enviat un
missatge que conté l'enllaç http://www.europarl.cat

Si és així, segurament m'esteu convidant a visitar aquesta pàgina, que pel que es veu és una traducció "calcada, perfecta i impecable del web del Parlament Europeu feta per un jove de Lleida".
Sense voler desmerèixer la feina feta per aquesta persona ni la bona fe de tota la gent que està fent córrer aquest missatge, permeteu-me que us digui que jo el que vull és un estat propi com tenen la majoria de nacions del món, i que per tant no hagi d'anar fent coses com aquesta, amb molt bona fe però discutibles resultats. Si uns feixistes corruptes han aconseguit tancar TV3 al País Valencià, com voleu que, si és cert el que diu el missatge, el Parlament Europeu no aconsegueixi tancar aquesta web? Us agraeixo de tot cor la vostra bona intenció, però repeteixo: vull un estat propi i no pàgines que "semblen" oficials ni adhesius (tot i que els porti) a la matrícula del cotxe.

M'he donat de baixa d'Amnistia Internacional

No recordo quants anys feia que n'era soci. Crec que una petita part d'una de les meves primeres nòmines -i ja fa uns quants anys que, afortunadament, en cobro- hi va anar destinada. També he fet alguna aportació extraordinària, com per exemple quan s'han fet campanyes contra la pena de mort. És evident que cal que hi hagi organitzacions com aquesta. Però també crec fermament que no es poden permetre el luxe de ser parcials.

I ara, quan he obert un missatge seu de feia uns quants dies, en referència a l'anomenat "cas Garzón" no he pogut evitar que se m'accelerés el pols. On era Amnistía Internacional España l'any 1992 quan, sota les ordres d'aquest jutge es van detenir i torturar independentistes catalans? Què ha dit aquesta organització sobre l'empresonament d'independentistes bascos pel sol fet d'expressar les seves opinions públicament, o sobre el tancament de diaris? Què ha dit sobre el cas de Marc Belzunces? On era aquest mateix divendres, quan un català va ser agredit per un Guàrdia Civil espanyol per parlar en català?

Necessitem organitzacions com aquesta, però que siguin imparcials. Els desitjo tota la sort sense mi.

Actualització a 21 de març: tal com em fa notar el senyor @edgarbosch, després de la meva resposta a La Senyoreta Pepis, aquí hi faltava el tema de la vaga de fam pel català del senyor Jaume Bonet. Ara ja no :-)

Espanya ens roba sense motiu... o no

Espanya ens roba, això és evident per molt que la Senyora Presidenta del Parlament de fireta que tenim intentés prohibir dir-ho. Tots sabem qui paga la festa espanyola a base de 22.000 milions anuals, i els efectes que això provoca a casa nostra amb retallades, més d'un milió de pobres, barracons a les escoles, peatges a les autopistes i d'altres que no per menys evidents cal oblidar.
El que no sembla tan clar és que tot aquest oceà de diners, serveixi als nostres estimats veïns de ponent per a fer coses productives. Vegeu, si no, aquest 30 minuts on es parla d'un malbaratament de recursos inimaginable en un país normal:



Ara bé, això és així només perquè són una colla d'inútils impresentables, o, tal com sembla pensar cada cop més gent, el que passa en realitat és que Espanya ens ha declarat la guerra? Pot ser que el seu odi tan irracional com indestriable del fet de ser espanyol, faci que vulguin acabar definitivament amb nosaltres? I, ja que no ho han aconseguit culturalment ni políticament -bé, d'això últim no n'estic tan segur- , ho vulguin fer econòmicament? Espanya té la clau dels calers, té exèrcit i té serveis secrets. Nosaltres tenim un parlament que juga a fer veure que és el d'un país de veritat. Quan temps creuen que podrem aguantar, si no marxem a temps, la colla de botiflers que hi hem posat a dintre?

Espanya ens roba!

Potser tenim els polítics que ens mereixem. O potser fins i tot són pitjors. La qüestió és que ara, no es pot dir una obvietat com que Espanya ens roba al nostre Parlament, perquè la senyora Presidenta d'aquesta institució prefereix fer cas d'un impresentable que ve a provocar, parlant en estranger a un dels parlaments més antics d'Europa, que permetre la llibertat d'expressió dels qui hem triat per tal que ens hi representin. Ho explica, sense pèls a la llengua com de costum, @elbixo al seu blog.

Però com que la situació no és com per a tirar coets, ans al contrari, necessitem la independència com més aviat millor, convé que no desaprofitem cap ocasió per a fer bullir l'olla de l'independentisme, no fos cas que aquesta fos la bona. O sigui que farem bé d'utilitzar un estirabot com aquest, en què tota una presidenta d'un parlament s'excedeix en les seves funcions per tal de no ofendre l'amo amb una veritat com una casa de pagès. Potser aquest cop no serà el que encengui l'espurna del desenllaç final que ens portarà a tenir un Estat propi, però no farà cap mal fer-ne rebombori i, de passada, fer aparèixer uns quants independentistes més, especialment si tenim en compte que el nostre Molt Honorable President troba que l'independentisme no és prou majoritari.

Més... ▼

Com que twitter s'està convertint en una eina d'informació molt potent -entre altres coses- i la seva limitació a 140 caràcters obliga a dir les coses sense informació supèrflua, us convido a fer una llegida d'alguns tuits amb l'etiqueta #Espanyaensroba. Encara més, com que la crítica més ferotge no està renyida amb l'enginy i la ironia, vet aquí alguns que denuncien el robatori, la presidenta del Parlament o totes dues coses amb certa gràcia:

Doncs si ens roba i ens escanya / és ben bé perquè volem / només cal quedar un dia / i dir-lis ben fort que marxem

No digueu que #Espanyaensroba, / que us fotran una pallissa; / digueu-ho de forma nova, / digueu que Espanya ens xoriça.

Els nombres per si sols parlen:/ el robatori és evident/ per molta censura que faci/ la fada del Parlament. #garrotweet #EspanyaEnsRoba


I si heu arribat fins aquí, potser sereu capaços de llegir la meva modesta contribució. Aquí la teniu:

Malgrat la fada convergent, que #espanyaensroba és evident. Per a poder-ho solucionar, només cal fer #independenciaja

És un fet ho sap tothom, per molt que diguin els del peix al cove el cert és que #espanyaensroba i tant em fa si els treu la son

Pel davant i pel darrera, #espanyaensroba, tota sencera. I qui sentir-ho no suporta, ja sap on és la porta

Sra. Presidenta: s'hi posi forta o tova, el cert és que #espanyaensroba i a mi em sua la fava el que digui una falsa fada

No es pot dir al Parlament però ho sap tota la gent; no és cap cosa nova dir que #espanyaensroba

Menys... ▲

Programari lliure? Sí, gràcies!

Sembla que cada cop que algú es fa un pet a can Apple o Microsoft, n'ha de suposar un titular als telenotícies i als informatius radiofònics. En canvi, qualsevol novetat al món del programari lliure passa sistemàticament desapercebuda als mitjans, amb excepció dels especialitzats. Per això, convé que els que creiem en aquest tipus de programari, aprofitem qualsevol excusa per a fer-ne tecnoevangelisme.

En aquest cas, faré servir una simple pregunta que es va fer ahir un usuari de twitter i les respostes que en va obtenir. La pregunta era molt senzilla: "Una consulta personal. Què preferiu Android, Iphone o Blackberry? I per què? Gràcies." Jo li vaig respondre, sense dubtar-ho ni un segon:" Android, per la llibertat" Al cap d'una estona vaig veure que un altre usuari que s'autodefineix com "fanboy d'Apple", no sé si com a conseqüència de la meva resposta, i despŕes que qui preguntava li digués "això també m'ho diuen els usuaris d'Android" en resposta a la d'aquest "iPhone? Simplement, funciona a la perfecció", li deia "ok, llavors, si prefereixes un sistema tan lliure que té virus o un sistema controlat..."

Més... ▼

Sí, ja sé que Android no és tan lliure com voldríem, però si he de triar entre un sistema totalment tancat i un d'una mica més obert, ho tinc clar. Tal com diu sempre RMS, la diferència entre programari lliure i programari privatiu no és una qüestió tècnica. Segurament el sistema operatiu de l'iPhone és tan bo com diuen els seus defensors o fins i tot millor. O potser no tant. La veritat és que no m'importa gens ni mica, però que algú digui que confia més en "un sistema controlat" que amb un de "tan lliure que té virus" em recorda perillosament la frase jo no sé si Qatar és una dictadura, només sé que la gent és molt feliç. I qui confia cegament en un "sistema controlat" faria bé d'anar amb compte, perquè no hi ha cap sistema invulnerable, i l'iPhone ha patit problemes com aquest.
Però tot i que el tema del programari lliure no sigui una qüestió tècnica, moltes vegades sí que ho és. En Benjamí Villoslada ho explica magistralment al seu blog.

Sigueu lliures!

Menys... ▲

Enxaneta 3D

Ahir vaig anar a veure "Enxaneta", la pel·lícula de castells en 3D. To i que jo hi hauria canviat algunes cosetes (si algú, quan estic fent una pel·licula, diu "pues","buenu" o "menus", jo li faria repetir correctament) i que la meva colla, els Xiquets de Reus, gairebé no hi surt (com a conseqüència de no haver entrat al concurs del 2010), em va agradar molt; la vaig trobar molt ben feta, emocionant i amb una música molt ben triada. Tot just arribar a casa em vaig posar a buscar-ne el tema central, "Enxaneta", escrita i composta per Borja Penalba i interpretada per Elena Gadel. Tot i que sembla que ningú li va dir a aquesta noia que la primera "r" d'"arbre" no es pronuncia en cap variant del català i que no sé què hi pinta la tornada en anglès, és una cançó que trobo a l'alçada del film. No en vaig trobar cap versió per la xarxa, però amb GNU/Linux és força fàcil baixar un vídeo com aquest:



i extreure'n el so. Després he mirat de tallar els crits del començament però sense tallar l'inici de la cançó, amb Audacity. Heus aquí el resultat:




I aquesta és la lletra; gaudiu-la:

Abraçada al cos de l'arbre miro al cel.
El soroll es fa silenci a dintre meu.
Per les mans flueix la saba que em nodreix
d'una antiga història que ha vençut el temps.
Una colla, un sentiment, camina amb mi.
Un sol cor des de la crossa fins al cim.
Bategant, m'empeny amb força com el vent
I enlairant-me fins els núvols, toco el cel.

Raise your hand,          
Seize the world        
Look around
Can you feel the bliss...?
Raise your hand,                
Touch the sky
Raise your hand,                  
We'll be here with you  

Som la festa, som un poble en moviment,
Aixequem castells dels somnis de la gent.
De la pinya, ferma i forta, neix el tronc,
i enfilada a dalt de l'arbre, no tinc por...

Si en voleu una versió retallada per al mòbil, que comença a la segona estrofa on el volum és més alt i no hi ha això tan infumable d'"arbre" pronunciant la primera r (encara que després es torna a repetir), n'he deixat una aquí.

Què li ha passat a la "nova" Esquerra?

Tot i que a l'anterior entrada deia que sóc ruc, la veritat és que mai no he estat el més ruc de classe. Tampoc sóc cap geni, ni recordo haver guanyat cap premi Nobel o res semblant. Però si hagués estat un becari a Esquerra i m'haguessin dit "tu, mindundis, mira d'escriure alguna cosa per a mirar de convèncer aquests indepes frikis que no volen votar ho volen votar nul!" potser m'ho hauria rumiat una mica, i potser m'hauria sortit alguna cosa del tipus "sabem que sou molts els desencantats amb Esquerra. Sou molts els ex-votants i ex-militants, i vol dir que alguna cosa no hem fet bé. Però seguim tenint un objectiu comú: la independència de Catalunya (sí, si jo fos d'Esquerra hauria escrit això, què passa?). Us proposem un tracte: guardeu les estelades que teniu a punt per aquest diumenge. Aneu al vostre col·legi electoral i voteu Esquerra. Farem tot el possible al Congreso per tal que no us en penediu. Però, si no ho aconseguim, a les properes eleccions agafeu aquesta estelada que teníeu guardada i utilitzeu-la, potser serà el que ens mereixem" Però no. La tàctica va ser menystenir els qui no teníem cap intenció de votar Esquerra titllant-nos de "cervellets". Si realment amb això pretenien convèncer algú, es mereixen un gran "et felicito, fill". Si la seva voluntat era una altra, que algú m'ho expliqui perquè jo ja no entenc res. Resultat: Esquerra perd un 0,8% i el vot nul es triplica. Vaig a donar-me d'alta a l'Assemblea Nacional Catalana.