Per què votaré estelada

Potser sóc molt ruc. De fet, és evident que ho sóc. He hagut de passar per Esquerra, Reagrupament i Solidaritat per a adonar-me com és la fauna que afirma voler portar-nos a la independència. Vaig fugir d'Esquerra fart de les claudicacions, de veure com es venia la presidència de la Generalitat als botiflers del PSOE de Catalunya, de veure com la prioritat no era la independència sinó ves a saber què. Sí, sóc un de tants ex-militants d'Esquerra. Tants, que som més que els militants que hi queden. Gent de bona fe, en massa casos, però a mi no em trobaran al darrera de la gent que ha aconseguit carregar-se un partit històric, per molt que ara ens vulguin vendre la nova Esquerra.

Després vaig fer una fugaç estada a Reagrupament, fins que vaig començar a veure les rebequeries d'un líder il·luminat com un motiu per tocar el dos. Si alguna cosa no ens cal, són líders il·luminats que amenacen amb plegar si no els agrada el que decideixen les bases. De fet, tan il·luminats que decideixen tornar a la casa del pare després d'haver-ne renegat, quan veuen que van mal dades. I després vaig aterrar a Solidaritat. Semblava un projecte fresc, nou i il·lusionador. Ho semblava, fins que hi van desembarcar els voltors que sempre ho acaben rebentant tot. El primer senyal inequívoc va ser la comèdia de les primàries, on no se'ns va permetre estar presents al recompte. Allí ja havíem d'haver dit que o entràvem o plegàvem, però tampoc era qüestió d'engegar-ho tot a rodar a la primera de canvi, fins que es va veure que la gran estratègia de Solidaritat al Baix Camp era foragitar la gent valenta i treballadora de Reus, motor de l'èxit inicial a la comarca, i que després han anat a parar -crec que sense excepcions- als Irreductibles del Baix Camp


Més... ▼

Tot això només és la introducció del que vull explicar realment, per tal que quedi clar que a aquestes alçades la meva decisió no és apassionada ni molt menys. Al contrari, no m'agrada combregar amb rodes de molí, ni el fet de pagar una quota em provoca l'efecte de dir amén al que diguin els dirigents d'un partit, sigui quin sigui, sinó que crec que em dóna el dret a ser-ne crític i a plegar quan veig que el que defensa aquest partit no és el que crec que cal defensar. També voldria afegir, abans que algú em vingui amb el sermó del vot útil, que per mi aquest concepte no existeix. O, dit d'una altra manera, per mi l'autèntic vot útil és votar el que voldria que votés la majoria de la gent. Si acabo havent de votar una opció que no és la que més sintonitza amb els meus ideals i ho he de fer amb el nas tapat, per a qui se suposa que serà útil, aquest vot? Per mi no, evidentment.
Doncs ja no caldria afegir gaire cosa més. Però per què quedi encara més clar: hi ha molta gent -sembla que twitter en vagi ple- que diu que si volem independència cal votar independència, que els vots nuls no serveixen per a res, que el que cal és anar units... tot un reguitzell d'arguments amb un punt en comú: no n'hi ha cap que em convenci. Primer que res, m'haurien de convèncer que votar Esquerra és votar independència. Això sol ja seria prou complicat, però a més, suposant que Esquerra aconseguís el doble de vots que a les darreres eleccions -que ja és suposar-, de què serviria? No sóc futuròleg però és evident: de res. Ressó internacional zero. Efectivitat al Congreso zero. I si algú creu que em pot convèncer que l'anar a ca l'amo i dir-li, en la seva llengua, que són molt dolentots i que això que fan de robar-nos és molt lleig, servirà d'alguna cosa, que ho provi, però ja l'aviso que ho tindrà difícil. En canvi -i en relació al que deia més amunt sobre el vot útil-, què passaria si de totes les urnes, diumenge a la nit, en comencessin a sortir sobres amb una estelada a dins, i, encara més, acompanyada d'una papereta del PP? I si, per a acabar-ho d'adobar, hi hagués una estampeta del fundador de l'Opus Dei? I si n'hi hagués amb quantitat suficient com per a tenir ressò ens els mitjans, nacionals i internacionals? I si s'aconseguís col·lapsar el recompte, tal com diuen a indepespp.blogspot.com? Potser tampoc passaria res. O potser sí. Potser la societat civil es començaria a adonar del poder que té, i que no cal triar entre els mateixos de sempre. Que hem de ser nosaltres els qui manem i no ells. Al capdavall, si volem resultats diferents, potser que comencem a fer coses diferents. Sempre ens havíem hagut de sentir a dir que els independentistes érem quatre gats. Ara els qui estan en minoria són els unionistes. Segur, que cal votar els de sempre? Jo crec que no. Vaig dir que a Espanya no hi volia votar, però que faria una excepció si hi havia candidatura independentista unitària. No ha estat així; per tant faré el que voldria que fes la majoria d'independentistes: donar un missatge inequívoc als vividors de la política que, sense unitat i sense avançar clarament, inequívocament i inexorablement cap a la independència, no tindran el meu vot, ni a Espanya ni a Catalunya. Per això votaré estelada.

Menys... ▲

Suspendre fluxbox tancant la tapa del portàtil

Tot i que, com deia a l'anterior entrada del blog, a fluxbox es pot configurar el fitxer keys per a qualsevol cosa -inclòs suspendre la sessió, evidentment- i que l'EEE ja porta tecles per a fer-ho, ja fa dies que vaig pensar que, si sempre que tancava la tapa també volia que el portàtil entrés en suspensió, per què no fer que aquest comportament fos automàtic. No em va caldre  buscar gaire per trobar la resposta als fòrums d'ubuntu (també hi ha indicada l'opció per a obtenir aquest comportament només si s'està carregant la bateria). Però després que ahir actualitzés a 11.10, l'invent va deixar de funcionar i, a més, la línia a substituir havia desaparegut del fitxer de configuració. Afortunadament, com gairebé tot al món GNU/Linux, la solució és fàcil:

$ gksudo gedit /etc/acpi/lid.sh (o el vostre editor preferit)

el canvi que m'ha funcionat:


comentar la línia:

#. /usr/share/acpi-support/power-funcs

i afegir:

echo -n mem > /sys/power/state

Només cal desar el fitxer i, voilà!

Atenció: feu això sota la vostra exclusiva responsabilitat, i tenint en compte que amb aquest canvi, un dels efectes és que el ventilador s'atura immediatament en tancar la tapa; penseu-hi si l'ordinador està molt calent en aquell moment.

Coses que es poden fer amb keys a Fluxbox

Fluxbox és un gestor de finestres lleuger i altament personalitzable, ideal per a equips obsolets i/o poc potents i per a tothom qui prefereixi la velocitat i simplicitat als efectes enlluernadors però que consumeixen més recursos.

La meva experiència amb Fluxbox es redueix a unes poques setmanes, després de diverses proves a l'EEE per mirar de millorar-ne el rendiment, que havia quedat seriosament tocat després d'actualitzar l'ubuntu a 11.04 amb el seu canvi d'escriptori a unity. El canvi d'ubuntu per xubuntu va millorar les coses, però la sensació no era la mateixa pel que fa al canvi de velocitat que creia recordar d'una prova que havia fet anteriorment de Fluxbox. Així doncs, vaig decidir tornar-m'hi a posar però amb ganes d'anar més enllà. No em va caldre buscar gaire per trobar la manera de configurar les aplicacions a arrencar a l'inici, però una de les troballes més divertides -i no per això menys simples- va ser aquesta entrada als fòrums d'ubuntu. El resum més correcte seria que modificant el fitxer de configuració ~/.fluxbox/keys es poden parametritzar combinacions de tecles per a fer absolutament qualsevol cosa. A tall d'exemple -i sense pretendre ser una relació exhaustiva ni molt menys, ja que, com deia, es pot fer absolutament de tot-, aquestes són algunes de les utilitats que li he donat jo:

-obrir el menú sense ratolí i sense haver d'accedir a l'escriptori
-executar comandes osdsh
-activar-desactivar keys
-sortir, apagar o reiniciar
-enviar una aplicació a un altre espai de treball
-anar a un altre espai de treball
-posar la finestra actual en pantalla completa, minimitzar, maximitzar, moure...
-executar qualsevol aplicació
-editar el fitxer keys
-obrir el gestor de fitxers en una ubicació determinada
-executar un script
-mostrar la sortida d'una ordre en un terminal -per exemple, sensors-i que aquest es tanqui al cap d'un temps predeterminat   

Evidentment, la llista es podria allargar pràcticament fins a l'infinit. La imaginació és el límit!

Com accelerar FireFox sense prendre mal

Una cerca al totpoderós google de "slow firefox" dóna la gens menyspreable xifra de 43.600.000 resultats; això ja dóna una idea del que ens pot passar a tants usuaris de diferents sistemes operatius que tenim aquest navegador com el nostre preferit.
Les receptes per a solucionar-ho també són abundants a la xarxa, però com passa molt sovint en aquests casos, les diferents combinacions de versions, SO, extensions i personalitzacions -pràcticament infinites en aquest navegador- fan que el que va molt bé en algun cas concret, sigui fins i tot contraproduent en un altre.
En el meu cas -xubuntu a un modest Asus EEE amb fluxbox- he mirat de fugir dels consells basats en tocar entrades a about:config que no sé què fan exactament.

El que m'ha funcionat:

-primer que res, sentit comú. Amb el maquinari d'aquest netbook, el que no puc pretendre és obrir un gran nombre de pestanyes al navegador i que el rendiment no se'n ressenti. Menys pestanyes obertes = més velocitat. Evident!

-les extensions acaben afectant al rendiment. Igual que al punt anterior, cada usuari ha de valorar de quines extensions pot prescindir i de quines no, sabent que les que tingui actives afectaran la seva experiència de navegació.

-de http://techlogon.com/2011/09/29/how-to-speed-up-firefox-7-tweaking-guide he agafat: network.prefetch-next (es modifica a about:config, tal com s'indica al següent punt): false "Stops Firefox automatically prefetching (loading) the contents of pages linked to by the page you are viewing – in most cases you will never visit those links so this time is wasted and it is a security risk because you are unwittingly downloading (possible virus/adult) content only linked to by the current page but which you have not chosen to load. Default is True"

-segons http://forums.mozillazine.org/viewtopic.php?f=38&t=2323823 he fet:
1) In the address bar, type about:config
2) If it shows up, click on I'll be careful
3) Filter for network.http.max-connections.
4) Change this from 256 to 48.
5) Restart Firefox.

-dels consells de http://www.techandlife.com/2009/09/is-firefox-slow-for-you-heres-some-tips-to-try-which-might-speed-it-up he fet cas de la modificació de browser.sessionstore.interval a 120000 (en el meu cas estava a 15000). L'extensió Vacuum places improved ja la tenia instal·lada.

-de http://www.makeuseof.com/tag/3-speedy-tips-for-faster-browsing-in-firefox he triat l'extensió FasterFox (la versió lite) que entre d'altres, permet modificar el valor de network.http.max-connections indicat més amunt

-finalment, una extensió per a facilitar l'arrencada: Load tabs progressively

I si res de tot això funciona, sempre podem provar un perfil nou a veure què passa. Si veiem que aquesta és la solució, sempre anirà bé tenir prèviament FEBE instal·lat i funcionant al nostre perfil habitual.

Catalans: despertem-nos i actuem

L'altre dia, després de tota la moguda xenòfoba espanyola per l'afer Cesc i la seva galdosa reacció em va passar pel cap de fer una entrada al blog al respecte. Volia parlar del tema de "Jo vull votar adéu Espanya" fent la reflexió que està molt bé fer frases i etiquetes enginyoses a twitter, però que es queden només amb això, una gracieta si no ho acompanyem amb fets que tinguin algun resultat tangible.
I sense haver tingut temps de fer aquesta entrada, justament dissabte, quan tornava de l'actuació amb els Xiquets de Reus a Sitges, em vaig assabentar de la mort d'Heribert Barrera per la ràdio del cotxe. Un altre patriota que mor sense haver vist lliure el seu país. I tots, absolutament tots, en som responsables, per no haver fet el que cal per haver precipitat el procés i seguir colocant botiflers com els convergents o els socialistes al Parlament, per no parlar dels impresentables -i m'estalviaré altres qualificatius- d'ICV.
Sí, ens podem sentir orgullosos d'haver sobreviscut a 300 anys de persecució, però això de ben poca cosa servirà si acabem convertint-nos -de fet és el que som ara per ara- en una regió d'Espanya que es deixa robar i trepitjar, i que segueix demanant perdó cada dia pel sol fet d'existir.
Per això és el nostre deure fer alguna cosa més que queixar-nos i dir que els espanyols són això i allò altre -que ho són-, i diguem als nostres polítics que ja n'hi ha prou de tot plegat, que necessitem canvis i que els necessitem ja.
No tenia cap intenció de votar a les eleccions espanyoles, però tant de bo hagi de canviar d'idea. Em comprometo a, si es tira endavant el que diu el Manifest per a una candidatura unitària, votar aquesta hipotètica candidatura i enfilar ja la recta final que ens dugui a la independència. En cas contrari, que sàpiguen els vividors de la política catalana -si és que algun fa cap a aquest humil blog- que em penso quedar a casa, no només a les eleccions espanyoles sinó a qualsevol altra que se celebri a casa nostra. Com va dir el President Barrera, "tenim pressa, molta pressa". Fem el que calgui abans no sigui massa tard.

Jo vull votar "adéu, Espanya"

Sembla que els espanyols volen reformar la seva constitució, però nosaltres no només no en tenim sinó que hem de lluitar contra aquesta que ens va en contra. Doncs res, com ja he dit algun altre cop, aprofitem l'ocasió per a mirar d'encendre l'espurna que ens dugui al que necessitem per a sobreviure com a nació. Diguem alt i clar, de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar: Jo vull votar "adéu, Espanya"

Catalonia: Questions & answers

Fa uns dies, la bona gent de @helpcatalonia, de la mà de la incansable @laSrtaPepis, van cometre la temeritat de demanar-me que els fes una entrada al blog. No només això, sinó que ara s'han atrevit a publicar-ho.

Per si a algú li interessa l'escrit original de les meves atabalades idees, el deixo aquí:

Catalonia: Q & A

-Què és Catalunya?

-Catalunya és un petit país del sud-oest d’Europa, amb uns 7 milions d’habitants, i actualment sota jurisdicció espanyola. També hi ha la Catalunya Nord, sota jurisdicció francesa, separada de la resta l’any 1659 en virtud del Tractat dels Pirineus. La seva llengua pròpia és el català, tot i que també hi és oficial l’espanyol. També es parla català a la resta dels anomenats Països Catalans: al País Valencià, a les Illes Balears), a Andorra, a la Franja de Ponent (a l’Aragó), a l’Alguer (a la italiana illa de Sardenya) i al Carxe, un petit territori de Múrcia.

Catalunya té una llarga tradició democràtica, i va gaudir d’un dels primers Parlaments d’Europa, siguent les Corts catalanes (1283-1714) les que els historiadors han considerat el veritable model d’un parlament medieval.

També és notable la tradició industrial i comercial del país, que amb el seu teixit empresarial fan possible la seva vitalitat econòmica.

Pel que fa a la cultura, a banda de la seva llengua mil·lenària i de la riquesa del teixit associatiu de la seva societat civil, Catalunya ha donat genis com Antoni Gaudí, Pau Casals, Salvador Dalí o Joan Miró.

Més... ▼

-Per què volen la independència els catalans?
-Hi ha moltes raons i cadascú té les seves, però podríem dir que en general, s’ha anat evolucionant d’un sentiment més patriòtic cap a motius més econòmics, sense abandonar aquell.
Històricament, a Espanya li ha fet nosa qualsevol manifestació de la llengua i la cultura catalanes, i ja el 1716, el monarca espanyol Felipe V signa el Decret de Nova Planta, un conjunt de lleis que implanten la monarquia absoluta a Espanya i simbolitzen l’ocupació espanyola de Catalunya, amb normes com la imposició del castellà a la Reial Audiència de Catalunya.
El 1717, el poder espanyol instrueix als seus corregidors per tal que espanyolitzin Catalunya subtilment, dando las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado. I avui en dia, tenim 500 normatives, reglaments i disposicions vigents que obliguen o estableixen de manera impositiva el castellà en les activitats i relacions amb l’administració als ciutadans i empreses del domini lingüístic català dins de l’Estat espanyol.
Hi ha molts catalans que no es preocupen per parlar i escriure correctament la seva llengua, però només el fet de veure la persecució històrica que se n’ha fet des d’Espanya, ja fa que desitgin la independència.
Pel que fa a la vessant econòmica, Catalunya està esdevenint, si no ho ha fet ja, un cas únic al món pel que fa a l’espoliació fiscal, un eufemisme per a anomenar el robatori constant al que es veuen sotmesos els catalans. Actualment està valorat en 22.000.000.000 € anuals l’import dels impostos que es recapten a Catalunya i s’inverteixen a Espanya. Això suposa aproximadament el 10% del PIB català -recordem que les diferents regions alemanyes tenen limitat per llei aquest desequilibri al 4%-. Per a fer-nos una idea de la magnitud d’aquesta xifra, recordem que recentment hi ha hagut un escàndol al govern alemany per la seva intenció d’aportar 8.700 milions d’euros al segon rescat de Grècia, i que aquest rescat està xifrat en 110.000.000.000 €, o sigui que podem dir sense equivocar-nos que Catalunya rescata Espanya cada 5 anys amb l’import que tota Europa utilitzarà per a aquest segon rescat de Grècia. Tot això a canvi de retrets i insults constants des d’Espanya, una catalanofòbia que ja hem vist anteriorment en aquest blog i de ser titllats constantment d’insolidaris quan mostren la seva indignació per aquestes dades, que a més en massa casos serveixen per a finançar infraestructures inútils i infrautilitzades, amb línies de tren d’alta velocitat sense gairebé passatgers, o aeroports sense avions, inaugurats de pressa i corrents abans d’unes eleccions. Tot això fa que cada cop més persones gens sospitoses de nacionalisme català, desitgin la independència de Catalunya, com en aquest exemple.

-Però el sentiment independentista a Catalunya, no és minoritari?
-Això és el que es vol fer creure, però si això fos cert, i si Espanya és un país democràtic tal com s’autodefineix, per què no es permet fer un referèndum a Catalunya, per tal que els catalans decideixin lliurement? En qualsevol cas, aquesta enquesta de la UOC i aquesta del CEO demostren el contrari.

-Per què li hauria d’importar a la resta del món la independència de Catalunya?
-Només per raons humanitàries i per solidaritat, la independència de Catalunya ja és d’interés global. Les nacions i els estats s’ajuden els uns als altres en cas de catàstrofes, i Catalunya viu en una catàstrofe constant. A Catalunya hi viuen més d’un milió de persones per sota del llindar de la pobresa, i aquesta situació va en augment dins de la situació de crisi actual. Només fent ús dels seus propis recursos, els catalans podran ajudar aquestes persones, i ser solidaris amb qualsevol altra nació del món quan ho necessiti.
També per raons culturals, a la humanitat li interessa preservar la cultura catalana com qualsevol altra del món. Cada cop que desapareix una llengua, per poques persones que la parlin, és una pèrdua irreparable per al món que no hem de permetre, i només amb un estat propi, la llengua i la cultura catalanes tenen possibilitat de sobreviure.
-I què puc fer jo per ajudar?
-Moltes coses. Per començar, pedagogia. Compartir l’enllaç a aquest blog per les xarxes socials, parlar-ne amb familiars i coneguts i, quan arribi el moment, fer arribar missatges al govern europeu, a l’ONU, i a qualsevol organisme que hi pugui ajudar, per tal que la independència de Catalunya sigui una realitat. Paga la pena, la supervivència d’una nació hi està en joc.


Tomàs Mallafré és tècnic de serveis bancaris a Catalunya Caixa

Menys... ▲